Al-Miknasiyya: L’Ajuntament medieval de Mequinensa.

L’Ajuntament medieval de Mequinensa

 

Per Jacinto Bonales
Després de la conquesta definitiva de Miknesa a mans dels cristians l’any 1149, es va plantejar la necessitat d’organitzar aquest nou territori per part dels senyors de la guerra. La vila, amb una població bàsicament formada per sarraïns, trigaria anys en poder atreure població cristiana donada la gran “competència” entre els nous territoris que, en pocs anys, van passar a dependre de l’òrbita dels comtats catalans i del regne d’Aragó: des de Lleida i Fraga fins a Tortosa.
La població de Mequinensa, tant la islàmica com la cristiana acabada d’arribar, durant dècades van dependre de les autoritats senyorials, els milites que tenien el castell com a centre de poder i residència. Mostra d’això és la “Partilla de términos” de Mequinensa amb Fraga –ja comentada en un altre article– signada l’any 1246, gairebé cent anys després de la conquesta, i on no participen les autoritats municipals de la nostra vila (a diferència de les de Fraga, que sí que ho fan com a probi homines). Efectivament, tot sembla indicar que el poder local, que emanava del senyoriu, encara estava en mans dels agents senyorials en aquest segle XIII. Així l’any 1246, essent la senyoria de Pere de Montcada i de la seva esposa Sibil·la, el poder local era exercit pels “homines suos”, els militars de la plaça: Llorenç de Terrassa, Joan Cubero, Cleón Despés militis, Fortún Garcés militis, Arnau de Mollet batlle, Berenguer del Castillo montarii i Ramon Cosí de Miquinencia, aquest darrer probablement veí del poble.
Però ja a la segona meitat del segle XIII i perfectament consolidat al segle XIV, el caràcter militar de la plaça no podria atura el moviment d’autonomia municipal –d’altra banda general-, documentant-se ja la primera i principal forma d’organització: el concilium o Consell General, assemblea oberta de tots els veïns de la vila, amb personalitat jurídica i pública reconeguda. I també els seus representants, els jurats. Com hem dit, a Mequinensa vivien cristians i sarraïns; junts però no barrejats. Aquests col·lectius formaven dos societats que convivien però amb règim jurídic, econòmic, polític i social diferenciats; i per tant, amb dos sistemes de representació totalment diferents i separats. Els cristians es reunien en consell general de la Universitat dels cristians, i comptaven amb dos jurats, els seus representants. Les assemblees veïnals es celebraven per sol·licitud dels jurats, per manament del batlle –del que ja en parlarem– i amb pregó del nunci, saig o corredor jurat de la vila, que comunicava la congregació del consell a veu i a toc de les campanes de l’església de Santa Maria. L’assemblea es reunia, normalment, dins la dita església de Mequinensa. Els sarraïns, però, es reunien en consell general de l’Aljama o moreria, i comptaven també amb dos jurats, els seus representants, així com un alamí (documentat entre 1388 i 1485) o un alfaquí (documentat entre 1486 i 1490). L’alamí, segons la historiadora Marta Monjo (1) era la personalitat principal de l’aljama, amb funcions similars a les que tenia el batlle cristià, mentre que l’afaquí era el que “regula la vida legal i vetlla perquè s’ajusti als preceptes islàmics”. Aviat, però sobresortirien d’entre els veïns els prohoms o probi homines, caps de casa o veïns, tant cristians com sarraïns, reconeguts com a principals veïns entre el conjunt de la població i que gaudirien d’un accés més freqüent als càrrecs municipals (2). Aquests veïns principals formaran el consell restringit de prohoms; una espècie de consell assessor dels jurats. Sabem de la seva existència per un pergamí de l’any 1363 que assenyala com a consellers cristians a Domènec Esteller, Guillem Gostanç, Bartomeu Ferrer, Guerau Alentorn, Domènec Pellicer, Domènec de Sentbetrià, Berenguer Gostanç, Ferrer Llop i Domènec Guifré (3).
Plaça porxada de Mequinensa, lloc de reunió de la Universitat i l’Aljama.
A Mequinensa, doncs, hi havia dues comunitats, amb dues assemblees o consells, i quatre jurats, dos per comunitat. Val a dir que per a les qüestions transcendentals de la vila –com la sol·licitud de crèdits per al municipi– es reunien junts, els cristians i sarraïns, en el Consell general d’Universitat i Alhama, a toc de campana i pregó del nunci jurat, aplegant-se als soportals o porxos de la plaça Major, amb la presidència del batlle.
Dependents del senyor i, doncs, per sobre de les comunitats de Mequinensa, hi havia tres càrrecs al poble: el notari de la vila, el nunci o corredor (pregoner), i el batlle. Aquest darrer, el batlle, que a partir del segle XV és anomenat batlle y justícia, no era altre que el jutge en primera instància, designat pel senyor del terme (els Montcada) o pel seu procurador de la baronia, per tal d’exercir la justícia bàsica i el poder polític. Es tractava generalment d’un militi o cavaller, oficial del senyor, de plena confiança, encara que amb el temps passarà a ser un dels principals veïns cristians del poble. Ajudat per un assessor jurisdiccional, repartia justícia i s’encarregava de la policia i de la tributació senyorial, és a dir, de vigilar i cobrar els diferents impostos que els veïns havien de pagar als Montcada.

 

Deixem tot seguit una llista amb els càrrecs que hem pogut documentar als segles XIV i XV.
1331
Batlle
Joan de Cardona
Jurats cristians
Guillem Gostanç, Joan de Sent Bretrià
Jurats sarraïns
Agnit[..]d Corbet, Abçaÿt Dabcaÿt
1340
Batlle
?
Jurats cristians
? i Pere Soro
Jurats sarraïns
Mahoma Daziz, Maffomado Atidatxo
1340 (1341?)
Batlle
?
Jurats cristians
Guiyamó de Sentbetrià, Domingo Spres
Jurats sarraïns
Ffemado de Maçot, Acmet Porello
1355
Batlle
?
Jurats cristians
?
Jurats sarraïns
Famado de Bassarrons, Azit fill de Braim Daziz
1362
Batlle
?
Jurats cristians
Bernat de Manila, Jaume Cosit
Jurats sarraïns
Famado de Barrassons, Azit de Braim Daziz
1363
Batlle
?
Jurats cristians
Lorenç Steller, Vera Cavaller
Jurats sarraïns
Jute Ferrabim, Famado Daltanoz
1370
Batlle
?
Jurats cristians
?
Jurats sarraïns
Mafoma de Aziz, Mafoma de Fogaça
1388
Batlle
Blascho de Mur
Jurats cristians
Bartholomeu de Biosca, Pedro de Soro
Alamí
Ferrigot de Bençala / Mofferig Avençala
Jurats sarraïns
Culema de Caet de Aziz, Caet Aigadar / Homado de Bençala.
1393
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alamí
Fferrargum de Bençala
Jurats sarraïns
Acmet de Fferrebim, Calema Daziç
1400
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alamí
Feraiz de Bençala
Jurats sarraïns
Juci Ferrabin, Ffamado Dalsuent
1401
Batlle
Joan de Campos
Jurats cristians
Dominico Soro, Bernat Cerdà
Alamí
Farranot de Bençala
Jurats sarraïns
Nice de Ferrabim, Famadono del Font
1404
Batlle
Joan de Brota
Jurats cristians
Joan Soro, Ferrer de Blivar
Jurats sarraïns
Ffamado de Fogaça, Juci Ferrabin
1406
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alamí
Ali Dazys
Jurats sarraïns
Juri de Ffarrabin, Ffaraig Algiram
1430
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alamí
Fferiget de Bençala
Jurats sarraïns
Aduraçme de Fogaça, Phumado (…)
1443
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alamí
?
Jurats sarraïns
Mafoma Daziz de Daziz, Brafim Feduam
1453
Batlle
Joan de Broca
Jurats cristians
Guillem Nadal, Joan Lop
Alamí
Famado de Fogaça
Jurats sarraïns
Mahoma Alfaqui, Brahim Algaravi, Fomoduc de Focet
1485
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alamí
Juci Mossegui
Jurats sarraïns
?
1486
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alfaquí
Maffoma Levi
Jurats sarraïns
Maffoma Absayt, Maffoma Fogassa
1488
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alfaquí
Mahoma Levi
Jurats sarraïns
Mahoma Daziz, Mahoma Fogaça. Lloctinent: Gali Fogaça
1490
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alfaquí
?
Jurats sarraïns
Mohama Absidacho, Daziz bin Cayt (a) Lo Moro.
1493
Batlle
Joan Lop
Jurats cristians
Bertholomeu de Sant Bitran, Joan Serrano
Jurats sarraïns
?
(1) Marta Monjo: Sarraïns sota el domini feudal. La Baronia d’Aitona al segle XV. Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida, 2004.
(2) És el que es desprèn de l’acte de divisió de termes entre Mequinensa i Favara de l’any 1331, quan són presents –a més dels jurats– dotze cristians i tres sarraïns.
(3) Ajuntament de Mequinensa, pergamí 15. Agraïm a l’Ajuntament de Mequinensa les facilitats per accedir als pergamins que custòdia.