Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Origen: Saionaimer produjo 8 millones de litros de Chamae en Valderrobres | La Comarca

Al següent enllaç us passem les activitats programades per a la segona quinzena del mes de febrer. Destaquem per a estos dies els primers carnestoltes de 2017. http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/2FEBRERO17.pdf

Viure amb poca cosa (© Carles Terès, 2016)

Eixim de la vila equipats amb roba vella, bon calcer, algun mapa i GPS. Anem a l’encalç de la toponímia, abans no desaparegue per la desmemòria de les noves generacions i per les aberracions de la cartografia oficial. El primer tram de pista s’enfila suaument entre bancals llaurats, en guaret o erms. El terra encara és fangós de la neu i la pluja que ha caigut darrerament. Quan les feixes cultivades retrocedeixen davant els pins, carrasques i roures, ens deturem per a consultar els papers. El cel és tapat d’un gris clar que presagia alguna cosa: potser aigua, potser volves, potser només presagi. Comencem a endinsar-nos per indrets que només hem vist a través de les paraules dels nostres informadors. Els mapes que portem menteixen, callen o distorsionen els noms que de fa segles han fet servir la gent d’ací.

S’acaben els camins dels homes i comencen els que han obert l’aigua, els animals o l’atzar, entre arbres i matolls que s’arrapen al pendís. La bellesa feréstega del barranc de Pardos ens engoleix. No se sent altra cosa que algun rapinyaire que vola alt, un corb que protesta i el rierol que s’esmuny, pletòric, entre roques. L’ull busca, el peu apuntala, la mà tempteja: cos i cervell recuperen una engruna dels instints que ens van fer sobreviure com a espècie quan érem mamífers nus. Som a prop de tot arreu (el mas de Boqueta, el mas d’Omella, el prat d’Aragó…) i, tanmateix, ens en sentim molt lluny. La vegetació ens vigila i no ens diu cap dels seus secrets. (Sap que anem de pas, que som només una presència efímera.)

Cauen gotes quan ja hem passat per algun dels llocs que buscàvem. Hem anotat la posició per a verificar-ho més tard. Cap al nord, un cingle que esberla el bosc ens serveix de referència. Remuntem el vessant fins arribar a una pista per la que fa temps que no deu passar-hi cap vehicle. L’agafem, agraïts —som humans, al capdavall— i emprenem el camí de retorn abans la pluja no es faci forta.

La Comarca, columna «Viles i gents», 17 de febrer de 2017

Origen: Desaparecen oficialmente los nombres de las calles franquistas de Valdeltormo | La Comarca

Origen: ASCUMA celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna | Lo Finestró

bernat-corremon003

“El dimarts dia 21 de febrer es celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, instaurat per la UNESCO amb la finalitat de sensibilitzar sobre la importància de les llengües al món. Amb aquest motiu, l’Associació Cultural del Matarranya ha distribuït el Bernat Corremon al Matarranya a l’alumnat de Batxillerat i d’ESO, de l’IES de Vall-de-roures, del SIES de Maella, així com als alumnes de 6è dels CRAS dels pobles catalanoparlants del Baix Aragó, Baix Aragó-Casp i Matarranya. Podeu llegir un tastet del pròleg del llibre de Desideri, que va fer en la primera edició. En aquesta reedició tenim la sort de comptar amb les dues introduccions de l’Autor, Nèstor Macià, i del nou pròleg del Dr. Artur Quintana i Font.”

cci17022017-1

https://www.facebook.com/notes/rutes-montsi%C3%A0/viatge-a-la-franja-del-matarranya/647727028765073

En molts llocs comparen la comarca del Matarranya amb “La Toscana” italiana o amb “La Provença” francesa. Aquí no parlen ni italià ni francès, aquí parlen com diuen ells el barrejat, a cavall de d’Aragó, el País valencià i Catalunya no podia ser d’una altra manera.
Us proposem una ruta per quatre dels pobles més representatius de la comarca: Beseit, Val-de-Roures, la Freixneda i Calaceit. Tots ells reconeguts com alguns dels pobles més bonics d’Espanya, la veritat és que no els falta raó.
Beseit
Municipi aproximadament de 650 habitants situat a la comarca del Matarranya pertanyent a Aragó. Aquesta vila és un racó amb una gran riquesa arquitectònica, el casc urbà està declarat “Bé d´Interès Cultural” i es troba envoltat d´un paisatge natural espectacular que ressegueix el riu Matarranya i s´endinsa al Parc Natural dels Ports. En el terme neixen tres dels rius més importants de la zona,i es troba una “Zona d´especial protecció de les aus” amb diversos senders i rutes per gaudir d´aquest entorn.
Història Beseit està situat on al s. VIII els àrabs van crear dos nuclis de població, Abu Zeit i Zeit. Al s. VIII, llavors passar a mans dels templaris, qui van deixar força empremta en l´arquitectura del municipi. Al s. XVII Beseit va arribar a tenir 9 molins de paper. Donat la seva posició geogràfica va patir coma escenaris de les diferents guerres. Arribada la Guerra Civil fortes van ser les destrosses i van caure moltes edificacions. Arribats temps més tranquils el poble prosperar, i la indústria de paper va ser un puntal en la seva economia.
Val-de Roures
És el conjunt monumental més important i impressionant de tot aquest territori de l’Ebre, reunit a un costat del riu Matarranya. Entrant pel Pont de pedra gòtic i la Torre-portal de Sant Roc, l’Ajuntament manierista, la plaça amb palaus varis i tot el nucli històric coronat per l’Església gòtica de Santa Maria la Major i el Castell-Palau.
Fou senyoriu de la Mitra de Saragossa i està declarat Conjunt d’Interès Cultural.
La Freixneda
Declarat Conjunt Històric Artístic, com els de Vall-de-roures, Calaceit i Ràfels, fa d’aquesta població una visita obligada. Destaca la part alta de la vila, amb l’Església de Santa Maria la Major i les restes del castell Calatrau així com un conjunt de cases en ruïnes que recorden el pas de la guerra. A la part baixa destaquen els seus carrers i façanes bellíssimament restaurades, la plaça de l’Ajuntament, amb la Casa Consistorial, i l’antic portal (Arc de Xifré).
Calaceit
Declarat Conjunt Històric Artístic, és un dels més complexes i interessants del Matarranya. El configuren tot un seguit de palaus i edificis públics, articulats al voltant de la plaça Major i l’Església parroquial, entre carrers i porxos. Destaca la Casa de la Vila, la Capella de la Mare de Déu del Pla, la Casa de la Justícia, l’Església Parroquial de l’Assumpció, la Capella de la Mare de Déu del Pilar i Portal de Maella, el Museu Joan Cabré, l’antic Portal d’Horta i el Portalet de Sant Antoni. A les construccions predomina la pedra i el ferro forjat en les arcades, portes, finestres i balconades.

Origen: Cosmética bio desde Teruel – Economía – El Periódico de Aragón

Origen: Un estudio de la UZ evalúa la situación del catalán y el aragonés en Aragón | Noticias de Aragón en Heraldo.es

El informe analiza la situación sociolingüística de la Comunidad y detalla cuántos hablantes de las dos lenguas minoritarias hay.

Un estudio del Seminario Aragonés de Sociolingüística revela la presencia de comunidades de hablantes de aragonés y catalán en ciudades de tamaño mediano de Aragón surgidas de la inmigración de catalanoparlantes o aragonesoparlantes.

El informe, que será presentado el próximo día 27 en el Edificio Paraninfo de Zaragoza, analiza la situación sociolingüística de la Comunidad y, en particular, cuántos hablantes de las dos lenguas minoritarias existen.

La investigación parte de los datos del censo de 2011 y en ella han colaborado profesores de las universidades de Zaragoza, Rovira i Virgili de Tarragona y Autónoma de Barcelona.

Entre los aspectos analizados, figuran los censos de hablantes de catalán y aragonés, sus características socioeconómicas, nivel de uso de ambas lenguas y transmisión familiar de las mismas. El trabajo ha sido desarrollado en el seno del Seminario Aragonés de Sociolingüística, dependiente de la Universidad de Zaragoza.

Entre sus conclusiones, figuran los primeros indicios de la “erosión” del catalán al sur de la Franja o el fenómeno de los “nuevos hablantes”, que se incorporan al aragonés y el catalán sin que estos idiomas hayan sido sus lenguas maternas.

El dissabte 18/2/17, el Conseller Vila inaugurarà a Arnes La Ruta de les Bruixes, un itinerari literari que recorre diferents carrers del poble i basada en la novel·la del mateix nom  de David Martí. La visita continuarà a la Llibreria Serret de Vall-de Roures , llibreria integrada a la xarxa de llibreries acreditades per la Generalitat de Catalunya.

Origen: El Valderrobres Juvenil campeón de la liga Terres del Ebre | La Comarca

as de Nonaspe por lo que esperamos que el alcalde nos aclare las razones por las que el Ayuntamiento ha contratado de forma directa estas obras”, concluyó Rovira.

Origen: CHA de Nonaspe denuncia una “mala gestión” en la adjudicación de unas obras públicas | La Comarca

MAGAZIN 18 de febrer de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Tradició i progrés ”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- José Francisco Brunet, concejal de cultura de l’Ajuntament de Favara, ens presentarà el Carnaval.
12:40- 12:55.- El sociòleg Natxo Sorolla.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- L’opinió de Pepe Bada.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 14.- Entrevista al maellà Raúl Blai Gil, enginyer de camins, Canals i ports; ha viscut a Austràlia i ara treballa a Irlanda.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Pepe Bada, Alberto Balaguer i Elías Satué.

Origen: La Cañada de Verich – Santa Águeda | lacomarca.tv

Origen: Valderrobres acoge la I edición del ‘Crimen en la Historia’ | La Comarca

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.