Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

La profesora de la Universidad de Zaragoza María Teresa Moret impartía una conferencia en Jaca sobre “las lenguas que hablaban nuestros antepasados aragoneses”, enmarcada en la programación de la Universidad de la Experiencia. Moret señalaba que en la Edad Media en Aragón convivían cuatro lenguas: el aragonés, catalán, castellano y latín.

En aquella época la convivencia de varias lenguas “era un hecho normal, sin ningún tipo de conflicto”, ha señalado Moret.

A partir de documentación medieval, la conferenciante, se acercaba, por una lado, a la realidad lingüística de Aragón en el siglo XIV, una etapa en la que, señalaba, la convivencia entre lenguas como el latín, el castellano, el aragonés o el catalán, era algo natural, especialmente en algunas comarcas aragonesas, y a la lengua hablada “que esos textos pretenden representar, y de la que faltan muchas cosas por conocer”.

María Teresa Moret, doctora en Filología Hispánica, es especialista en la lengua catalana en Aragón. Su tesis doctoral, Documentació notarial aragonesa del segle XIV escrita en català. Edició i estudi grafemàtic, leída en 2010, fue la primera redactada y defendida en catalán en la Universidad de Zaragoza.

Esta investigadora, que forma parte del Grupo de Investigación del Catalán en Aragón (GRICAR), ha publicado trabajos lingüísticos sobre Fraga, Roda de Isábena y otros puntos de la Ribagorza, Mequinenza, o el Matarraña. Entre ellos están “Dos protests de Fraga del segle XIV”, “A propòsit d’alguns antropònims en fonts documentals medievals ribagorçanes”, “Contribución al estudio del léxico de la navegación fluvial en Mequinenza, “Sobre un plet del monestir de Roda d’Isàvena. A propòsit del contacte de llengües a la Ribagorça del segle XIV” o “Notes sobre onomàstica medieval de Mequinensa i Favara del Matarranya”,

O Trango convocará manifestación ta esfender a Lei de luengas

L’Asoziazión Cultural O Trango ha dau a conoixer, a traviés d’un comunicau de prensa, a suya intinción de convocar  una manifestación ta esfender a lei de luengas, en o caso que a modificación d’a dita lei, anunciada por o gubierno resulte prechudicial t’as luengas d’o país. Seguntes o Trango, a lei sera prechudicial si “no s’amuestra acorde con os criterios lingüisticos competents y conoixedors d’a realidat lingüistica aragonesa”.

En especial, l’asociación, creye negativa la modificación si estableixe esferencia entre os tres diasistemas lingüíticos d’Aragón u ye centrada en modalidatz lingüisticas (ta l’aragonés y o catalán) y en a norma estándar ta o castellán. Tampoco no aceptaran un trato de “no imposición” a unas luengas y d’obligación t’atras.

Por tot isto, l’Asoziazión Cultural O Trango convocará una manifestación si a modificación no fa caso d’os criterios d’a comunidat intelectual y discrimina en favor de bellas luengas, debant d’atras, y no cumple o requisito d’oficialidat.

Fuent: http://otrango.blogspot.com/2012/01/lasoziazion-cultural-o-trango-conbocara.html

O Trango convocará manifestación ta esfender a Lei de luengas | Arredol.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha fet públiques les beques d’investigació Amanda Llebot 2011. En la convocatòria general, la beca s’ha concedit a Hugo Sorolla Orús, estudiant de lingüística de la UB, pel projecte “Bases per a una gestió lingüística ecològica a la ciutat de Fraga” treball de l’assignatura “Ecologia i Política Lingüístiques” supervisat per la professora Vanessa Bretxa.

Beca per al treball “Bases per a una gestió lingüística ecològica a la ciutat de Fraga” d’Hugo Sorolla « CUSC-UB.

José Luis Pérez afirma que las reservas son “muy bajas”

http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=725156

El Consell Superior de Llengües en punt mort

És ben coneguda la situació en què es troba el Consell Superior de Llengües d’Aragó. El seu president, José Bada, y molts dels seus membres, es mostren preocupats i a la vegada decebuts —alguns d’ells gairebé tips— per la indiferència de la consellera de Cultura, Dolors Serrat —catalano-parlant, nascuda a Ripoll— la qual fins avui no s’ha dignat ni tant sols contestar els escrits del president demanant-li una reunió, tot i que fonts properes a l’executiu aragonès han indicat que la possibilitat de reunir-se en dates del pròxim any està present a la Conselleria, així de “concret”.  Sis mesos han passat de la pressa de possessió del govern PP-PAR, sis mesos sense poder fer res per a desenvolupar la Llei. Si per al funcionament del Consell es necessités una quantitat d’euros de certa importància, la DGA hi tindria la perfecta coartada per deixar aparcat ad calendas graecas el desenvolupament de la Llei, al·legant manca de pressupost. Com no és així, perquè els consellers no tenen cap remuneració i amb els mateixos funcionaris de la Conselleria n’hi ha prou per tirar endavant els treballs a que obliga la Llei, no diuen absolutament res. I a més, resta l’espasa de Damocles de la derogació parcial de la Llei, tal com el PP ho ha anat anunciant. Caldria recordar que el PP no es va dignar ni tan sols designar el membre del Consell, d’acord amb la Llei. Ara bé, si el govern del PP-PAR volgués modificar la Llei, hi hauria de demanar el dictamen previ d’aquest Consell consultiu, i si així no ho fes, la seua actuació estaria fora de llei, fora de la lògica i del sentit comú. I per completar el cercle d’indiferència envers el tema, estan encara pendents de ratificar per part del govern, els membres de les dues Acadèmies, la del aragonès i la del català. Tinc la temença de què algun membre del Consell de Llengües pugui prendre aviat la decisió de presentar la seua dimissió en sentir-se oblidat i menyspreat. Tant de bo la santa paciència no els abandoni encara.

El Consell Superior de Llengües en punt mort « Lo finestró del Gràcia.

277 denuncias en Mequinenza por el siluro.

El desánimo empieza a cundir entre varios miembros de este órgano. El Ejecutivo mantiene su intención de derogar parcialmente la ley

A. IBÁÑEZ 22/12/2011

Justo dos años después de la aprobación de la Ley de Lenguas de Aragón en las Cortes, el Consejo Superior de Lenguas que debe velar por la promoción y la protección de las lenguas propias de la comunidad (aragonés y catalán) está en punto muerto. La mayoría de los 15 miembros de este órgano público está preocupada ante la falta de respuestas del Gobierno de Aragón a sus peticiones para reunirse.

Seis meses después de la toma de posesión del Ejecutivo autonómico, este aún no se ha dirigido hacia este órgano. Ni la presidenta Luisa Fernanda Rudi, ni la consejera de Cultura, Dolores Serrat, han dado muestras de apoyar este consejo consultivo, hasta el punto de que empiece a cundir el hartazgo de varios de sus componentes, cansados de la falta de respaldo del Ejecutivo autonómico. Algo que, en cierta medida, no les coge por sorpresa puesto que el PP se opuso rotundamente al reconocimiento del catalán como modalidad lingüística propia y ya ha anunciado de derogar parcialmente la ley para eludir cualquier mención a este idioma. Fuentes del Ejecutivo así lo reiteraron ayer, a la vez que indicaron que es intención del Departamento reunirse a principios del próximo año.

Aunque no todos los miembros del consejo comparten la preocupación por la falta de respuesta puesto que consideran que la consejería ha tenido que establecer prioridades, sí que la gran mayoría es pesimista respecto al desarrollo de una ley que fue duramente contestada por los dos partidos que gobiernan actualmente: el PP y el PAR. De hecho, el PP ni siquiera nombró a sus representantes para formar parte del consejo.

La inacción es tal que ni siquiera se han ratificado en el Consejo de Gobierno la propuesta de nombramiento de los componentes de las Academias del Aragonés y del Catalán que efectuó este comité de sabios hace más de siete meses.

Encima de la mesa de la presidenta Rudi y de la consejera Serrat hay varias cartas remitidas por el consejo y peticiones de cita. En el último consejo se intentó, sin éxito, que acudiera alguien del nuevo departamento de Cultura a la reunión. Y tan solo hay una respuesta del jefe de gabinete, según fuentes del organismo, de que se reunirán en próximas fechas.

Algunos miembros están planteándose incluso la dimisión en el caso de que no se avance en las próximas semanas y no se muestre más interés desde la Administración pública. Todo ello porque son conscientes de que tienen un trabajo que desempeñar, que además está mandatado por la ley, y que no está avanzando ante la falta del estímulo del Ejecutivo autonómico.

La DGA aún no se ha reunido con el Consejo Superior de Lenguas – Aragón – El Periódico de Aragón.

Cuatro años después del compromiso de construir 32 casinos, 70 hoteles y 6 parques temáticos en esta zona desértica, el proyecto se ha esfumado

MARINA FORTUÑO   12-12-2011

Este lunes se cumplen cuatro años de la firma del compromiso del Gobierno de Aragón, presidido por Marcelino Iglesias, con la empresa International Leisure Development (ILD) cuyo capital social estaba dominado por dos empresas con sede en paraísos fiscales: la luxemburguesa BM Parts y la chipriota Darlen Ltd.


La idea de
 invertir 17.000 millones de euros, en una de las zonas más desérticas de Aragón que precisaba desembolsos públicos para realizar infraestructuras como el tren de alta velocidad, aeropuerto, o autovías, era del Partido Aragonés, socio de gobierno con el PSOE entonces y que apoya ahora mismo al Partido Popular en el Gobierno de Aragón.

El acto de la firma del protocolo fue el 12 de diciembre de 2007, en la Sala de La Corona (reservada para actos solemnes) del edificio Pignatelli, sede del Gobierno: 700 invitados y 180 periodistas acreditados para toda Europa y Latinoamérica. Las obras iban a empezar en 2008 y en 2014 abriría el primer casino. Se iban a generar dos millones de empleos, solo en la construcción, y más de 65.000 en cuanto estuviera en marcha. Todos picaron, hasta se aprobó una ley específica en las Cortes de Aragón, el año 2009, de Centros de Ocio de Alta Capacidad.

Hoy el proyecto se ha esfumado

Los propietarios de los terrenos (1.100 hectáreas en el pueblo de Ontiñena) que firmaron opciones de compra con ILD han cobrado un 14% del precio acordado: unos 8.000 euros por metro cuadrado. En Febrero de 2012 termina el plazo para pagarles. Y Mark Campbell, uno de los escasos portavoces de ILD, que llegaron a dar la cara está ahora mismo en la cárcel, en Inglaterra, condenado por el asesinato de su esposa, una Española de 35 años de edad que trabajaba en una de las empresas del grupo.

‘Gran Scala’: aniversario de un gran fiasco en Los Monegros de Aragón | Noticia | Cadena SER.

Consellers de Sanitat d’Aragó i Catalunya reunits a Saragossa

                                                                    (Fotografia de l’Heraldo)

Ahir dia 9, es van reunir a Saragossa dues comissions tècniques de sanitat, una d’Aragó i l’altra de Catalunya, presidides pels consellers respectius, al objecte de resoldre els problemes “teòrics i puntuals” d’atenció sanitària a aragonesos de la Franja a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, i tractar de trobar una col•laboració entre ambdues comunitats.
Després de la reunió, el conseller català, Boi Ruiz, va declarar que “el sistema administratiu en què s’està treballant inclourà contraprestacions econòmiques o de serveis, però no tarifes”, i va afegir que “no volia anticipar res per deixar treballar a la comissió”.
El conseller aragonès, Ricardo Oliván, va dir que la comissió tractarà d’”elaborar un marc que pugui ser un germen per extrapolar aquest plantejament sanitari a l’àmbit nacional, previ acord amb el ministeri”, i va afegir que “s’està parlant d’incloure en aquesta balança alguna qüestió no sanitària, com l’afluència de ciutadans de la Franja a Lleida i els beneficis que suposa per a la ciutat”

Tot amb tot, sembla que en aquests moments no hi ha cap problema d’atenció sanitària de ciutadans de la Franja a l’Hospital Arnau de Vilanova.

Consellers de Sanitat d’Aragó i Catalunya reunits a Saragossa « Lo finestró del Gràcia.

Desperta Ferro! i Aragó, Aragó! són els crits de guerra més coneguts dels almogàvers. Els bramaven alhora que picaven al terra amb les ferres de batalla, i llavors representa que l’enemic agafava canguelis amb el sorollam i les espurnes que aixecaven. I és que, sense cridòria, no eren gran cosa, més aviat apareixien bruts i ronyosos, amb els cabells llargs i una barba crescuda, ennegrits pel sol i abillats de manera escassa, amb avarques als peus, tant si era estiu com hivern. Tot això passava els segles xiii i xiv. El corpus de sang, el 7 de juny de 1640, 500 segadors i un bon grapat de barcelonins van entrar al palau del virrei Dalmau de Queralt al crit de Muiren els traidors!, una clamor que ha estat actualitzada gràcies a la televisió, i també Muira el mal govern!, que ben bé es podia haver reciclat. Era l’època, per cert, en què el famós comte duc d’Olivares iniciava una ofensiva que li costaria el desterrament. Entre els segles xiii i xvi, quan algú presenciava un fet delictiu, havia de cridar Via fora!, i llavors s’aixecava la clamor del sometent, i tots els homes entre 16 i 60 anys hi havien d’acudir. El sometent va ser dissolt amb el Decret de Nova Planta, que va derogar també altres institucions. Via fora els adormits va servir com a títol d’un opuscle contra els borbons i en favor de la restitució de les institucions catalanes, publicat al segle xviii. Jerom! (no Jerónimo) és el crit dels paracaigudistes americans quan salten des de l’avió, un record de la lluita dels indis apatxes, que no sé com ho deien (dubto que ho fessin en anglès) quan lluitaven. Bring wood! We need more wood, Timber! Cridava Groucho Marx des de la caldera del tren, mentre l’altre desfeia els vagons a la pel·lícula Go West, el 1940. Aux barricades! cridaven els parisencs l’agost de 1944, espentejats per un de Gaulle cap de la Resistència, que confiava en un aixecament popular abans de l’entrada dels aliats a la capital per assegurar-ne l’èxit. Mentrestant, Hitler, al seu búnquer, preguntava si cremava París. Natres parlem xapurreau! és el crit de guerra encunyat a La Freixneda per una veïna, la Montse, que formava part del públic en el plenari municipal que havia aprovat una moció de censura contra l’alcalde. L’alcalde entrant parlava, deia, en català. La qüestió és que tots dos ho feien amb el mateix accent del poble. Això ha passat aquest mes de novembre de 2011. Quan vagi a La Freixneda, tornaré a seure a la plaça a fer un beure i contemplar les portalades, ara de pedra, i recordaré un altre cop com s’hi passejava, entre capellà i milicià, un Miguel Bosé ajudant de Durruti a la pel·lícula Libertarias, quan la plaça estava encalcinada i blava. I pensaré en la Montse, que passa a la història dels crits de guerra, encara que no sigui dels més reeixits.

mitjançantLes coses de la Susanna Barquín: Crits de guerra.

– AYUDAS PARA GUARDERÍAS PRIVADAS DE FRAGA PARA EL CURSO 2011/12.
AYUNTAMIENTO DE FRAGA
Boletín Oficial de la Provincia de Huesca de 15/11/11

Más información en el Portal del Gobierno de Aragón

La sanitat i els bens de la Franja

(Publicat al Diario de Teruel avui dissabte)

El conseller de Sanitat d’Aragó, Ricardo Oliván, va anunciar fa pocs dies que s’havia solucionat el problema de l’assistència dels pacients de la Franja a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, després de l’acord amb el conseller català de Sanitat, Boi Ruiz. Com tots sabem el conflicte havia estat motivat per les receptes dels crònics i perquè de l’Hospital de Lleida derivaven malalts a l’Hospital de Barbastre, pel no pagament d’uns quants milions d’euros que demanava el Departament de Salut català. El que no es diu com han arribat a un acord en tan poc temps. Era raonable el que demanava la part catalana? Quant i con es pagarà ? Quan hi ha voluntat d’acord i les persones es seuen al voltant d’una taula, la possibilitat d’acord és sempre alta.

Per què no es reuneixen els consellers de Cultura d’ambdues comunitats, i qui convingui més, i es posen també d’acord en tot allò que fa referència al litigi dels bens de les parròquies de la Franja? Com és un tema que realment no afecta pas la vida dels ciutadans i menys encara els mou, com la voluntat d’acord és nul·la, com les raons de les parts són complexes i com és una distracció per al “personal” tenir alguna cosa contra el veí;  ni es pararà mai cap taula per negociar, ni les sentències de l’Església  serviran de gran cosa. La política eclesiàstica i la seua manca d’objectivitat i d’autoritat, es barregen amb l’altra política des del començament de la segregació de les parròquies de la Franja. Per cert, així com El Periódico denomina sempre la Franja, els de l’Heraldo ho tenen prohibit i han de dir “comarcas orientales de Aragón”, per això les seues notícies són una mica més llargues.

Aprofitant l’avinentesa goso dir que, atesa la comoditat que hi tenen els franjolins per anar a visitar-se a Lleida, podien aprofitar el viatge, els malalts lleus que puguin o els seus familiars, per veure les obres d’art del Museu Diocesà lleidetà.  I també els franjolins sans podrien anar a gaudir de les obres d’art provinents de les parròquies de la Franja i les altres… Si algun dia hi són a Barbastre, ho tindran més difícil, llavors hauran de protestar com ho han fet ara per la sanitat.

                                                                                                   José Miguel GràciaLa sanitat i els bens de la Franja « Lo finestró del Gràcia.

Os habitants d’a Franja tendrán guaranciada a suya asistencia sanitaria en Catalunya

No se conoixe a concreción de l’alcuerdo, y se creyará una comisión tecnica ta estudear l’atención sanitaria

Protestas debant l'hespital Arnau Vilanova de Lleida

Protestas debant l’hespital Arnau Vilanova de Lleida

Os conselleros de Sanidat de Catalunya y Aragón han plegau a un alcuerdo ta que os habitants d’a Franja oriental d’Aragón tiengan l’atención sanitaria guaranciada en o país vecino. O compromiso de totz dos conselleros ye solucionar de forma immediata os problemas que han complicau en zagueras un adequau servicio a os ciudadans d’a zona de buega entre os dos países.

Tamién se comprometioron a analisar conchuntament os puntos de discrepancia por lo que fa a iste tema, y a buscar solucions de consenso.

Totz dos consellers coinciden que a rilación sanitaria entre os dos servicios publicos ha d’estar de total normalidat, y por ixo han pensau de creyar una Comisión Tecnica d’Estudeo ta evaluar l’asistencia sanitaria entre Aragón y Cataluña y creyar una colaboración. Ista comisión ha d’elaborar un marco estable de consenso en materia d’asistencia sanitaria y que podese estar un alazet ta fer o mesmo planteyamient a livel estatal, previo alcuerdo con o ministerio espanyol d’o ramo.

Totz dos consellers teneban prevista una reunión ta l’11 de noviembre en Lérida, que han rezagau a una proxima cita ta ya treballar en ixa comisión tecnica. Seguntes o gubierno “con iste alcuerdo se fa platera a voluntat politica de meter fin a o problema de l’asistencia sanitaria entre Aragón y Catalunya y se potencian encara mas os intensos “lazos de vecindad” existents entre os dos países.

Os habitants d’a Franja tendrán guaranciada a suya asistencia sanitaria en Catalunya « Arredol.

Se bloquea un 12% la aportación de Mequinenza al Delta por la sequía.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.