Nació Digital: L’Aragó s’inventa una llengua: «l’aragonès oriental».

L’esborrany de la Llei d’ús, protecció i promoció de llengües d’Aragó, que ha de substituir la vigent Llei de llengües, recorre a eufemismes per evitar la paraula català

Pintada a favor del català en una localitat de la Franja de Ponent Foto: ACN

El govern d’Aragó s’ha atribuït una nova competència, la de crear noves llengües, i ho ha fet donant carta de naturalesa al concepte d'”aragonès oriental”, terme només utilitzat per grupuscles anticatalans de la Franja de Ponent. Amb aquesta denominació i no pas amb la de ‘català’ és com apareix a l’esborrany de l’avantprojecte de Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües, malgrat que per a qualsevol lingüista, la llengua que es parla a la part oriental d’Aragó és la mateixa que la que es parla a la part occidental de Catalunya.

L’executiu aragonès del Partit Popular s’afegeix així a l’ofensiva contra la llengua catalana que desenvolupen els governs, també a mans del PP, del País Valencià i les Illes Balears. Ara, el govern presidit per Luisa Fernanda Rudi ha donat a coneixer aquest esborrany, primer pas per derogar la vigent Llei de llengües que segons el PP “imposen” la normalització de l’aragonès i el català. L’esborrany deixa de banda la denominació de català i parla d'”aragonès oriental” per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent i fixa l’aprenentatge d’aquesta llengua com a “voluntari”. Amb aquest canvi legislatiu, el govern d’Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faci a través d’organismes de fora. També preveu la creació d’una única acadèmia de la llengua.

La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Dolores Serrat, ha presentat aquest dilluns l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, amb què el govern del Partit Popular pretén recollir la diversitat lingüística de la comunitat i garantir-ne la seva protecció com a part “fonamental” del patrimoni cultural aragonès però això si, evitant “qualsevol tipus d’imposició”.

L’esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d’Aragó i, com a llengües pròpies d’aquesta comunitat, para de “llengües aragoneses”, una de les quals seria la variant septentrional, és a dir, l’aragonès, mentre que l’altra seria la variant oriental, eufemisme per evitar dir ‘català’. En concret, el text distingeix una zona d’utilització històrica predominant de la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, amb les seves modalitats lingüístiques, i una altra, “d’utilització històrica predominant” de la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat, amb les seves modalitats lingüístiques. Serà el govern d’Aragó qui decideixi les zones i municipis d’utilització d’aquestes llengües a petició dels municipis afectats.

“Les llengües d’Aragó són aragoneses”

Serrat ha remarcat que el govern aragonès ha partit per redactar l’esborrany del que estableix l’Estatut d’Aragó, “que considera les llengües parlades a Aragó com inequívocament aragoneses”. Per això, “la llei busca evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin dependre d’organismes reguladors aliens a la comunitat d’Aragó”, ha remarcat la consellera.

L’objectiu del govern aragonès amb la nova legislació passa per “potenciar les modalitats lingüístiques locals com el millor testimoni del nostre patrimoni posant l’accent en la seva protecció, promoció i difusió”. Per Serrat, “hem de posar més èmfasi en allò que ens uneix que no pas en allò que ens separa en matèria de llengües”.

El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i garanteix “que es promourà la seva recuperació i ensenyament en les zones d’utilització”, però deixa clar que sempre el seu aprenentatge és “voluntari”. En aquest sentit, l’esborrany de l’avantprojecte de llei garanteix que en les zones d’utilització, els veïns puguin dirigir-se a les administracions públiques fent servir les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, donant a les administracions la possibilitat de respondre també en aquestes. Així mateix, també preveu que en els topònims es pugui usar la denominació tradicional, a més de la castellana.

Acadèmia Aragonesa de la Llengua 

L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua assessorà el govern i serà qui fixi les normes d’ús de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. Amb aquesta decisió, el govern d’aquesta comunitat unifica en un sol organisme l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l’Acadèmia Aragonesa del Català, que depenia de l’Institut d’Estudis Catalans, i suprimeix el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics. El govern d’Aragó ja ha remès l’esborrany al Consell Escolar perquè pugui emetre un informe preceptiu, necessari abans que la llei pugui ser aprovada en consell de govern. Posteriorment, haurà de rebre l’aprovació per part de les Corts d’Aragó.

No mos ferán callar, encara que preben de fer-lo | Purnas en o zierzo.

No mos ferán callar, encara que preben de fer-lo

Lunes, junio 18, 2012 20:39

Visto en: http://www.purnas.com/2012/06/18/no-mos-feran-callar-encara-que-preben-de-fer-lo/#ixzz1yAkDdxmw

CHA vaticina la muerte del aragonés con la nueva ley anunciada por Serrat | Heraldo.es.

Ibeas ha dicho que con la nueva ley de lenguas el aragonés será pronto una “lengua muerta” que nadie hablará ya en la comunidad.

La nueva ley plantea la promoción de la lengua aragonesa sin imposición | Heraldo.es.

La nueva ley de lenguas propias de Aragón busca, según Serrat, la promoción y protección de las distintas modalidades lingüísticas de la Comunidad sin imposición.

La consejera de Educación y Cultura del Gobierno aragonés, Dolores Serrat, ha presentado el borrador del anteproyecto de la nueva ley de lenguas propias de Aragón en el que se busca la promoción y protección de las distintas modalidades lingüísticas de la Comunidad sin imposición.

El borrador se ha remitido hoy al Consejo Escolar y también se enviará a los distintos departamentos del Gobierno autonómico, servicios jurídicos y Consejo de Lenguas para que emitan los correspondientes informes de cara a la elaboración del anteproyecto de la ley.

Con el nombre ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, el objetivo de Serrat es que, si no es posible antes del final del actual periodo de sesiones de las Cortes, la norma sea de las primeras que se empiece a tramitar en el próximo.

Según ha explicado Serrat en la rueda de prensa de presentación del borrador el “elemento fundamental” de esta ley es el “respeto y promoción” de los usos de las distintas modalidades lingüísticas, fundamentalmente en los territorios de uso predominante.

Ha recordado que la norma forma parte del compromiso electoral del PP y del PAR y uno de los puntos del pacto de gobernabilidad, y que además está inspirada en la última reforma del Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007 que reconoce a las lenguas habladas en esta comunidad como “inequívocamente aragonesas”.

El PP margina el català a la Franja i li nega el nom – VilaWeb.

El govern d’Aragó, que dirigeix el PP, no ha trigat ni un any a complir la promesa que el català i l’aragonès deixarien de ser considerats llengua pròpia. Avui la consellera de cultura, Dolores Serrat, ha presentat l’esborrany per suprimir la llei de llengües aprovada el 2009 i substituir-la per una de nova, en què es suprimeix fins i tot la referència al català, que passa a ser anomenat ‘llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental d’Aragó’ i que no se’n garanteix l’alfabetització a la Franja de Ponent.

La llei vigent fins ara, aprovada a les Corts de l’Aragó el desembre del 2009, no fa oficial el català, però el qualifica de ‘llengua pròpia, original i històrica’ i en promou la conservació. El text que es vol suprimir reconeix la pluralitat lingüística d’aquella comunitat, on a banda l’espanyol, s’hi parla català i aragonès, i el dret dels ciutadans de les zones on es parlen aquestes dues llengües de servir-se’n per adreçar-se a l’administració o d’assegurar-se’n l’ensenyament.

La consellera Serrat ha dit clarament que la nova llei vol ‘evitar aquells aspectes que imposen la denominada normalització del català i de l’aragonès’. I encara ha afegit: ‘La llei vol evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin quedar en mans d’organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma’.

Això, a la pràctica, vol dir que suprimeix el Consell Superior de les Llengües per establir l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que fusiona les anteriors acadèmies de l’aragonès i el català de l’Aragó, que no es van arribar a crear.

L’esborrany de la nova llei ‘reconeix el dret dels parlants a fer servir les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies’; en remarca l’ús voluntari, en contraposició a l’aprenentatge i ús administratiu sempre obligatori de l’espanyol. Els ciutadans, diu el text, es podran adreçar a les administracions amb la seva llengua, i aquestes podran respondre en la mateixa llengua només si volen. A més, els topònims podran ser ‘els emprats tradicionalment’, però sempre a més de l’espanyol.

O gubierno anula de facto a lei de luengas con o suyo prochecto de reforma | Arredol.

Dolores Serrat y Javier Callizo presentando o borrador

A consellera de Cultura, Dolores Serrat ha presentau iste maitín en Zaragoza a reforma d’a lei de luengas aprebada por l’anterior gubierno en 2009. Seguntes a consellera o nuevo texto tien como obchectivo o respeto y a promoción d’os “usos d’as esferents modalidatz lingüisticas” y quiere fuyir de la que ha dito “imposición” d’a lei en vigor. A lei actual, aprebada en 2009, no ha estau desembolicada y garra d’os suyos articlos, fueras d’a creyación d’o Consello Superior d’as Luengas, agora dimitiu, ha dentrau a funcionar.

Dolores Serrat ha trucau o ficacio en lo que ha dito “imposicions de difuera” charrando d’o caracter “inequivocament aragonés d’as luengas d’Aragón” y ha remerau que modificar l’anterior lei yera un d’os alcuerdos de gubierno con o PAR. Seguntes ha publicau o gubierno, a lei suprime o Consello Superior d’as Luengas y creya una institución, l’Academia Aragonesa de la Lengua que achunta as anteriors academias de l’aragonés y o catalán en Aragón que no plegoron a creyarse.

En a presentación, a consellera ha refusau en tot inte en charrar d’as luengas d’Aragón y s’ha referiu a las “modalidatz lingüísticas”. De feito, en charrar d’as zonas d’emplego ha charrau d’a luenga aragonesa d’os Pirineos y d’a “luenga aragonesa propia de l’aria oriental d’Aragón” ta no dicir catalán, o nombre d’a luenga que se’n charra en ixa zona. Seguntes o gubierno o texto “reconoix o dreito d’os fablants a emplegar as luengas y modalidatz lingüisticas propias” y se empentará a suya recuperación y amostranza en as zonas d’emplego, siempre “con caracter voluntario”. O borrador prima, de feito a voluntariedat ta todas as luengas, fueras d’o castellán, cuyo aprendizache y utilización almenistrativa ye obligatorio. Os ciudadans, seguntes o borrador, podran dirichir-se a las almenistracions en a suya luenga, y istas podran contestar en ella u no. Asinas mesmo, os toponimos podran ser os “emplegaus tradicionalment” pero siempre amás d’o castellán.

S’imposa la línia dura en la deogoració de la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

S’imposa la línia dura en la deogoració de la Llei de llengües 18 juny 18UTC 2012

La Consellera Serrat ha anunciat la derogació de la Llei de llengües. En la la nota de premsa del Govern d’Aragó es desgranen els punts claus que dirigiran aquesta derogació. Hi ha quatre eixos vertebradors per a entendre la proposta:

• Reconeixement de l’aragonès oriental (sic) i supressió del català
• Creació d’una única institució estandarditzadora per a les dues llengües aliena a l’IEC  i supressió del Consell Superior de les Llengües
• No es garantix l’alfabetització general de la població dels territoris en català.
• La Llei de llengües se suprimix i se substituix per una de nova. No es modifica l’anterior Llei.

S’imposa la línia secessionista de l’aragonès oriental per a suprimir el consens acadèmic respecte  la llengua catalana, parlada a la Franja:

Concretamente distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas. “La ley busca evitar –ha dicho- que las lenguas y sus modalidades lingüísticas puedan estar a merced de organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”.

El Partit Popular manté la seua oposició al reconeixement de la diversitat lingüística a Aragó, però invertix la tàctica per a erosionar-les, donat que a finals dels anys 90 el PP aragonès defensava l’existència del català i s’oposava al reconeixement de la llengua aragonesa.

Se distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades lingüísticas.

En la nota de premsa només es menciona la denominació de català per a ressaltar-ne una suposada imposició

Derogar aquellos aspectos que imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés.

El Govern d’Aragó farà una única Acadèmia que estandarditze el català (en diran aragonès oriental)  i l’aragonès, de manera autònoma a la resta del domini lingüístic. A més, suprimix lo Consell Superior de  les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics representants de la diversitat de visions:

El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia Aragonesa de la Lengua; una institución científica oficial que fijará las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. Se unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán. Desaparece además el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.

A més, la línia per a imposar aquesta nova política lingüística és la de derogació de l’antiga Llei, i no la seua modificació.

Una vez aprobada (el borrador del anteproyecto de ley) por las Cortes de Aragón supondrá la derogación de la Ley 10/2009 de 22 de diciembre.

Els mitjans de comunicació n’han fet una lectura acrítica, fent menció que se suprimix la imposició lingüística, tot i que la Llei no la preveia en cap apartat:

• El Periódico de Aragón: El borrador de la nueva ley de lenguas suprime el carácter impositivo
• Heraldo de Aragón: La nueva ley plantea la promoción de la lengua aragonesa sin imposición

L’argumentació de fons de la presentació per part del Govern d’Aragó ha estat totalment cínica. A pesar d’haver presentat la línia més dura per a la modificació de la Llei de llengües, Serrat ha anunciat que “debemos poner más énfasis en lo que nos une que en lo que nos separa en materia de lenguas”. I també s’ha posat accent en una aparent potenciació d’estes llengües, a pesar de suprimir qualsevol punt de l’anterior Llei que en garantisca el seu aprenentatge per tota la població o l’ús amb l’administració:

El objetivo de la futura norma es “potenciar las modalidades lingüísticas locales como el mejor testimonio de nuestro patrimonio poniendo el acento en su protección, promoción y difusión”.

El texto reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización, teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario.

Así garantiza que, en las zonas de utilización, los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de contestar en ellas.

Així, la línia més dura del PP i del PAR s’ha imposat en la política lingüística aragonesa, incorporant un terme acientífic com el de l’aragonès oriental creat pels grups més radicals i violents enlloc de jugar amb les modalitats lingüístiques, o creant una nova acadèmia normativa  que no distingeix entre català i aragonès. És possible que tota esta tàctica intente centrar el debat en les denominacions, per a desviar l’atenció del problema de fons: la substitució lingüística i la fragilitat sociolingüística del català i l’aragonès.

És una pena que a la roda de premsa hi ha hagut també el Director de Cultura Javier Callizo (PAR), qui l’any 2000 va defensar un Aragó trilingüe de manera brillant:

Creo que tenemos los aragoneses un modelo propio, un modelo trilingüe, porque es así; los aragoneses hablamos tres lenguas; eso, para quienes desearían sólo hablar la lengua del imperio, a lo mejor, es incómodo, parece una cosa de palurdos. A mí, que en Aragón tengamos tres maneras de vibrar, de sentir, de morir, me parece una de las mayores riquezas, y creo que, no sólo desde el punto de vista del patrimonio cultural, sino desde el punto de vista de la garantía de los derechos que se invocan en el Estatuto de Autonomía.

La nueva ley plantea la promoción de la lengua aragonesa sin imposición | Heraldo.es.

Borrador del anteproyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón

Serrat: “Pretendemos potenciar las modalidades lingüísticas como el mejor testimonio de nuestro patrimonio”

La consejera ha presentado el borrador que desarrolla el mandato estatutario y garantiza el uso y protección de las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas
El texto tiene carácter facultativo, eliminando cualquier aspecto impositivo en materia lingüística

“Debemos poner más énfasis en lo que nos une que en lo que nos separa en materia de lenguas”

• Dolores Serrat-lenguas 1 (1 MB)
• Dolores Serrat-lenguas 2 (578 KB)
• Dolores Serrat-lenguas 3 (448 KB)

La nueva ley plantea la promoción de la lengua aragonesa sin imposición | Heraldo.es.

La nueva ley de lenguas propias de Aragón busca, según Serrat, la promoción y protección de las distintas modalidades lingüísticas de la Comunidad sin imposición.

La consejera de Educación y Cultura del Gobierno aragonés, Dolores Serrat, ha presentado el borrador del anteproyecto de la nueva ley de lenguas propias de Aragón en el que se busca la promoción y protección de las distintas modalidades lingüísticas de la Comunidad sin imposición.

El borrador se ha remitido hoy al Consejo Escolar y también se enviará a los distintos departamentos del Gobierno autonómico, servicios jurídicos y Consejo de Lenguas para que emitan los correspondientes informes de cara a la elaboración del anteproyecto de la ley.

Con el nombre ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, el objetivo de Serrat es que, si no es posible antes del final del actual periodo de sesiones de las Cortes, la norma sea de las primeras que se empiece a tramitar en el próximo.

Según ha explicado Serrat en la rueda de prensa de presentación del borrador el “elemento fundamental” de esta ley es el “respeto y promoción” de los usos de las distintas modalidades lingüísticas, fundamentalmente en los territorios de uso predominante.

Ha recordado que la norma forma parte del compromiso electoral del PP y del PAR y uno de los puntos del pacto de gobernabilidad, y que además está inspirada en la última reforma del Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007 que reconoce a las lenguas habladas en esta comunidad como “inequívocamente aragonesas”.

El borrador de la nueva ley de lenguas suprime el carácter impositivo – Aragón – El Periódico de Aragón.

Empente internazional á ras luengas minoritarias d’Aragón e a UE / Impuls internacional a les llengües minoritàries d’Aragó i la UE / Impulso internacional a las lenguas minoritarias de Aragón y la UE | Aragón en Europa.

Impuls internacional a les llengües minoritàries d’Aragó i la UE

——–

La Fundació Aragonesista 29 de Juny participa aquest cap de setmana a l’Assemblea General del Centre Maurits Coppieters (CMC), en què es troben representades fundacions de diferents països europeus i que està vinculada al partit europeu ALIANÇA LLIURE EUROPEA (ALE).

Miguel Martínez Tomey, pertanyent a l’Executiva de CMC i Carmen Gallego, membre del seu Comitè Científic, representant de CHA i de la fundació aragonesista, han defensat la participació de les llengües minoritàries de la Unió Europea, incloses l’aragonès i el català d’Aragó , a la fira Expo Langues (http://www.expolangues.fr/indexELSP.html) que se celebra cada any a París.

Així mateix, la Fundació Aragonesista 29 de juny, ha defensat la proposta de celebrar a ZARAGOZA una conferència internacional sobre la situació de les nostres llengües minoritàries en col · laboració amb algunes de les més acreditades xarxes de defensa i promoció de les minories lingüístiques europees (Mercator, Language Rich Europe, NPLD).

Ambdues iniciatives busquen reivindicar l’espai que les nostres llengües pròpies han de tenir al costat les més difoses, com el xinès, l’anglès, l’espanyol, el francès, el rus o l’àrab, com a part del patrimoni de la Humanitat, demanant amb això el respecte i la consideració que també mereixen de propis i estranys. La fundació demanarà finançament europeu per assegurar aquesta participació.

Carmen Gallego considera que “aquest tipus d’iniciatives són especialment interessants per posar en valor les llengües minoritàries i protegir les que es troben en estat de risc, com passa amb l’aragonès, i també contribueixen a canviar la pobra imatge i nul · la estima que s’ha inculcat en els aragonesos respecte a les seues llengües pròpies “.

Per Martínez Tomey “la presència dels nostres editors en aquest certamen, a més de suposar un estímul a la seuavoluntarista i encomiable activitat, hauria de suposar un esperó perquè el Govern aragonès assumeixi d’una vegada per sempre la necessitat d’aplicar la nostra Llei de Llengües i posar-se del costat dels editors, de la llengua aragonesa i els dels seus parlants en comptes de boicotejar l’exercici d’uns drets que tantes dècades ha costat reconèixer legalment. “

TÍCIES DE LA TERRETA NO.

Marta Canales, hasta ahora número dos de Convergència Democràtica de la Franja, fue elegida Secretaria General de esta formación política y contará con un equipo joven y renovado que asumirá cuatro secretarias ejecutivas: organización, política municipal, estrategia y comunicación. El Palau Montcada de Fraga fue el escenario donde tuvo lugar el congreso, que contó también con la asistencia del secretario del Govern de la Generalitat, Germà Gordó, y el delegado en Lleida, Ramon Farré. Durante su comparecencia, Canales interpelo sobre la atención sanitaria de los pacientes de la Franja en Catalunya. Según la convergente, “la gente de la Franja tendríamos de poder ser atendidos en Lleida, si así lo deseamos”. Por su parte, Ramon Farré manifestó que continuará trabajando e insistiendo para que la asistencia de estos ciudadanos quede garantizada en Catalunya. “La DGA y la Generalitat hemos de conseguir la solución para evitar que la gente de la Franja viva una situación administrativa que les perjudica”, aseguró. La recién elegida reivindicó valores definitorios de CDF, como son la cohesión territorial, la integración, transparencia y compromiso ético, esfuerzo y trabajo.

Set anys sense Jesús Moncada (però la seua obra permaneix) | masdebringue.

Portada Moncada copia

El 13 de juny de 2005 va morir, als 64 anys,  l’escriptor mequinensà resident a Barcelona, Jesús Moncada i Estruga, quan un inoportú càncer de pulmó (quan no ho és?) va acabar amb una impecable i densa trajectòria literària en el seu moment de major maduresa creativa . La malaltia va impedir a Jesús acabar la primera novel·la que l’autor de “Camí de sirga” situava a la seva ciutat d’adopció, Barcelona, després d’haver recreat, com molt pocs escriptors ho han aconseguit en la literatura universal, el paradís perdut de la infància (Mequinensa, en el seu cas) i la ciutat on va anar a estudiar i realitzar el servei militar, la Saragossa grisa, obscurantista i autoritària dels anys 50 a “La galeria de les estàtues”  En la seua pòstuma novel·la inacabada, Moncada evocava, a manera de thriller, els temps en què va treballar, només arribat a la ciutat comtal, com a corrector de proves a l’editorial Montaner i Simon, de la mà d’escriptors arribats de l’exili com Pere Calders o l’ historiador mequinensà Edmon Vallès, que el van animar a escriure.

Demà, 13 de juny,  farà set anys de la seva mort. Sembla com, si aprofitant l’avinentesa editors, grups de teatre, amics iseguidors de l’autor de Camí de Sirga, s’haguessen posat d’acord per tirar endavant diversos projectes que continuen divulgant l’obra gràfica i literària d’aquest escriptor, demostrant que està més viva que mai i continua atraient a lectors i espectadors de totes les edats.
D’una banda, l’editorial saragossana PRAMES ha publicat, dins de la prestigiosa i acurada col·lecció “Les Tres Sorors”, un llibre que recull una part representativa de l’obra gràfica d’aquest autor. El llibre es diu: Jesús Moncada. L’univers visual. Llapis. tinta i oli. S’hi reprodueixen dibuixos gravats, olis i aquarel·les que el pintor i escriptor de Mequinensa va fer des de 1960 fins a 1980. El llibre es completa amb introduccions i notes crítiques, publicades en format bilingüe castellà i català a càrrec del crític i especialista en art saragossà Pedro Pablo Azpeitia. Aquest ha estructurat l’obra gràfica de Moncada en tres blocs: “Quaderns negres”, “Quaderns grisos” i “Quaderns eclèctics”.
En l’apartat dels “Quaderns Negres” es pot veure al Montcada pintor més academicista, rememorant temes tòpics de la pintura espanyola contemporània: tauromàquies, pallassos, etc. , On encara roman el pes del figurativisme amb un punt dramàtic. Els “Quaderns grisos”, que Azpeitia qualifica de “Ultrarrealitats”, recullen dibuixos a llapis de joventut, alguns d’ells, tenebrosos i esgarrifosos; pertanyents al món dels bestiaris i els monstres. També apareixen en aquesta etapa els primers fruits de l’observació de Moncada de personatges de l’entorn mequinensà: miners, camperols, tertulians de taverna, etc. La tercera i última part del llibre (“Pintures”) reprodueix les peces de petit format sobre oli o llenç, on predominen els paisatges i les “desfiguracions” de personatges, corals o individuals, on s’aprecien clares influències dalinianes, picassianes o de Francis Bacon, que van acabar conformant l’estil més personal i recognoscible del Montcada pintor.

Moncada va estudiar dibuix i pintura i va començar a dibuixar des de molt jove. Ja en la seva adolescència, quan estudiava el Batxillerat al Col·legi “Santo Tomás” de Saragossa, propietat de la família Labordeta, il·lustrava amb uns enigmàtics dibuixos uns poemes iniciàtics que reflectien una arma turmentada.

Posteriorment, quan va emigrar cap a Barcelona, als anys 60, es va dedicar professionalment a la pintura i treballà per a diverses galeries de la capital catalana.
Fotografies dels Moncada-
Però no es queda aquí el projecte de l’editorial PRAMES i del seu responsable d’edicions literàries, Chusé Aragüés, de rescatar de la memòria aspectes de la vida i l’obra de Moncada. El proper mes de novembre, sortirà un llibre, dins de la col·lecció “Enfocant el passat” amb col·laboració del CEC, de fotografies que va fer el pare de Jesús Moncada de gent del poble, l’escriptor de diverses escenes de la vila abans que el poble vell desaparegués. La selecció i els comentaris de les fotos d’aquest llibre, titulat “Mequinensa, poble i gent” va a càrrec d’Héctor Moret. Finalment, PRAMES prepara també una edició il · lustrada de “estremida Memòria” amb dibuixos dels personatges fets pel mateix Moncada mentre escrivia la novel·la·la.

Mentrestant, el TNC continua representant, a la Sala Petita del carrer de l’Art de Barcelona, amb notable èxit, fins al pròxim 17 de juny, l’obra “Mequinensa”, basada en textos de Moncada i, fa unes setmanes, el grup de teatre aficionat” Garbinada “de Mequinensa va portar a Saragossa, l’adaptació dramàtica de diversos contes de Moncada  sota el títol “D’un temps, d’un poble” en la seva versió original en català.

Temps de Franja (de juny) ja està ací…!!! | masdebringue.

Ja està a l’abast del nostre estimat públic en general la versió digital (en pdf) de la  revista Temps de Franja del mes de juny. Amb un reportatge de Natxo Sorolla sobre la tradicional romeria de joves de Vallibona a Pena-Roja, una crònica del concert de l’Andreu Subirats a Sant Just, un informe de la reunió d’alumnes i mestres d’arreu dels Països Catalans a l’IES Baix Cinca de Fraga amb un projecte ARCE del Ministeri d’Educació, el document de dimisió dels caps del Consell de les Llengües d’Aragó, una galeria de personatges dedicada a l’activista cultural valencià Àngel Velasco Crespo… i amb una  entrevista al duo més dinàmic de la Franja, el duo… Recapte, je, je). Que us aprofite (la seua lectura).

http://issuu.com/temps_de_franja/docs/tdf-d4