La Franja

Quan era jovenet pensava que això de dur croses ere cosa de gent gran necessitada d’ajuda per a resistir les xacres pròpies de la vellesa. Però en un determinat moment vaig comprendre que, en potència, tots les podíem haver de menester i, sobretot, que les croses podien ser també mentals.
Jo ja començo a estar carregadet d’anys, i és més que probable que d’ací a poc temps necessita les croses físiques. Perqué de les psíquiques ja fa molt que en depenc —més per culpa de les males passades de la memòria selectiva que no per la mala memòria en sí. I és que, per una o altra raó, el meu cervell es veu incapaç d’assimilar els noms de determinades persones. Per tal motiu, per a solucionar eixos lapsus, lo meu subconscient va idear —o això em pensava jo— un sistema de “paraules-crosa” que consistïx en crear un vincle mental entre individus que es diguen igual. Per exemple: com que no hi ha manera d’assimilar el nom Susanna de persones amb les que tracto esporàdicament, només em cal establir un lligam entre elles i una Susanna molt coneguda per a qué em vingue de seguida a la memòria; i una cosa pareguda passe amb los Bernat, per als que recórrego al patró de Torredarques.
Fins fa poc anava jo tan feliç per la vida convençut que això ere una peculiaritat meua i que es tractave d’una solució molt enginyosa. Però a casa del pobre les alegries duren poc. I és que, fa alguns dies, unes persones del meu cercle vital m’han fet baixar dels núgols quan m’han dit que eixe sistema és absolutament habitual i que elles també l’utilitzen. Espero que em comprengueu: haver hagut d’acceptar que no es tracte de cap genialitat no ha sigut fàcil; i el meu desvalgut “ego” se n’ha ressentit.

Publicat a La Comarca, columna “Viles i gents” del 22 de febrer de 2013