Skip to content

Source: Les Jornades Culturals d’ASCUMA 2022 » Temps de Franja

// Carles Sancho Meix

L’Associació d’Amics del Mas de Llaurador va programar el diumenge 28 d’agost, la celebració de la festivitat de Sant Joan Degollat patró de la població. Els veïns de Valljunquera i de la Vall del Tormo que formen l’associació, acompanyats per altres visitants de la comarca, tenien moltes ganes de trobar-se novament després de dos anys de pandèmia en què la convocatòria festiva no va poder celebrar-se. A més, enguany, hi havia una gran novetat que tothom tenia moltes ganes de veure: la restauració de la bonica església de la població, l’únic edifici dempeus de l’antic nucli urbà ara deshabitat. La gran cúpula i cimbori del creuer consolidats, els finestrals amb alabastre, la porta original restaurada, la teulada reparada… Continuar llegint… La inauguració de la restauració de l’església del Mas de Llaurador » Temps de Franja

// Josefina Motis

Siscalls en català , sisallos en castellà, de la salsola vermiculata al poble en diuen sialls. Matoll molt abundant i al mateix temps, inadvertit. No són plantes de jardí, ni reconegudes com a flors silvestres. Tampoc són plantes aromàtiques com el timó o el romer, no fan olor, ni pudor com la botxa o la xolibarda, se’n parla menys que de les argelagues o de les soses, però allà es troben per tot arreu. A peu de muntanya, per les espones, als límits dels camps erms. Es pot dir que al lloc és el matoll més abundant, fins i tot hi ha una partida que porta el nom de Siallar. Hi han estat sempre, envoltant el poble i omplint el terme, tan discrets, tan inadvertits, que no son admirats ni perseguits. Continuar llegint…  Sialls florits » Temps de Franja

// Josefina Motis

La revista comarcal Somos Litera ha publicat recentment una interessant notícia en el seu apartat ‘Historias de nuestra historia’, en un article titulat «La Fiesta del Árbol de Esplús en 1915». S’hi explica en aquell article que el gener de 1915 es va declarar per Reial Decret l’obligatorietat de celebrar la Festa de l’Arbre a tots els municipis del país. No obstant això, cal dir que en molts llocs d’Espanya i de l’estranger ja es celebrava de manera habitual des de feia dècades. Amb aquesta celebració s’intentava que tant infants com adults valoressin la natura. Normalment hi participaven escolars i famílies, amb activitats de plantació d’arbres en terrenys apropiats.

 

Continuar llegint… Una història d’homenatge a la Natura » Temps de Franja

// Carles Sancho Meix

Este mes d’agost l’Associació Cultural del Matarranya va programar tres convocatòries, ara ja presencials, per donar continuïtat a les Jornades Culturals del 2022 que van tindre lloc a tres poblacions diferents de la comarca per la necessitat de divulgar la història vinculada al nostre territori. El primer acte va ser a Massalió el 21 d’agost, on es presentà d’un llibre escrit pel president d’ASCUMA, Joaquim Montclús Esteban, sobre un personatge poc conegut vinculat a esta població matarranyenca Qui va ser realment Carles Emili Montañès? L’activitat  va ser presentada a les Escoles Velles per l’alcalde de la vila Rafael Martí i l’autor del llibre que parlà del personatge —Barcelona 1877-Madrid 1974— que tingué gran importància com a polític al Matarranya i com a empresari a Barcelona, entre molts altres mèrits. A Calaceit, el 22 d’agost, hi va haver la conferència ‘L’Estirp del Rei Llop’ sobre un temps històric poc estudiat, les nostres terres abans de la conquesta cristiana, a càrrec de David Garrido Valls, doctor en història i professor. L’acte fou al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit. La tercera activitat cultural va ser a Mont-roig el 23 d’agost, on es programà una conferència sobre un personatge també molt desconegut vinculat a la població de l’Alt Matarranya, ‘El coronel Blai Ferrer Ruiz’, combatent durant la Guerra de Successió a la Corona Espanyola a favor de l’Arxiduc Carles i enemic de FelipV i que, després de lluitar al Matarranya, va ser molt important en la resistència antiborbònica en el sagnant setge de la ciutat de Barcelona, l’últim reducte de la guerra contra Felip V. L’acte es realitzà al Saló de Plens de l’Ajuntament de Mont-roig i l’històric personatge fou presentat per Delvina Serret que havia escrit anteriorment un article en la revista local Plana Rasa sobre el militar i per Joaquim Montclús. Sobre Blai Ferrer hi ha el projecte de publicar un volum sobre la seua sorprenent biografia.  Estes Jornades Culturals d’ASCUMA se celebren a l’estiu per aprofitar que les viles estan plenes de visitants, facilitant així la màxima difusió de la nostra història i dels personatges vinculats al territori. En les tres convocatòries l’assistència de públic als actes ha sigut molt destacada. A través de les xarxes socials s’ha donat àmplia informació, difusió i, fins i tot, transmissió en directe de les activitats culturals realitzades.

Continuar llegint… Les Jornades Culturals d’ASCUMA 2022 » Temps de Franja

Source: El Matarranya Íntim supera las expectativas en Calaceite con más de 1.500 espectadores

Source: En guàrdia! – Carles Montañès, enginyer i diputat

Capítol 947. En les primeres dècades del segle XX, Catalunya estava experimentant un desenvolupament tècnic i industrial extraordinari. Entre els pioners i visionaris que van tenir clars els avantatges que aquest progrés podia comportar per a tot el territori destaca l’enginyer i empresari Carles Montañès, que amb el temps també va ser diputat a les Corts de Madrid. El tarannà negociador, les bones relacions amb el poder i una ambició sense gaires escrúpols li van permetre fer aportacions decisives en l’extensió de l’energia elèctrica i la millora de les infraestructures ferroviàries, entre altres grans projectes. En parlem amb l’historiador Josep M. Solé i Sabaté i Joaquim Montclús, historiador, escriptor, periodista i activista cultural, president de l’Associació Cultural del Matarranya i autor del llibre “Qui va ser realment Carles Emili Montañès? Pearson, Cambó, March, Rotary Club, FECSA…”.

Source: Muere un joven de Monroyo (Teruel) al salirse de la vía el coche que conducía

Source: La gestión del Albergue Juvenil de Cretas se sacará a concurso en los próximos días

Source: Olor a raïna* » Temps de Franja

Source: «Aquí, allà, si no tirau se morirà»* » Temps de Franja

Source: Reviure l’estiu* » Temps de Franja

Source: Les notícies de Temps de Franja 183

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 183 • 27 d’agost de 2022

‘Los canons de Navarone’

// Patrici Barquín

 

Los canons de Navarone és un tros de pel·lícula d’aquelles que vèiem la gent menuda, asseguts a la cuina, davant una tele en blanc i negre, mentre menjàvem una torrada de pa en oli i sucre (lo vi me donava cor agre). Com que se suposava que era una pel·lícula de guerra i d’herois, la veiem quasi com qui va a missa i desplega tota la seua fe, pa poder quedar extasiat davant l’avorrit sermó del capellà. És a dir, la veiem entre l’expectació de que hi hagués una ma de trets i explosions i la realitat d’un gran guió i d’una història carregada de reflexions i resistència contra lo nazisme que tenia terroritzada una part del mediterrani, o de l’Egeu (mai he acabat de tenir-ho clar del tot), a compte d’uns enormes canons estratègicament col·locats: los canons de Navarone.

 

Llegir-ne més.

Montse Cercós presenta el poemari ‘Mantell blau’ a Santorens

// Glòria Francino Pinasa

 

El 14 d’agost de 2022, coincidint amb la festa de Sant Roc, Montse Cercós, poeta barcelonina, vinculada a Santorens, on estiueja i viu a ca de Torres, va presentar el seu poemari Mantell blau. Acompanyada de la poeta ribagorçana Assumpció Perna van recitar poemes plens de lirisme i admiració per la natura i la vida del poble als assistents a l’acte.

 

El llibre consta de quatre parts precedides per cites de poetes ribagorçans. La que encapçala el llibre és d’Anton Navarro, Poema del Ribagorça. I si Mn. Anton Navarro parla del «mantell de la rogenca albada» a ‘Muntanyes amunt’, la Montse Cercós admira «el mantell blau» com «el cel serè» de Santorens, on també hi transiten els núvols i les boires, i a l’estiu «Es cobreix de daurat / la maduresa del paisatge». També coincideix amb l’autor ribagorçà en temes pirinencs com els de les muntanyes, el bosc, els pastors, falles, fades i encantàries. Les restants cites pertanyen a la poeta Assumpció Perna de Vilaller i descriuen pinzellades de natura, de la bellesa de les coses xiques, del territori i de les tradicions.

 

Llegir-ne més.

‘Aplec’ d’en Juli Micolau

// Júlia Llambert

El dissabte 20 d’agost a la Freixneda, en el marc de les aigües i flors ufanes del jardí de l’Hotel Lo Convent, i dins les Festes d’Estiu de la vila, ha tingut lloc la presentació del poemari Aplec d’en Juli Micolau, número 7 de la col·lecció ‘Lo Trinquet’ davant d’un atent públic d’una seixantena llarga de gent de tota la comarca.

N’Artur Quintana, prologuista de l’obra presentada, i que amb en Josep Miquel Gràcia i en Carles Sancho —que era a la presentació—, formen el Consell Editor de ‘Lo Trinquet’, ha exposat el procés editorial del llibre com a número 7 dins de la col·lecció ‘Lo Trinquet’

Llegir-ne més.

Reviure l’estiu*

// Raquel Llop

Enguany hem (re)viscut lo primer estiu sense restriccions des d’aquell del 2020, on los espectacles culturals es van veure terriblement limitats i, en cas que hagueres anat a algun, ben segur vas haver d’assistir passant per un control de temperatura, duent mascareta i controlant la distància de seguretat que et separava dels teus acompanyants. Vam viure la cultura d’una manera totalment diferent a la que coneixíem i, malgrat lo que es pensava des de certs sectors en aquell temps, hem sobreviscut, ho vam saber portar de la millor manera possible i ací estem, dos anys després, revivint concerts, espectacles i festes majors com “abans”, com aquell estiu que sense saber-ho va ser l’últim, al menys per un temps.

Llegir-ne més.

«Aquí, allà, si no tirau se morirà»*

// Estela Rius

 

A principis d’agost vaig assistir al 30 aniversari del Festival Infantil de Nonasp i em va cridar l’atenció una cosa: quan los xiquets i xiquetes van acabar de ballar, sol un parell de persones van tira’ls un grapat de caramelos que ràpidament van volar d’en terra. Com és això?, vaig pensar estranyada. Pot parèixer una cosa simple o que no tingo cap importància, però a mi em va xocar, perquè tinc molt present lo record de quan la meua generació ballàvem al Festival i sol acabar, mos plovien uns bons grapats de caramelos —que generalment tiraven los iaios i naltres ja esperàvem per córrer a arroplegal’s—.

 

Llegir-ne més.

Passarà la guerra, restarà la crisi*

// José Miguel Gràcia

Sembla que amb la Gerra de Rússia-Ucraïna –la del malèvol Putin– el canvi climàtic, més acuradament entès com a crisi climàtica global, els terminis previstos d’abandonament de les energies fòssils, el necessari canvi a les energies renovables, els acords internacionals al respecte, etc., han passat a segon terme, diria més, gairebé s’han oblidat. Allò que preocupa a Occident i a gran part del món desenvolupat no és altra cosa que si tindrem gas per a escalfar-nos el pròxim hivern o per produir energia elèctrica, o si el russos tallaran encara més el subministrament, o si els preus del barril de petroli pujaran per sobre de les previsions més pessimistes.

Llegir-ne més.

Olor a raïna*

// Lluís Rajadell

 

Olor a raïna i fullarasca de pi en una passejada d’estiu. La intensa calor d’enguany i l’aire calmat, sense una goteta de vent, reforcen la sensació olorosa.

 

Un xiquet ix de l’escola un dissabte d’estiu pel matí i marxe cap a casa. La classe, el dissabte, acabe més prompte i és més relaxada, amb treballs manuals i passatemps educatius. Sa mare ja l’espera a la porta de casa i li done una cistelleta amb lo dinar seu i de son pare. Com la cistella és menuda, el pa, els dos plats, els coberts, el dinar dins d’una carmanyola i el postre —un pot de confitura— s’han d’encaixar amb precisió per a que tot hi càpigue. Per damunt, un tovalló a quadres guarde el contingut i el protegeix de mirades indiscretes.

 

Llegir-ne més.

En el centenari d’en Gabriel Ferrater*

// Artur Quintana

La gallina ponicana
fa deu ous cada setmana:

        En Ferrater nasqué el 20-5-1922 en una família de la bona burgesia vinatera reusenca, que la Sedició Franquista destruiria. Professionalment sempre malvisqué com a escriptor i de feines editorials, sense que mai a Seix i Barral, on la seva tasca fou decisiva, li oferissin un càrrec com cal. Quan semblava que se li podria obrir una carrera universitària, pocs dies abans de fer els cinquanta anys, el 27-4-1970, es suïcidà a Sant Cugat.

Llegir-ne més.

Source: El agua de la red de Lledó ya es apta

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.