M. C. L.
zaragoza | 07·08·23 | 06:01 | Actualizado a las 18:35
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: Preocupació pel català a la Franja després del pacte de govern entre PP i Vox
L’acord dels populars amb l’extrema dreta ha posat per escrit que suprimirà la Direcció General de Política Lingüística i retirarà les ajudes a entitats que treballen en l’àmbit de la llengua
Actualitzat
El govern de coalició PP-Vox a l’Aragó, amb el popular Jorge Azcón com a president, ja ha anunciat que serà bel·ligerant amb el català a la Franja.
El pacte dels populars amb l’extrema dreta ha posat per escrit que suprimirà la Direcció General de Política Lingüística. També retirarà les ajudes a entitats que treballen en l’àmbit de la llengua a la Franja, on l’ús del català va retrocedint cada cop més.
Aquestes mesures s’han rebut amb preocupació a la Franja. Temen que siguin el pas previ a altres iniciatives que podrien afectar l’ús i l’ensenyament del català a la zona, com revertir la possibilitat que s’imparteixi a l’escola de manera voluntària com passa ara.
Si això passés, estarien disposats a impulsar una tercera Declaració de Mequinensa. Tal com es va fer als anys 1984 i 2013 per mantenir els drets lingüístics aconseguits fins aleshores, suposaria un front comú entre els Ajuntaments de la Franja, les entitats culturals i les Diputacions Provincials.
Aquest vídeo recull com viuen aquesta situació els veïns i les entitats de la Franja:
Preocupació també a les illes Balears
Vox també dirigirà l’oficina de llibertats lingüístiques del Govern Balear. Aquest organisme gestionarà les denúncies per discriminació de llengua, tant en castellà com en català, i substituirà la que va crear el Pacte de Progrés per protegir el català.
El nou òrgan va ser una condició de l’extrema dreta a la investidura de Marga Prohens i sempre van treure pit que la dirigirien. Serà així a partir del setembre.
El PP fuig d’estudi, incòmode, perquè en el pacte no estipulava quin partit dirigiria la nova oficina.
Catalunya al dia
PP i Vox posen la llengua al punt de mira, mentre ajuntaments i associacions culturals ja preparen un front comú en defensa del català
L’arribada de PP i Vox al govern de l’Aragó suposa una galleda d’aigua freda per als agents socials, culturals i polítics de la Franja que treballen per a la promoció del català, una llengua que es troba en clar retrocés a la zona. El motiu és que entre les 80 mesures programàtiques incloses en l’acord del nou govern autonòmic es preveu suprimir la Direcció General de Política Lingüística, revisar la Llei de llengües i eliminar les ajudes a entitats sense ànim de lucre en matèria de política lingüística.
L’ús del català a la Franja, en caiguda lliure
Actualment, es calcula que només la meitat dels habitants de la Franja saben parlar en català. L’any 2014 ho feia el 70% de la població de la zona i abans, cap a les dècades del 1990 i 2000, ho feien el 90% dels habitants.
El sociolingüista Natxo Sorolla, expert en el català a la Franja, apunta que això es deu a l’arribada de persones migrants i a canvis interns. A més, afegeix que les polítiques del nou govern de la dreta i l’extrema dreta comportaran un clar retrocés en matèria lingüística:
“Cal veure fins a quin punt aquest retrocés serà molt important. Si serà estructural o si només tocarà qüestions superficials que amb un canvi de govern, d’aquí a quatre o vuit anys, es podrien reprendre en la línia del que hi havia fins ara.”
Entitats com l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca han rebut amb preocupació i malestar els primers anuncis del govern de l’Aragó i preparen una resposta coordinada. Lamenten que, un cop més, la llengua torna a ser un objectiu polític.
Òmnium Cultural ha denunciat que PP i Vox “acorralen la cultura i els drets humans des de tots els marges dels Països Catalans” i l’Assemblea ha censurat un pacte per “erradicar el català de la Llei de llengües de l’Aragó”.
Una tercera declaració de Mequinensa?
La defensa del català a la Franja és una reivindicació històrica. El 1984 una quinzena d’ajuntaments van signar la declaració de Mequinensa per aconseguir un acord per a l’ensenyament del català com a assignatura voluntària a les escoles de la zona.
El 2013 el PP i el Partit Aragonès van esborrar el català i l’aragonès de la llei de llengües i les van batejar amb termes com el polèmic LAPAO, Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental.
Aleshores, una trentena d’Ajuntaments de la Franja van signar una segona declaració de Mequinensa per defensar el català i l’aragonès, unes denominacions que la llei va recuperar el 2016 amb l’arribada del PSOE al govern autonòmic.
Ara, 10 anys després, no descarten impulsar una tercera declaració davant les polítiques de PP i Vox, com avança l’alcalde de Mequinensa, al Baix Cinca, el socialista Antoni Sanjuan:
“Si veiem que les modalitats lingüístiques de l’Aragó –el català i l’aragonès– poden estar en perill, naturalment tornaríem a fer una tercera declaració, perquè tenim clar que és un patrimoni i una llengua materna que hem après dels nostres pares i que no podem deixar que es perdi com està passant, poquet a poquet, per no protegir-la prou.”
Segons l’alcalde, una possible tercera declaració de Mequinensa tindria en compte el criteri acadèmic i el de les associacions culturals en defensa de la llengua a la Franja.
Què volen fer el PP i Vox?
El pacte de govern del PP i Vox a l’Aragó preveu suprimir la Direcció General de Política Lingüística i traspassar les seves les funcions a la Direcció General de Cultura i Patrimoni.
També vol eliminar les ajudes a entitats sense ànim de lucre en matèria de política lingüística i reconvertir-les en ajuts per a empreses turístiques i culturals que promoguin les festes locals i les fires artesanals.
Aquest any l’Aragó ha concedit ajudes a 17 entitats amb un import global de 30.000 euros. Per exemple, a l’Associació Cultural del Matarranya per a la revista local Temps de Franja, l’única publicació periòdica editada a Aragó escrita totalment en català.
A més, planteja revisar la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó amb l’objectiu de “prevenir totes aquelles interpretacions interessades que perverteixin el seu veritable esperit de respecte cap a la llibertat dels parlants”.
Entre altres mesures, el pacte es compromet a vetllar per la història i la cultura aragoneses “davant les mentides i manipulacions interessades del nacionalisme català excloent i expansionista”.
Fa unes setmanes ens van cridar de Pena-roja de Tastavins, un poblet del Matarranya, per anar a presentar el nostre projecte de #ZOOIllustrat, fer un mural amb els nanos i fer un taller de rap.
Què bonic trobar a gent tan implicada.
Gràcies per cuidar-nos tant.
Visca la Franja ✊🏼 pic.twitter.com/03ysAopek0— ZOO (@ZooPosse) August 10, 2023
Source: El “retroceso” de las lenguas en Aragón y la “sorpresa” por la revisión de la ley de Rudi
Los defensores de la pluralidad de lenguas en la comunidad inciden en señalar su sorpresa por la revisión de la Ley de Lenguas aprobada por el PP y el PAR en 2013 y anticipan tiempos de “parálisis” en la aplicación de esta
Tampoco es que haya caído como un jarro de agua fría, porque bien conocidos eran los programas electorales y las intenciones de PP y Vox con respecto a las lenguas minoritarias en Aragón, pero las principales asociaciones en pro del aragonés y el catalán de Aragón anticipan que «se avecinan años de retroceso», fruto de una «parálisis» de la aplicación de la Ley de Lenguas, aprobada en el año 2013 durante el mandato de Luisa Fernanda Rudi (PP) junto al PAR, y del olvido institucional que «había logrado que muchos hablantes se deshicieran de la vergüenza de hablar».
El nuevo Gobierno de Aragón suprimirá la Dirección General de Política Lingüística y eliminará las ayudas a entidades sin ánimo de lucro en materia de política lingüística. «Es evidente que va a haber un retroceso, de eso no hay duda, pero me preocupa más lo simbólico que el asunto de las ayudas, porque al final las asociaciones podrán autofinanciarse como siempre se ha hecho. Sin embargo, la eliminación de la dirección general, que tenía un presupuesto miserable, es un desastre porque genera la sensación de cara al exterior de que en Aragón no se hablan más lenguas que el castellano», explica Francho Nagore Laín, escritor, profesor universitario y miembro de la Academia Aragonesa de la Lengua.
«No es una sorpresa para nadie. El PP ya había presentado mociones en las Cortes pidiendo la eliminación del Instituto Aragonés del Catalán y de la dirección general», señala Guillén Forcada, presidente del Ligallo de Fablans. «Lo que sí nos sorprende es es revisión de la Ley de Lenguas aprobada por el PP y el PAR. Creemos que quieren paralizar la acción por el aragonés y va a ser el subterfugio que usarán para acabar con el proceso de enseñanza del aragonés en nombre de la libertad de los hablantes, como dicen ellos, sea lo que sea lo que signifique eso», critica Forcada, quien intuye que PP y Vox buscan generar un «caos lingüístico» al echar atrás cualquier intento de normativización y uso común por parte de la Academia Aragonesa de la Lengua.
También lo cree así Ignacio López Susín, el actual responsable de Política Lingüística, llevada por Chunta Aragonesista pero adscrita al Departamento de Educación, Cultura y Deporte que estaba en manos del PSOE. «Hemos trabajado con la perspectiva de llevar la Ley de Lenguas hasta el límite para no reformularla. Si lo hubiéramos hecho, se habría generado un debate muy ácido que en nada tiene que ver a lo que ocurre en la calle», señala López Susín. Cree el director general aún en funciones que en los ocho años de vida de la dirección general los hablantes «se habían quitado las vergüenzas», porque «cuando una lengua se institucionaliza, el estigma se quita».
“Seguiremos siendo un grano en el culo”
Durante estos años, la dirección general había suscrito acuerdos con ocho comarcas, con entidades locales, lanzó la cátedra Ferrández D’Heredia con la Universidad de Zaragoza e impulsó premios como Agora x l’aragonés, entregado durante el festival de cine de Espiello, y decenas de publicaciones. Para ello contaba con una financiación que osciló entre los 330.000 euros de 2020 a los 385.000 de este año –en 2022 ascendió a 626.000 de euros gracias a una partida de casi 300.000 euros que llegó desde el Ministerio de Educación–. «Es curioso que solo vayan a eliminar las ayudas a las asociaciones y no a los ayuntamientos. El de Fayón, donde manda el PP, recibe ayudas en materia de lengua», asegura López Susín.
La academia, amparada precisamente por la Ley de Lenguas de Rudi de 2013 –sustituyó a una norma aprobada en 2009 bastante más ambiciosa que incluía una academia para el aragonés y otra para el catalán de Aragón– se encontraba en pleno proceso de normativización de la lengua. Sin embargo, el cierre del grifo de las subvenciones a las asociaciones no preocupa especialmente a ninguno de los actores principales de las lenguas en Aragón. «Está claro que quieren paralizar la acción del aragonés. Otra cosa es que lo consigan. Llevamos 40 años con esto, 32 de ellos sin dirección general, y seguiremos haciendo y trabajando. Si somos el problema, seguiremos siendo un grano en el culo», asevera el presidente del Ligallo de Fablans.
