// Carles Terès

Dissabte passat, vaig tenir la fortuna de ser convidat a la jornada «Lletres que són ponts», organitzada pel Grup d’Investigació Coses del Poble de Mequinensa. Es tractava d’una mena de marató de presentacions d’obres d’autores i autors de banda i banda dels rius que, en comptes de separar-nos, mos uneixen. Mos uneixen perquè a ambdues ribes fem servir les mateixes paraules, i estes paraules les escrivim amb lletres de les bones, malgrat la fal·lera mostrada al llarg dels segles per dificultar-nos-ho: ja se sap que «para escribir, ya está el castellano» (o, com es veu a la ja famosa foto de la pancarta dels nefastos ‘Fets de la Codonyera’: «Chapurriau parlat, no escrit»). Aquesta dificultat no es limita a la nostra banda del riu. Com ens recordava l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta, els catalans nascuts abans de la mort del dictador, tampoc no van ser alfabetitzats en la llengua pròpia.

Però anem a les coses positives, perquè el que no han fet les nostres administracions (o ho han fet amb mooolta timidesa), ho fan les persones que s’estimen la cultura pròpia, com lo Grup d’Investigació Coses del Poble. Perquè, entre les “coses” del Poble hi ha la llengua, que ha excel·lit en la seua forma escrita en les mans del mequinensà Jesús Moncada.

La jornada estava plantejada de manera molt evocadora, atès que s’havia dividit en els ponts metafòrics que ens uneixen: Ponts de Fraga i de Segre, Pont d’Indívil i Pont d’Arnes.

Així, poc abans de les onze, a l’Espai Jove de la vila, la presidenta de Coses del Poble Lourdes Ibarz va donar la benvinguda a tots els assistents, amb un breu parlament on va fer un elogi encès del nostre idioma. Amb en Cinto Bonales de mestre de cerimònies, va obrir el foc Ramon Sistac, que va presentar l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, amb una carta tramesa directament a l’auditori pel mestre Pompeu Fabra inclosa. Tot seguit, el sociolingüista pena-rogí Natxo Sorolla, ens il·lustrà amb una didàctica ponència de la situació i perspectives del català a Aragó. Les xifres i gràfics no convidaven a l’optimisme, però tot i això encara s’hi podien trobar petits brots que permeten l’esperança.

Després ja va començar la marató de presentacions pròpiament dita, amb autors, com he dit abans, de les dos ribes dels rius que mos uneixen. La sessió Ponts de Fraga i de Segre la va encetar la saidinenca Mercè Ibarz, que va parlar del seu llibre Tríptic de la Terra, que aplega les obres La terra retirada, La palmera de blat i Labor inacabada, on exposa la seua visió i experiències dels canvis que s’han produït a Saidí i el seu entorn rural. A continuació Ferran Sàez Mateu llegí un deliciós fragment del llibre de memòries que aviat veurà la llum. Finalment, la novel·lista Margarida Aritzeta ens posà la mel als llavis amb els detalls del seu llibre Encara hi ha flors.

Després de dinar, els ponents i acompanyants vam poder gaudir d’una ruta fluvial Ebre avall per conèixer, de la mà dels textos de Moncada i les explicacions de l’historiador Cinto Bonales, les vicissituds de les mines i els mequinensans que hi treballaven.

A les sis en punt de la vesprada, ens vam acomodar a la seu del Centre d’Estudis Jesús Moncada, en un ambient fresc i cordial. Com a la sessió matinal, es van omplir totes les cadires. Les arquitectes del Pont d’Indívil, Anna Sàez i Teresa Ivars, van fer llurs presentacions. La periodista Anna Sàez ens va parlar del recull d’articles Batre records, triats curosament entre els centenars de columnes «El retrovisor» que ha publicat al diari Segre, per tal que tinguin una continuïtat temàtica. Seguidament, la historiadora Teresa Ibars va endinsar-nos en la geografia dels records que és el seu Atles de l’oblit. Les dues autores ens van llegir fragments de llurs llibres i van conversar animadament amb els assistents.

Després va tocar-nos el torn als del sud, habitants del Pont d’Arnes que travessa l’Algars. Va començar l’escriptora i mestra nonaspina Merxe Llop, que ens va descriure la gènesi de la novel·la Sílverti, mereixedora del premi Guillem Nicolau l’any 2020. Lluís Rajadell, periodista de Vall-de-roures, ens va parlar dels ingredients dels contes que componen el magnífic Terra agra, darrer guanyador del mateix premi (2021). Ambdós autors matarranyencs van regalar al públic uns fragments de llurs obres. I finalment, un servidor va poder parlar, deu anys després, de la peripècia de Mossèn Magí i tota la petita tropa que encara viu entre les pàgines de Licantropia, premiat també amb el Guillem Nicolau l’any 2011.

Va cloure l’extensa i fructífera jornada Marc Biosca qui, en conversa amb Hèctor Moret, va desgranar alguns dels episodis de l’itinerari vital i literari d’en Jesús Moncada, inclosos en la seua monografia Jesús Moncada, mosaic de vida. Un colofó imprescindible al poble d’un dels millors escriptors aragonesos que es va expressar, com no podia ser d’altra manera, en la seua llengua catalana. I així la va fer encara més gran.

De tornada cap al sud, enmig de la nit solitària de la N-211, no vaig poder evitar de sentir-me optimista. Els ponts que basteixen les nostres paraules, parlades i escrites, es mantenien sòlids, no només a banda i banda de les fronteres artificials, sinó també entre el passat i el futur.

L’acte, celebrat al Centre d’Estudis Jesús Moncada, es va convertir en un homenatge emotiu a Magda Godia compromesa en la defensa, dignificació i promoció del català d’Aragó

// Redacció

El Centre d’Estudis Jesús Moncada acollia la celebració del Dia de la Llengua Materna a Mequinensa amb la presentació del Mapa de Toponímia de Mequinensa i Mequinensa 180 -1898: 90 anys del segle XIX de Jaume Arbiol, treball guanyador del III Premi de Recerca Jesús Moncada. Un acte que es va convertir en un homenatge emotiu a Magda Godia, pel seu compromís en la defensa, dignificació i promoció del català d’Aragó. Hi van participar Azucena López, assessora del departament de política lingüística del Govern d’Aragó, Marco Ibarz, president de la Comarca del Baix Cinca, i Antonio Sanjuán, Alcalde de Mequinensa, institucions que han fet possible l’edició del Mapa de Toponímia de la localitat .

López excusava la presència del director general i feia referència a la importància de les llengües per «preservar la pluralitat cultural, la democràcia i la diversitat» destacant el ric patrimoni lingüístic d’Aragó. Es referia a la feina de les entitats locals «per preservar i dignificar les seves varietats dialectals» i a la importància dels mapes que, a més de convertir-se en norma, a través de les denominacions originals «recullin la història que els envolta, les vivències de les persones que han passat per aquests enclavaments i el patrimoni immaterial, preservant la memòria col·lectiva». Finalment es va referir a Magda Godia, Alcaldessa de Mequinensa, de la qual va dir «feia créixer a tots els que tenia al voltant, entre els quals m’incloc».

El president de la Comarca del Baix Cinca, Marco Ibarz, es mostrava satisfet que el Mapa veiés finalment la llum després de «els retards que ha provocat la pandèmia i la pèrdua de Magda Godia amb què vam perdre una gran defensora de la nostra llengua». Recordava que a la comarca el 80% de la població parla català, «una llengua de la qual ens hem de sentir orgullosos i que hem de defensar». A més, animava el departament de política lingüística del Govern d’Aragó a «continuar col·laborant amb les administracions locals en projectes com aquest».

Antonio Sanjuán, alcalde Mequinensa, assegurava que «continuarem treballant per la defensa, dignificació i promoció de la nostra llengua, és un deure que tenim tots els catalanoparlants d’Aragó i amb Magda». Es referia a l’escriptor de la localitat Jesús Moncada «que no es va avergonyir de la seva llengua i la va utilitzar a les seves novel·les» i a totes les persones i entitats que han col·laborat en l’elaboració del Mapa, «que és un document viu i obert a noves aportacions que ens ajudaran a conservar el nostre patrimoni». Va recalcar que les «adaptacions» que figuren al Cadastre de les denominacions que s’utilitzen de les partides del municipi resultaven força xocants, i es mostrava disposat a «seguir recolzant iniciatives com aquesta o més contundents, com les Declaracions de Mequinensa, per defensar la dignitat de la nostra llengua».

Tot seguit Jaume Arbiol, guanyador del III Premi de Recerca Jesús Moncada, va presentar el seu treball Mequinensa 1808-1898: 90 anys del segle XIX que arrenca l’any en què finalitza la construcció de l’església de l’antic nucli urbà i la demolició del qual va marcar el final de l’antiga Mequinensa fa mig segle per la construcció de l’embassament de Riba-roja. Un treball on l’autor reflecteix «la influència de fets d’àmbit nacional o regional local» i que recorre gairebé un segle d’història en què es posa de manifest la divisió del país a «liberals i conservadors que es manté fins i tot els nostres dies».

A la presentació va recalcar la dificultat de trobar informació en períodes de pau «en què sembla que no hi havia notícies» i va relatar episodis com l’entrada de les tropes franceses a Mequinensa, les guerres carlines, la primera República, el retorn d’Alfons XII, la pesta groga o els problemes dels mequinensans amb la justícia, «una delinqüència que reflectia la pobresa extrema del país». Un treball publicat a la col·lecció AINAS de l’editorial Gara d’Edizions que no inclou imatges per qüestions de drets i que Arbiol va voler mostrar els assistents per completar l’acte.

Abans de cloure l’acte de commemoració del Dia de la Llengua Materna a Mequinensa, Darío Vidallet, regidor de Cultura, Turisme i Foment econòmic, va anunciar que ben aviat es faria pública la convocatòria del V Premi de Recerca Jesús Moncada, dotat amb 3.000 euros en metàl·lic, després que la quarta edició quedés deserta.