Un dels ramats de Pubill d’Areny, amb 1600 ovelles, passant en transhumància pel Pont de Suert. Han passat una temporada a la Vall de Boí i ara van cap a la Serra.
Tradicions que et cautiven. #ovelles #ovejas #brebis #sheep #Areny #valldeboi #PontdeSuert #AltaRibagorça pic.twitter.com/vu9ms5ZxG6— Porté-Estop (@PorteEstop) August 22, 2023
El Ejecutivo quiere eliminar las “ayudas a entidades sin ánimo de lucro en materia de política lingüística”. El acuerdo contempla también suprimir la Dirección General de Política Lingüística y revisar la Ley de lenguas y modalidades propias
El candidato del PP a la Presidencia de Aragón, Jorge Azcón, conversa con el cabeza de lista y portavoz de Vox, Alejandro Nolasco, durante la sesión constitutiva de la XI Legislatura de las Cortes de Aragón, en el Palacio de la Aljafería. E.P./Fabián Simó
El entonces candidato del PP a la Presidencia de Aragón, Jorge Azcón, conversa con el entonces cabeza de lista y portavoz de Vox, Alejandro Nolasco, durante la sesión constitutiva de las cortes
— Fabián Simón / EUROPA PRESS
Barcelona 22/08/2023 21:22 Actualizado: 23/08/2023 06:50
Aleix Camprubí i Pont
Los resultados de las elecciones municipales y autonómicas del 28 de mayo, y los consiguientes pactos poselectorales, han dejado un panorama preocupante para la lengua catalana en distintas comunidades, con la derecha y la ultraderecha gobernando en varias de ellas. Son un claro ejemplo el País Valencià y las Illes Balears, con medidas como la eliminación del catalán como requisito para acceder a la función pública o cambios en la enseñanza combatiendo su uso en las escuelas.
Aragón tampoco se salva de esa ofensiva de los gobiernos del PP y Vox contra el catalán. El nuevo Gobierno autonómico nace del pacto entre ambas fuerzas de derechas con el popular Jorge Azcón como presidente, y con la vicepresidencia para la extrema derecha con Alejandro Nolasco.
El pacto entre PP y Vox se basa en 80 medidas, con un peso muy importante para la ideología. Apuesta por la supresión de ayudas a entidades “de carácter ideológico” y suprimir “organismos ideológicos”. Más concretamente, quiere eliminar las “ayudas a entidades sin ánimo de lucro en materia de política lingüística”, y que se destinarán a empresas turísticas y culturales que promuevan las fiestas locales y ferias artesanales.
10/08/2023 El presidente del PP en Aragón, Jorge Azcón
Azcón, investido presidente del primer Gobierno PP-Vox en Aragón con el apoyo del PAR
Otro de los objetivos más destacados del nuevo ejecutivo es suprimir la Dirección General de Política Lingüística y trasladar sus funciones a la Dirección General de Cultura y Patrimonio. También quieren revisar la Ley de lenguas y modalidades propias, con voluntad de “prevenir interpretaciones interesadas que perviertan el verdadero espíritu de respeto hacia la libertad de los hablantes”.
Además, el programa también contempla velar por la historia y la cultura aragonesa “frente a las manipulaciones interesadas del nacionalismo catalán excluyente y expansionista”. El acuerdo programático entre ambos socios incluye la derogación de la ley de memoria democrática aragonesa y se marca el objetivo de reforzar la inspección educativa para “sacar la ideología de las aulas”.
Desde la extrema derecha, Nolasco justifica la protección de las variedades dialectales del aragonés oriental. Asegurando que son “firmes defensores de la necesidad de protegerlas” como parte del patrimonio inmaterial de Aragón, advierte que también son “firmes oponentes” que la lengua se utilice como un vehículo de desunión o que se copien modelos como el catalán, vasco o el gallego.
El candidato del PP a la Presidencia de Aragón, Jorge Azcón, conversa con el cabeza de lista y portavoz de Vox, Alejandro Nolasco, durante la sesión constitutiva de la XI Legislatura de las Cortes de Aragón, en el Palacio de la Aljafería. E.P./Fabián Simó
Aragón se adentra en una etapa oscura con la ultraderecha en el poder y la izquierda en mínimos
“Solo persiguen dar pasos hacia su construcción nacional, la separación y la ruptura con la unidad nacional”, considera el vicepresidente de Aragón. “Por si quedan dudas, en Aragón no hablamos catalán”, ha llegado a espetar.
El candidato del PP, Jorge Azcón, superó el debate de investidura en las Corts el pasado 10 de agosto y es el nuevo presidente de Aragón, tomando el relevo del socialista Javier Lambán. Fue elegido por mayoría absoluta, gracias a los 28 votos de los populares, los 7 de Vox y el parlamentario del Partido Aragonés (PAR). Como ya ha ocurrido en el País Valencià, la formación de extrema derecha entra en el gobierno con dos consejerías: la vicepresidencia primera, con Desarrollo territorial, despoblación y justicia, y con la cartera de Agricultura y ganadería.
El president electe de l’Aragó, Jorge Azcón, saluda el president sortint, Javier Lambán, després del debat d’investidura
El presidente electo de Aragón, Jorge Azcón, saluda al presidente saliente, Javier Lambán, tras el debate de investidura. – Cortes de Aragón
Preocupación en la Franja y en las entidades
El acuerdo entre PP y Vox en la comunidad se ha recibido con preocupación en la Franja y entre las entidades que defienden la lengua. Según avanzó TV3, crece el temor a que las iniciativas sean un paso previo a más medidas contra el catalán en la escuela, como podría ser eliminar la opción de que se imparta de forma voluntaria como hasta ahora. En caso de que se produzca, se podría realizar una tercera Declaración de Mequinenza, un nuevo frente común por la lengua entre los ayuntamientos de la Franja, las Diputaciones Provinciales y las entidades culturales.
El ‘president’ de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, anuncia la composición del Consell de la XI Legislatura, en el Palau de la Generalitat, a 19 de julio de 2023 en València
La alianza de PP y Vox en País Valencià e Illes Balears pone en pie de guerra a las entidades que defienden el catalán
“Actuaremos en consecuencia”, aseguró en televisión pública catalana el alcalde de Mequinenza, Antonio Sanjuán. El responsable reivindica que la zona es “absolutamente bilingüe” y no hay “ningún problema” con los dos idiomas oficiales. Pide “no ir hacia atrás, sino hacia delante”.
Las entidades que velan por la lengua catalana y su difusión también criticaron las nuevas medidas del ejecutivo, sin descartar movilizaciones. El presidente del Centre d’Estudis Ribagorçans, Enric Marquès, reconoció también a TV3 que “es un choque”. “Nos quieren aniquilar. Esto no les interesa”, dijo, criticando el cambio de las subvenciones a las ONG por la lengua hacia “ferias, mercados medievales o fiestas de los pueblos”.
El País Valencià y las Illes Balears
Tras los comicios del 28-M, el PP logró también la presidencia de los gobiernos autonómicos de las Illes Balears y del País Valencià, en el segundo caso con Vox en el ejecutivo. El ejecutivo valenciano estará presidido por Carlos Mazón (PP) y junto al torero Vicente Barrera (Vox) de vicepresidente y conseller de Cultura. “Garantizaremos la libre elección de la lengua de enseñanza entre ambas oficiales en todas las etapas educativas”, ha advertido el nuevo ejecutivo. Esto puede suponer la segregación escolar por motivos de lengua, mientras ahora se exigía un mínimo del 25% de las clases en valenciano en todos los centros.
El valenciano dejará de ser vehicular en todo el territorio, a través de una modificación de la ley para que puedan quedar exentos los alumnos de las ocho comarcas castellanohablantes. Además, el conocimiento de la lengua propia dejará de ser un requisito para trabajar en la administración y el nuevo Consejo tiene intención de eliminar todas las subvenciones a las entidades que defiendan a los Països Catalans o la unidad de la lengua catalana.
El ‘president’ de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, anuncia la composición del Consell de la XI Legislatura, en el Palau de la Generalitat, a 19 de julio de 2023 en València
El presidente de la Generalidad valenciana, Carlos Mazón – Rober Solsona / EUROPA PRESS
En el caso de las Illes Balears, el nuevo Gobierno autonómico está integrado en solitario por el PP y le preside Marga Prohens, pero la popular fue investida gracias a un pacto con Vox. Parte de los 110 puntos programáticos tienen el catalán en la diana.
El elemento más destacado por la extrema derecha es el de fijar la “libertad de elección” de los padres de la lengua de escolarización de sus hijos, lo que en la práctica comportará liquidar el modelo de inmersión lingüística en las Illes, que fija un mínimo de 50% de clases en catalán. El catalán tampoco será un requisito para poder aspirar a una plaza de trabajo en la administración y se eliminará la Oficina de Defensa de los Derechos Lingüística para crear una Oficina de Garantía de la Libertad Lingüística.
Renovables sí però no així
📣 Vine el pròxim divendres 25 d’agost a les 20h a la Freixneda per mostrar la nostra posició al resultat favorable de la Declaració d’Impacte Ambiental de les renovables a gran escala i especulatives al en el Matarranya 📣
👩🏿🤝👨🏻🤝🏼👩🏾🤝👩🏼🤝🏼👨🏽🤝👨🏼 FAREM una CADENA HUMANA en acabar el concert de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries_ a la Plaça Nova. Hi haurà venta de camisetes, bosses i banderoles per a recaudar fondos per les despeses jurídiques que ens venen.
Vine i mostra el teu 💚💚💚 al paisatge, a la identidad del Matarranya i a la soberania rural!
Source: Qui s’acorde del Molí Siscar?
Qui s’acorde del Molí Siscar?
Tomás Bosque
En çagueries del segle passat es va promocionar lo Barranc Fondo, i colles de turistes anaven amunt i avall per l’estretor del Mesquí més salvatge de roques assolsides, i coves naturals aprofitades per çarrar bestiars d’ovelles i cabres. I descobrien que a la nostra Vall, tan pareguda en tot al Matarranya, n’hi havie llocs prou interessants per passar un dia bo als peus del tossal de Sant Josiap. Fent paradeta a migdia, al Refugio-restaurant del Daniel i la Carmen (ara tancat), per recuperar energies i emprendre la baixada cap on s’ajunte el riu en lo Moreral. Perque allí es trobe lo casalici mig assolsit del vell Molí Siscar, on encara es conserven les parts mecàniques fonamentals: lo carcabà en la roda tota rovellada, les moles de pedra i la bronça plenes d’enruna, lo gallipont de la çèquia que regave els camps fins al terme de la Torrocella, i la bassa en lo cup per on caïe l’aigua a la roda hidràulica.
Dels quatre molins de farina que va arribar a tindre el Mesquí, tres estaven al terme de Bellmunt: el Siscar, que ere el més potent; el de Pio Membrado que estave enfront del Refugio esmentat; i un altre més amunt del que no tenim dades. Del Molinet de la Codonyera, sol queden algunes pedres soltes on s’ajunten lo riu i la Vall del Lloc, I encara que d’aquella indústria només ens queda l’açut i la bassa, ara plena de freixers i maleça, lo seu nom perviurà llarg temps a la toponímia. Perquè lo Molinet, pels de la Codonyera, es tot lo que hi ha als voltants d’aquell molí de farina del que mon pare digueve que tenia una mola molt bona.
Tornant al Molí Siscar, afegirem que mai és tard per imaginar projectes a llocs tan excepcionals com el paratge on està situat; i el que representa per la gent de la Vall del Mesquí, especialment pels de la Codonyera i la Torre. Un paisatge sorprenent, en l’aigua justeta, però encara així es podria recuperar. El 50% és propietat dels antics regants, i l’altre 50% —diguen— de la família Molins de la Codonyera. A veure si s’animen los propietaris per fer alguna cosa.
Tomás Bosque. Viles i gents
Source: Corbates antiquadesLuismi Agud 31 07 2023
No cal dir quina és la noticia principal d’aquesta setmana. Les meravelloses eleccions, que fan una aparició estel·lar cada quatre anys —si hi ha sort— i ens recorden que vivim a un país lliure i democràtic… o no?
El sistema que coneixem va aparèixer a França, al segle divuit. Per a ells, era tota una innovació que tothom tingués lo dret a decidir qui els governaria, encara que fore cada quatre anys. Eixe sistema va anar passant, no amb massa facilitats, per la Europa i Amèrica del segle dinou, fins que podríem considerar-lo en crisi a principis del vint. Lo sorgiment de generals amb bigots curiosos, que alguns s’atreveixen a dividir en feixistes i comunismes no deixa de demostrar que el sistema electiu estava sofrint problemes severs.
Però diuen que la metralla canvia a les persones, i després de vore com la pólvora va deixar a seixanta milions de persones sense respirar, la classe política de mitja Europa s’ho va replantejar: potser era millor tornar al sistema d’abans, que almenys no feia que la gent es matés entre ells constantment. I així estem, després de tres segles, seguint amb un sistema vell i caducat que, per por o per vagància, no ens atrevim a millorar.
Si de veritat creus que el teu dret a la política es redueix a depositar un paperet cada quatre anys; si de veritat consideres que confiar amb eixos pinotxos amb camisa és participació activa a la política, asseu-te al sofà, posa’t l’aire condicionat, i no cal que t’aixeques fins les eleccions de 2027. I si de veritat formes part de l’esperit fart de tanta corbata i tan poca vergonya, ves amb cura, los llops orwellians de l’estat t’observen amb recel.
Luismi Agud – Viles i gents
Source: Lo museu de Nonasp
Este mes d’agost, al Museu Etnològic de Nonasp, estam celebrant lo 25 aniversari de la seua creació. Un dels nostres objectius
Lo museu de Nonasp
Estela Rius14 08 2023
5
Independiente
Este mes d’agost, al Museu Etnològic de Nonasp, estam celebrant lo 25 aniversari de la seua creació. Un dels nostres objectius —entre altres— és crear noves sinergies en altres entitats i aubrir-mos a nous horitzons. És per això que al llarg d’este mes d’agost tenim la sort de comptar amb tres estudiants universitàries en pràctiques.
Dos d’elles venen de la Universitat de Torí (Itàlia). Una és graduada en Comunicació Intercultural i estudiant d’Antropologia i Etnografia, i l’altra és graduada en Llengües Estrangeres i estudiant del grau en Traducció. La tercera d’elles ve de la Universitat de Saragossa i és estudiant de Física.
Les estudiants italianes venen a través del programa de mobilitat universitària UNITA, en què participe la Universitat de Saragossa, junt a unes altres dotze universitats europees entre les que es trobe la de Torí. La estudiant de Saragossa, participe de la modalitat de l’Erasmus Rural que té establert la Diputació de Saragossa amb la UNIZAR per afavorir la realització de pràctiques als municipis de la província.
La seua estada al Museu Etnològic de Nonasp s’emmarque a dins del programa «prácticas en el entorno rural de la Universidad de Zaragoza». D’esta manera, totes les estudiants tenen una beca de la Universitat de Saragossa que els cobrís tots los «gastos» d’allotjament, manutenció i una petita contraprestació econòmica.
Al Museu Etnològic de Nonasp realitzaran diferents faenes, com donar atenció als visitants, oferir visites en altres llengües (italià, anglès i francès), catalogar les peces del Museu, fer petites restauracions, posar lo Museu en relació amb la ciència (aprofitant que està inclòs a la ruta científica que organitze la DPZ a la província), traduir documents a altres idiomes, etc.
En definitiva, es tracte d’una acció més per seguir sumant i seguir creixent com a entitat i com a Museu. I tu, ja has visitat lo Museu Etnològic de Nonasp?
Estela Rius – Viles i gents
Source: Un Burger King a la plaça Major
L’altre dia, amb motiu de la presentació del mapa toponímic del nostre poble, em van cridar de la ràdio. Anava de camí cap a una cita important i no els vaig poder atendre (des d’ací els demano disculpes)
Un Burger King a la plaça Major
Carles Terès21 08 2023
Comentar
Independiente
L’altre dia, amb motiu de la presentació del mapa toponímic del nostre poble, em van cridar de la ràdio. Anava de camí cap a una cita important i no els vaig poder atendre (des d’ací els demano disculpes), però em van donar l’oportunitat de fer una petita declaració per a il·lustrar la notícia i més avant ja en parlaríem amb temps.
Recordo que em van preguntar per quin motiu havíem fet esta faenada que mos havia ocupat tants anys —i que encara està en procés, ja que mai no s’acaba—. Jo, mentre mirava de no entropessar amb los altres vianants de l’Avenida, vaig soltar la cançoneta de sempre: que la toponímia és un patrimoni immaterial que si es perd, mai més no podrem recuperar, ni tan sols enviant las fuerzas y cuerpos de matinada a cals veïns. Lo nom que els habitants han donat des d’antic a cada indret del territori, ens n’explica la història, les persones que hi van viure, es usos que tenien, la forma o mil detalls més. I és una mostra fefaent de la llengua que s’hi parla des dels segles medievals.
Em vaig doldre que esta riquesa, en no poder-se tocar, comprar ni vendre, no s’aprecia. Per això cal que tots los pobles recopilen la toponímia ben de pressa, perquè cada volta queden més pocs que la coneguen. I després venen los cosmopolites de pa sucat amb oli i ens rebategen los llocs amb paraules sense cap arrelament al territori (i en castellà, como dios manda i para que todos nos entendamos). Així la Costa esdevé «la Serpiente» i les Viles de Finestres (lo poblet de la Ribagorça on mon pare va fer de pastoret) «la Muralla China». Esta destrucció, vaig manifestar, és com si enderrocaren l’església de Sant Bernat per fer-hi un Burger King.
Arribats an este punt, la persona que m’havia telefonat em va agrair les paraules i vam quedar que ja em faria l’entrevista tan bon punt hagués enllestit la gestió que m’ocupava. Encara m’espero (suposo que l’actualitat mana). I és que les paraules, si no s’escriuen, se les endú el vent. Com la toponímia.
Carles Terès. Viles i gents
Source: ENTABÁN SIN REBLAR – ENDAVANT SENSE POR – Lenguas de Aragón
Benvolguts/gudes amics/gues:
A la fi de juliol de 2015 vam assumir la responsabilitat de posar en marxa, des del no-res, la primera Direcció General de Política Lingüística en els gairebé 40 anys de vida de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó. Sorprendrà que sent una de les competències exclusives de la Comunitat Autònoma (la quarta –de seixanta- per l’ordre sistemàtic que establix l’article 71.4 de l’Estatut d’Autonomia, només per darrere de la pròpia organització de la Comunitat i del Dret foral), mai hagués arribat a existir. No sols això, mai va tindre organitzativament la més mínima rellevància. Des dels anys 80 a penes una persona, s’encarregava de gestionar el dret que estatutàriament es reconeix als parlants d’aragonés i català d’Aragó.
Sense personal, sense pressupost, sense una estructura prèvia i amb una llei (la de 2013) que tots coincidíem a qualificar com a dolenta tècnicament i molt limitada per a l’exercici dels drets que deia reconèixer. Així van ser els primers mesos.
També sabíem que no hi havia una majoria parlamentària suficient per poder tirar endavant una nova llei de llengües més digna, així que vàrem decidir, de comú acord amb el soci majoritari del govern, esprémer-la fins al seu total desenvolupament. Plantejar una modificació legal, no sols era inviable, sinó que a més generaria soroll i ens impediria un treball serè i positiu… I gairebé ho hem aconseguit. Només ens ha quedat pendent el Decret de declaració de les zones i ús davant les administracions públiques, i no perquè no s’hagi fet des de la Direcció General tot el treball necessari per a això. L’expedient es va acabar abans de la finalització de la legislatura, però no va haver-hi el suficient coratge polític pels qui tenien la possibilitat de fer-ho perquè s’aprovés. Ara el programa de govern dels nous gestors planteja modificar a la baixa la llei de 2013. Pel que sembla, amb un carro de rodes quadrades hem fet massa quilòmetres.
I així ha estat realment. En el camp de l’ensenyament s’han aprovat els currículums de totes dues llengües per a totes les etapes educatives, s’ha duplicat el nombre d’alumnes i centres en els quals s’ensenya aragonés i s’han triplicat els docents, fent possible la utilització de l’aragonés com a llengua vehicular en l’ensenyament. En l’àmbit del català s’han aconseguit crear places en les plantilles orgàniques. S’han aconseguit el reconeixement dels estudis de totes dues llengües amb els nivells que preveu el Marc Europeu de Referència per a les Llengües, i s’han convocat, per primera volta en la història, proves de nivell d’aragonés des de l’A2 al C1. Es van recuperar també els seminaris per als docents i els programes educatius. S’ha creat per la Universitat de Saragossa l’Esment de mestre/a d’aragonés en els estudis de Magisteri. No obstant això, per l’oposició del Ministeri d’Educació no ha estat possible crear l’especialitat de mestre d’aragonés, ni incorporar esta llengua a l’Escoles d’Idiomes.
En la promoció i difusió es van recuperar els premis literaris i es van crear els artístics, s’han fet, promogut i donat suport a diversos centenars de publicacions, s’han dut a terme exposicions, el programa Agora x l’aragonés i la Fira del mateix nom i s’ha constituït el Zentro d’Interpretazión de l’aragonés. Es van crear les línies de subvencions i es van establir convenis amb comarques i ajuntaments, així com acords de col·laboració amb més de 60 entitats de tota mena.
Des de la Comissió Assessora de Toponímia d’Aragó hem aconseguit oficialitzar diversos milers de topònims en les seues versions originals en aragonés o català.
També hem aconseguit introduir les llengües d’Aragó en la formació que reben els funcionaris del Govern d’Aragó a través dels cursos que desenvolupa l’Institut Aragonés d’Administració Pública. Al llarg dels últims anys, diversos centenars de funcionaris de tots els nivells has assistit als cursos promoguts per la Director General de Política Lingüística, que puntuaran en els processos de promoció interna com a qualsevol altre curs.
S’ha participat en el projecte europeu LINGUATEC amb el qual s’han aconseguit crear nombroses ferramentes digitals tant per a l’aragonés (especialment) com per al català d’Aragó. La nostra pàgina web (un gran contenidor d’informació, materials educatius i de divulgació i eines que continuarà activa) està a punt d’aconseguir els deu milions de visites.
En l’apartat de recerca és de destacar la creació de la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia, els cursos en la Universitat d’estiu de Jaca i la creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
Tot això, i moltes coses més en les quals no em detenc ara, s’ha aconseguit amb un pressupost anual que ha rondat els 300.000 euros, uns 0’20 cèntims per cada aragonés i ha estat possible gràcies a la implicació de moltes persones i associacions a les quals des d’ací vull agrair el seu compromís, el seu treball i el seu amor per les nostres dues llengües minoritzades, com agraisco igualment el treball del reduït equip de la direcció general.
I està també el simbòlic, la qual cosa no es pot quantificar. L’acció conjunta del Govern d’Aragó, ajuntaments, comarques i altres entitats, associacions i institucions ha permès que les nostres llengües hagin estat presents en la societat, hagin arribat als mitjans de comunicació públics i molts parlants hagin perdut la vergonya d’utilitzar-les.
El camí recorregut, reconegut pel Consell d’Europa en el seu últim informe de monitoratge del compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, o pel Baròmetre Calvet de les llengües del món del Ministeri de Cultura de França, ens fa estar moderadament satisfets pel treball realitzat, sabent que queda molt per fer i que en els pròxims anys es pot retrocedir perquè ara ja sabem quina és la diferència entre tenir o no tenir una direcció general de política lingüística. Per això hem demanat formalment al Comitè d’Experts del Consell d’Europa que estigue especialment atent a l’evolució de la política lingüística a l’Aragó.
Per als pròxims anys us convoquem a tots i totes a continuar utilitzant l’aragonés i el català en tots els àmbits de la vostra vida, també en el públic, també en les vostres relacions amb l’administració. És el vostre dret, les lleis us emparen i s’ha de continuar obrint camí per fer realitat el que diu l’article 3.2 de la Llei 3/2013: “Ningú podrà ser discriminat per raó de la llengua”.
ENTABÁN SIN REBLAR, ENDAVANT SENSE POR!
José Ignacio López Susín
Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en funcions.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.