La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Baix Cinca
Farem la primera projecció d’entrevistes a la gent gran de Saidí lo dissabte 23/04/22 (19h) al cine de Saidí. També estarem presents a la Fira de Saidí lo dia següent 24/04/22.
Toponímia i història per commemorar el Dia de la Llengua Materna a Mequinensa » Temps de Franja
febr. 21Source: Toponímia i història per commemorar el Dia de la Llengua Materna a Mequinensa » Temps de Franja
L’acte, celebrat al Centre d’Estudis Jesús Moncada, es va convertir en un homenatge emotiu a Magda Godia compromesa en la defensa, dignificació i promoció del català d’Aragó
// Redacció
El Centre d’Estudis Jesús Moncada acollia la celebració del Dia de la Llengua Materna a Mequinensa amb la presentació del Mapa de Toponímia de Mequinensa i Mequinensa 180 -1898: 90 anys del segle XIX de Jaume Arbiol, treball guanyador del III Premi de Recerca Jesús Moncada. Un acte que es va convertir en un homenatge emotiu a Magda Godia, pel seu compromís en la defensa, dignificació i promoció del català d’Aragó. Hi van participar Azucena López, assessora del departament de política lingüística del Govern d’Aragó, Marco Ibarz, president de la Comarca del Baix Cinca, i Antonio Sanjuán, Alcalde de Mequinensa, institucions que han fet possible l’edició del Mapa de Toponímia de la localitat .
López excusava la presència del director general i feia referència a la importància de les llengües per «preservar la pluralitat cultural, la democràcia i la diversitat» destacant el ric patrimoni lingüístic d’Aragó. Es referia a la feina de les entitats locals «per preservar i dignificar les seves varietats dialectals» i a la importància dels mapes que, a més de convertir-se en norma, a través de les denominacions originals «recullin la història que els envolta, les vivències de les persones que han passat per aquests enclavaments i el patrimoni immaterial, preservant la memòria col·lectiva». Finalment es va referir a Magda Godia, Alcaldessa de Mequinensa, de la qual va dir «feia créixer a tots els que tenia al voltant, entre els quals m’incloc».
El president de la Comarca del Baix Cinca, Marco Ibarz, es mostrava satisfet que el Mapa veiés finalment la llum després de «els retards que ha provocat la pandèmia i la pèrdua de Magda Godia amb què vam perdre una gran defensora de la nostra llengua». Recordava que a la comarca el 80% de la població parla català, «una llengua de la qual ens hem de sentir orgullosos i que hem de defensar». A més, animava el departament de política lingüística del Govern d’Aragó a «continuar col·laborant amb les administracions locals en projectes com aquest».
Antonio Sanjuán, alcalde Mequinensa, assegurava que «continuarem treballant per la defensa, dignificació i promoció de la nostra llengua, és un deure que tenim tots els catalanoparlants d’Aragó i amb Magda». Es referia a l’escriptor de la localitat Jesús Moncada «que no es va avergonyir de la seva llengua i la va utilitzar a les seves novel·les» i a totes les persones i entitats que han col·laborat en l’elaboració del Mapa, «que és un document viu i obert a noves aportacions que ens ajudaran a conservar el nostre patrimoni». Va recalcar que les «adaptacions» que figuren al Cadastre de les denominacions que s’utilitzen de les partides del municipi resultaven força xocants, i es mostrava disposat a «seguir recolzant iniciatives com aquesta o més contundents, com les Declaracions de Mequinensa, per defensar la dignitat de la nostra llengua».
Tot seguit Jaume Arbiol, guanyador del III Premi de Recerca Jesús Moncada, va presentar el seu treball Mequinensa 1808-1898: 90 anys del segle XIX que arrenca l’any en què finalitza la construcció de l’església de l’antic nucli urbà i la demolició del qual va marcar el final de l’antiga Mequinensa fa mig segle per la construcció de l’embassament de Riba-roja. Un treball on l’autor reflecteix «la influència de fets d’àmbit nacional o regional local» i que recorre gairebé un segle d’història en què es posa de manifest la divisió del país a «liberals i conservadors que es manté fins i tot els nostres dies».
A la presentació va recalcar la dificultat de trobar informació en períodes de pau «en què sembla que no hi havia notícies» i va relatar episodis com l’entrada de les tropes franceses a Mequinensa, les guerres carlines, la primera República, el retorn d’Alfons XII, la pesta groga o els problemes dels mequinensans amb la justícia, «una delinqüència que reflectia la pobresa extrema del país». Un treball publicat a la col·lecció AINAS de l’editorial Gara d’Edizions que no inclou imatges per qüestions de drets i que Arbiol va voler mostrar els assistents per completar l’acte.
Abans de cloure l’acte de commemoració del Dia de la Llengua Materna a Mequinensa, Darío Vidallet, regidor de Cultura, Turisme i Foment econòmic, va anunciar que ben aviat es faria pública la convocatòria del V Premi de Recerca Jesús Moncada, dotat amb 3.000 euros en metàl·lic, després que la quarta edició quedés deserta.
DIA DE LA LLENGUA MATERNA
“Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA” <iebc.iea@gmail.com>
Un any més, el 21 de febrer (data establerta per la UNESCO), celebrem el Dia internacional de la llengua materna, fet que ens convida a fer balanç de la situació de la nostra llengua.
Ens reconforta comprovar que des de la Direcció General de Política Lingüística es van fent avenços, de manera discreta però constant, desacomplexats, dient les seues coses pel seu nom, dient que a l’Aragó s’hi parla el català, com en l’acte de presentació, dissabte passat a Mequinensa, del Mapa toponímic d’aquesta vila, que de manera científica i consensuada, va posant ordre a les coses, a les paraules, que mai s’haurien hagut de veure afectades per situacions, per règims, extralingüístics.
Som conscients, però, que aquesta tasca de (re)construcció col·lectiva, és com un fràgil castell de cartes que una ventada es pot emportar mentre no s’ancore tota l’estructura amb la xarxa de la cooficialitat. I és en aquesta línia que volem reivindicar enguany la nostra llengua materna.
D’altra banda, apel·lem també als parlants. Perquè si una llengua no es parla al carrer ni s’escriu al WhatsApp, de res no serveix que es face oficial. Parlar en català, amb tothom, a tot arreu, és un acte natural, identitari, de justícia, d’integració… de normalitat quotidiana i alhora de revolució. Com hem vist recentment amb la pel·lícula Alcarràs, premiada amb l’Ós d’or a la Berlinale, comunicar-nos en la parla local, sense complexos, és la millor manera d’exportar-nos al món i de buscar complicitats.
Per tot això us convidem a commemorar el Dia internacional de la llengua materna parlant-la a tort i a dret, perquè és l’acte més quotidià i revolucionari que podem fer per celebrar la nostra llengua.
Us deixem amb un poema de Desideri Lombarte i amb el nostre projecte “Novanta”: bosses que ens parlen.
—
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga
Source: Presentaciò, a Fraga, del llibre Espejos rotos/ Espills trencats | Mas de Bringuè
El proper divendres, 17 de desembre de 2021, tindrà lloc a la seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga, la presentació de la novel·la biogràfica Espejos Rotos, versió castellana de Espills Trencats, dins dels acte de presentació i lliurament dels premis del Concurs Literari i del Rally Fotogràfic del Descens Internacional del Cinca, que organitza la Comarca del Baix Cinca. També es presentará el llibre “La profecía del desierto, de Ana Ballabriga, natural de Candasnos, i David Zaplana.
Source: El grup “Coses del Poble” ret tribut a l’Hèctor Moret | Mas de Bringuè
La presentació del número 4 de la revista L’Angorfa per part de la seua entitat editora, el grup d’investigació mequinensà “Coses del poble” esdevingué, en la part final, en un senzill i emotiu homenatge de reconeixement al professor, poeta i investigador d’aquesta terra de llaüters i miners, Hèctor Moret i Coso.
L’acte va tindre lloc a sala Goya del cinema de Mequinensa el passat diumenge 11 de desembre. Obrí la sessió Lourdes Ibarz, qui donà compte de les activitats desenvolupades pel grup d’investigació “Coses del poble” al llarg de l’any, emmarcades en el projecte “Cultura al carrer”.
Quant a l’altre projecte important d’aquesta associació, l’edició del quart número de la revista anual L’Angorfa, Ibarz comentà que estava dedicat a l’alcaldessa de la localitat, Magda Gòdia, traspassada enguany, “la dona més destacada que ha tingut la història de Mequinensa, sempre compromesa amb la cultura del poble”.
Seguidament, l’ historiador de la localitat, Jacinto Bonales, que exercí de mantenidor de l’acte, va fer un repàs dels continguts de la revista, que com cada edició recorren els diferents àmbits de la cultura local: l’etnografia, com és el cas de l’article de l’hongaresa Kristina Nemes (“Les cases que es buiden”) ; la música, amb un article d’Andreu Coso, sobre la biografia dels músics mequinensans Santiago Oliver i Antonio Vallés; la natura, amb treballs de Juan Bernal i Alfons Maíllo; i un treball etnolingüístic envers el lèxic i les formes de vida del món de la navegació fluvial i la pesca tradicional a Mequinensa, a càrrec d’Hèctor Moret i Maite Moret.
No falten tampoc els habituals articles dedicats a la memòria de les coses passades, a l’art i a diferents esdeveniments històrics relacionats amb el poble i el seu entorn.
I quan (quasi) tothom donava per finalitzat l’acte, va arribar la sorpresa.
Lourdes Ibarz tornà a sortir a escena per a anunciar la celebració, allí mateix, d’un petit acte de reconeixement a l’Hèctor Moret “per l’enorme tasca d’investigació i difusió de la cultura i la llengua del poble i en general, de tot l’Aragó catalanòfon.”
A continuació van pujar a l’escenari diferents personalitats de la cultura catalana i franjatina i amics del poeta i investigador homenatjat, els quals llegiren cadascú un poema de l’autor, que assegut al seu seient del pati de butaques no donava crèdit al que estava veient.
Participaren en la lectura l’Artur Quintana, president d’Iniciativa Cultural de la Franja, els professors de la Universitat de Saragossa i membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt i Maite Moret; els professors i membres de l’IEBC Carme Messeguer i Hugo Sorolla; Merche Llop, d’ASCUMA i membre de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, i Miquel Viladegut, coautor amb l’Hèctor del web “Espai Jesús Moncada”.
En nom de tots els participants, Javier Giralt, director de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua va dir unes paraules sobre l’Hèctor “un referent, no sol com a estudiós de la llengua i com a poeta, sinó com autor d’unes investigacions imprescindibles en el camp de la toponímia i la literatura popular de la Franja que han aportat unes bases que als que hem vingut darrere ens han permès continuar.”
Giralt remarcà que “l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua “ha de fer visible el treball de persones com Moret” i que aquesta entitat “no podrà fer res sense el suport de es associacions que han treballat pel català de la Franja en les darreres dècades”.
Aquesta segona part de l’acte va estar amenitzada per l’actuació dels joves violinistes Àlex Prats i Juan Zalba, que van donar relleu a un homenatge merescut amb peces clàssiques de Bella Bartók i altres autors de música contemporània.
Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA), celebra la seua gala anual, que tindrà lloc enguany el dissabte 11 de desembre al Cine Avenida de Saidí a les 18:00 hores.
En el transcurs de la gala es lliurarà el premi Galan a la normalització lingüística 2021, que ha recaigut en aquesta ocasió en el projecte “Fem memòria” de Saidí, integrat pel saidinenc Sergio Rivas i la fragatina Sonia Ezquerra, que a més d’haver portat a terme un valuosíssim treball d’investigació basat en la història oral de Saidí (reconegut amb una beca Amanda Llebot), mantenen la pàgina de Facebook “Fem memòria”, que dinamitza el diàleg sobre la memòria i la parla locals. Es farà entrega també del premi Galan 2020, que va recaure en el programa de ràdio i televisió “Astí estem” dirigit i conduït per Emilio Rubio i Adrián Soler, i que no va poder ser entregat públicament per motiu de la pandèmia.
A més, es donarà a conèixer el projecte mereixedor de les beques Amanda Llebot d’enguany, que arriben ja a la XXXII edició.
El grup matarranyenc Ya babé clourà l’acte amb un concert en acústic de poemes musicats d’autors franjolins.
L’entrada a l’acte serà lliure fins a completar aforament.
Organitza: IEBC-IEA Col·labora: Ajuntament de Saidí
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Avui, a la sala de plens del districte de Gràcia, @FornesJosep i Rosa Moncada ens parlaran de Jesús Moncada que enguany hagués fet vuitanta anys. #viladegràcia. pic.twitter.com/wrpQahPYqc
— Àngel Ramos (@angelramos1958) November 30, 2021