L’incendi es va declarar la matinada de diumenge a les 4.30 hores i va ser intencionat. Una persona de nacionalitat espanyola és identificada com la responsable directa del succés Disgust, i dels grossos, el que es va viure la matinada del dissabte al diumenge a Pena-roja. Un foc intencionat va cremar dos cotxes a la […]
Origen: Un foc intencionat creme dos cotxes a Pena-roja – Ràdio Matarranya
Origen: “Són tots iguals” | L’esmolet
A principis dels noranta, una amiga nostra i sa germana travessaven el Massís Central francès de retorn a Alemanya. Volien estalviar-se l’autopista, atès que viatjaven a bord d’un atrotinat Volkswagen Passat que, cada volta que apagaven el motor, necessitava més d’un quart d’hora per a engegar-se de nou.
Van parar a fer gasolina en una estació de servei. Quan el matrimoni que la regentava va adonar-se que eren alemanyes, els van fer mala cara, però els van omplir el dipòsit. Havent pagat, van obrir el capó per a què el motor es refredés. El propietari, un home corpulent, les va instar de males maneres a que marxessin immediatament. Sense voler escoltar les seues raons, va tancar-los el capó d’un cop de puny i les amenaçà amb un bastó. El cotxe encara no podia engegar-se, o sigui que van retrocedir cap a la carretera ben espantades. La fortuna va voler que en aquell moment passés un vehicle amb matrícula alemanya. En veure els seus gestos desesperats, els joves que hi viatjaven van aturar-se per veure què passava. Les van protegir i van ajudar-les a revifar el Volkswagen tot empenyent-lo.
La nostra amiga diu que el motiu de tal actitud prové de l’època de la segona guerra mundial. En aquella zona els nazis combateren la Resistència a base d’aplicar el terror sobre la població civil. Passats més de quaranta anys, les ferides encara restaven obertes. Elles havien crescut en l’horrible postguerra alemanya, amb tantes carències que fins i tot li havien quedat seqüeles físiques per a tota la vida. Podia entendre, doncs, que els gasoliners mantinguessin el record del dolor, però li era inconcebible que els ho fessin pagar a dues dones que en temps del conflicte eren unes xiquetes.
Culpar els habitants d’un país del que van fer els seus avantpassats no té cap sentit, però discriminar algú pel sol fet de pertànyer a un col·lectiu és una aberració.
És com allò que alguna volta ens han dit als frangencs quan eixim fora: “Pues para ser polaco no eres mal tío”. “No, que soy de Aragón”. “Ah, pues para ser maño no se te ve muy tozudo, no?”.
La Comarca, columna «Viles i gents» 11 d’agost de 2017
@cristina_pardo a ver guapa, como cojones haces para traducir del catalán al "castellano" en directo siendo de Pamplona?? Valiente 😜😜
— Escarlata (@lafava) August 23, 2017
Mi padre es de la franja y a mí me gusta el catalán. Saludos. https://t.co/C7pae2in1x
— Cristina Pardo (@cristina_pardo) August 23, 2017
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.