La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: La Franja de Ponent: una singularitat que les urnes emmascaren
- La Franja, que manté unes dinàmiques electorals pròpies, encara el diumenge 28 una doble cita electoral
17.05.2023 – 21:40
El 28 de maig, els electors de la Franja de Ponent seran convocats a les urnes en una doble cita, en què coincidiran les eleccions municipals i les eleccions a les Corts d’Aragó.
Tot i no tenir institucions pròpies i trobar-se políticament disgregada –no s’hi presenta cap candidatura regionalista que n’abraci totes les comarques–, la Franja continua mantenint unes dinàmiques electorals pròpies, marcades per les seves particularitats lingüístiques i històriques, que la diferencien de l’Aragó i en fan aflorar els trets distintius.
Un territori, dos blocs electorals
Segons que explica a VilaWeb Natxo Sorolla, doctor en sociologia i professor de la Universitat de Saragossa, el comportament electoral de la Franja es pot segmentar en dos grans blocs: la part septentrional que sol decantar-se per opcions més progressistes i la meridional que tradicionalment ha tendit més cap al conservadorisme.
“A escala municipal el nom del candidat sempre és molt important, i evidentment cada elecció té la seva història. Però històricament observem la tendència del nord a votar més socialista que no al sud, on el vot s’ha dividit més entre el PP i el Partit Aragonès“, diu.
Aquesta divisió, de fet, es pot veure prou en els resultats de les darreres eleccions municipals a la Franja, l’any 2019: si bé a la majoria de municipis de Fraga en amunt es va imposar el PSOE, de la capital del Baix Cinca en avall va ser el PP qui va arreplegar més vots.
A Fraga, precisament, el PP és qui sembla més ben situat per a revalidar el triomf del 2019. Segons un sondatge publicat el 23 d’abril per l’Heraldo de Aragón, obtindrà un percentatge de vot semblant al del 2019, però passarà de tenir 8 regidors a un interval entre 9 i 10, suficient per a aconseguir la majoria absoluta en un ple de 17 regidors.
Aquesta hegemonia del PP s’explica, si més no en part, perquè diversos partits perillen de no arribar a la barrera del 5% i, en conseqüència, quedar sense representació al consistori. És el cas de formacions com ara Ciutadans (2,5%), el PAR (3,76%), Podem (4,1%) i Esquerra Unida (4,33%). Un cas a part és Vox, que amb una estimació d’un 4,85% li podria anar de pocs vots restar fora de la cambra o bé entrar-hi per primera vegada.
Vox, una amenaça que el temps ha desinflat
Les perspectives electorals de Vox a la Franja, de fet, ja van ser objecte de molta atenció en les eleccions municipals passades. Finalment, tanmateix, els temors que la ultradreta irrompés amb força als ajuntaments de les comarques catalanoparlants van resultar infundats: dels deu municipis més poblats de la Franja, no va aconseguir representació en cap.
En aquestes eleccions, Sorolla explica que la ultradreta ha tingut escasses candidatures a la Franja, la majoria de les quals integrades per cuneros, és a dir, persones de fora del municipi. De fet, hi ha comarques senceres –com ara el Matarranya– en què Vox no es presenta enlloc. “Vox ha presentat molt poques candidatures municipals, i les que ha presentat han tingut una repercussió molt minsa“, diu Sorolla. “Habitualment, els partits que es presenten a les municipals tenen molt arrelament al territori. No és el cas de Vox”, rebla.
Terol Existeix, la incògnita d’aquestes eleccions
Aquest 2023, el gran interrogant en les eleccions municipals pot ser Terol Existeix, la plataforma ciutadana esdevinguda partit que es consagrà com la sorpresa de les passades eleccions espanyoles, quan aconseguí un representant al congrés i dos al senat. Enguany, ha presentat candidatura en nombrosos municipis de la Franja, sobretot al sud. En eleccions anteriors havia estat el PAR qui havia fet d’alternativa al binomi PSOE-PP, però ara la formació es troba en un estat de disgregació que, tal com explica Sorolla, dificulta que pugui fer d’enllaç entre les institucions autonòmiques i les institucions locals per plantar cara als partits hegemònics.
Terol Existeix, en aquest context, és el més ben situat per a agafar el testimoni del PAR i obtenir bons resultats a la Franja a còpia de fer bandera de la reivindicació del món rural. “Vox –diu el sociòleg– no té aquest arrelament, i per tant no pot fer aquest paper.”
El catalanisme malda per fer-se un lloc a la campanya
Tot i que la Franja tradicionalment ha destacat per un comportament electoral diferenciat de la resta de l’Aragó, el catalanisme generalment ha tingut moltes dificultats per a exercir una influència significativa en les eleccions. Això és, en part, el resultat de la fragmentació institucional i política del territori, que no disposa de cap òrgan de govern propi i que electoralment es divideix en tres demarcacions (Osca, Saragossa i Terol) que cobreixen una població de menys de 50.000 habitants.
Tot i aquests impediments, la Franja ha estat durant tots aquests anys testimoni de l’eclosió ocasional d’opcions polítiques de tarannà catalanista. Sorolla explica que Calaceit (Matarranya) va arribar a tenir un regidor d’ERC entre el 2007 i el 2015 que va acabar resultant clau per a la configuració de les majories al ple municipal. Un altre exemple és el de Pont de Montanyana, una petita vila de la Ribagorça en què Convergència Democràtica de la Franja va obtenir la majoria absoluta l’any 2011. La formació, de fet, derivava d’Alternativa Cívica, una altra candidatura de caràcter catalanista que per poc no va entrar a l’Ajuntament de Fraga (Baix Cinca) a les eleccions municipals del 2007.
Més recentment, a les eleccions europees del 2019, les candidatures independentistes –Junts per Catalunya i Ara Repúbliques– van obtenir 516 vots a la Franja, equivalent a un 2,17% del total. Ho explica a VilaWeb Marcel Pena, periodista del diari Naiz: “De votants catalanistes a la Franja n’hi ha pocs, i per tant queden diluïts en qualsevol opció política. Generalment, tendeixen a votar una opció d’esquerres, considerant per esquerres el PSOE, la Chunta, Podem i ara, fins i tot, Terol Existeix.” Sorolla hi coincideix: “Habitualment, el catalanisme no ha tingut un desenvolupament polític a la Franja, més enllà d’algun resultat ocasional.”
L’anticatalanisme, una arma inofensiva a la Franja
Darrerament, tanmateix, el paper del catalanisme en les eleccions a la Franja ha estat molt menys propositiu, i més aviat ha fet de blanc dels atacs polítics del president de l’Aragó, Javier Lambán, i bona part de l’arc parlamentari. Aquesta dinàmica fou especialment evident en les eleccions municipals del 2019, en un moment en què a l’Aragó encara coïa la polèmica pel trasllat de les obres de Sixena i, de manera més general, pels fets de la tardor del 2017.
“Aragó i Catalunya són veïns, i sempre hi ha hagut un veïnatge de confrontació, més que no pas de col·laboració, i això ha creat una base sociològica d’anticatalanisme“, explica Sorolla. “Alguns –afegeix– diuen que no existeix, però aquest ús polític de l’anticatalanisme sempre hi és: els últims anys, Lambán ha encarat frontalment la qüestió catalana i ha procurat posar-la constantment en primer pla.”
En un moment polític com l’actual, en què la letargia sembla haver-se assentat entre els principals representants de l’independentisme català, tot indica que l’anticatalanisme tindrà un rol més circumstancial en les eleccions d’enguany a la Franja. “Pot tenir-hi un paper? És previsible que no; si més no, no de la mateixa manera que els últims anys”, explica Sorolla. Així i tot, reconeix: “En temps electorals, les coses a vegades evolucionen de manera inesperada; és difícil fer pronòstics.”
Sigui com sigui, Pena aclareix que l’anticatalanisme, tradicionalment, ha funcionat com a arma de campanya a l’Aragó, però no pas a la Franja. “La Franja i l’Aragó són com dos mons diferents: allò que pot encendre espurnes a l’Aragó, a la Franja passa molt més desapercebut”, diu.
La defensa de la llengua, una qüestió purament municipal
De teló de fons de les eleccions hi ha la qüestió de la llengua, que a la Franja es troba en una situació de desemparament institucional molt més agut que no pas en altres parts del país. La darrera enquesta d’usos lingüístics a la Franja, que data del 2014, constatà un trencament en la transmissió generacional el català, que, tot i ser la llengua predominant entre els més grans de 65 anys (68%) ha estat relegada a una posició clarament minoritària entre els joves de 15 anys a 29 (34%). Aquestes dades encaixen amb la caiguda del coneixement del català al territori, que en el període 2004-2014 va passar d’un 88% a un 80%.
Tot i els intents del govern del PP (2011-2015) de promoure el secessionisme lingüístic, tot imposant al català de la Franja la denominació de “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental” (“LAPAO”), i retirant l’obligació dels representants de l’administració de respondre als ciutadans en català (o bé aragonès), les iniciatives polítiques locals han reeixit a augmentar la presència del català a les aules de la Franja durant aquestes darreres dècades.
Al curs 2021-2022, segons que detalla el filòleg Artur Quintana, 37 centres (amb un total de 1.447 alumnes implicats) participen en projectes lingüístics de llengua catalana. Això és tres vegades més gran que no en el curs 1984-1985, el primer en què s’oferí català a les escoles de la Franja. D’ençà del 2017, també dos municipis de la comarca del Baix Aragó (Calanda i Foz-Calanda) han demanat de poder oferir català a l’escola, tot i no pertànyer pròpiament a la Franja, però les autoritats educatives els ho han denegat repetidament.
Tot i aquest progrés, el català continua ocupant una posició precària a les escoles de la Franja. A banda de no oferir-se en totes les escoles (sobretot al nord-oest del territori, on sí que se sol oferir l’aragonès), l’ensenyament de la llengua sol limitar-se a classes setmanals optatives, una situació molt allunyada de la d’unes altres parts del país.
Més enllà d’iniciatives de caràcter municipal, la llengua continua sense tenir cap formació que la reivindiqui explícitament a la Franja. Sorolla explica que la Chunta Aragonesista és qui més s’ha significat a favor del català, tot i que sovint aquesta defensa s’ha emmarcat en una reivindicació del trilingüisme (aragonès, català i castellà) en què el català ha romàs com a baula feble.
Si el PAR, seguint els passos del PP, “ha fet de l’anticatalanisme una de les seves banderes”, el PSOE ha mantingut una certa ambivalència sobre la situació del català al territori, sense arribar mai a demanar-ne l’oficialització ni fer cap altra proposta que signifiqués alterar notablement la legislació lingüística vigent a l’Aragó. Sorolla, així i tot, remarca que els moviments del PSOE favorables al català han estat sempre obra de representants de la Franja, com ara Josep Anton Chauvell (batlle del Campell, a la comarca de la Llitera), no pas d’una direcció amb seu a Saragossa que en aquesta qüestió no ha tendit mai a mostrar més iniciativa que les altres formacions.
Pena hi coincideix. En aquestes eleccions, diu, el PSOE –i més formacions d’esquerres com Podem– s’ha manifestat nominalment a favor de la llengua, si bé amb certa ambivalència. “S’hi posicionen perquè toca, perquè són progressistes. Però res més, no es barallaran amb ningú pel català“, diu. I afegeix: “Els socialistes que han fet passos pel català ha estat sempre de la Franja, no pas del PSOE de Saragossa. És gent del territori, que per consciència ha dut aquestes accions a terme.”
Fins i tot els partits menys sospitosos d’abraçar cap causa catalanista, explica Pena, han tingut candidats sensibles a la causa del català. Un exemple és la batllessa socialista d’Albelda (Llitera), María Ángeles Roca, que en aquestes eleccions optarà a encapçalar el govern del municipi amb les sigles PAR. “Durant la campanya ha defensat el català amb normalitat tot i presentar-se pel PAR, un dels partits que s’ha manifestat contra el català amb més claredat i virulència”, explica. I acaba dient: “És una anècdota, però permet de veure fins a quin punt les coses funcionen de manera diferent a escala municipal. Els rols dels partits a Saragossa no tenen res a veure amb els que puguin tenir a la Franja.”
Source: Del cafè Josepet al Monegros Festival, la història de la mítica discoteca Florida de Fraga
- R.GASQUE
- |FRAGA
Juan Arnau novel·la la història de la mítica discoteca Florida de Fraga a ‘Bailando en el desierto’ || Amb 81 anys, la sala fragatina està considerada la discoteca en actiu més antiga d’Espanya
6 La família Arnau és història viva de l’entreteniment amb majúscula des que el 1870 José Satorres va obrir a Fraga el Café Josepet fins a l’actualitat, amb les prop de 60.000 persones procedents de 85 països que van acudir l’any passat al Monegros Desert Festival, la seua empremta al món de l’espectacle és innegable. Per això, Juan Arnau Durán (Fraga, 1956) ha decidit escriure la novel·la Bailar en el desierto (Grijalbo), on condensa un segle (del 1870 al 1970) d’aquesta existosa trajectòria empresarial que va arrancar amb la unió de dos famílies que eren competència a la restauració i l’entreteniment, els Satorres i els Arnau, i ja com Florida va aconseguir portar en una localitat com Fraga grans noms del món de l’espectacle com les orquestres de Xavier Cugat, procedents de Las Vegas, o el mateix Antonio Machín, que hi va actuar el 24 d’agost de l’any 1953. “He estat treballant en el llibre durant 5 anys, però en realitat vaig començar fa 10 escrivint una biografia perquè els meus nets coneguessin el llegat.
Una nit vaig enviar el document de més de 1.000 pàgines al correu d’informació de l’editorial i només cinc dies després em van respondre que la història era molt interessant i que volien publicar-la. Després va venir el treball de convertir aquestes memòries en una novel·la en la qual els meus avis i els meus pares són els que expliquen la història de la família”, explica a SEGRE Arnau, que va ser el creador del Monegros Desert Festival i els fills del qual han actualitzat amb un altre festival internacional com ElRow.La novel·la, que va sortir a la venda l’11 de maig, ja ha esgotat la primera edició. A més, Arnau va confessar que ja està treballant en una segona part, ja que “la història de la saga familiar és molt extensa i queda molt per explicar”.
Programa del MAGAZIN del dissabte 20 de maig de 2023
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Corresponsal a Maella.Yolanda Abad
11:55- 12:30.- Àgora. “Educam bé als nostres infants i joves?”
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
ELECCIONS MUNICIPALS 2023
12:55-13:05.- Jordi Javier Recha, PSOE de Faió.
13:05- 13:15.- Roberto Cabistany Díaz, PP de Faió.
13:15- 13:30.- El cine. Lifo Ros
ELECCIONS MUNICIPALS 2023
13:30- 13:45.- Juan Jesús Villalba Forner. Aragón Existe de Favara.
13:45- 14.- Francisco Javier Doménech Villagrasa. PSOE de Favara.
Participants: Yolanda Abad, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Néstor Fontoba, Jordi Javier Recha, Roberto Cabistany, Lifo Ros, Juan Jesús Villaba, Francisco Javier Doménech, Marcos Calleja i Elías Satué .
“Veiem un preocupant abandonament de la transmissió del català a la Franja” – Diari de la llengua
maig 16Source: “Veiem un preocupant abandonament de la transmissió del català a la Franja” – Diari de la llengua
Entrevista al president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (AAL), Javier Giralt
@raulgia
Javier Giralt és el president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (AAL), un organisme que tot just comença a caminar i que ja ha fet importants passos pel català i l’aragonès. També és el director de l’Institut Aragonès del català, una de les dues branques de l’AAL, juntament amb l’Institut de l’Aragonès.
Quin paper juga l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua en la promoció del català i l’aragonès?
L’Acadèmia és molt recent. Es va crear l’any 2021, encara que la llei de llengües estava aprovada el 2013 i els estatuts es van aprovar el 2018. L’Acadèmia apareix com una institució que s’ha d’ocupar de la defensa, de la promoció, de la normativització. Neix com l’entitat que, per la llei de llengües del 2013, és la que té el paper de vetllar, defensar, promoure les dues llengües minoritàries a l’Aragó. I dins d’aquest paper també té la competència de la normativització que, potser, en aquests moments és el que s’està veient més de cara a la societat aragonesa.
En la presentació de l’Acadèmia vau dir que “és difícil estimar allò que no es coneix” i vau convidar els aragonesos a “sentir com a propis l’aragonès i el català”. Hi ha gent que desconeix les llengües que es parlen a l’Aragó?
Hi ha un desconeixement. Molta gent d’aquí no sap que existeixen aquestes dues llengües o sap que es parla alguna cosa que no saben ben bé què és. La desinformació que hi ha hagut a la nostra regió sobre la realitat lingüística ha estat molt palesa al llarg de moltíssims anys i això fa que la gent desconegui la realitat. Com vaig dir, si no la coneixes és molt difícil estimar-la com a pròpia.
És per aquest desconeixement que alguns en diuen ‘chapurriau’, del català?
La denominació chapurriau, o xapurreat perquè té diverses denominacions segons la zona, en realitat és la denominació tradicional que s’ha utilitzat a la franja d’Aragó. Jo mateix, fins que vaig començar a estudiar filologia a la Universitat de Saragossa, deia, senzillament, que parlava xapurreat i no em creava cap problema. A la gent la denominació no li crea cap problema perquè no té consciència que sigui un terme despectiu. Però, realment, ve de xampurrejar, que vol dir parlar malament una llengua o parlar-la amb dificultat. És una denominació que caldria eliminar perquè si no sempre tindrem la sensació que el que es parla a la Franja no és una llengua adequada, sinó una llengua mal parlada. Una denominació pejorativa no ha de ser el nom d’una llengua realment viva com la que tenim a la Franja.
Fins fa poc, la Franja era un dels llocs de part de catalana on més es parlava català i ara la llengua està en davallada.
Efectivament, comencem a veure una situació molt semblant a la que es detecta a Catalunya. La Franja sempre havia estat el reducte on es conservava el català amb el nombre de parlants més nombrós, però a partir del 2004 i, sobretot, amb les dades que ens van donar les enquestes d’usos lingüístics a la Franja del 2014, es demostra que, efectivament, hi ha hagut una davallada en l’ús de la llengua a la Franja.
Per què ha passat?
D’una banda, per l’arribada de gent forastera, gent que no parla català, que només parla castellà o una altra llengua estrangera, però li resulta molt més fàcil o més còmode utilitzar el castellà. Llavors, la gent de la Franja, que parla castellà, no insisteix a fer ús de la llengua pròpia, la catalana. D’altra banda, també es comença a veure un preocupant abandonament de la transmissió de la llengua d’una generació a una altra. Això es veu clarament en famílies catalanoparlants que al final acaben parlant castellà als seus fills. La despoblació, que és un dels criteris que també de vegades s’esmenta.
Molts aragonesos desconeixen l’existència de dues de les seves llengües
Com hi influeix la despoblació?
Hi influeix, sobretot, a la zona nord, a la Ribagorça, i en alguns pobles de la Llitera. Hi ha un despoblament perquè la gent jove marxa, només queda gent gran i, malauradament, el nombre de parlants també disminueix.
El català té prou presència a l’escola?
A l’escola hi ha assignatures optatives de llengua catalana. Estan dins de l’horari escolar i fins i tot hi ha alguns programes bilingües, o trilingües perquè inclouen l’anglès. No tenim un tipus d’ensenyament com el que hi ha a Catalunya, que seria l’idoni perquè és una immersió total o pràcticament total, en llengua catalana, però sí que sembla que això ajuda a l’hora d’aconseguir que hi hagi més capacitat de llegir, d’escriure i d’entendre la llengua catalana. Però el que veiem és que, com passa a Catalunya, això no ajuda a l’ús real de la llengua catalana.
I què s’hi pot fer?
Doncs és molt complicat de dir perquè aquí ja juguem amb la voluntat de la gent. La conscienciació seria molt important. Tenim un patrimoni lingüístic que hem de defensar i la millor manera de defensar-lo és parlant la llengua. El que passa és que és molt complicat conscienciar la gent Hi ha el cas d’una noia de la Franja que està estudiant a Barcelona i que ha decidit abandonar el català propi perquè sent que no és el català que ella veu a Barcelona. El problema és que ningú li ha explicat que les llengües tenen variants i que cal valorar-les totes. Cal conscienciació, informació i ensenyament, però aquí a l’Aragó això és molt difícil perquè el català no és una llengua que sigui cooficial.
El febrer passat es va aprovar la normativa d’ús oficial del català de l’Aragó, que reconeix l’autoritat de l’IEC i de l’AVL. Com us coordinareu amb aquestes institucions?
A l’Aragó necessitàvem que l’Acadèmia digués alguna cosa en relació amb això per deixar les coses clares. El BOA va publicar un acord que diu que la norma que tenim és la que promou l’Institut d’Estudis Catalans i, alhora, la que promou l’Acadèmia Valenciana de la Llengua perquè a la Franja tenim tota la part sud, la del Matarranya, que lliga més amb la zona del tortosí, la del valencià septentrional. Calia tenir-la també en compte perquè també ens proporciona molt bona informació a l’hora de normativitzar el català d’aquesta zona. Nosaltres la normativa ja la tenim i ara el que hem de fer és mirar de veure quins elements dins de la normativa ja existent afecten o identifiquen el català de la Franja. Estem en contacte amb l’Institut d’Estudis Catalans perquè estem fent un buidatge de les obres normatives per veure quins elements tenen d’aquest tipus. Hem estat en contacte amb les dues institucions.
Pel que fa l’aragonès, fa poc que se’n va aprovar l’ortografia oficial. Què suposa aquest pas per a aquesta llengua?
Quan l’Acadèmia va aprovar la norma ortogràfica de la llengua aragonesa ja va dir que era una fita històrica.
Per què?
Doncs perquè fins ara no hi havia una normativa oficial, no hi ha un estàndard i calia començar per l’ortografia. Hi havia, que jo recordi, quatre o cinc propostes ortogràfiques de diferents associacions i la de la Direcció General de Política Lingüística i cadascú utilitzava la seva. Calia acabar amb aquesta disfunció per poder començar a treballar en la normativització perquè si no tenim una ortografia normativa difícilment podrem fer una gramàtica i un diccionari. L’Institut de l’Aragonès ha estat treballant durant un any a un ritme bastant fort per decidir aquesta normativa ortogràfica oficial i es va assolir el dia 3 d’abril en la reunió que es va fer al ple. Sabem que no ha estat de gust de totes les associacions, però crec que n’hi ha més a favor que en contra. Ara l’Institut de l’Aragonès es planteja ja començar a treballar en el que seria la norma gramatical.
Volem que amb l’aragonès passi el mateix que va passar amb el català amb Pompeu Fabra
Seria l’equivalent al que va suposar Pompeu Fabra per al català?
Sí. Quan vam tenir aquesta reunió, Ramon Sistac, que és membre de l’IEC i de la nostra Acadèmia, recordava que fa 113 anys el català estava en una situació semblant a la que estem vivint ara per a l’aragonès. És a dir, es presentava una proposta normativitzadora que no era del gust de tots, però es va aprovar i gràcies a això el català és on és. I això és el que voldríem, també, que passés amb l’aragonès. El retard que porta l’aragonès és molt gros.
Hi ha més interès en l’aragonès últimament? Darrerament s’ha estrenat una pel·lícula doblada a aquesta llengua, hi ha figures com Jorge Pueyo, que va començar a fer continguts en aragonès per a les xarxes i ara té un programa de televisió…
Jo diria que, en general, hi ha més interès per l’aragonès. És més present a les xarxes socials i hi ha més interès de les associacions. Hi ha una certa atracció per veure què passa amb l’aragonès, amb les dues llengües en general, però en concret amb l’aragonès perquè és més propi de la comunitat autònoma. És una llengua que es parla aquí i enlloc més. També cal valorar tota la feina que ha fet la Direcció General de Política Lingüística, que ha fet una tasca favorable a la defensa de les dues llengües, però especialment de l’aragonès perquè, en certa manera, era la més necessitada.
I tot això amb un president, Javier Lambán, que, en principi, no sembla especialment interessat en les minories culturals.
Lambán s’ha manifestat molt a favor de la llengua espanyola i jo crec que mai ha esmentat ni l’aragonès ni el català. Cal dir que almenys ha deixat que la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports hagi creat la Direcció General de Política Lingüística i ha deixat treballar pel català i per l’aragonès.
El govern aragonès està treballant en una llei que ha de permetre als parlants de català i d’aragonès adreçar-se a l’administració en la seva llengua.
La Direcció General de Política Lingüística va presentar aquesta proposta, que es va posar a disposició pública per fer-hi al·legacions i, en cap moment, ni el govern, ni el president, ni el conseller van ordenar que es retirés. El projecte va endavant. El que passa que ja hem entrat en època d’eleccions i ara està aturat.
Si, després de les eleccions, hi hagués una majoria del PP, què passaria amb l’Acadèmia?
El PP, quan governava en coalició amb el PAR [Partit Aragonès Regionalista], no va eliminar mai les classes de català a la Franja. Va respectar el que hi havia. El que no va fer és promocionar el català. Tinc la sensació que si guanyés el PP deixaria tranquil·la l’Acadèmia. La llei de llengües vigent és la que va aprovar el PP en coalició amb el PAR. El problema és si ha de fer coalició amb altres partits com Vox, que ha dit a les Corts, en diverses ocasions, que cal eliminar l’Institut Aragonès del Català i que cal destituir tots els acadèmics perquè són sospitosos de moltes coses.
El LAPAO ja ha passat a la història?
Sí. El LAPAO i el LAPAPYP han passat a la història. La llei és la mateixa i aquella ocurrència va ser molt útil per posar de manifest que aquí a l’Aragó tenim dues llengües i que políticament no li volien donar el nom que realment havien de tenir.