Skip to content

Source: Despoblació: materialisme i estils de vida

Si mireu alguna de les poques pel·lícules o sèries ambientades a un poble, en tota seguretat trobareu multitud de personatges que volen fugir d’aquell escenari

Si mireu alguna de les poques pel·lícules o sèries ambientades a un poble, en tota seguretat trobareu multitud de personatges que volen fugir d’aquell escenari. La cultura popular tendix a convertir els pobles en espais grisos (o idealitzats). Per contra, aquí construïm un relat focalitzat en lo món material modern: «Qui ha de viure a este poble si no hi ha «fibra òptica»?». Podeu completar la frase en què no hi ha «bona carretera», «hospital» o «centre comercial». Les dos visions expliquen part del problema rural: estem atrapats en un relat urbanita i centrat en les carències materials. Però crec que això només són factors secundaris per a explicar la despoblació.

Conec una parella de rurals que durant una etapa de la seua vida ell teletreballave, i va retornar al seu poble d’origen, i ningú l’hauria tret mai d’eixe món verd, i d’amistats de tota la vida. Ella, mentres, havie trobat una faena motivadora a una ciutat, i ningú l’haurie tret d’eixe món de llums, gent nova i colors. Però quan los escoltava parlar, tenia la sensació que tan fotie a on visqueren entre setmana: de casa a la faena, i de la faena a casa. I els dos tenien connexions a internet suficients i distàncies paregudes als servicis bàsics.

Però per què uns tenen pulsions ruralistes i altres urbanites? Crec que per a entendre-ho és bàsic l’estil de vida que tenim a les nostres ments. Per què l’estiu s’ompli el poble de gent que retorne? Perquè tenim festa però relax, tenim lo vermutet de pistina però el pinar per a passejar, tenim aquella pau de no sentir a ningú però també mos sentim volguts quan toquen a la porta per a que ixcam. I #estrelladamm s’ha preocupat d’aprofitar eixa idealització del que denominen #mediterràniament. Però per què n’hi ha que també es volen quedar a l’hivern? Perquè tenen i s’inventen encara més raons: obrir nous projectes del no res, ser el propi autor de la pròpia vida, i autor de la pròpia vila. Empoderar-se, li diuen ara.

Natxo Sorolla. Viles i gents

Source: 50 pilotos de todo el país se reúnen en Valderrobres para la penúltima prueba del campeonato de Aragón de Trial

Source: 17 de septiembre de 2023, 50 años del cierre del ferrocarril Val de Zafán

Source: CHA presentará una nueva iniciativa en el Congreso para que «las obras de mejora de la N-211 comiencen cuanto antes»

Source: Un muerto y tres heridos graves en un accidente entre un camión de cerdos y un turismo en Mequinenza

Source: El mejor trial de Aragón se da cita en Valderrobres con la penúltima prueba del campeonato autonómico

Source: El Bajo Aragón-Caspe y Mequinenza exigen «una carretera digna que no cause más accidentes mortales»

Source: La sequia y la falta de agua en las acequias del Tastavins desde hace dos meses arruina la cosecha

Source: Mazaleón pide a la DGA medidas reales para paliar los efectos de la crisis de la Sharka

Source: El diputáu de la CHA va usar l’aragonés nel Congresu cuando-y interese, como facía Pedro IV, ‘el Ceremoniosu’

Source: Un secadero de Peñarroya de Tastavins, Medalla de Oro al mejor jamón de Teruel

Source: El Congreso permitirá a los diputados intervenir en aragonés

La Cámara Baja contratará un sistema de traducción de catalán, euskera y gallego y no impedirá el uso de otras lenguas no oficiales.

El diputado de Sumar-CHA Jorge Pueyo.
El diputado de Sumar-CHA Jorge Pueyo, en la  sesión de constitución del Congreso..
E. Press

El aragonés será un idioma permitido en el Congreso de los Diputados a partir de esta legislatura. La Mesa de la Cámara Baja ha aprobado este miércoles una propuesta, que se debatirá en pleno la próxima semana, que garantiza el uso de las distintas lenguas en el hemiciclo. Las cooficiales (catalán, gallego y euskera) contarán con un servicio de traducción, mientras que para el resto será el propio orador el encargado de autotraducir su discurso.

El diputado de Sumar Aragón, Jorge Pueyo, procedente de CHA, ya advirtió que usaría el aragonés en sus intervenciones después de que la nueva presidenta del Congreso, la socialista Francina Armengol, anunciara el mes pasado que se iba a reconocer la pluralidad lingüística del país en el hemiciclo. Sin embargo, en un primer momento solo se abrió la mano a las lenguas cooficiales.

Ahora, en cambio, se podrá intervenir en aragonés sin vulnerar el reglamento de la Cámara Baja. La propuesta de la Mesa, solo rechazada por el PP (Vox no tiene representación en este órgano), se debatirá y votará en pleno, por mecanismo de urgencia, la próxima semana. Y en dichas sesiones (martes y jueves) ya se “garantizará el derecho a hablar pero también a entender” los discursos de los diputados en las diferentes lenguas del país, según fuentes de la Presidencia.

De momento, se articulará una solución provisional. En concreto, se prevé contratar a la misma empresa que ofrece el servicio de traducción en el Senado -donde se permite el uso de las lenguas oficiales del país desde hace tiempo-, para las sesiones de la próxima semana y las de investidura de los días 26 y 27. De forma paralela, y con un plazo máximo de seis meses, se desarrollará un sistema propio que garantice un funcionamiento legislativo normalizado.

En cuanto a las lenguas no oficiales, como el aragonés, el aranés o el asturiano, finalmente la Mesa ha atendido las distinta sensibilidades y demandas como las de Pueyo, que reclamaban usar estos idiomas en el Parlamento. Eso sí, aunque se ha permitido que lo hagan, deberán usar parte del tiempo de su intervención en traducir sus propias palabras.

Source: Movistar restablece, tras 11 días, la totalidad del servicio de telefonía fija en Beceite

Presentem el Cinga Fòrum 2023:

«Patrimoni etnomusical a la Ribera del Cinca: lo ball tradicional»

La primera menció documental de la jota a l’Aragó apareix en un llibre de visites pastorals de la Diòcesi de Tortosa del segle XVIII en relació a Calaceit, en què es prohibeix la pràctica d’aquest ball indecent sota pena d’excomunió. Desoint les advertències moralitzants, la jota va guanyar les places i va acabar pujant a l’escenari. Tanmateix, al territori de la Corona d’Aragó s’hi ballaven també altres danses i, d’altra banda, la jota no ha estat mai un ball exclusiu d’Aragó.

Per això, enguany ens afluixem el mocador i dediquem el Cinga Fòrum 2023 a conèixer la diversitat del ball tradicional a casa nostra. Al maití, podrem escoltar l’investigador en etnografia Lluís-Xavier Flores parlant sobre els balls tradicionals a l’Aragó entre els segles XVIII i XX; a continuació intervindrà Jordi Florensa, Mançaneta, membre de la Rondalla de la Peña fragatina, per exposar els resultats fins a data d’avui del treball de camp que s’està portant a terme sobre la diversitat de la música i el ball tradicionals a la nostra comarca. Tancarà la matinal el coordinador de la candidatura de la jota a patrimoni cultural immaterial Julio-César Valle, que ens parlarà sobre la jota que es balla fora d’Aragó.

Havent dinat, passarem a la pràctica amb un taller de balls tradicionals (jota, fandango, bolero) a càrrec de l’estudiós del folklore Miquel-Àngel Flores. L

a jornada tindrà lloc el dissabte 30 de setembre, a partir de 2/4 de 10 del matí, en la seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga i el taller de ball, en la sala multiusos del Centre de dia de persones grans a partir de les 5.

Us hi esperem!

PROGRAMA

Dia: dissabte 30 de setembre Lloc: seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga 09:30 Recepció de participants
09:45 Presentació de la jornada a càrrec de Pep Labat, president de l’IEBC 10:00 El ball tradicional a l’Aragó entre els segles XVIII i XX. Una proposta de classificació dels gèneres etnocorèutics, a càrrec de Lluís-Xavier Flores, filòleg i museògraf
11:00 Música i balls tradicionals a la Ribera del Cinca, resultats del treball de camp, a càrrec de Jordi Florensa Mançaneta, membre de la Rondalla de la Peña Fragatina
12:00 piscolabis
12:30 La jota como género tradicional más allá de Aragón, a càrrec de Julio César Valle, coordinador de la candidatura de la jota com a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO

Lloc: sala multiusos del Centre de dia de persones grans
17:00 Taller de balls tradicionals (jota, fandango, bolero), a càrrec de Miquel-Àngel Flores, estudiós del folklore i professor de ball
(entrada lliure amb inscripció prèvia a iebc.iea@gmail.com o durant la jornada fins a completar aforament)

Organitza: Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Col·laboren: Comarca del Baix Cinca Hogar i Centro de día de personas mayores del IASS en Fraga

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga
iebc.iea@gmail.com

AVÍS LEGAL: Aquest missatge i els seus arxius adjunts van dirigits exclusivament per a un destinatari, i poden contenir informació confidencial sotmesa a secret professional. No està permesa la seva comunicació, reproducció o distribució sense l’autorització expressa de l’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA. Si no és el destinatari final, si us plau, elimineu el fitxer i informeu-nos per aquesta via.
PROTECCIÓ DE DADES: De conformitat amb el disposat en les normes vigents de protecció de dades personals, el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril de 2016 (RGPD) i la Llei orgànica (ES) 03/2018 de 05 de desembre (LOPDGDD), us informem de que les dades personals i l’adreça de correu electrònic, recollides del propi interessat, seran tractades sota la responsabilitat de l’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA per a l’enviament de comunicacions sobre la prestació dels nostres serveis i les vostres dades es conservaran mentrestant hi hagi un interès mutu. Les dades no seran comunicades a tercers, llevat d’obligació legal. Us informem de que podeu exercir els drets d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les vostres dades i els de limitació i oposició per al seu tractament, i la no sujecció a decisions individualitzades (inclosa l’elaboració de perfils), directament o per mitjà d’un representant legal o voluntàri a la nostra adreça postal situada al Passeig Constitució s / n Apdo. de correos 116, 22520 Fraga (HUESCA), o enviant un missatge al correu electrònic iebc@iebc.cat. Si considereu que el tractament no s’ajusta a la normativa vigent, podreu presentar una reclamació davant l’autoritat de control a www.agpd.es.

 

CINGA2023.jpg
Adjuncions:
CINGA2023.jpg 5,1 MB

Source: El Mas del Labrador revive su historia con la tradicional fiesta de hermandad

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.