La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaA este enllaç trobareu les activitats que es faran durant la primera quinzena del mes de juliol en els municipis de la Comarca del Matarraña/Matarranya:
http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/1JULIO17.pdf
Entre elles destaquem el ‘Franja Rock’, que es fara a Pena-roja de Tastavins l’1 de juliol, i el primer concert de ‘Matarranya i Música’, que comptarà amb la presència del cantautor turolense Celino Gracia, serà a La Portellada el 8 de juliol a les 22:30 h. Tots dos estan inclosos dins de la marca ‘Festivals del Matarranya’.
També podreu trobar la programació de les activitats d’estiu que el Departament de Joventut ha preparat dins del projecte ‘4 Lunas de Verano’.
COMARCA DEL MATARRANYA Departamento de Cultura www.comarcamatarranya.com
Origen: “Chapurreando” | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de juny del 2017)
Utilitzo diàriament per expressar-me i treballar lo català i lo castellà indistintament. De tant en tant, en los meus viatges a l’estranger o informant algun turista, chapurreo anglès o francès, idiomes que vaig estudiar durant la meva joventut a Alcanyís, Tortosa o Saragossa i que com la majoria de companys em vaig quedar en els inicis del seu coneixement. Per tant les paraules “chapurreau” o “chapurrejar” no em són en absolut estranyes i les utilitzo de tant en tant. Quina és la seva definició, que ja la que sabem tots i ens confirma lo diccionari de la llengua castellana o espanyola: “chapurrear” es defineix com parlar malament o amb dificultat una llengua. Per tant no és incorrecta la seva utilització per persones individuals conscients com jo dels seus dèficits formatius. De la mateixa manera, en lo nostre cas referit a la llengua que es parla a la zona oriental d’Aragó, hauríem d’acompanyar que “chapurreamos” català, castellà o aragonès, en lo cas de no expressar-nos de manera adequada.
Però el mantenir una polèmica sobre la denominació com a “chapurriau” del català a Aragó, expressa una majúscula vergonya social d’un estat impropi del segle XXI. Que uns ciutadans, que cap culpa tenen la majoria que la seua llengua materna no s’ensenyi de manera obligatòria durant la seua formació escolar, defineixin a la llengua dels seus avantpassats amb un nom despectiu, no té parangó. Aquesta obsessió centralitzadora, caigui qui caigui, ens ha portat a la situació actual. I això ens afecta a molts aragonesos en una cosa tan important en l’àmbit social, cultural i econòmic com és la llengua escrita o parlada com a mitjà de comunicació. Es pot entendre, que no compartir, la seva prohibició i va menysprear en èpoques de dictadura, però després de 40 anys de democràcia no pot justificar-se de cap manera.
Lo català que parlaven los meus iaios a Queretes i al costat d’ells tots los veïns, era tan correcte o més que el que es parlava a Barcelona o Girona, per posar un exemple. La forta castellanització d’estos últims 80 anys (dictadura i democràcia), al costat de la desaparició del vocabulari agrícola tradicional, ha comportat la introducció de nombroses paraules castellanes sense lo més mínim respecte ni consideració per les autoritats culturals o d’educació. Que fàcil i còmode és passar la pilota a les possibles manifestacions d’alguns veïns, bé o mal intencionats. Senyors lingüistes, professors de la Universitat de Saragossa i polítics dels diferents partits implantats a Aragó, crec que ja és hora de tancar aquesta vergonyosa situació. Som al segle XXI. Un aplaudiment i tot lo meu suport a la Presidència i Consellers de la Comarca del Matarranya, que així ho han fet amb la seua recent declaració. També al Govern d’Aragó que va en la mateixa línia. Que s’estengui l’exemple i que es reconegui d’una vegada per totes, amb totes les seves conseqüències que el català és una riquesa i un patrimoni d’Aragó que s’ha de defensar amb tota contundència.
Joan Lluís Camps
Origen: Alemanys, curds i polonesos | Lo Finestró
(Publicat al diario de Teruel)
Els curds són una nació, que ha sofert repetides particions per part dels estats que l’envolten. Abans de la Gran Guerra del 14 es trobaven partits entre l’Imperi Otomà i el de Pèrsia. Després d’aquella guerra pogueren crear alguns estats de vida efímera, i tot seguit es veieren partits entre els estats de Turquia, Pèrsia, l’Iraq i Síria, estats que, com sol passar, es dedicaren i es dediquen amb afany a mirar d’anorrear la llengua curda i la cultura que conforma. Els passa el mateix que passava a la nació polonesa, que durant segles es trobava partida entre Rússia, Prússia i Àustria, estats que, llevat d’Àustria, també s’esforçaven a destruir la llengua polonesa i la cultura que en derivava. Hi ha una diferencia entre les nacions curda i polonesa: els polonesos tenen ara un estat, els curds no. Tanmateix els curds de Rojava i del Curdistan Meridional, tot i que segueixen formalment dins de Síria i l’Iraq, ja fa anys que s’autogovernen, i el Curdistan Meridional convocarà el 25 de setembre un referèndum per a la independència. Ambdós territoris curds són actualment en guerra oberta contra el Califat, i en aquesta lluita compten també amb ajuda alemanya: per una part l’Estat Alemany els envia personal no combatent, sobretot instructors militars, i per l’altra voluntaris alemanys procedents de partits d’esquerra combaten junt amb els curds. És una situació, la d’aquests voluntaris, que recorda tràgicament la dels brigadistes internacionals de la nostra Guerra. Ells venien a defensar la legalitat republicana, i els voluntaris alemanys al Curdistan a defensar el dret d’autodeterminació de la nació curda. Hi ha, tanmateix, una diferència: els brigadistes procedien d’estats que eren al costat del franquisme, i no hi van poder tornar, o d’altres estats que no volien ajudar la República, i els van tractar molt malament quan hi tornaren, mentre que ara Alemanya sí que ajuda els curds, però tracta de mala manera els voluntaris alemanys que retornen després d’anys de lluitar al costat dels curds. Els treu el passaport i el document d’identitat i els sotmet a forta vigilància perquè no puguen tornar al Curdistan. Re, coses que passen.
Artur Quintana
Natxo Sorolla
Publicat a La Comarca, Viles i gents, 30/6/2017
Les galtades merescudes que sovint pegaven los pares ara són un nivell de violència inadmissible. Les putades que es feen a aquell col·lega menys afortunat ara són assetjament. I si ho voleu, en llengua moderna li diuen bullying, que fa més elegant. I podem anar més enllà. Allò que alguns veem com festiu, altres ara ho veuen com tortura animal. Allò que alguns considerem fer l’imbècil, vestint les mascotes, altres ho veuen com benestar animal. Allò que alguns consideraven demostracions d’amor ara és simple i planament violència masclista.
L’evolució es repetix en multitud d’altres -ismes, com lo bel·licisme, lo racisme, lo sexisme, lo mascotisme… Se mos ha fet la pell més fina (per sort). Però les hòsties com a pans continuen sent hòsties com a pans. Abans i ara. Només ha canviat la forma en què interpretem les hòsties. Perquè les interpretem socialment.
La primera vegada que vaig sentir que estem voltats de «construccions socials» me vaig sentir incòmode. Les coses són o no són. No depenen de la forma en què s’interpreten. Lo món està fet de veritats com a pans. Com les hòsties. Són, o no són. Aixina pensava.
Però en lo pas dels temps haig anat veent que el món no està fet de veritats absolutes, si no que són interpretades socialment. Les hòsties són hòsties. Però a vegades les hòsties formen part de la norma social: un pare pot pegar una clatellada a son fill per a explicar-li que no pot agredir a sos germans. Altres vegades les hòsties s’interpreten com a asocials: un xiquet agressiu que té amargat a un company de classe. I altre vegades les hòsties formen part de la legislació: un antiavalots pot reprimir una manifestació en porra i pilotes de goma/metall. Però les hòsties són sempre hòsties. De fet, la «construcció social» és tal que estem parlant d’allò que «el sacerdot consagra i ofereix en la celebració de la missa», però tots hau entès que aquí no parlàvem del nou cardenal matarranyenc. Ja m’enteneu (socialment).
Origen: Bullying i altres hòsties | Xarxes socials i llengües
Un nuevo programa reforzará el uso del aragonés fuera del ámbito doméstico
Un nuevo programa buscará reforzar el uso de la lengua materna de la Comunidad. Se trata de “Agora x l’aragones”, una iniciativa del Gobierno de Aragón que quiere involucrar a personas, instituciones, empresas y asociaciones para que esta lengua no quede relegada al ámbito doméstico.
Laura Hevia González-Nicolas
Zaragoza.- Nace “Agora x l’aragones”, un programa que lleva como objetivo revitalizar el uso de la lengua materna de la Comunidad, alejándola del uso doméstico. Y es que, tal y como ha apuntado el director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín, “nuestra lengua está recluida y debe salir a la calle a través de asociaciones, comercios, instituciones y las propias personas”.
Precisamente son estos los cuatro pilares en torno a los que se sustenta esta iniciativa. En concreto, las asociaciones tienen un papel “mentor”, ya que tendrán en su mano enseñar a aquellos que así lo deseen. “Se trata de que los miembros de las asociaciones que se vean capacitados puedan hacer una enseñanza no formal de la lengua, por ejemplo en una cafetería. La ideas es que puedan hablar en aragonés de cualquier tema como el fútbol, la moda o incluso el tiempo”, ha indicado López Susín.
También fundamental en este proceso es el papel de las instituciones. “Nos están diciendo desde diferentes puntos del territorio que se está perdiendo la vergüenza por el uso del aragonés porque se sienten respaldados por las instituciones”, ha comentado el director general de Política Lingüística.
Este programa se ha presentado este jueves en el Iacc Pablo Serrano en un acto en el que la música ha acompañado. Canciones como “Aragón”, de José Antonio Labordeta, o “Augua que amorta la set”, han hecho las delicias de los asistentes que, además, no se han ido con las manos vacías. Muchos han recibido allí mismo el carnet del programa que combina el efecto de pertenencia con beneficios y descuentos.
“Es un poco un efecto psicológico, una sensación de pertenencia a una comunidad. Pero también está adherido al bono cultural, por lo que también pueden lograr descuentos”, ha apostillado López Susín.
Aunque “Agora x l’aragones” ha visto este jueves la luz, no parte de cero. Hasta el momento, ya hay apuntadas 20 asociaciones, 50 empresas, 15 Ayuntamientos y 4 Comarcas. “Es una buena forma de empezar, un alicientes para que los que se quieran adherir vean que ya funciona”, ha sentenciado López Susín.
El tramo donde fue denunciado, incluido en la N-420, tiene la velocidad limitada a 50 kilómetros por hora.
Origen: Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés | Xarxes socials i llengües
Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí, que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?
Pallarés, M. (1921). Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó). Butlletí de Dialectologia Catalana, IX, 69-72.