Els ajuntaments de Fraga i Torrent de Cinca s’oposen als plans contra els nitrats
Baix Cinca 13 d’agost [Castellano]
El passat mes de juliol els ajuntaments de Fraga i Torrent de Cinca van decidir sol·licitar al Departament Aragonès d’Agricultura una moratòria de dos anys en l’aplicació del Tercer Programa d’Actuació sobre zones vulnerables a la contaminació per nitrats a Aragó en els seus respectius municipis, programa que va entrar en vigor el passat 4 de juny.
Pel que sembla els citats ajuntaments posen en dubte els criteris seguits per a incloure aquests termes municipals en la categoria de “zones vulnerables a la contaminació per nitrats” i afirmen que l’aplicació del citat programa suposaria limitacions a l’activitat agrícola i ramadera que perjudicarien al sector.
La contaminació per nitrats de les aigües, superficials o subterrànies, suposa un seriós problema ambiental ja que els nitrats inutilitzen l’aigua per al consum humà i afavoreixen, en eutrofitzar els rius i les aigües costaneres, el desenvolupament excessiu d’algues que al seu torn, a l’esgotar l’oxigen de l’aigua, provoquen mortaldats de grans masses de peixos i converteixen les aigües en zones mortes o bé les fan proclius a la formació de marees vermelles, que enverinen la fauna aquàtica i causen gran danys econòmics al sector pesquer. L’origen principal d’aquesta contaminació està en els abonaments nitrogenats (fems i fertilitzants sintètics) que s’aboquen en les zones agrícoles i el nitrogen de les quals, en forma de nitrat, és dissolt per l’aigua de la pluja, o de reg, i arrossegat cap a les aigües subterrànies i d’aquí als rius i després al mar. Per això els territoris que mostren contaminació per nitrats, que estan associats amb zones d’elevada producció agrícola i ramadera, són l’objectiu principal que la Unió Europea s’ha marcat per a intentar controlar les principals fonts de contaminació.
Tanmateix, l’eutrofització és un dels problemes més greus que pateix la conca del riu Ebre, especialment en el seu tram baix i durant els mesos d’estiatge, problema que s’agreuja per la manca de cabal ecològic que pateix el riu per sobreregulació amb el sistema d’embassaments, fet que afavoreix el creixement desmesurat d’algues i altres plagues com la mosca negra. Així mateix, a través dels nostres companys del GETE – Ecologistes en Acció de Tarragona hem tingut coneixement que els agents forestals de Catalunya estan investigant l’aparició de carpes mortes en el terme municipal de Flix, tot i que encara es desconeix l’origen d’aquest episodi de mortaldat, i que per tant no cal atribuir necessàriament a la contaminació per nitrats, són diversos els estius en els quals ha saltat l’alarma al riu Ebre per contaminació derivada de pràctiques agrícoles i ramaderes insostenibles.
Per a atallar el problema el Govern d’Aragó, seguint la legislació marcada per la directiva europea que hi ha referent a això, ha determinat els territoris aragonesos més vulnerables a la contaminació per nitrats i ha elaborat un Programa d’Actuació que està basat en les cridades “Bones Pràctiques Agràries”, pràctiques consistents a controlar d’una manera més rigorosa els fems i purins procedents del sector ramader i a regular d’una manera més eficient les quantitats de nitrogen que han de ser abocades al sòl i les èpoques de l’any que ha d’abonar-se. Les bones pràctiques agràries, com indica el seu nom, encara que són una nova exigència professional no impliquen perjudicis ni amenaces per al sector agrícola i, després d’un curt temps d’adaptació que els professionals del camp podran assumir amb normalitat, suposa una millora econòmica i ambiental que beneficia a tot el món. L’evitar, per exemple, que hagi un excés d’abonat, amb nitrogen que no aprofitaran les plantes conreades i que contaminarà les aigües, suposa estalvi en fertilitzants i una millora en la qualitat dels rius i les aigües subterrànies.
Ecologistes en Acció considera que les bones pràctiques agràries haurien de ser la norma general, fins i tot en zones on no es detecta excessiva contaminació per nitrats, i per això no comparteix l’actitud mostrada pels ajuntaments de Fraga i Torrent de Cinca, que semblen reflectir les pors infundades que alguns professionals del sector semblen tenir davant les noves normes agrícoles. Així mateix Ecologistes en Acció estima que no hi ha motius per a dubtar de les anàlisis d’aigües, subterrànies i superficials, que es vénen efectuant des de fa anys i que justifiquen la inclusió d’aquests dos termes municipals en la categoria de zones vulnerables, igual que ho estan alguns municipis catalans veïns i que estan sota la influència de l’anomenat al·luvial del Segre, dades totes conseqüents amb la intensa activitat agrícola de la regió. Ecologistes en Acció considera adequada la inclusió de Fraga i de Torrent de Cinca com a zona vulnerable a la contaminació i fins i tot considera que aquesta catalogació de “zona vulnerable” deuria estendre’s a altres municipis que estan en les riberes del ric Cinca.
Per això Ecologistes en Acció ha escrit al Departament d’Agricultura per a sol·licitar-li que no accedeixi a la petició, totalment injustificada, dels ajuntaments citats i per a recordar-li que els citats consistoris ja van disposar d’un termini, el passat mes de novembre, per a oposar-se a la inclusió dels seus termes municipals en la categoria de “zones vulnerables” i que per tant seria del tot irregular que se’ls concedís una moratòria en l’aplicació de les normes que el Departament d’Agricultura ha establert en el seu Programa d’Actuació contra la contaminació per nitrats.
En qualsevol cas Ecologistes en Acció confia que els agricultors i ramaders de la comarca sabran compatibilitzar la seva activitat amb la protecció del medi ambient i espera que, amb el temps, els ajuntaments citats acabin acceptant un model agroalimentari més eficient i amb menys impactes, tal com demanda, cada vegada amb més força, la societat. L’agricultura i ramaderia ecològica i biodinàmica, o el retorn a pràctiques tradicionals són, per tant, lloables pràctiques que l’administració i el camp han de prioritzar para assolir un model agroramader sostenible.
Comments