Oliver Duch
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: El COE descarta definitivament la candidatura dels Jocs d’Hivern del 2030
El seu president, Alejandro Blanco, ho farà oficial aquest dimarts
Barcelona / MadridLa candidatura conjunta de Catalunya i Aragó per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 ha descarrilat de forma definitiva. El Comitè Olímpic Espanyol (COE) té previst fer l’anunci oficial en les pròximes hores, després d’haver-ho comunicat ja oficialment a les autoritats polítiques. Tal com va avançar l’ARA fa un setmana , el projecte estava contra les cordes i no s’acceptaria, almenys ara, una candidatura exclusivament catalana malgrat que des del COE es té clar qui és el responsable d’aquest fracàs: el president de l’Aragó, Javier Lambán, al qual acusen d’haver boicotejat la candidatura per “anticatalanisme” i “interessos electorals”. Tot i això, mantenen l’esperança que la feina feta fins avui serveixi per presentar una altra candidatura per al 2034 que, aquest cop sí, sigui guanyadora. Aquest proper dimarts des de Madrid el president del COE, Alejandro Blanco, donarà els detalls públicament del fracàs de la candidatura en una roda de premsa. El mateix Blanco s’ha desplaçat aquest dilluns a Barcelona on ha explicat la decisió a la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.
El malestar amb Lambán de tots els agents implicats en la candidatura és monumental, ja que els tècnics designats per l’Aragó van ser els que, a la reunió celebrada el 21 de desembre del 2021, van fer la proposta de repartiment de les proves entre els dos territoris, i va ser precisament Catalunya qui hi va votar en contra. La proposta es va aprovar i la Generalitat va dir que tot i el seu vot negatiu a partir d’aquell moment defensaria la candidatura. Tot i això, després Lambán va canviar d’opinió i es va negar a secundar l’acord i va reclamar canvis per augmentar el pes de l’Aragó en les proves. Des del COE, però, es considera que la decisió del president aragonès era de caràcter polític i que no hauria servit de res fer concessions. “Si li haguéssim donat un descens d’esquí després hauria volgut una altra cosa. Ell mateix ha reconegut que no volia fer una candidatura juntament amb els catalans, aquest és l’únic motiu”, afirmen. “A més, ja tenia proves en les tres valls, que era el que volia en un principi”, conclouen.
Des de l’ens que presideix Alejandro Blanco són optimistes de cara al 2034 perquè consideren que Catalunya ha deixat una molt bona imatge al Comitè Olímpic Internacional (COI) i obren la porta que aquesta candidatura sigui pilotada bàsicament per la Generalitat, amb vies per explorar possibles col·laboracions fins i tot amb Andorra. També destaquen que la decisió sobre aquests jocs encara la prendrà l’equip actual que hi ha al COI, que ja veia amb bons ulls la del 2030. Per al que sí que no veuen marge és per presentar una candidatura només catalana per al 2030, ja que això significa canviar el projecte i assumir que l’altre ha fracassat, i en aquestes condicions és impossible que el COI hi doni el vistiplau.
Postura de Sánchez i Iceta
La candidatura olímpica que s’ha treballat els últims mesos es veia des del COE com un projecte “tècnicament millorable” en relació a altres propostes interessades en acollir els jocs del 2030, però imbatible pel que fa a la regeneració del territori i a la “política esportiva d’acostament” a Catalunya que es vol instaurar des de l’Estat. Els impulsors responsabilitzen el socialista Lambán de la renúncia que està a punt de fer-se oficial, alhora que es mostren comprensius amb la posició de Pedro Sánchez i el ministre d’Esports, Miquel Iceta, que no han intervingut perquè des d’un primer moment van deixar la negociació en mans del COE. Sí que lamenten que ni el territori més afectat, Osca, ni els sectors econòmics de la comunitat i també polítics, en referència al PP aragonès, no hagin tingut prou força per fer rectificar Lambán. La Diputació d’Osca fins i tot va proposar al COE deixar de banda el govern autonòmic en la negociació, cosa que era inviable.
La candidatura amb Aragó pel 2030 ha quedat “descartada” definitivament, segons ha confirmat Vilagrà en un acte sobre esport femení que al que ha compartit amb Blanco a Barcelona. Malgrat el naufragi del projecte compartit, la consellera ha assegurat que la Generalitat presentarà en els “propers dies” una proposta de candidatura en solitari i, segons ella, ha vist “predisposició” del COE en estudiar-la. Vilagrà també ha atribuït el fracàs de la candidatura conjunta al fet que el govern aragonès l’hagi “torpedinat” amb criteris “no esportius” i ha lamentat el silenci del govern espanyol.
ERC i Junts assenyalen el govern espanyol
Constatat el fracàs de la candidatura olímpica, ara arribarà la batalla pel relat de qui carrega les culpes. ERC i Junts han sigut els primers a obrir foc aquest dilluns assenyalant el govern espanyol. La secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, ha acusat especialment el ministre Miquel Iceta d’haver cedit al “xantatge” de Lambán per evitar enfrontar-se als barons territorials socialistes, informa Quim Bertomeu. Pel portaveu de Junts, Josep Rius, la retirada de la candidatura s’ha produït per criteris polítics i no esportius: “Espanya ha decidit anul·lar els Jocs abans que fossin exclusivament catalans”.
El naufragi del projecte olímpic també afecta de ple el PSC, que s’havia mostrat partidari dels Jocs. El líder dels socialistes a l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, no ha volgut polemitzar al·legant que la decisió encara no s’ha comunicat oficialment. Així, ha evitat pronunciar-se sobre Lambán i ha destacat la “feina extraordinària” del COE.
Els companys de @PremsaComarcal han triat com a millor portada del 2021 de revistes bimestrals, trimestrals i semestrals en català la de la nostra revista de gener! Una dosi d’il·lusió que ens anima a seguir treballant amb la nostra llengua, un patrimoni irrenunciable d’Aragó. pic.twitter.com/7pIHkEYWYe
— Temps de Franja (@tempsdefranja) June 18, 2022
Source: Incendio en Nonaspe: “No tengo fuerzas ni para llorar”
Los vecinos ven con impotencia cómo las llamas rompen sus sueños, mientras cuadrillas terrestres y medios aéreos trabajan a destajo.
NOTICIA
ACTUALIZADA 19/6/2022 A LAS 05:00
El paisaje lunar del color gris de la ceniza contrasta con las fincas agrícolas a las que no han llegado las llamas del incendio de Nonaspe que ya va para su cuatro días activo. Parece casi un milagro. Aún así, la imagen es desoladora para los agricultores, vecinos de la zona y para cualquiera que imagine que aquí había un pulmón verde. El silencio lo rompen los helicópteros y los hidroaviones que a las 11.20 descargan agua para refrescar.
El olor a quemado es intenso, pero a los pocos minutos uno se olvida de él. “No me quedan fuerzas ni para llorar. Hay propietarios que están fuera y no me atrevo ni a llamarles para contarles cómo han quedado sus fincas”, dijo Simeón Vicente, vigilante de la Comunidad de Regantes junto a la balsa en la que cargan agua los helicópteros que operan en el flanco izquierdo, el que menos preocupa a los técnicos de extinción. Le llaman por teléfono para pedirle que ponga en funcionamiento los aspersores que ayudan a humedecer el terreno y protegerlo de algún conato. Tiene una casa de turismo rural en la localidad y le preocupa también “cómo puede afectar” el incendio a los recursos de la zona y su atractivo para los visitantes.
En esta misma zona, una autobomba del Gobierno aragonés rellenó agua en uno de los hidrantes de los campos. “Tal como están las circunstancias, todo el mundo hace más de lo que puede. La situación está complicada de verdad, es horrible”, explicó Antonio Guardia, brigadista desde 1994.
A las 13.30, el termómetro superó los 35 grados, soplaba bochorno del sur que llegaría a alcanzar rachas de 50 kilómetros por hora y el temor era que las llamas rebrotasen en algún punto de las 1.800 hectáreas afectadas.
Los medios aéreos son esenciales para frenar los grandes fuegos como este, pero sin las cuadrillas terrestres sería imposible apagarlos del todo. En una mañana relativamente tranquila, sin ningún susto, una parte de los brigadistas hacen lo que llaman un “trabajo de remate”, explicó el jefe de servicios de incendios de la DGA, Jorge Crespo. Sobre una cresta del flanco derecho, que se ha convertido en un quebradero de cabeza para los técnicos, unas 15 personas se afanan en perimetrarlo. Consiste en crear “a pico”, literalmente, una “línea de control” que rodea la superficie calcinada y evita que los posibles rebrotes se propaguen. Van con el equipo a cuestas y muchas veces subiendo por laderas escarpadas.
“No hay un perímetro definido”
“No hay un perímetro definido y eso dificulta las labores. Es un mosaico de zonas cultivadas, monte bajo y pinar, y en la parte de los cultivos el fuego se abre porque no tiene continuidad el combustible, hace zig zag por las riberas y la vegetación. El patrón de propagación no es recto”, comentó Crespo. En una infografía del avance de este ‘ser vivo’ se ve que presenta una cabeza doble.
El terreno es una complicación añadida. Los caminos son estrechos y serpenteantes. Cuando discurren por las hectáreas devastadas, a sus lados dejan rastros de olivos, cerezos y pinos ennegrecidos. Las conducciones de riego por goteo han quedado completamente fundidas.
Un hidroavión tipo Foca del Ministerio, que viene del embalse de Mequinenza, descarga sobre un pequeño foco a las 15.15. En cada trayecto echa con increíble precisión unos 3.000 litros y los helicópteros entre 500 y 1.100, depende del modelo. Sobrevuelan la zona en carrusel. Para coordinarlos, por encima de ellos surcan el cielo turnándose un helicóptero de coordinación del Gobierno aragonés, en el que además del piloto puede viajar un técnico, y un avión de comunicaciones y observación ACO.
Unos kilómetros más adelante, a las 15.45, una cuadrilla de Villanueva de Gállego tiende una manguera para refrescar un paraje cuando el termómetro marca ya 41 oC. En el lugar se encuentran también efectivos de la Unidad Militar de Emergencias (UME).
Tras muchas horas de viento y temperaturas tórridas, los peores presagios se cumplen a las 16.27. Una humareda negra anuncia que las llamas se han reactivado allí donde un rato antes parecía que casi se podían dar por apagadas. Otra vuelta de tuerca más ante la que se sumó al operativo la cuadrilla helitransportada de Calamocha. Hasta el ocaso fueron seis helicópteros en acción, además de los dos hidroaviones. Todos tienen claro que el fuego, aunque con menos fuerza, sigue acosando.