CHA afirma que el proyecto de decreto del Gobierno de Aragón por el que se regula el uso de lenguas propias en el ámbito de las administraciones públicas garantiza “derechos a la ciudadanía”
Isabel Lasobras, Secretaria General de CHA y Portavoz de CHA en la Comisión de Educación, Cultura y Deporte de las Cortes de Aragón: “Estamos ante una norma que pretende seguir avanzando en la dignificación de nuestras lenguas propias, conforme a lo contemplado en la legislación vigente, siendo útil en ejercicio real diario, cotidiano, de los derechos de la ciudadanía en su relación con las administraciones públicas aragonesas”
Nota de prensa. 14 de diciembre de 2022. La Secretaria General de CHA y Portavoz de CHA en la Comisión de Educación, Cultura y Deporte de las Cortes de Aragón, Isabel Lasobras, ha comparecido ante los medios de comunicación hoy para realizar una primera valoración política ante el proceso abierto para presentar aportaciones al nuevo decreto por el que se regula el uso de las lenguas propias.
Lasobras ha recordado en primer lugar que “hasta el propio Tribunal Constitucional reconoció en la Sentencia STC 56/2016, los nombres de aragonés y catalán para nuestras lenguas, que están protegidas por la Carta Europea de las Lenguas”. La Secretaria General de CHA ha indicado igualmente que “la propia Universidad de Zaragoza tiene un Área de Filología Catalana y una Mención de lengua aragonesa en los estudios de Magisterio y hasta el Consejo de Europa ha dicho, en innumerables ocasiones, y en los cinco informes emitidos hasta ahora sobre la Carta Europea de las lenguas por su Comité de Ministros, que las lenguas que están protegidas en Aragón son el aragonés y el catalán”. Además, ha afirmado, la Secretaria General de CHA, en las Recomendaciones de 2019 se dice expresamente que “se deben tomar medidas para el uso del aragonés y el catalán en las administraciones locales y autonómica”.
De este modo, la futura norma, cuando se apruebe, permitirá a las personas que puedan presentar escritos en las administraciones públicas, locales y autonómica, en la lengua correspondiente. “Un derecho a garantizar, no una imposición”, ha recalcado Lasobras.
De hecho, recordamos que algunos ayuntamientos ya lo hacen, además también permite que si algunas corporaciones locales así lo acuerdan se puedan realizar los debate plenarios en la respectiva lengua, así como publicar las actas, acuerdos y otros documentos oficiales, además de en castellano, en la respectiva lengua o modalidad lingüística.
“En definitiva, como siempre en la aplicación práctica de nuestras propuestas políticas, queremos garantizar derechos, en todos los ámbitos, para toda la ciudadanía, también en el ámbito lingüístico, siempre sin imposiciones”, concluye Lasobras.
El proper dissabte, 17 de desembre, a les 7 de la tarde, tindrà lloc a la sala d’actes de l’edifici de la Comarca del Baix Cinca a Fraga la cerimònia de lliurament dels premis del Concurs Literari de relats en la seua vuitena edició, tres dels quals han estat per a treballs escrits en llengua catalana.
Per decisió d’un jurat compost per l’escriptora Ana Ballabriga, el periodista i escriptor Màrio Sasot i el periodista Antonio Ibáñez, el primer premi en la categoria d’adults ha estat per a la fragatina María López Fontanals amb el relat “Una tierra soñada”, amb una assignació de 400 euros, mentre que la saragossana Claudia Acebes Miró ha guanyat el primer guardó en la categoria juvenil, amb el relat “Con las manos manchadas de sangre”, valorat en 200€.
El segon premi en la categoria d’adults ha recaigut en el relat “Recuerdos entre la niebla”, d’ Eleuterio Pueyo Escanilla, d’Ontinyena, amb una assignació de 250€. El tercer premi ha estat per a Claudia Abad Figueras, de Saidí, pel relat “Me arranqué el clítoris con un un cortauñas” , valorat en 150€.
El segon premi en la categoria juvenil l’ha guanyat Anna Ríos Vera, de Fraga, amb el relat “Sensacions esgarrifoses” , dotat amb 150€ i el tercer premi ha recaigut en Cristina Sarrau Fau , de Fraga, pel relat “Supervivència a mitjanit” amb un premi de 100€.
El Premi Comarcal, destinat a una obra situada en el marc geogràfic o històric del Baix Cinca, va ser per a Raimundo Guardiola Ibarz, de Mequinensa, pel relat “I ara què passarà? ” , dotat amb 250€ .
Cal esmentar que en aquesta vuitena edició s’ha batut el rècord de participació amb un total de 38 relats presentats: 10 en la categoria d’adults i 28 en la juvenil (aquest per a xiquets i xiquetes fins als 18 anys). Quatre relats d’aquesta darrera categoria han estat escrits en castellà i 24 en català, una dada també insòlita n la història d’aquest concurs de relats. Dels deu relats de la categoria d’adults tan sol un estava escrit en català.
L’acte de lliurament dels premis, que estarà obert a tot el públic que vulgui assistir-hi , comptarà amb la participació de l’escriptor Daniel Nesquens, de Nesquens Comedy, amb el monòleg titulat “Cosquilleos y escritores”.
Discursos que es repeteixen a tot arreu dels països amb llengües minoritzades, i que provenen sempre dels mateixos sectors.Discursos contraris a una llengua estàndard que saben que redueixen les possibilitats d’aquestes llengües de ser utilitzades a l’administració.
Aquesta vegada ha estat el PP mitjançant un comunicat de premsa, el 7 de desembre passat.La formació conservadora fa referència a l’eliminació de les modalitats d’aragonès i català per no complir el projecte de decret que des de la DGA es vol establir per empènyer-ne l’ús en l’àmbit de l’administració pública.
En el mateix sentit la Plataforma “No Hablamos Catalán”, coneguda per allotjar elements extremistes en algunes de les seves manifestacions, ha tornat a carregar contra l’ocupació del català i la “fabla” (aragonès estàndard).Com que aquests no són propis de la comunitat, acabaran amb les modalitats que les conformen i en el cas de l’aragonès afirmen que és “un invent que només es parla a Saragossa”.
Aquests sectors de la ultradreta desconeixen, o amaguen sibil·linament, que el mateix castellà, mitjançant l’únic estàndard oficial, és qui de debò amenaça les modalitats de l’aragonès i el català a Aragó.
Desde “Esfendemos as luengas” tornem a empoderar, com una eina imprescindible per a la supervivència de les nostres llengües, l’ús dels estàndards català i aragonès, no només a l’administració, sinó també en altres camps com ensenyament, mitjans de comunicació o cultura. D’altra manera, la seva normalització i culturització serà impossible a Aragó i al món.
Decenas de personas asistieron a la clausura de las XXXII Jornadas Culturales que organizó la Associació Cultural del Matarranya -Ascuma- que tuvo lugar en el Teatro de la Germandat de Calaceite. El evento puso el foco en la botánica y la farmacología en el Matarraña y los Puertos de Beceite de la mano de Raúl Font-Quer Plana, reconocido científico muy vinculado a Mazaleón y descendiente de los farmacéuticos Font-Quer. Por su parte la diputada provincial Susana Traver, presentó el libro editado por el Instituto de Estudios Turolenses ‘Diarios de José Pardo Sastrón 1848-1909. Crónica personal de un siglo’. La publicación recoge distintos aspectos del célebre botánico y farmaceútico bajoaragonés nacido en Torrecilla de Alcañiz y que ejerció en Calaceite. El acto contó, asimismo, con la presencia de Joaquim Montclús, presidente de Ascuma y del concejal de cultura de Calaceite, José Manuel Anguera.
Sin embargo las Jornadas Culturales arrancaron el pasado mes de abril. Lengua, historia y ciencia fueron este año los protagonistas. Las jornadas se iniciaron con una charla de la lingüista y escritora barcelonesa Carme Junyent. La lingüista se mostró muy crítica con la efectividad y utilidad del denominado lenguaje de género a la hora de fomentar la igualdad. Por su parte Mazaleón acogió a principios de verano una jornada sobre Carles Emili Montañès, ingeniero y que fue diputado por Valderrobres a principios del siglo XX. Entre sus logros se encuetran varias obras como el puente de Torre del Compte.
Por su parte Monroyo acogió una jornada sobre el coronel monrogino Blay Ferrer, que participó en la zona en la Guerra de Sucesión en el siglo XVIII. Por tercer año consecutivo las charlas pueden verse en las redes sociales de Ascuma. «Nos hemos centrado en diferentes temas y estamos ya trabajando en las próximas jornadas de 2023», explicó Celia Badet, secretaria de Ascuma.
Dissabte, després del rock alternatiu del divendres en Willis Drummond i Árida, tindrem un concert de música clàssica. Concretament, de les bandes sonores més mítiques de l’historia del cine.
🔴 La veritat és que mos fa molta il·lusió tindre als Gazzapos Brass(un sextet de vents metall) damunt del nostre escenari. Serà una tarde per a vindre en família i tindrem lo CSA en format cafè-bar en cadires i tauletes per a que los i les més grans pugueu estar còmodes 👌👌
Fa trenta-cinc anys que funciona este periòdic, i en fa gairebé trenta que jo hi tinc relació. De fet, l’encàrrec que em va fer el director d’allavons, Juan Carlos Álvarez, de dissenyar i maquetar un anuari del Baix Aragó de 1992, va ser un dels motius que em va permetre tornar a esta terra a exercir-hi la meua professió. En aquell projecte colossal (penseu que en aquells temps no hi havia internet i els ordinadors eren lo que eren) vaig conèixer al que avui és lo president del Grup La Comarca, Raimundo Cubeles, que és qui va sistematitzar l’obtenció de continguts i es va recórrer totes les viles del que ara en diuen lo Baix Aragó històric. Ja apuntava maneres.
En acabar el projecte, després de suar sang en aquell primer estudi del carrer Palomar d’Alcanyís, vaig seguir la meua trajectòria professional per estes terres. Molts estius anava a la redacció del periòdic a substituir el maquetador, Jesús Lasala, un magnífic professional de poques paraules i molta efectivitat. Encara m’enduc una alegria quan me’l trobo pel carrer.
Però anem al tema principal d’este escrit, la columneta nostra de cada setmana, lo ‘Viles i gents’. Lo projecte es va iniciar l’abril de 1995 i va ser un intent d’un altre dels directors que ha tingut La Comarca, lo bellmuntà Ramon Mur, que va voler que hi hagués un espai en la llengua que parlem uns quants milers de lectors d’este Baix Aragó històric. La parlem però pocs la llegim i menys encara l’escrivim. Este fet, encara que no en siguem conscients, és una anomalia, tal i com m’ho va fer veure un bon amic britànic amb qui vaig compartir pis a Barcelona. Impartia classes d’anglès bàsic als treballadors d’una empresa del Penedès. Havia après lo català tan bon punt va veure que era la llengua que parlava la gent del lloc, i en eixe idioma es dirigia als seus alumnes. Un dia em va explicar, estranyat de veres: «els dic per exemple que ‘taula’ en anglès és ‘table’, i ells escriuen ‘mesa’ al seu quadern. Tu ho entens?». I ja em veus a mi explicant-li les vicissituds històriques de la nostra dissortada llengua. Doncs això mateix, aplicat a Aragó, ho podem elevar a l’enèsima potència. Per això eixa iniciativa de publicar una columneta en un periòdic en castellà, en un territori on la diglòssia forma part del nostre ADN, va ser una revolució. Una revolució de paraules, de bones, boniques i polides paraules.
Al llarg dels 27 anys de vida del ‘Viles i gents’ hem tocat molts temes. És cert que hem parlant sovint (uns més que d’altres) de la paradoxa lingüística que vivim, però de fet, lo que intentem demostrar és que el nostre parlar val per a tot, igual que la resta de llengües del món. Quan parlem a casa o amb los amics, usem lo registre domèstic; si ho fem a la faena, lo professional, i si l’escrivim, fem anar el registre literari, més o menys culte depenent de la temàtica. Com ho fan los nostres conciutadans de llengua castellana amb total normalitat. Perquè tots tenim los mateixos drets, no?
Per la columna hem desfilat unes quantes persones; algunes seguim, d’altres han fet un pas al costat o han encetat noves aventures. L’equip original eren Tomàs Bosque, José Antonio Carrégalo, Lluís Rajadell i Carles Sancho. Jo m’hi vaig afegir al cap de poc, igual que en Miquel Blanc. Posteriorment i de manera temporal, van escriure-hi Juli Micolau i Josep Puche. També ho van fer l’Artur Quintana i José Miguel Gràcia, que ben prest van iniciar, amb d’altres companys, la columna en català ‘Lo Cresol’ al Diario de Teruel. Natxo Sorolla s’hi va incorporar cap al 2005 i, finalment, la saba nova ha vingut de Nonasp amb l’Estela Rius i de Mont-roig amb Luismi Agud. Lo cop més fort lo vam rebre l’any passat, quan vam patir la pèrdua de José Antonio Carrégalo, que mos va dixar orfes dels seus escrits i la seua companyia.
Actualment som sis los vilers que seguim publicant, fent lo que podem per a mantindre oberta esta minúscula porta en la nostra baquetejada, però (potser per això) estimadíssima llengua. Malgrat que mos vulguen fer creure que la xapurregem, la parlem. I l’escrivim i l’escriurem mentre tinguem salut i força. I si pot ser a este periòdic, magnífic.
Per molts anys a La Comarca en el seu 35è aniversari!
1r ‘Viles i gents’, a ‘La Comarca’ del 7 al 20 d’abril de 1995
