El Duo Recapte, distingit amb el Premi Franja | Comarques Nord.

Conta la llegenda, i així ho recullen varies publicacions, que una gran pesta va torbar aquestes terres en el segle XIV. Les cases de Vallibona es van tenyir de desolació i mort, sense que res poguera frenar la malaltia. Tampoc les noticies que aplegaven de la resta de la comarca eren més esperançadores. Les fosses del camp sant de Vallibona es van anar omplint mentre el poble moria. Tant sols un pocs vells, el capella i set joves van quedar en vida. Va ser precisament el capella, mossèn Pinyol, el que va proposar la idea de sortir pels voltants a la recerca de xiques joves que volgueren casar-se, per tal de formar noves famílies que mantingueren el poble.

Però ni a Castell de Cabres, ni a Coratxar van trobar a ningú; la pesta també s’havia alimentat amb els habitants d’aquestes poblacions. Casi perdent la esperança van aplegar al riu Tastavins. Allí van torbar refugi en l’ermita de la Marededéu de la Font. Li van explicar al ermità el motiu del seu pelegrinatge, i ell a la seva vegada ho va comentar en el capella del Pena-Roja, mossèn Brunyó. En sentir açò al capellà li va venir una idea. Coneixia en Pena-Roja set germanes orfes que estaven a càrrec de la seva tia, la tia Petronila.

Poc temps després les jovenetes es casarien amb els set xics de Vallibona. En aquell moment es va prometre agrair l’esdeveniment que havia ajudat a salvar al poble de la despoblació, repetint el trajecte que van fer aquells 7 vallibonencs, cada set anys. I enguany toca.

Els vallibonencs visitaran als seus germans de Pena-Roja de Tastavins, a la comarca del Matarranya, el pròxims 19 de maig. Coincidint amb el cap de setmana després de la festa de l’Ascensió del Senyor, retran visita i homenatge a la Mare de Déu de la Font, en la seua ermita, situada a dos quilòmetres de Pena-Roja i passaran unes hores de gran alegria, felicitat i germanor amb els veïns de Pena-Roja. La programació de la rogativa és possible gràcies a la gran dedicació dels ajuntaments de les dues poblacions i de les respectives parròquies, així com la implicació de varies associacions. En les darreres edicions n’és molta la gent d’altres indrets que s’apunta a fer aquesta rogativa, que comença a la província de Castelló, per arribar a les comarques de Terol. A Pena-Roja l’aplegada dels vallibonencs és tot un esdeveniment, que es celebra en festa, en teatre, en sopars de germanor.

Premi Franja al Duo Recapte

Iniciativa Cultural de la Franja, entitat que agrupa les associacions que defensen la cultura i la llengua catalana a l’Aragó, Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Centre d’Estudis Ribagorçans, han acordat la concessió del 5è “Premi Franja. Cultura i Territori” al Projecte d’Animació “Jesús Moncada”. Com sabem els responsables i actors d’aquest Projecte han estat Antoni Bengochea i Màrio Sasot, components del Duo Recapte, agosarats  activistes culturals i sempre presents en la primera línia de la defensa de la nostra llengua a l’Aragó. A ambdós els serà lliurat el premi en reconeixement del seu treball i dedicació.

Cancel·lació del Projecte d’Animació

mitjançantPremi Franja al Duo Recapte « Lo finestró del Gràcia.

El número 3 de Temps de Franja digital ja és disponbile en línia i de forma gratuïta. Si us en feu socis el podreu llegir en el moment de la seua publicació, rebreu a casa els quatre números anuals que es fan en paper.

Temps de Franja digital

Qüestions sobre el català en els projectes bilingües castellà-anglès « Xarxes socials i llengües.

Avui a l’Heraldo Alberto Garrido respondrà qüestions dels lectors sobre l’educació bilingüe castellà-anglès a Aragó.

Encuentro digital con un experto en educación bilingüe

Alberto Garrido es el coordinador del programa bilingue MEC-British Council en el CEIP Rosales del Canal y responderá a las preguntas de los lectores de heraldo.es el martes, 15 de mayo, a las 18.00.

Quienes deseen plantear alguna cuestión a Garrido pueden enviar sus preguntas a redaccioninternet@heraldo.es.

Més informació

Li haig adreçat una pregunta sobre l’ensenyament de llengües estrangeres en relació a l’ensenyament en contextos amb altres llengües en contacte.

Mi pregunta está relacionada con el aprendizaje bilingüe de lenguas extranjeras en relación al multilingüismo existente en Aragón. Es conocida la existencia de una zona catalanohablante, con los porcentajes más altos de población adulta que tiene el catalán como lengua familiar. Es por ello que la enseñanza de lenguas extranjeras suma un factor más de comlejidad para el aprendizaje de lenguas en contextos multilingües.
Dado que el sistema educativo aragonés no asegura la competencia en lengua catalana de toda la población escolar, y desde hace unos años se gesta un cambio en el trato de las lenguas en el sistema educativo, ¿cuál cree que debería ser el papel del catalán y el inglés en estas comarcas catalanohablantes para asegurar la competencia tilingüe (catalán, castellano e inglés) de los alumnos al finalizar el sistema educativo obligatorio?

Natxo Sorolla

Potser m’ha faltat incorporar qüestions sobre l’aragonès. Però haig primat el fet de ser molt concret per a rebre una resposta clara.

La Mequinensa de Jesús Moncada arriba al TNC – VilaWeb.

El Teatre Nacional de Catalunya va estrenar dijous al vespre “Mequinensa“, un homenatge teatral a l’obra de Jesús Montcada. El procés que van seguir els vilatans del poble natal de Moncada, Mequinensa, des que es van assabentar que el poble desapareixeria a causa de la construcció d’una presa fins que finalment va desaparèixer, és el fil argumental farcit d’històries i anècdotes que retraten un poble i un moment particular. A la confluència entre l’Ebre i el Segre, els veïns de Mequinensa viuen de maneres ben diferents la desaparició.

A partir de partides de botifarra al cafè del poble i de converses tant al carrer com a dins de les cases, dalt de l’escenari es dibuixa la comunitat que Moncada va descriure en els seus llibres. A poc a poc, a mesura que avança l’obra, el públic s’impregna de la llarga agonia de més de tretze anys que van patir els mequinensans, des del dia de la notícia de la construcció de la presa fins el dia en què són traslladats al nou poble que els hi han construït per compensar-los.

A l’entreacte, després d’un final que arrenca aplaudiments perquè inclou la tonada d’una cançó enganxosa, el públic pot descobrir la Mequinensa de veritat a través d’un recull de fotografies. Un cop encarat el final de l’obra, s’intueix perfectament l’estil de Moncada, que no mira d’explicar una gran història passional, sinó una història senzilla que va portar molts mals de cap a tot un poble. Tot plegat amanit amb el to humorísitc característic de la seva obra.

L’obra l’ha dirigit Xicu Masó, que també hi fa d’actor, i dalt de l’escenari hi ha una vuitena d’actors i actrius que, excepte els que són de Ponent, han hagut de treballar per parlar com els habitants de la Mequinensa franquista que retratava Moncada. L’obra ja s’ha representat a Reus i Girona, ara es podrà veure a la Sala Petita del TNC fins el 17 de juny.

Els lectors de Núvol es poden descarregar el text original de l’obra des d’abans d’ahir.

Iniciativa Cultural de la Franja pide políticas para preservar el catalán.

Iniciativa Cultural de la Franja pide políticas para preservar el catalán

FRAGA.- Iniciativa Cultural de la Franja, entidad que reúne a asociaciones culturales de la Franja, como son el Institut d”Estudis del Baix Cinca, la Associació Cultural del Matarranya y el Centre d”Estudis Ribagorçans, ha advertido de la situación de fragilidad extrema por la que pasa la lengua catalana en Aragón y pedido que se emprendan políticas activas para preservarla. Lo han hecho a través de un manifiesto en el que se denuncia la “situación de regresión del catalán en la zona oriental de Aragón” y se reivindica una política de normalización de la misma.

Nationalia – “Our children can only study Aragonese and Catalan once the school day is over”.

“Our children can only study Aragonese and Catalan once the school day is over”

03/05/2012

INTERVIEW. Miguel Martínez Tomey, Chunta Aragonesista responsible for European Affairs, says European institutions are “receptive” and “concerned about the Aragonese linguistic problem” · CHA opposes PP’s policy of limiting the public role of both languages in their traditional territories

The slight improvement that the Law on the Languages of Aragon of 2009 meant for Catalan (in the Franja) and Aragonese (in the Pyrenees) is being threatened by the will of the Popular Party (PP, Spanish conservatives) to terminate some of its provisions. Chunta Aragonesista (CHA, Aragonese progressives) is taking the case to the European institutions. A conversation with Miguel Martinez Tomey, CHA responsible for European Affairs.

The government of Aragon (with a PP majority) has widely announced its wish to modify the current Law of languages of Aragon (that had been passed with the support of a coalition between the Spanish socialists and CHA). The amendment to the law will certainly remove some linguistic rights that had been foreseen for the Aragonese and Catalan languages. Why is PP trying to do that, bearing in mind that the Law of languages did not even make Aragonese and Catalan official languages?

The Law of languages of Aragon does not recognize Aragonese and Catalan as official languages. However, the actual contents of the Law give them in practice a status fairly similar to that enjoyed by any official language in the zones of the country where they are spoken. Official status, in its barest sense, sets up obligations mostly to public administrations. Although the obligations of the Aragonese law only apply to certain public administrations, PP still considers that these are unacceptable, and presents them as if they were imposed upon citizens.

CHA has recently asked the Council of Europe to act as a guarantor of the linguistic rights of Aragonese and Catalan speakers in Aragon in the light of the compromises that Spain undertook when the European Charter for Regional and Minority Languages was signed and ratified. Have European institutions been receptive to CHA’s demands?

European institutions have been very receptive and helpful. In April 2009 CHA organized a visit of the representatives of the NGOs that work for the Aragonese languages to the European Parliament and the European Commission. They met with MEPs and European Commission’s senior officers to explain the difficult situation our languages and speakers were (and still are) undergoing, and even taking into account the limited legal framework for an EU strong action, they made very bold statements of the issue. The Aragonese media made a quite good coverage of that visit. It is difficult to say to what extent that impact happened to be decisive, but the fact is that only a few days after that visit, the Socialist party announced the introduction of a bill in the Aragonese parliament that became the current law, with the support of CHA. In our last initiative before the European Parliament and the Council of Europe (March 28th, 2012) we were invited to explain directly the Aragonese case to the members of the European Parliament Intergroup for Traditional Minorities, National Communities and Languages and to the Head of the Secretariat of the European Charter for Regional or Minority Languages of at the Council of Europe’s headquarters in Strasbourg (both of them scheduled for May 24th, 2012). These invitations give a good idea on how concerned the European institutions feel about the Aragonese linguistic problem.

The lack of opportunities to study Aragonese and Catalan is one of the main linguistic black spots in Aragon now. To which extent is it possible to find those languages as curricular subjects in the Aragonese education system?

Despite the entry into force of the Law in 2010, which provided for the gradual introduction of the teaching of both languages as curricular subjects by September 2011, neither the previous nor the current Aragonese governments have made a single positive step in that direction. As a result, we are today as far away from that possibility as ever and our children (those who have access to such an opportunity) can only study these languages once the school day is over, thus being in disadvantage with respect to these of their fellows who do not take Aragonese or Catalan lessons. The only new circumstance in that respect is that it puts the Aragonese government in a blatant breach of the law approved by its own country’s parliament.

El Punt Avui – Notícia: Pacte congelat a la Franja.

Catalunya i Aragó van signar fa un any i mig un acord de reciprocitat perquè TV3 es veiés a la Franja. S’ha augmentat la potència del senyal però no s’hi han posat repetidors

Les antenes de transmissió de televisió del Mont Caro, al parc natural dels Ports. Foto: ABRAHAM SEBASTIÀ.

L’acord el van signar els governs anteriors amb una vigènciade quatre anys

El govern de la Generalitat i el d’Aragó van signar el 13 d’octubre del 2010 un acord de reciprocitat per garantir que el senyal de TV3 i la resta de canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es veiés a totes les poblacions de la Franja de Ponent, i al mateix temps la televisió pública aragonesa es pogués sintonitzar a les comarques occidentals i a la costa de Tarragona.

Un any i mig després, aquell acord continua vigent, però congelat. S’havien d’aixecar 34 repetidors en territori de la Franja per poder rebotar fins a tots els racons d’aquestes comarques el senyal de TV3 emès des dels emissors del Segrià, l’Alta Ribagorça i les Terres de l’Ebre en direcció a Aragó. No se n’ha aixecat cap, encara. L’acord preveia també fer una despesa de 500.000 euros en aquestes instal·lacions i altres operacions tècniques, els quals havien de ser aportats per les dues administracions, però la implantació de l’acord no ha arribat.

El que sí s’ha fet és augmentar la potència des dels emissors catalans en direcció a les comarques de la Franja. I sembla haver obtingut bon resultat. Paulí Fontova, tinent d’alcalde de Calaceit (Matarranya) i en el passat un dels activistes a favor de TV3 a la Franja, explica que d’ençà de l’acord el senyal es rep per fi correctament a tota la comarca, excepte als pobles que no són catalanoparlants, com ara Alcanyís. I el mateix passa a la Llitera, el Baix Cinca i la Ribagorça, excepte en els punts on l’orografia no ho permet. Carles Barrull, promotor de Convergència Democràtica de la Franja a la Ribagorça, explica que diversos pobles no reben el senyal correctament. El terreny no ho permet i sense repetidors no hi ha senyal.

A l’acord, s’hi va arribar perquè la implantació de la televisió digital va deixar sense senyal els pobles de la Franja de Ponent que, en la seva majoria, havien rebut fins llavors el senyal de TV3 sense problemes, orientant les antenes cap als repetidors del Montcaro o Alpicat. Amb el nou senyal digital necessitaven més potència i proximitat per a la recepció. Per trobar una solució global, el govern català va iniciar converses amb el d’Aragó, les quals van culminar l’octubre del 2010 amb la signatura de l’acord de reciprocitat.

Els dos governs van donar una gran importància a l’acord, especialment el català. Qui era llavors conseller de Cultura, el republicà Joan Manuel Tresserras, va anar a signar-lo a Lledó, al Matarranya, acompanyat pel llavors director de la CCMA, Enric Marín. Per part aragonesa, el va signar el conseller de la Presidència, el socialista Javier Velasco. Ara tots dos governs han canviat de color polític i a Aragó mana una coalició del PP i el PAR. L’acord tenia una vigència de quatre anys. De moment, fa un any i mig que està congelat.

Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català | Comarques Nord.

Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català

 Imprimir

Les associacions històriques de la Franja han advertit sobre la fragilitat de la llengua catalana al territori i han demanat la necessitat de polítiques educatives a Aragó per a preservar-la. En concret, les associacions culturals històriques de la Franja (com són l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació Cultural del Matarranya i el Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja han posat sobre la taula un manifest en defensa del foment i la preservació de la llengua catalana i autòctona del territori a les comarques de la Franja.

En este manifest se declara que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer “els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana”, i que “qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (del Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp)”. A més, es defensa que este patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

Per la qual cosa, lo manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i també “especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat”. A la vegada, les associacions reconexien que “preocupen profundament les declaracions fetes les darreres setmanes per part de màxims dirigents de les institucions aragoneses que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants”.

. Demanen reconeixement des d’Aragó
Per això, les associacions històriques de la Franja exigeixen que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa, que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica; i que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

Membres del CUSC al X Congrés Internacional de Lingüística General « CUSC-UB.

El 10è Congrés Internacional de Lingüística General, celebrat entre el 18 i el 20 d’abril de 2012 a la Universitat de Saragossa, va ser enfocat cap a l’intercanvi d’informació i recrea sobre els diversos components del llenguatge i les llengües estudiats des de diferents perspectives teòriques.

Natxo Sorolla i Xavi Tenorio, sociòlegs membres del CUSC, van presentar, respectivament,  les següents comunicacions: “Llengua familiar, convergència i divergència lingüística. Anàlisi de Xarxes Socials a la Franja” i “Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al·lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja”.

Les llengües d’Aragó al primer terç del segle XX, per J. L. Aliaga « Xarxes socials i llengües.

L’autor m’ha fet arribar la informació d’un llibre. Crec que serà recomanable per a explorar l’origen del reconeixement del català a la Franja. De fet, el llibre sobretot disposa d’informació de l’aragonès. Però hi ha alguns punts que em pareixen summament interessant. Potser pel que es publicava sobre el català de la Franja. Però sobretot, per comprovar allò que no se sabia a principis de segle passat.

• Las lenguas de Aragón en el contexto sociológico de la época
• ¿Qué se sabía del aragonés y del catalán de Aragón en torno a 1900?
• Un silencio clamoroso: el catalán de Aragón
• Colecciones de voces de Valjunquera (Gregorio Burgués Foz)
• Mapa de la Provincia de Huesca dividido en regiones filológicas, de Benito Coll Altabás (1902)

Adquirir el llibre

Portada i índex del llibre

LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE. VOL. 1. Inéditos, rarezas y caras B

José Luis Aliaga Jiménez

PBP:22 EUR

ÍNDICE
Nota preliminar . 11
La cuestión de las lenguas de Aragón a comienzos del siglo veinte (1901-1917) . 15
Las lenguas de Aragón en el contexto sociológico de la época . 23
¿Qué se sabía del aragonés y del catalán de Aragón en torno a 1900? . 32
Un silencio clamoroso: el catalán de Aragón . 33
Impericia y prejuicio. El imposible renacimiento del aragonés . 49
El problema de la lengua en las instituciones culturales de Aragón . 52
Rebuscando en el pasado: la legitimación teórica
del regionalismo lingüístico . 63
Una ciencia exótica. Que la lingüística no te arruine
una convicción sólida . 76
Nota fi nal . 86
Bibliografía . 87
Ilustraciones . 93
Lenguas y academias en la prensa aragonesa (1901).
A propósito de Cantas baturras de Gregorio García-Arista . 105
El post scriptum de Cantas baturras, de Gregorio García-Arista . 107
El Mercantil de Aragón . 110
Diario de Zaragoza . 112
Diario de Avisos de Zaragoza . 123
El Noticiero . 137
Textos y testimonios sobre las lenguas de Aragón. Los Juegos Florales de Zaragoza (1901-1904) . 139
Colección anónima de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1901) . 141
Colección de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de de Zaragoza (1902). Mosen Alfredo Llatsé y Mompón . 147
Colección de voces alto-aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1903). Apéndice. Benito Coll y Altabás . 169
Colección de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1903). Mora de Rubielos. Joaquín Villarroya Casanova . 171
Colección anónima de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1904). La Almunia de Doña Godina . 185
Colección de refranes, modismos y frases usados en el Alto Aragón, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1902). Benito Coll y Altabás . 203
Nuevos documentos del Estudio de Filología de Aragón (1915-1917) . 271
La Memoria de 1919 . 273
La Memoria de 1930 . 278
Colección de voces de Barbastro (fragmento). Nicolás Santos de Otto y Escudero . 281
Colección de voces de Berdún. Manuel Martínez . 283
Colección de voces de Oliete y Alcaine. José María Ramos Loscertales . 285
Colección de voces aragonesas. Bienvenido Royán . 287
Colecciones de voces de Valjunquera (fragmento). Gregorio Burgués Foz . 291
Colección de voces de Sádaba (Cinco Villas). Policarpo Núñez . 295
Colección de voces de Adahuesca. Mariano Supervía . 299
Colección de voces del Bajo Aragón (Calanda). Miguel Sancho Izquierdo . 305
Colección de voces aragonesas (fragmento). Fernando de Juan y del Olmo . 311
«Introducción (fragmento)» a la Colección de voces del dialecto alto-aragonés, presentada a los
Juegos Florales de Zaragoza (1902). Benito Coll y Altabás. 343
Mapa de la Provincia de Huesca dividido en regiones fi lológicas, de Benito Coll Altabás (1902)

El Punt Avui – Notícia: Associacions de la Franja critiquen la “fragilitat” del català en aquestes comarques.

Associacions de la Franja critiquen la “fragilitat” del català en aquestes comarques

Alerten que en la darrera dècada s’han notat “els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades”

Reclamen polítiques educatives que ajudin a preservar la llengua

Fraga, un dels nuclis més importants de la Franja de Ponent, en una imatge d’arxiu Foto: SEBASTIÀ ABRAHAM.

1

As asociacions d’a Francha demandan politicas ta potenciar o catalán y l’aragonés | Arredol.

As asociacions d’a Francha demandan politicas ta potenciar o catalán y l’aragonés

Ascuma, IEBC, ICF y CERIB demandan presencia en as leis, normalitat en l’emplego y presencia educativa

25 abril, 2012 | | Autor: Arredol |

As asociacions culturals d’a Francha reclaman una politica cultural y educativa ta potenciar y fer pervivir o catalán y l’aragonés en as zonas d’o país an que son luengas historicas. A traviés d’un comunicau, han feito saber a suya preocupación por a situgación d’as dos luengas, d’o catalán enas redoladas d’o Matarranya, Cinca Baixa, Litera, Ribagorza, Baixo Aragón y Baixo Aragón-Caspe y de l’aragonés en o norte d’o país. As asociacions remeran que i hai unanimidat en a comunidat scientifica “en reconoixer as fablas d’as nuestras comarcas como luenga catalana”. Asinas mesmo, fan saber que iste patrimonio de totz os aragoneses “se mantiene en una frachilidat excesiva y dende primers d’o decenio pasau ya amuestra os primers sintomas de substitución lingüistica en as arias mas pobladas, convertindo o castellán en luenga d’intercomunicación entre catalanoparlants en importants napas de población choven”.

Ta las asociacions d’a Francha (Ascuma, Iebc, ICF y CERIB) o reconoiximiento d’a luenga ye lo que ferá posible o mantenimiento d’a luenga catalana y seguntes as sinyants “ye especialment necesario que a educación obligatoria asegure a plena competencia lingüistica en catalán y en castellán de toda la población d’as nuestras comarcas”. Asinas mesmo reclaman que se guarancien os dreitos d’os parladors d’aragonés y catalán por as institucions autonomicas, provincials, comarcals y municipals “ta poder desembolicar a suya actividat en a luenga que triguen”.

Entremistanto que s’aspera a modificación o supresión d’a lei de luengas aprebada por l’anterior gubierno, as asociacions d’a Francha exichen “que se reconoixca a luenga catalana y a luenga aragonesa en a lechislación aragonesa y que s’aseguren as midas necesarias ta la conservación d’a luenga catalana y aragonesa en as comarcas a on ye luenga historica”. Asinasmesmo, demandan que as dos luengas faigan parte activa d’a educación ta que toda a población escolar conoixca a luenga propia d’as suyas comarcas y o castellán y “que se faigan d’una vez, por parte d’as institucions, campanyas activas d’información y conscienciación d’a población d’Aragón que o catalán y l’aragonés faiga parte irrenunciable d’o suyo patrimonio cultural, como fa parte d’o de toda la humanidat”.

Asociaciones de la Franja piden políticas en Aragón que preserven el catalán – ABC.es – Noticias Agencias.

Las asociaciones culturales de la Franja reclaman que se reconozca la lengua catalana y la lengua aragonesa en la legislación autonómica y que se aseguren las medidas necesarias para su conservación en las comarcas donde es lengua histórica.

El Institut d’Estudis del Baix Cinca, la Associació Cultural del Matarranya y el Centre d’Estudis Ribagorçans piden que la lengua catalana y la lengua aragonesa formen parte activa de la educación para que toda la población escolar conozca la lengua propia de sus comarcas y el castellano.

Asimismo, solicitan que las instituciones realicen campañas activas de información y concienciación de la población de Aragón de que el catalán y el aragonés forman “parte irrenunciable de su patrimonio cultural, como forma parte del de toda la humanidad”.

Estos colectivos apuntan en un comunicado que existe unanimidad en la comunidad científica en reconocer las hablas de las comarcas del Matarraña, Bajo Cinca, Litera, Ribagorza, Bajo Aragón y Bajo Aragón-Caspe como lengua catalana y consideran que cualquier duda debe resolverse con consultas a los departamentos universitarios.

En este sentido, opinan que este patrimonio se mantiene “en una fragilidad excesiva” y desde principios de la década pasada ya muestra “los primeros síntomas de sustitución lingüística en las áreas más pobladas”, convirtiéndose el castellano en lengua de intercomunicación entre catalanohablantes en importantes capas de población joven.

Por ello, creen que el mantenimiento de la lengua catalana como patrimonio de estos territorios “depende del reconocimiento de la lengua por parte de las instituciones”, y es especialmente necesario que la educación obligatoria asegure “la plena competencia lingüística en catalán y en castellano” de toda la población.

A su juicio, únicamente una política decidida por la alfabetización en catalán y en castellano de la población escolar puede evitar esta fragilidad, toda vez que añaden que los hablantes del catalán y los del aragonés deben tener “los derechos lingüísticos asegurados por las instituciones”.

Les associacions de la Franja adverteixen sobre la fragilitat de la llengua catalana a la Franja i la necessitat de polítiques educatives a Aragó per a preservar-la

Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja

DECLAREM

–          Que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp).

–          Que aquest patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

–           Que el manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència  lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat.

–          Els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien.

–          Que ens preocupen profundament les declaracions fetes les darreres setmanes per part de màxims dirigents de les institucions aragoneses que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants.

EXIGIM

–          Que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.

–          Que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.

–          Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà.

–          Que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació  i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

continue reading…