Skip to content

Archive

Category: Matarranya

//Josefina Motis

‘Carn Nature – Pallarés Nadal’ és una empresa que es va fundar a Albelda ara fa quasi cinquanta anys per José Manuel Pallarés i Margarita Nadal, propietaris d’un ramat de pocs caps de bestiar i d’un d’aquells trossos de terra amb bancalets que permetien l’autosuficiència econòmica en aquella època. Continuar llegint…  Una empresa d’Albelda amb orígens al Matarranya » Temps de Franja

//M. D. Gimeno

Raül González Devís va defensar el dia 2 de novembre la tesi doctoral titulada “Entre la resistencia y la supervivencia: Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (1946-1952)”. Dirigida pel professor Josep Sánchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, és fruit de set anys de recerca, entre l’exhaustiva revisió bibliogràfica, visita dels llocs d’actuació i entrevistes als encara supervivents. Com a resultat, més de 800 pàgines, dividides en quatre parts, on en ordre cronològic es fa per primera vegada un estudi particular de l’AGLA, una rellevant agrupació de guerrilla rural que va actuar durant sis anys contra el franquisme a cavall entre l’est de Terol i el nord-oest de Castelló, a les muntanyes del Sistema Ibèric. Continuar llegint…  Una tesi doctoral sobre l’«Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón», a la URV » Temps de Franja

Origen: Ráfales es hoy el escaparate de los Recursos Naturales del territorio | La Comarca

Origen: El Ayuntamiento de Valderrobres reduce el Impuesto de Bienes Inmuebles | La Comarca

Origen: El Matarraña registró nuevas incidencias por los cortes en las carreteras catalanas | La Comarca

Origen: El Mas de la Llum volverá a ser una realidad en los próximos meses | La Comarca

Origen: Beceite pone en marcha un nuevo gimnasio municipal | La Comarca

El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó


P.V.P. 0,00 €

Autores
Giralt Latorre, Javier (ed.)
Moret Oliver, María Teresa (ed.)

Editorial
Prensas de la Universidad de Zaragoza

Reseña
Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Saragossa (28 d’octubre de 2016) / ÍNDEX. Presentació de la Primera Jornada de l’AILLC a Saragossa, Lídia Pons i Giera. El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó, Javier Giralt Latorre i María Teresa Moret Oliver. PONÈNCIES No sempre es diu la veritat: el treball de camp en dialectologia per contraposició a la història oral i la sociolingüística, Ramon Sistac i Vicén. Els estudis sobre la variació de la llengua catalana al sud de la Franja de l’Aragó catalanòfon, Pere Navarro Gómez. Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs, Esteve Valls i Alecha. La documentació notarial dels arxius matarranyencs. Algunes consideracions lingüístiques, María Teresa Moret Oliver i Javier Giralt Latorre. El català a l’Aragó des de la premsa i la política aragoneses: un enigma oriental, Josep Espluga Trenc. Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó, Artur Quintana i Font A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó, Hèctor Moret Coso. PÒSTERS Presencia de catalanismos en documentación notarial bajoaragonesa: comparación entre dos momentos históricos, Elena Albesa Pedrola. Actitudes hacia el catalán de los maestros de Educación Primaria en formación en la Universidad de Zaragoza, Iris Orosia Campos Bandrés. L’ensenyament del català a l’Aragó, Pietro Cucalón Miñana. Estremida memòria, de Jesús Moncada: un homenatge a la dona mequinensana, Laura Farré Badia. Analisi d’o Censo de 2011 en Aragón: luengas parladas, Miguel Montañés Grado i Chabier Gimeno Monterde. Tipologia semàntica i llengües minoritàries. Els esdeveniments de moviment en les llengües d’Aragó, María Teresa Moret Oliver, Iraide Ibarretxe-Antuñano i Alberto Hijazo-Gascón. Aproximació a alguns trets fònics i morfològics del parlar de la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, Laia Rosàs Redondo.

Colección
Fuera de colección

Temática
Lenguas de España

ISBN
978-84-16935-66-6

2017, 215 pp., 15 x 22, Rústica
Castellano, catalán

Origen: Prensas Universitarias de Zaragoza

Origen: ‘Las Ranetas’ com a paradigma | L’esmolet

N’hi ha que diuen que als llocs menuts no hi ha oferta lúdica ni cultural. En sentir-ho, no puc evitar rememorar els meus temps a Barcelona, on hi havia tanta cosa a fer que al final no feia gaire res que no fos anar d’una banda a l’altra amb la llengua fora i pagant per respirar.

En els quasi vint-i-cinc anys que visc en terres aragoneses, he fet més coses que en els trenta anteriors. Només arribar, vaig passar a formar part de la junta de l’ASCUMA, i al cap d’un any entrava de regidor a l’ajuntament de Torredarques. Vaig canviar el deliri metropolità pels trencacolls de la política municipal i l’activisme associatiu. La diferència més gran és que aquí els meus actes repercutien, per a bé o per a mal, en els meus conveïns. Des de ciutat, la societat del poble apareix com una comunitat idíl·lica on tots col·laboren per a assolir la felicitat. En realitat als pobles som com tothom, i anem a la nostra per defensar els propis interessos. És cert que, quan cal, ens unim per a organitzar esdeveniments i reivindicacions. Però per a això són imprescindibles els que es posen al davant per a arrossegar-nos als altres.

M’he perdut en digressions, però com diu el títol, aquest article és per glossar el privilegi que suposa tenir a Alcanyís una associació com Las Ranetas, capaç d’organitzar unes jornades que posen al nostre abast els aspectes més innovadors de la cultura. La feina feta per aquest nucli de persones és increïble. Enguany han dut a terme una trobada sobre la cultura i l’oci dels anys 80 i 90, amb exposicions, música i projeccions. També la 25a edició del Festival de curts, amanit amb unes magnífiques xerrades sobre sèries. I fins el 19 de novembre, encara sou a temps d’experimentar que és la realitat virtual i augmentada i fer un extens recorregut per la història de ‘tebeo’ a Espanya (1875-1975).

Tot això ens ho perdríem si els que ho organitzen es quedessin a caseta gaudint-ne només amb els ‘col·leguilles’. Aquestes persones són les que fan que valgui la pena viure als pobles. Llarga vida i que la força els acompanyi!

La Comarca, columna «Viles i gents», 10 de novembre de 2017

Origen: Eixint del niu | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 3 de novembre del 2017)

Tinc clar que el meu pas per l’escola de Mont-roig va ser més bé discret. El mestre ere de l’opinió que tenia capacitat per a l’estudi i que, si volia, podia. És de suposar que això ho die de totes les criatures però estem parlant de finals dels anys cinquanta i principis dels sixanta, i en aquella època no ere fàcil donar estudis als fills ja que, en general, les possibilitats econòmiques no ho permetien. Una opció més assequible per a les famílies ere portâ’ls al seminari. I en eixa línia, a l’edat de nou anys els pares van decidir enviâ’m intern a les Escoles Pies de Morella. Es tractave d’un calassanciat, lo primer escaló en la formació dels futurs pares escolapis. I la major part dels interns érem dels pobles de la contornada. Ara, per a tristor nostra, durant l’any només podíem anar a casa uns pocs dies per Nadal i per Setmana Santa i alguns més a l’estiu. L’invent dels caps de setmana encara estave per descobrir i les comunicacions eren molt escasses i feixugues. I encara que ja corrien algunes motos, al poble pràcticament ningú tenie cotxe.

Jo m’anyorava moltíssim. I algun domenge, molt de tant en tant, pujave mon pare al mercat de Morella. L’esperava amb deler. Em comprave pa de figues, que m’agradave i alimentave molt, i passàvem junts lo matí. Però ere pitjor el remei que la enfermedat, perquè quan marxave la soledat se’m fee immensa i molt dolorosa. I durant uns dies la tristor em dominave.

Vaig estar cinc anys als “escolapios”. I la vida no m’ha anat malament. Però n’haig passat de tots los colors. Ara, mai no haig pogut oblidar les llargues i tristes nits en blanc dels primers mesos als enormes dormitoris del “colegio”: allí quiet, arrupidet al meu llit, plorant en silenci d’anyorança de la família i particularment de la càlida paraula i les dolces carícies de la mare.

Evidentment, les circumstàncies manaven, però la meua nostàlgia ere comprensible: acabava d’eixir del niu i començava a volar sol; la reconfortant protecció dels pares s’anave allunyant.

José A. Carrégalo

Origen: Independistes en la nostra història | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 20 d’octubre del 2017)

A poc que regirem en el passat de cada poble, estat, regió o ciutat de l’ample món, veurem que els conflictes socials, les lluites, inclús guerres fratricides, per aconseguir l’emancipació, l’autonomia, l’alliberament o la independència, s’han repetit de manera general en totes les èpoques de la humanitat. I no sempre han guanyat les forces renovadores.

Veiem sinó el final que va tindre el nostre Justícia (1591) per defensar els Furs i les Llibertats d’Aragó fins a les raderes conseqüències, enfront de la Monarquia Absoluta, que lo va portar al patíbul de la decapitació. Ara, a Juan de Lanuza el tenim com exemple de patriota aragonès en alt pedestal a la Plaça d’Aragó, precisament on acaba el Passeig de la Independència, carrer designat així per honrar el valor i els sacrificis dels herois d’aquella gesta: Palafox, Agustina d’Aragó, Casta Álvarez, Basilio Boggiero… i de tota una ciutat aixecada en armes contra les tropes de Napoleó. Guerra terrible -1808-1809- de la que encara en queden senyals de les bombes a una cantonada del Pilar i per alguna casa del barri de la Madalena, acostat a l’Ebre.

Santiago Vidiella (1860-1929 ) escriptor calaceità, advocat, regeneracionista i bon coneixedor de la història del Baix Aragó, ens ha fet crònica certa i detallada de les lluites i sacrificis dels nostres pobles i del propi Alcanyís, per aconseguir l’emancipació dels senyors i de l’ordre de Calatrava, que no deixaven respirar al pobles, mantenint el control absolut del territori i les poblacions, que no tenien autonomia ni per a moldre el blat als seus molins, xafar les olives a les seves lliures o replegar llenya del tossal per calentar-se.

Alguns dels episodis del nostre passat de lluites per l’emancipació, actualment s’hi recorden al Baix Aragó Històric en festes i teatralitzacions, en la intenció de no oblidar la nostra rica història. Les festes de la Independència d’Alcorisa respecte d’Alcanyís, al segle XVII, és el primer que em ve a la memòria.

Tomàs Bosque

Origen: Malestar en el Matarraña tras el corte de la carretera autonómica que une Aragón Y Cataluña | La Comarca

arnes corte carretera valderrobres cretas

Al fondo se puede apreciar a un grupo de personas cortando la carretera | Imagen de Whatsapp

«Sorpresa» en el lado aragonés ante esta movilización que causó que varios conductores tuviesen que dar la vuelta

Malestar en el Matarraña tras el corte de carretera sufrido el pasado viernes. Un grupo de 40 personas cortaron la carretera que une Valderrobres con Cataluña, la T-333 en su unión con la A-231, a la altura del puente del río Algars, justo en el límite entre las comunidades autónomas de Aragón y la catalana. Los cortes fueron intermitentes y se produjeron a lo largo de toda la tarde provocando que los conductores no pudiesen proseguir la marcha. Al parecer, los vecinos provenían, en su mayoría, de las localidades de Arnes y Horta de San Juan.

Los manifestantes portaban pancartas y carteles en los que se podía leer ‘libertad para los presos, independencia para el pueblo’. Finalmente, la protesta se disolvió tras la actuación de los Mossos d’Esquadra. Frente a la concentración y ya en el lado aragonés, varios agentes de la Guardia Civil advirtieron a los conductores de que la carretera se hallaba cortada.
Pese a que la normalidad sigue siendo la tónica del día a día , lo cierto es que el hecho causó cierto malestar entre los vecinos del territorio. «Espero que toda la tensión y el malestar vayan disminuyendo, que podamos volver a la normalidad y que nuestras relaciones sigan siendo como hasta ahora», explicó Carlos Boné, alcalde de Valderrobres. Añadió además que la situación «no es agradable para nadie».
En el Matarraña existen varias entidades en las que precisamente se trabaja por la promoción turística y empresarial junto a la vecina Terra Alta y con la comarca castellonense de Els Ports. Es el caso de la Mancomunidad Taula del Sénia, que engloba a 27 localidades aragonesas, catalanas y valencianas y el de la Asociación Tres Territoris ‘Una Mateixa Terra’, que promueve la promoción turística y empresarial. «Estoy sorprendido porque estamos integrados en varios productos -recalcó- integradores, desde la unión y siempre hemos sido territorios hermanos. Hechos como el producido el viernes no ayudan», explicó Jose Antonio Higueras, presidente de los Empresarios del Matarraña.

Por su parte el alcalde de Arnes, Joaquim Miralles, manifestó que el corte de la carretera fue un acto en el que se «reivindicó democracia» por el encarcelamiento de parte del Govern. Añadió además que la situación sigue siendo «como era antes». En la misma línea se manifestó el presidente de los Empresarios de Turismo Rural de la Terra Alta, Felip Segura: «ante lo que está ocurriendo es normal que se produzcan protestas. Pero no creemos que todo esto afecte ni al turismo procedente de Aragón ni a las excelentes relaciones de vecindad», explicó.

Sin embargo en el Matarraña el panorama se ve algo más oscuro y se teme que puedan repetirse hechos como este. «Los políticos deben ser los que busquen la solución. Nosotros no tenemos la culpa y no estamos de acuerdo con esta división. Somos hermanos y no quiero ser extranjera allí ni que ningún familiar catalán mío lo sea aquí», explicó una vecina de Beceite.

Sin embargo a nivel de calle, pese al hartazgo de los vecinos por la insistencia informativa de las últimas semanas, lo cierto es que no se habla de otra cosa y se intenta evitar el tema con familiares y vecinos catalanes. Otro aspecto en el que los nervios y las emociones están saliendo a flor de piel durante estos días es el ámbito de internet y en las redes sociales donde las discusiones y enfrentamientos están a la orden del día. «Ya hemos padecido riñas entre gente de aquí y familiares al otro lado del Algárs por cuestiones políticas. No sé hasta qué punto se es consciente de que podríamos encontrarnos con una verdadera frontera de la noche a la mañana», explica una vecina de Torre del Compte que prefiere no revelar su identidad.

Pese a ello lo cierto es que se intenta transmitir un mensaje de normalidad, aunque los vecinos echan en falta más mensajes constructivos por parte de las fuerzas políticas, tanto del territorio como especialmente de la Terra Alta. En las últimas semanas tan solo el PSOE del Matarraña publicó un manifiesto en el que apelaba al entendimiento. “Tenemos unas excelentes relaciones históricas y por ahora, salvo hechos aislados, todo sigue igual. De continuar así la situación no sabemos qué puede ocurrir. Nosotros apelamos al diálogo y al consenso porque creemos que es la única solución a un problema y una situación realmente tensa”, manifestó Rafael Martí, presidente de la Comarca del Matarraña.

Cabe recordar que hace tan solo dos semanas en el mismo lugar apareció una pintada en la que se dibujaron unas tíneas y unas tijeras simulando el corte del puente. «Tenemos unos vínculos históricos y pase lo que pase esto no debe alterarse», explicó Joaquim Montclús, presidente de la Asociación Ascuma.

Pese a que se desconoce la autoría y la intencionalidad de la pintada, la imagen causó cierta pesadumbrez en la sociedad del Matarraña y del Bajo Aragón. «No dejaba de ser una minoría y lo de la pintada es una gamberrada. Tenemos que seguir como siempre, siendo una gran familia y tratándonos como hermanos», añadió por su parte Carlota Lahosa, vecina de Arens de Lledó nacida en Tortosa.

Origen: La Cañada y La Ginebrosa, un kilómetro más cerca | La Comarca

Vall-de-roures, 7 de novembre de 2017 El projecte pilot de reciclatge i recollida de residus es va presentar als 16 alcaldes presents al Consell Consultiu d’Alcaldes. Esta experiència pilot s’aplicarà a Fontdespatla, Mont-roig, Pena-roja i Torredarques La seu de la Comarca va ser testimoni este passat 2 de novembre del Consell Consultiu d’Alcaldes que es […]

Origen: Comarca impulsarà un programa pilot del ‘Porta a porta’ a quatre pobles del Matarranya – Ràdio Matarranya

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.