Li diuen Lapao però és la guerra. La guerra contra el català a València, les Balears i ara a l’Aragó, i que seguiria a Catalunya si manessin ells. Si manessin el PP, Ciutadans i tota aquesta colla.

Són ignorants. Ja sé que no ho són, que tot obeeix a un càlcul, però deixi’m dir d’entrada que són ignorants per la pura satisfacció que dóna dir-ho. Són malèfics. Això sí. En el cas de l’Aragó ho són a tal extrem recargolat que perquè no es noti tant que la maniobra és contra el català arriben a infringir igual càstig nominal a l’aragonès, la llengua que sobreviu com pot arrapada a les muntanyes d’Osca i que només pel nom semblaria que hauria de merèixer la protecció del govern de la Comunidad. Els de la FAI arribaven a afusellar una família sencera perquè no fos evident contra quin membre volien disparar. El PP i el partit aragonesista que li dóna suport són de dretes, són de casino i ordre però estan impregnats de la perversió de l’anarquisme, moviment noble amb forta tradició aragonesa. Ja dic que és la guerra.

Són avariciosos. ¿Que no disposen de centenars de milions de persones que parlen i escriuen l’idioma de Castella, repartits per tot el món i localitzats la majoria en el continent americà, de dalt a baix? ¿Els ve del català de les Balears, de València, d’Aragó, de Catalunya? ¿Els ve de l’aragonès? ¿Els ve d’uns pocs milions i uns pocs centenars? Els ve. La satisfacció expansiva, metropolitana, que senten a Cuernavaca quan escolten el castellà no volen que els sigui escatimada a Palma, a Carcaixent, a Calaceit o a Bielsa. Quins trofeus més grans no foren Lleida o Barcelona. De moment ens han encerclat. La guerra.

El dia que el Parlament aragonès va aprovar la Lapao, que va coincidir amb el Dia d’Europa, un antic eurodiputat català que rumbeja d’equànime el liberal va manifestar que la culpa de la Lapao era nostra, dels catalans del principat. Justificava l’acusació dient que no ens fem estimar, que tenim avariada la capacitat de fer amics. Sempre la culpa és nostra. Ells, en canvi, no la tenen mai o la manifesten molt atenuada. Escolti, Ignasi Guardans, nét de Cambó: si el Lapao és fruit de la nostra antipatia, els americans haurien de parlar Lapao perquè jo sempre he vist els anglesos molt estirats.