La Franja

Source: ¿Podría el obispo Sapera haber nacido en Lledó?

Lo pròxim dissabte 19 de novembre tindrem lo bolo de la La Máquina de Turing que mos portarà les cançons del seu EP “Teoremas”. Pop d’autor en toc d’indie i una veu femenina que segur que no tos dixaran indiferents. Lo farem en horari de tardeo (19.30 h) per a que pugueu vindre en tota la família a xalar i per als més grans hi haurà cadires per a poder escolar la música còmodament !!!!

➡➡➡ Recordar que pots reservar lo teu puesto fen un donatiu anticipat (5 euros) a LO CAFE través del Bizum al 657 40 17 32 posant TURING.

🫵 Ix de casa !!!

📻📻📻📻📻📻📻📻📻📻📻📻📻🎶🎵🎶🎵🎶🎵🎶🎵🎶🎵📻📻📻📻📻📻📻📻📻📻📻📻
#CSAlArgilaga #Argilaga #Massalió #CentreSocialAutogestionat #Matarranya #Lamáquinadeturing #pop #popdeautor #indiepop #concert #concerttranquilet #quitarrateclatsiveu #donesalsescenaris #varietatomort #femloquepodem #ocirural #cosesquefemalspobles #cosesquefemlesdepoble #DIY #DIYrural #ocialternatiu #peratotslospúblics #vavava #sardineta

Des dels spaghetti western fins a la recentment premiada Alcarràs, els paisatges de la nostra comarca han estat l’immillorable decorat natural per a les històries que han volgut explicar cineastes d’ahir i d’avui. Per això, enguany, amb una mica de retard respecte a la data habitual, l’IEBC-IEA ha volgut dedicar la jornada del Cinga Fòrum al tema «Baix Cinca, terra de pel·lícula».
La jornada, que es desenvoluparà el proper dissabte 19 de novembre, tindrà dues parts: una, matinal, amb dues conferències que tindran lloc en la seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga; i una altra, de tarda, amb la projecció de la pel·lícula Alcarràs en la sala d’actes del Palau Montcada de Fraga.
Les conferències del matí aniran a càrrec del realitzador Diego Tejera, que tractarà sobre el rodatge d’spaghetti western a la comarca, i del professor Òscar Labat, que versarà sobre aspectes tècnics del cinema il·lustrats amb pel·lícules rodades a la zona. La projecció de la pel·lícula Alcarràs serà introduïda pel crític de cinema Macià Pelegrí i comptarà amb la presència de Carlos Cabòs, actor fragatí amb un paper destacat en la pel·lícula.
Els actes del Cinga Fòrum són oberts al públic en general, tot i que es donarà prioritat als socis de l’IEBC per completar l’aforament de la sala en la projecció de la pel·lícula.
En l’organització de la jornada col·laboren la Comarca del Baix Cinca, l’Ajuntament de Fraga i l’associació Amics del cine.

Programa del CINGAFÒRUM 2022
10:00 Benvinguda
10:15 El western a la comarca del Baix Cinca, a càrrec de Diego Tejera
11:15 Piscolabis
11:45 El cinema a la comarca del Baix Cinca: aspectes tècnics, a càrrec d’Òscar Labat
***
16:00 Projecció de la pel·lícula Alcarràs, introduïda per Macià Pelegrí i amb la participació de l’actor Carlos Cabós.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Mesa redonda en torno a la exposición ‘Voces en el Cierzo. Escritoras en aragonés y catalán de Aragón’

Source: El joc brut de Forestalia per a instal·lar una línia de molt alta tensió als Ports – directa.cat

Source: Del Matarraña a la Gran Manzana

Bernardo Granja

La comarca del Matarraña fue el segundo foco emisor de emigrantes a los Estados Unidos desde la provincia de Teruel durante el primer tercio del siglo XX, un periodo en el que un millar de turolenses cruzaron el Atlántico en busca de un futuro mejor. Aunque la principal área de partida fueron localidades de las tierras altas, como Jabaloyas, La Puebla de Valverde y la capital provincial, la segunda zona de salida fue el nordeste de la provincia, desde donde partieron medio centenar de personas, entre ellas el que sería presidente de la Diputación Provincial de Teruel (DPT) durante la II República Ramón Segura, de Valderrobres.

Aprovechando que esta semana comienza el Congreso Int. de #PaisajeLingüístico, @ICIPL_UPO, en Sevilla., en Lingüística General I de @unizar nos hemos puesto a recopilar ejemplos por #Zaragoza en las lenguas de Aragón.
¿Te animas?#LenguasdeAragón #GA_ICON #ICILPL@ZaragozaLing pic.twitter.com/uauLT98GDp

— Iraide Ibarretxe-Antuñano (@iraideia) November 7, 2022

Programa del MAGAZIN del dissabte 12 de novembre de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Pablo Martín, 3er classificat en el Campionat Autonòmic d’Aragó de caça menor, ha estat seleccionat per a les semifinals del Campionat d’Espanya.
11:55- 12:30.- Àgora “Les mentides (piadoses, necessàries, mal menor, difamàtòries, manipuladores, hipòcrites, danyines…) ”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Notes d’interés local.
12:40- 12:55.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales “Lo Gravat”
13:25-13:40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40-14.- Entrevista al compositor favarol de música clàssica contemporània Carlos Satué Ros. La seva obra “Opus reticulatum” ha estat seleccionada entre les 12 obres (de 200), que optaran als premis del Concurs Internacional de Composició de Basilea (Suïssa).
Participants: Pablo Martín, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valen, Bienvenido Giménez, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Josep Mª Ráfales, Alberto Balaguer, Carlos Satué, Marcos Calleja, Elías Satué .

Source: La calidad agroalimentaria y la artesanía se dan cita en una multitudinaria Feria de Monroyo

Source: La primera vegada que a «això» li vam dir «xapurriau» (III) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

(Viles i gents publicat a La Comarca, 4/11/2022)

Natxo Sorolla

En los dos anteriors Viles apuntàvem que la primera denominació que ha tingut la llengua del Matarranya, fins los nostres dies, és la de «català», i que en lo declivi també va aparèixer, sense tant èxit, la de «llemosí». Però en tant recorregut, des del s. XVI fins l’inici del XX, encara no trobem la primera menció al «chapurriau».

Los primers registres escrits que trobem són acadèmics, i són a partir de la Guerra Civil: l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI) registre, entre 1935 i 1947, combinacions de les dos denominacions, com «català xapurriat» a Valljunquera, «xapurriat» a Maella i «valencià xapurriau» a Aiguaviva. L’any 1949 Sanchis Guarner, aprofundint sobre el parlar d’Aiguaviva, diu que «Los aguavivanos o aiguavivans parecen tener conciencia del valencianismo de su dialecto, y si bien le llaman chapurreado». I uns anys més tard l’Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja (ALEANR) i l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), a partir de 1964, arrepleguen de manera ja molt més abundant lo terme xapurriau. Estes denominacions també es registren a altres comarques. Per tant, és probable que s’escrigueren en textos locals abans. Però segurament que a partir del segle XX.

Perquè, de fet, no és fins 1972 que hem pogut recopilar en premsa general la primera menció escrita al xapurriau. I precisament és per a criticar-lo:«la gente dice a los viajeros que su “chapurreado” se parece al valenciano, al tortosino, al catalán o al aragonés» (La Vanguardia, 4/8/1972). I un any més tard, la revista carlista Esfuerzo Común ressenya a «Tomás Bosque, cantante en ‘chapurriau’» (1/4/1973). Per tant, les dos referències populars més antigues que coneixem al «chapurriau» són de l’últim terç del segle XX, i les acadèmiques, després de la Guerra Civil.

En una altra dimensió diferent d’estos primers registres recents del «chapurriau» apareix la història que ja coneixem. La ròniga del «siempre he oído que a mi lengua materna le llamaban chapurriau» y el «yo no recuerdo que nadie de nuestra tierra lo denominase catalán». Un invent massa recent com per a dir que «sempre ha sigut aixina». Però sovint la història també hi ha qui no l’investiga, la reescriu.

Trilogia sobre el català, el llemosí i el xapurriau al Matarranya:

• La radera vegada que a «això» li vam dir «català» (I)
• Quan a «això» li diem «llemosí» (II)
• La primera vegada que a «això» li vam dir «xapurriau» (III)

Source: Quan a «això» li diem «llemosí» (II) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

(Viles i gents publicat a La Comarca, 28/10/2022)

Natxo Sorolla

A l’anterior Viles apuntava que les primeres mencions que trobem al nom de la llengua del Matarranya són «català», i es produeixen al segle XVI. Però eixos anys la llengua també escomence a perdre prestigi entre els aragonesos no catalanoparlants. Per exemple, al judici pels drets de Pena-roja sobre Fórnols (1608) se diu que «Ferrando Martinez Pison era vezino de Alcañiz en donde se [ha] acostumbrado y acostumbra hablar mejor que en Peñarroya». I Bernardino Gómez (1584), humanista d’Alcanyís, diu que el català de Jaume I és una llengua «corta y peregrin». La llengua va perdent prestigi, i un temps més tard li afegim lo nom de «llemosí». Ara ja parlem una llengua encara més àmplia, que arribe al sud occità de França (!). Aquí, per eixemple, Roque Alberto Faci, religiós de la Codonyera, a partir de 1739 fa diferents mencions a la nostra llengua, com que a Calaceit hi ha «N. Sa. del Plà, llamada assi en lengua Eleemosina». Una denominació que Agustí Sales (1764), de Valljunquera, use per a destacar el prestigi de la llengua, declarant que «en los confines de los tres Dominios, de Aragón, Valencia i Cataluña, se habla con mas pureza el Lemosín, que en lo interior de ellos: i ojála que en la misma Valencia se mantuviera tan puro, como piden su dignidad i esplendor antiguo».

Però en eixos segles homogeneïtzadors tampoc hi ha, encara, rastre del «chapurriau». Al s. XX la denominació de llemosí va desapareixen tal com havie aparegut, i la de català continue vigent durant totes les dècades. Encara l’any 1923 l’alcalde de Fórnols busque un doctor per a la vila, que és «de habla catalán». I la crònica de l’ABC per a l’entrada de les tropes franquistes a Fraga diu que «hoy Fraga está casi desierto […] por esta línea se habla catalán ya». De fet, no trobem a cap erudit del territori fent menció de l’existència de cap altra nova denominació per a la llengua: no tenim encara cap rastre del «chapurriau» ni a principis del XX. En aquell moment, uns pensen que és una llengua de cultura, altres que és col·loquial, uns que és pura, altres que és híbrida, però tots li diuen «català», o «llemosí». Siguen del territori, com Foz (1862), Moner (1876), Pallarés (1902), Zurita (1916), o de fora, com Madoz (1845), Borao (1859), Costa (1878), Saroïhandy (1898) o Vila (1929). La setmana que ve parlarem del primer registre del «chapurriau» que ham sabut trobar. I ho séntigo per l’spoiler: és més tard.

Trilogia sobre el català, el llemosí i el xapurriau al Matarranya:

• La radera vegada que a «això» li vam dir «català» (I)
• Quan a «això» li diem «llemosí» (II)
• La primera vegada que a «això» li vam dir «xapurriau» (III)

Source: FERNANDO RAMALLO PUBLICA UN ANÁLISIS DEL CUMPLIMIENTO DE LA CARTA EUROPEA DE LAS LENGUAS – Lenguas de Aragón

Programa del MAGAZIN del dissabte 5 de novembre de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Pablo Valimaña, jutge al Campionat Autonòmic d’Aragó de caça menor, que es celebra a Fillafeliche, en el que participa Pablo Martín com a representant dels caçadors de Favara.
11:55- 12:30.- Àgora “ Les compres nadalenques, ja han arribat!!!”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Luis Valén.
12:30-12:40.- “Cuinem amb conill”. Rubén Martín, xef favarol als restaurants saragossans La Flor de Lis i Tajo Bajo.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Los frutos secos. Laura Gandul, dietista- nutricionista./ Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25-13:40.-  Natxo Sorolla
13:40-14.- Entrevista a Santiago Ráfales Barberán, director de cine nonaspí que ha guanyat lo premi de la categoria”La noche del corto español” a la SEMINCI, setmana del cine de Valladolid, amb el seu curmetratge de 19 minuts de durada, L’AVENIR.
Participants: Pablo Valimaña, Rubén Martín, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Néstor Fontoba, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Laura Gandul, Alberto Balaguer, Natxo Sorolla, Santiago Ráfales, Luis Carví.