Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Origen: El “curica” | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 16 de juny del 2017)

Tot pareix indicar que jo estava predestinat al sacerdoci. I no és estrany, ja que el clima, a casa, ere summament propici. Piadoses a més no poder, la iaia Adoración i sa germana, la tia Isabel, cada dia, quan estaven juntes, no perdien ocasió de passar el rosari. I ma mare ere també molt religiosa.

En eixe ambient devot em vaig criar. I per això és normal que alguns dels meus records més antics em sitúon, amb ma germana Pili, a la falsa de casa Sastron vestit amb llargues i acolorides robes que, posades a imitació de les túniques, d’alguna manera mos recordaven la indumentària dels bisbes. I amb aquell abillament, i amb un gran anell al dit, jo em figurava ser un príncep de la Iglésia.

Partint d’eixes premisses, i fiant-me de la memòria, amb el pas dels anys en lo meu interior havie anat prenent cos la idea que, de menut, la meua  principal il·lusió havie segut la de ser bisbe, obviant, des de la perspectiva infantil, lo pas previ pel capellanatge. Però anava errat. I de l’error em va traure fa poc una senyora, que va ser veïna nostra i bona amiga de ma mare. L’anècdota que em va contar, de la que en sóc protagonista, no té desperdici.

Va ser un dia, quan comptava cinc anys, que, com tantes altres voltes, aquella jove, que aleshores en tindrie desset, se’m va endur a casa seua a jugar i a fer-li companyia. Però ella patie de mal d’esquena i havie de guardar repós i, per tal causa, de tant en tant s’havie d’estirar al llit. Per això, quan va necessitar gitâ’s, per no dixâ’m solet jugant em va preguntar:

–Escucha Toñín, quieres venir a hacer la siesta conmigo?

I jo, com si fore la cosa més normal del món, sense eixecar la vista de la jugarota, li vaig contestar :

–No, que yo tengo que ser curica y no puedo acostarme con mujeres.

El cert és que la carrera eclesiàstica de l’espavilat “curica” mont-rogí que jugave a ser bisbe va quedar truncada ben prompte. Però eixa és una altra història.

José Antonio Carrégalo

Origen: La Nit en Blanc de Massalió

7 espectacles, 5 tapes, una nit per a pujar a la lluna i al·lucinar!!!!

 

Origen: Comienza la primera fase de las obras de la carretera de Arens de Lledó | La Comarca

Origen: Victoria catalana en la cita del Tramo de Tierra de Albalate | La Comarca

Origen: El Matarraña pide “voz” antes de iniciar la creación del Parque Natural de Los Puertos de Beceite | La Comarca

La Comarca del Matarraña/Matarranya amb la finalitat d’agrupar baix un mateix paraigües part de l’oferta cultural que es fa durant els mesos d’estiu, crea la marca FESTIVALS DEL MATARRANYA. Per a 2017 la programació és la següent:

Els interessats podeu trobar més informació a: http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/cultura/item/489-quema-de-artistas-franjarock-matarranya-i-musica-la-nit-en-blanc-el-ciclo-de-organo-y-el-matarranya-intim-componen-los-festivals-del-matarranya-que-comienzan-este-fin-de-semana

Dins d’esta oferta s’ha inclòs un curs de dansa que serà impartit pels coreògrafs i ballarins Miguel Ángel Berna i Manuela Adamo. Serà a l’antiga església de l’Ermita de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja de Tastavins, els dies 22 i 23 de juliol. Més informació al següent enllaç:

http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/cultura/item/481-miguel-angel-berna-impartira-un-curso-de-danza-en-penarroya-de-tastavins-organizado-por-la-comarca-del-matarrana

Parlem d’una iniciativa desplegada per diferents països d’Europa que busque posar en valor el patrimoni industrial La Diputació Provincial, a través de l’Oficina de Programes Europeus, està participant al programa Genius Loci, gràcies al qual s’han creat tres rutes de patrimoni industrial i tríptics d’informació en espanyol i anglès. Tres rutes que integren un total […]

Origen: ‘Lo Masmut’ de Pena-roja, entre els espais integrats dins del projecte ‘Genius Loci’ – Ràdio Matarranya

Origen: Los peregrinos del Camino de Santiago recorren Alcañiz y parte del Mezquín | La Comarca

Origen: Comienzan las obras de reparación de la Iglesia de Cretas | La Comarca

Origen: Entrevista a Octavi Serret: “Soc el llibreter més agosarat que conec” (Jordi Nopca)

OCTAVI SERRET

“Soc el llibreter més agosarat que conec”

Des de la petita però atapeïda llibreria Serret, instal·lada des de l’any 1982 al poble de Vall-de-roures –a la comarca aragonesa del Matarranya–, el seu fundador i propietari treballa incansablement per difondre la cultura escrita: venent llibres i organitzant presentacions, trobades i premis literaris. Acaba de rebre la Creu de Sant Jordi

“Soc el llibreter més agosarat que conec” / JOSÉ CARLOS LEÓN

Vall-de-roures és un poble menys tranquil des que Octavi Serret va començar a atreure visitants -de municipis propers i no tan propers- a les presentacions de llibres i trobades que organitza a la llibreria que porta el seu cognom i que va aixecar la persiana per primera vegada el 1982, quan només tenia 16 anys. Són tres quarts de nou d’un dimecres i Serret acaba d’abaixar la persiana.

Ja ha acabat tota la feina del dia?

La feina no s’acaba mai. Plegar a aquesta hora és normal, però hi ha dies que acabo més tard. Pràcticament visc a la llibreria. Quan acabo pujo les escales i entro a casa. La tinc al pis de dalt.

Suposo que també està plena de llibres.

No tant com podria. En tenim molts a les golfes. Sempre que pujo un llibre a casa la dona em diu: “Quan l’acabis el tornes a baix!” Des de fa un temps, a casa només s’hi queden els títols imprescindibles.

Amb 51 anys ja ha rebut el Premi Nacional de Cultura (2009) i ara una Creu de Sant Jordi. Són dos reconeixements molt importants.

Quan vaig rebre el Premi Nacional els veïns no sabien gaire què era i va passar una mica desapercebut. Amb la Creu de Sant Jordi he quedat parat de veure que la reacció ha estat tan positiva: hi ha gent que m’ha agraït la feina que he fet des de la llibreria, i d’altres que tot i no compartir gaire o gens les meves idees se m’han acostat i m’han felicitat.

Parli’m dels inicis de la llibreria. Vostè encara era menor d’edat quan Serret va començar a funcionar.

Als 13 anys vaig decidir que deixava l’escola i al cap de poc vam començar a voltar amb el meu pare per les papereries de la comarca per veure quin model ens agradava. La primera botiga, la del 1982, era més una papereria que una llibreria, per indicacions del pare.

Per què va triar el negoci dels llibres? ¿No li van dir que era molt sacrificat?

Vaig voler obrir una llibreria perquè havia llegit tots els llibres de casa i l’única manera de poder llegir més i gratis era muntant el meu propi negoci. Una de les primeres novel·les d’adults que havia llegit -i de la qual no devia entendre gaire cosa- era ¿Arde París?, de Dominique Lapierre i Larry Collins. Més endavant vaig al·lucinar amb Tiburón, de Peter Benchley. I vaig passar una etapa en què m’encantava tot el que tingués a veure amb el Triangle de les Bermudes, amb l’Atlàntida i els ovnis. La literatura que més m’ha agradat és la d’aventures, la ciència-ficció i la fantasia. Hi ha hagut temporades que he llegit molta filosofia i psicoanàlisi, d’altres que m’ha picat per la història… La meva curiositat per llegir no s’acaba mai. L’únic món en què m’ha costat entrar és el dels clàssics grecs.

La llibreria Serret se li devia fer petita de seguida.

Vaig canviar de local el 1986. Però la llibreria Serret d’ara també és menudeta. Té 46 metres quadrats plens de llibres. Hi tinc entre 40.000 i 50.000 títols de fons, dels quals n’hi ha uns 15.000 sobre les Terres de l’Ebre i el Matarranya, la meva gran especialització. A part d’això tinc un magatzem ple de llibre vell: quan hi ha fires i festes els trec i intento vendre’ls a dos o tres euros.

Serret, però, fa temps que també és una llibreria virtual.

Fa més de 20 anys que vaig muntar la pàgina web i vaig començar a vendre-hi llibres. Hi tinc més de 160.000 títols classificats i els puc servir fàcilment, perquè tinc eines per localitzar els que estan descatalogats. Soc molt bo perseguint tota mena de llibres.

¿Podríem dir que és una espècie de detectiu literari?

La comparació m’agrada! Diguem que els hiverns donen per a molt, quan ets en un poble com el meu. Tinc clients de l’Aragó, de Catalunya, de València i també de Madrid. Normalment es posen en contacte amb mi a través de la web o per telèfon.

Expliqui’m un dels seus casos.

Fa un parell de setmanes un home va entrar a la llibreria buscant un assaig del 1992 sobre els jueus. Mentre sortia per la porta ja l’hi havia trobat. El vaig comprar a un particular que el tenia en venda i el vaig revendre al meu client.

¿La persecució de llibres és un volum de negoci important?

Dos anys enrere vaig estar a punt de tancar i una sèrie de comandes de llibre descatalogat em van salvar.

Serret té una bona representació de la producció en llengua catalana, però no sempre ha sigut així.

Els primers llibres que em van arribar en català de les publicacions del govern d’Aragó em van sorprendre. Pensava que ningú els voldria i els vaig amagar sota el taulell. Llavors va venir un amic, el Carles Sancho, i me’ls va demanar. Em va dir que els deixés al lloc dels altres llibres: “Hem de fer que es venguin. Són els nostres llibres i la nostra llengua”, em va dir. I aquestes paraules em van obrir els ulls. A poc a poc vaig començar a fer possible que els clients no trobessin estrany llegir en català.

Se n’ha sortit?

Encara hi ha gent que no entra a Serret perquè sap que hi ha llibres en català. Però hem anat a millor.

Un llibreter ebrenc el definia afectuosament com el “més canalla ” dels llibreters. Per què?

Jo no diria canalla. Agosarat sí. Soc el llibreter més agosarat que conec. Vaig massa ràpid i em plantejo coses grans. Sovint, quan intento posar en marxa les idees que porto al cap… no se m’entenen.

La iniciativa, presentada per Podemos, va ser secundada pel PSOE, C’s i grup mixte. PP i PAR voten en contra. L’elaboració del PORN afecte els termes de Beseit, Vall-de-roures, Pena-roja, Fontdespatla, Mont-roig i Torredarques La sessió de les corts celebrada dijous a Saragossa va aprovar una proposició no de llei presentada per Podemos de cara […]

Origen: Llum verda a la creació d’un pla d’ordenació de recursos naturals als Ports de Beseit – Ràdio Matarranya

Primer concurs de fotografia i dibuix “Festes patronals de Pena-roja”

Corre… O ANDA ¡Con toda la familia! Carrera Trail + Marcha senderista en el Matarraña

Origen: Tastavins Trail

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.