L’acte precedirà la VII Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya en homenatge a l’escriptor Jesús Moncada
La Xarxa de Llibreries Acreditades continua desplegant-se al territori de parla catalana amb l’objectiu de garantir
l’accés a les publicacions editades per la Generalitat a través de la signatura de convenis amb llibreters privats. El
proper dissabte 4 d’agost tindrà lloc la presentació de l’acord amb la Llibreria Serret de Vall-de-Roures, a la Franja de
Ponent, amb la participació del director general de l’EADOP, Jordi Miró, i el president del Gremi de Llibreters de
Catalunya, Antoni Daura.
L’acte de presentació de la integració de la Llibreria Serret a la Xarxa de Llibreries Acreditades s’emmarca en un cap
de setmana de marcat regust literari a Vall-de-Roures, ja que servirà de preludi per a la celebració de la VII Trobada
d’Autors Ebrencs al Matarranya de diumenge 5 d’agost. Una jornada que en aquesta edició retrà homenatge a
l’escriptor Jesús Moncada i a la seva obra amb un seguit d’actes entre els quals figuren una taula rodona sobre l’autor
i una lectura pública de fragments literaris de l’escriptor de Mequinensa.
Imatges: web Llibreria Serret.
Enllaços:
Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya
Llibreria Serret
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Baix CincaEl govern de l’Aragó aprova la llei que margina el català i l’aragonès – VilaWeb.
El text arribarà a les corts al setembre per començar els tràmits parlamentaris
El govern aragonès ha aprovat la nova llei de llengües, presentada per la consellera de Cultura Dolores Serrat, que desprotegeix el català i l’aragonès. La llei començarà els tràmits parlamentaris a partir del setembre, tal com explica el diari aragonès Arredol.
En el text de la llei, el govern evita d’anomenar català a la llengua de la Franja i fa referència a la ‘llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental’. A més, el text suprimeix el Consell de les Llengües de l’Aragó i fusiona en una sola Acadèmia Aragonesa de la Llengua les acadèmies de l’aragonès i el català de l’Aragó, previstes a l’anterior llei –encara vigent– tot i que no es van arribar a crear.
La llei vigent fins ara, aprovada a les Corts de l’Aragó el desembre del 2009, no fa oficial el català, però el qualifica de ‘llengua pròpia, original i històrica’ i en promou la conservació. El text que el govern ha suprimit reconeixia la pluralitat lingüística d’aquella comunitat, on a banda l’espanyol, s’hi parla català i aragonès, i el dret dels ciutadans de les zones on es parlen aquestes dues llengües de servir-se’n per adreçar-se a l’administració o d’assegurar-se’n l’ensenyament.
La nova llei ‘reconeix el dret dels parlants a fer servir les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies’; en remarca l’ús voluntari, en contraposició a l’aprenentatge i ús administratiu sempre obligatori de l’espanyol. Els ciutadans, diu el text, es podran adreçar a les administracions amb la seva llengua, i aquestes podran respondre en la mateixa llengua només si volen. A més, els topònims podran ser ‘els emprats tradicionalment’, però sempre a més de l’espanyol.
Opinió contundent de Natxo Sorolla: ‘La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal’
El PP margina el català a la Franja i li nega el nom
Els senadors socialistes del país s’uneixen per defensar la llengua
Les entitats de la Franja demanen el reconeixement dels catalanoparlants de l’Aragó
El texto recoge la pluralidad lingüística de la comunidad y garantiza
su uso y protección como parte fundamental de nuestro patrimonio
cultural. El Gobierno de Aragón remitirá el proyecto a las Cortes para
su tramitación parlamentaria.
El Consejo de Gobierno ha aprobado el proyecto de ley de uso,
protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas
propias de Aragón. El texto, que desarrolla el mandato estatutario,
recoge la pluralidad lingüística de nuestra comunidad y garantiza y
protege las modalidades propias como el mejor testimonio del
patrimonio cultural de nuestra comunidad.
El Gobierno de Aragón cumple de esta forma su compromiso de modificar
la actual Ley de Lenguas para proteger y desarrollar las modalidades
lingüísticas y derogar, al mismo tiempo, aquellos aspectos que imponen
la denominada normalización del catalán y el aragonés. El proyecto de
ley será remitido ahora a las Cortes para su tramitación
parlamentaria.
El texto aprobado en Consejo de Gobierno reconoce las lenguas y
modalidades habladas en Aragón como inequívocamente aragonesas.
Siguiendo lo establecido en el Estatuto de Autonomía, distingue una
zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa
propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades
lingüísticas; y otra zona de utilización histórica predominante de la
lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus
modalidades lingüísticas.
El Gobierno de Aragón será quien declarará estas zonas y municipios de
utilización, oídos los ayuntamientos afectados. Los consistorios
podrán, por su parte, establecer la denominación de su modalidad
lingüística por razones históricas y culturales.
El proyecto de ley reconoce el derecho de los hablantes a usar las
lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se
promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización,
teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario.
En este sentido el texto se caracteriza por ser facultativo,
eliminando cualquier aspecto impositivo en materia lingüística. Así
garantiza que en las zonas de utilización los ciudadanos podrán
dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades
propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de
contestar en ellas. También la denominación de los topónimos podrá ser
la usada tradicionalmente, además de la castellana.
El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia
Aragonesa de la Lengua; una institución científica oficial que fijará
las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
Se unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la
Academia Aragonesa del Catalán. Desaparece además el Consejo Superior
de las Lenguas de Aragón.
http://aragonhoy.aragon.es/index.php/mod.noticias/mem.iDetalle/id.118191
O gubierno apreba a lei de no-luengas a tamás d’o refús d’o Consello Escolar | Arredol.
O gubierno apreba a lei de no-luengas a tamás d’o refús d’o Consello Escolar
A nueva lei, que derogará la que encara ye en vigor, habrá de pasar por o pleno d’as Cortes a partir de setiembre
Rueda de prensa d’o Consello de gubierno (Foto: Carlos Moncín/DGA)
Sin fer caso de l’unico organo consultivo que heba anunciau o gubierno ha aprebau hue a nueva lei de no-luengas, que encara habrá de pasar por o tramite parlamentario, en os meses posteriors a l’estiu. O Consello de gubierno ha decidiu aprebar ista lei, presentada fa bellas semanas por a consellera de Cultura, Dolores Serrat, y que se priva d’emplegar o nombre d’as luengas y rebaixa más encara o grau sociopolitico y de reconoiximiento d’as luengas d’Aragón, fueras d’o castellán.
Seguntes o gubierno, o nuevo texto “reconoix as luengas y modalidatz lingüisticas d’Aragón” a las que o texto clama “lengua aragonesa propia de las zonas pirenaica y prepirenaica” y “lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad”. Amás, o texto, suprime o Consello d’as Luengas d’Aragón, premite a os concellos indicar o nombre d’a suya luenga y achunta en una unica Academia Aragonesa de la Lengua as dos Academias (ta l’aragonés y o catalán) que disposaba a lei encara en vigor. Ista Academia, amás, encara que o gubierno diz que sera scientifica, no contará con miembros trigaus por a Universidat de Zaragoza, ya que tendrá 10 miembros, cinco trigaus por o gubierno y cinco por as Cortes. En o texto que hue a aprebau o gubierno a unica luenga que mereixe a oficialidat seguntes o texto ye o castellán, y ye a unica que ye obligatoria, ya que mesmo en a toponimia s’especifica que os lugars podrán emplegar a toponimia en “a suya luenga u modalidat lingüistica” siempre amás d’a forma castellana d’a toponimia.
En a presentación d’o texto, a consellera Serrat dició que se contaría con a opinión d’o Consello Escolar, que ya amostró o suyo refús a iste texto, votación que o gubierno no ha teniu en cuenta en aprebar ista nueva lei, que ha de pasar encara por o pleno d’as Cortes. Tampoco ha teniu en cuenta as mocions que más que más en a zona catalanofablant d’Aragón han presentau concellos y consellos comarcals, y que mesmo con votos de PP u PAR, esfienden a unidat d’o catalán y l’amostranza en ista luenga propia d’a zona. Asinas, concellos como Calazeit, Mequinensa, u Areny de Noguera, y consellos comarcals como A Litera, u o Matarranya, han aprebau mocions a favor d’o catalán, asinas como alcaldes d’a Ribagorza.
Del 25 al 27d’abril vam rebre la visita dels institut Joan Oliver, de Sabadell; salvador Gadea, d’Aldaia i Pau Casesnoves, d’Inca, que junt amb l’IES Bajo Cinca estan portant a terme un del programes ARCE del Ministeri d’Educació per als cursos 2011-2012 i 2012-2013, sobre el tema Viure la literatura a y través de les TIC amb l’objectiu de preparar rutes literàries sobre autors de les quatre Comunitats.
Durant la visita es va viatjar a Pena-roja, al Matarranya, i a Mequinensa per tal de fer les rutes literàries de Desideri Lombarte i de Jesús Moncada, en la preparació i edició de les quals ha col•laborat la Biblioteca.
La negació del català esclata a les mans del PP i el PAR « Xarxes socials i llengües.
Lo PP d’Aragó va iniciar una maniobra per a instigar el conflicte lingüístic a la Franja i negar la major, via Llei de llengües: a la Franja no es parla català.
La proposta partix d’un gran principis que es forja a la seu del PP de Saragossa. Pensen que a Aragó hi ha un sentiment anticatalà que donarà rèdit electoral si se sap aprofitar, ja sigue en format de Llei de llengües o en format de Bens de la Franja. De fet, la campanya que el PP va fer contra la Llei de llengües no tenia en compte els pobles que parlen català o aragonès, si no el centre simbòlic d’Aragó, la Plaça del Pilar. I això té les seues conseqüències posteriors. Perquè al territori no només rep un rebuig generalitzat, si no que a més hi ha un debat importantíssim entre les bases del PAR, i en menor mesura, també del PP.
En només un mes han rebut una importantíssima reacció d’oposició des del propi territori catalanoparlant. Les reaccions apareixen només celebrar-se els plens de comarques i ajuntaments. Dos comarques han fet públics manifestos en defensa del català i la seua protecció, tant al Matarranya com a la Llitera, i a tots dos en vots de consellers del PAR, a pesar de les directrius de Saragossa. Alcaldes de la Ribagorça també s’han unit per defensar l’ensenyament del català. Al Baix Aragó-Casp, que agrupa 4 pobles catalanoparlants del Baix Matarranya, la qüestió lingüística està entre els 14 punts que s’han posat damunt la taula per a mantenir el PAR en la presidència de la Comarca. A la Consellera Serrat se li ha posat en dificultats visitar protocolàriament algun poble de la Franja, PAR i PP de Mequinensa voten una moció favorable al català, l’alcalde del PP de Calaceit declara que “a Calaceit se parle lo català tot lo dia i a totes hores” i no voten en contra de la moció, Areny de Noguera és favorable al català… Senadors de la Franja, valencians, balears i catalans han unit forces en la defensa del català, així com un ampli arc parlamentari de partits catalans de tendències molt diverses i Ajuntaments de diferent composició. Lo Consell Escolar d’Aragó rebutja la intenció de derogar el català. Europa ha cridat d’atenció al Govern per la proposta d’esborrar el català. S’ha représ la unitat de les entitats de defensa del català i l’aragonès.
Pareix que el missatge que rep lo Govern d’Aragó és Vencereu, però no convencereu. I no és clar que es veiguen en cor de véncer, a pesar de disposar de les majories parlamentàries.
Ante la presentación pública del Anteproyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón , El Ayuntamiento de Mequinenza, a través de la totalidad de los grupos políticos municipales PSOE, PAR, PP reunidos en sesión plenaria
ACUERDA
PRIMERO.- Emitir el siguiente informe:
“El catalán es una lengua histórica procedente del latín de las tres que coexisten en Aragón – junto al castellano, o español, y al aragonés–; es hablada en la actualidad por unos 50.000 hablantes y es la lengua dominante en las comunicaciones orales y como lengua vehicular en el territorio que se ha denominado como Franja de Aragón, mientras que el castellano es el medio de comunicación escrito y administrativo.
Ante la presentación del Anteproyecto de Ley, lamentamos la falta de sensibilidad hacia los aragoneses bilingües de esta zona, con la imposición de una denominación a través de circunloquios y eufemismos como el de “Aragonés oriental”, designación acientífica e injustificada, sin rigor histórico, ya que el catalán, junto al aragonés y al castellano, forma parte del patrimonio lingüístico y cultural de nuestra Comunidad Autónoma: Aragón.
La comunidad científica afirma que el catalán es la lengua hablada en la Franja de Aragón (que abarca zonas de las comarcas de La Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca, Bajo Aragón-Caspe, Matarraña y Bajo Aragón), la misma que se utiliza en el Principado de Andorra, en Cataluña, en la Comunidad Valenciana, en las Islas Baleares, en el Carxe, en Alguer (Italia) y en el Rosellón (Francia).
El uso del catalán en dicha zona debe remontarse a la Edad Media, cuando la región fue conquistada a los musulmanes durante el siglo XII, y fue inicialmente repoblada por catalanohablantes. En la administración el catalán fue prácticamente exclusivo y prueba fehaciente de ello son los cuantiosos documentos notariales que se custodian en los archivos históricos de nuestras poblaciones, así como en los municipales y en los eclesiásticos, sobre los cuales hay publicados en la actualidad numerosos artículos, estudios monográficos y tesis doctorales. Con la unificación de las coronas de Aragón y de Castilla el uso escrito de esta lengua se reduce, principalmente a lo largo del siglo XVII a raíz de la repoblación de algunos pueblos por parte de castellanohablantes, y es en el siglo XVIII cuando el uso del castellano se impone definitivamente.
Desde una óptica puramente lingüística, es un hecho irrefutable que en la Franja de Aragón se habla catalán noroccidental, y aunque es obvio que hay una división interna subdialectal muy interesante –los múltiples estudios que al respecto se han realizado dan fe de ello-, no creemos que una apelativo diferente al verdadero nombre de nuestra lengua permita preservar sus “modalidades lingüísticas”, sino que la falta de alfabetización en catalán en la escuela va a provocar su pérdida y el alejamiento de los hablantes aragoneses de sus señas de identidad. Creemos, por tanto, que solo su enseñanza es la medida más inmediata para asegurar su normalización.
Los hablantes bilingües de la Franja nos identificamos sin complejos como aragoneses, y este sentimiento de pertenencia a Aragón, y la condición de poder expresarnos en dos lenguas, nos permite reivindicarnos con esta dualidad: ser aragoneses y hablar catalán.
Somos conscientes, en términos generales, de nuestra identidad lingüística y rechazamos cualquier término que no se ajuste a la realidad y a la veracidad de los hechos lingüísticos e históricos: aragonés oriental, chapurreau, xapurreat, etc. Por consiguiente, queremos poner de manifiesto que no formamos parte de un grupo diferente dentro de nuestra Comunidad Autónoma, aunque muchos se empeñen en vernos distintos por hablar catalán y castellano, las dos lenguas de uso entre los habitantes de la Franja de Aragón.
Desde febrero de 1984 con la Declaració de Mequinensa, cuando diecisiete ayuntamientos de la Franja reconocieron la catalanidad lingüística de estas tierras y donde se concluyó que: «Som plenament conscients que la integració cultural i política d’Aragó no és possible sense que tots els aragonesos reconeguin com a pròpia la riquesa cultural i lingüística de la Franja Oriental d’Aragó», los consistorios hemos luchado y hemos sumado esfuerzos para que la normalización y la implantación del catalán en las escuelas de la Franja sea efectiva y, del mismo modo, para que el catalán adquiera el estatus que le corresponde, el de ser lengua propia de Aragón.
Hemos fomentado, asimismo, que los aragoneses se sientan orgullosos de sus señas de identidad y que, efectivamente, reivindiquen su derecho a conocer y a utilizar con dignidad su lengua materna, tanto en su forma oral como escrita.
Desde el Ayuntamiento de Mequinenza lamentamos profundamente que con este nuevo anteproyecto de ley nuestra lengua carezca del reconocimiento que merece, que no se proteja y que se ignore dentro de un territorio que, desde el punto de vista lingüístico e histórico, presenta una diversidad excepcional y de cuyo patrimonio todos los habitantes de Aragón deberían enorgullecerse. Por este motivo, desde este Ayuntamiento solicitamos que se tenga en consideración todo lo anteriormente hemos expuesto, con el firme deseo de que tengan a bien actuar en esta dirección”.
SEGUNDO.- Dar traslado del presente acuerdo a la Presidencia del Gobierno de Aragón y a la Consejera de Educación Universidad, Cultura y Deporte a fin de que sea tenido en consideración.
Mequinenza 26 deJulio 2012
Diferents asociacions, entidatz y personas, muitas d’as quals empentoron a «Coordinadera por un Aragón Trilingüe», que organizó una manifestación en Zaragoza en 2009 por os dreitos lingüisticos de totz os aragoneses y por una Lei de Luengas que reconoixese o Catalán y l’Aragonés en iste territorio en as mesmas condicions que o Castellán, s’han reuniu entre as zagueras semanas ta estudiar medidas de refús y repulsa, debant de l’anuncio feito por l’actual gubierno aragonés d’o PP-PAR de derogar l’actual Lei de Luengas y l’aprobación d’una nueva que ni sisquiera da nombre propio a las luengas que se charran historicament en Aragón, y que suposa una grieu retallada de dreitos lingüisticos d’os ciudadans aragoneses, enmarcadu en una dinamica cheneral de retallada de dreitos ciudadans y deterioración grieu d’o sistema democratico en cheneral.
En as diferents reunions que ditos colectivos han manteniu recientment, s’ha alcordau de recuperar o nombre y o logotipo d’a Coordinadera Aragón Trilingüe que organizó a debantdita manifestación, y o compromiso, como tal organismo conchunto, d’organizar quantos actos de conscienciación y sensibilización ciudadanas, en diferents puntos d’os nuestros territorios bilingües y en a resta d’Aragón, y convocar a la ciudadanía a movilizar-se ta aturar l’Abantprochecto de Lei que apresta o gubierno y que prochecta presentar-lo a las Cortz d’Aragón a primers de l’agüerro vinient.
El 3% d’ofertes laborals d’Aragó requereixen el català « Xarxes socials i llengües.
Adecco és una empresa de treball temporal que elabora anualment uns informes sobre la tipologia de les ofertes de treball que gestiona. Pel que fa al requisit lingüístic del català, a Catalunya és present al 36% de les ofertes, a les Balears al 10%, al País Valencià al 6% i a Aragó al 3%. Esta dada ens ha sorprés, de nou.
Fuera de Cataluña, la lengua catalana también es muy demandada en Baleares y Aragón, donde más del 98,5% de las ofertas de empleo que requieren idiomas regionales corresponden al catalán
Lo requisit del català a Aragó pot tindre dos fonts de demanda: d’una banda, empreses de la Franja, que agrupe prop del 4% de la població d’Aragó, i de l’altra, l’Aragó aragonesoparlant i castellanoparlant, que per proximitat en los territoris de llengua catalana, requerix de treballadors que coneguen la llengua. Un fet gens estrany, donat la potencialitat del català fora de les fronteres territorials. Però que no té cap punt de similitud en altres àrees frontereres, per exemple, amb el basc: la Rioja i Cantàbria requereix lo basc en part dels seus treballs, però són el 1% de les ofertes.
En tot cas, una nova notícia que contrasta amb les polítiques del Govern d’Aragó per a la promoció del LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i el LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Que per cert, no apareixen en les ofertes laborals.
Font: Adecco
Lenguas autonómicas
El nivel de requerimiento de lenguas autonómicas en la oferta de empleo ha vuelto a crecer en este último año como ya hiciera en el pasado, pasando del 6,14% al 6,45% actual, tendencia que, con ligeros altibajos, se mantiene constante análisis tras análisis. Las regiones que valoran más el conocimiento de las lenguas locales son Cataluña, País Vasco y Baleares, con un 36,12%, 18,4% y 9,6% respectivamente. En el caso de Galicia, la valoración de su lengua en el empleo es del 7,9%, mientras que en la Comunidad Valenciana el idioma autonómico se requiere en un 6,47% de las ofertas.
[TAULA]
Fuera de Cataluña, la lengua catalana también es muy demandada en Baleares y Aragón, donde más del 98,5% de las ofertas de empleo que requieren idiomas regionales corresponden al catalán. Tras ellas, figuraría la Comunidad de Madrid, donde el 83,95% de sus ofertas para lenguas regionales corresponde también al catalán. Por su parte, el euskera está muy presente en la oferta de Navarra (99,76%) y en La Rioja (98,89%).
Por sectores, el ámbito sanitario es el que reúne un mayor número de ofertas que requieren conocer una lengua autonómica, en concreto un 43,06%. Dentro de él, el catalán es el idioma más valorado con un 85,4%. Otros sectores muy relevantes en relación a la demanda de idiomas autonómicos son comercio y servicios, sobre todo de la lengua catalana, que está presente en un 70,2% y un 54% de sus ofertas de empleo, respectivamente. Dentro de la empresa, las áreas en las que se percibe un mayor aumento en la demanda de candidatos con conocimientos de lenguas autonómicas son: Servicios Generales, Atención al Cliente y Calidad, con el 32,54%, el 32,53% y el 19,22%, respectivamente.
Canemàs reflexiona sobre l’evolució de l’associacionisme als Països Catalans – tornaveu.
Canemàs reflexiona sobre l’evolució de l’associacionisme als Països Catalans
Documents
- Canemàs
(PDF, 1.92 MB)
En un moment on la Franja aragonesa és protagonista als mitjans de comunicació per la voluntat del govern autonòmic de diluir la presència de la llengua catalana, el número 2 de Canemàs, la revista de pensament associatiu, va més enllà i analitza en profunditat les arrels de l’associacionisme d’aquesta àrea i el paper que històricament ha jugat l’administració regional.
Josep Espluga, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ofereix una diagnosi que permet entendre la situació actual de les entitats defensores del català a la Franja. Resistència és, probablement, la paraula que millor defineix els quaranta anys d’història del teixit associatiu d’aquest territori.
Malgrat el llegat de quaranta anys, Espluga considera que la situació de la cultura catalana a l’Aragó és “molt precària” i ho atribueix a l’aïllament històric perpetrat per l’administració aragonesa vers el català, percebut com una amenaça, i en conseqüència, a l’escassa promoció dels territoris on es parla. Un important obstacle per l’associacionisme local.
“La Franja és un territori de llengua i cultura catalanes, però els seus habitants rarament horef poden expressar en públic, ni molt menys reivindicar-ho sense exposar-se a rebre represàlies de tot tipus per part dels poders fàctics. (…). Fer-se membre d’una associació en defensa del català requereix estar disposar a enfrontar-se a una pressió considerable en tots els àmbits de la vida quotidiana”, explica Espluga.
El moviment associatiu de la Franja està absolutament desemparat. Tot i així, fins al moment han desenvolupat una notable activitat sociocultural per dignificar i fer perdurar el català. Un esforç digne d’elogi.
La segona edició de Canemàs també aborda un debat ben viu al món casteller: l’expresident de la Coordinadora de Colles Castelleres, Miquel Botella, reflexiona sobre la conjugació de la tradició amb el component esportiu que ha anat adquirint. El físic i enciclopedista, Josep Miquel Vidal, relata l’evolució de l’associacionisme a Menorca, partint de l’època de la resistència al franquisme. De fet, ha estat la capacitat mobilitzadora de la societat menorquina el que ha permès que avui l’illa estigui reconeguda com a reserva de la biosfera. Canemàs reprodueix també la lliçó inaugural del president de la Societat Catalana de Sociolingüística, Joaquim Torres, a la XLIII Universitat Catalana d’Estiu sobre l’ús de la llengua dins del seu domini lingüístic. El musicòleg Francesc Vicens parla dels avantatges i problemes que comporta el reconeixement del Cant de la Sibil·la per part de l’Unesco. Antoni Reig, director general de joventut de la Generalitat, analitza les formes de participació dels joves a Catalunya.
Canemàs també inclou una entrevista amb Joan Mira, referent de la literatura catalana i de l’activisme i l’antropologia al País Valencià, que ha fet grans aportacions al pensament sobre la identitat dels valencians i gran coneixedor de la cultura popular d’aquest territori.
Consulta totes les temàtiques del Canemàs núm. 2
Us podeu subscriure a través de la butlleta (preu: 12€ anuals) que cal enviar a:
Ens de Comunicació Associativa,
Pl. de Víctor Balaguer 5, 5è,
08003 Barcelona
Correu electrònic
Els senadors socialistes del país s’uneixen per defensar la llengua – VilaWeb.
Denuncien la retallada de drets lingüístics dels governs de Partit Popular
Els representants socialistes de l’Aragó, les Illes, Catalunya i el País Valencià al Senat espanyol han presentat aquest matí una declaració conjunta en defensa del futur de la llengua catalana. Aquesta iniciativa té per finalitat denunciar la retallada de drets en matèria lingüística que estan duent a terme els governs del Partit Popular als diferents territoris. També volen que des de les institucions compartides es defensi i promogui la llengua.
En total són una vintena de senadors, entre els quals hi ha els ex-presidents Montilla, Antich, Iglesias i Lerma. Al setembre volen presentar una proposició de llei que protegeixi la llengua.
La declaració comença així: ‘Al món hi ha unes 6.800 llengües repartides entre uns 220 estats. La gran majoria d’estats són plurilingües. Espanya també ho és. El català és una de les llengües importants que formen aquesta diversitat i riquesa lingüístiques i és una llengua parlada per més de nou milions de persones entre Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja (Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), les comarques històriques de França, conegudes com a Catalunya Nord, el Carxe (Múrcia) i el Principat d’Andorra: un ampli domini, establert científicament i reconegut internacionalment.’
La visita de la consellera d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, al municipi de Calaceit va vindre marcada també per tot l’enrenou lingüístic que envolta l’avantprojecte de la nova Llei de Llengües d’Aragó, i que en el document fa menció a les modalitats lingüístiques d’Aragó però al català. En atenció als mitjans de comunicació, la consellera va dir que “l’esborrany passa pel respecte de totes les llengües i de totes les modalitats lingüístiques d’Aragó, sense excloure’n cap i sense imposicions”.
La mateixa Serrat, va defensar que l’esborrany no intenta “fer una afronta en una llengua que es parla en la comunitat autònoma, i molt menys del català”. Pel que fa a possibles modificacions de l’esborrany, Serrat va remarcar que “és un tema que s’ha de debatre, però partint de les màximes. Primer, el respecte als usos, a les llengües i modalitats lingüístiques del nostre territori, buscant tot allò que ens uneix i intentar evitar tot allò que ens separa”, tenint, això sí, “la pròpia identitat dels aragonesos”.
. Els alcaldes faran de filòlegs
La consellera de Cultura va explicar que l’avantprojecte “deixa en mans dels ajuntaments el definir quines són les llengües que es parlen en cada una de les localitats”, per la qual cosa els alcaldes i regidors tindran la potestat lingüística i filològica de cada poble. Això vol dir que estaran per sobre els polítics que els lingüistes i acadèmics, que són els experts en matèria lingüística. Serrat va al·legar que la llengua “és un tema molt complicat perquè tenim moltes varietats lingüístiques, no només a l’Aragó oriental”.
La mateixa Serrat va afegir que desconeix “d’on ha sorgit la denominació de l’aragonès oriental” i que això “ha estat una traducció lliure”. A la vegada, el que es parla a Calaceit “ho hauran de dir els veïns de Calaceite”, però no els acadèmics. O “que preguntin què parlen a Fraga, a Tamarite, o a la Ribagorça. O que preguntin a la Vall d’Aran, a València o a Mallorca”. La consellera va remarcar que “una cosa és la denominació i una altra la filologia”, i “aquí el que estem fent és defensar les modalitats pròpies de la llengua”.
. ‘Mai ha estat pacífic’
La mateixa consellera, en referència a l’enrenou polític que ha nascut degut a la nova Llei de Llengües d’Aragó, va remarcar que “el tema de la llengua a Aragó mai ha estat pacífic” i que ni els de l’Aragó septentrional es posen d’acord en què parlen. Moltes paraules però res en clar durant la seua visita a Calaceit. Encara així, per primera vegada ha eixit la paraula català i ‘en català’ de la boca de la consellera de Cultura de la DGA sobre la nova llei de llengües, una llei que posa en perill el futur de les llengües minoritzades d’Aragó.
La consellera d’Educació, Universitat i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, va ser rebuda en la seua arribada a Calaceit per un seguit de veïns del poble que portaven unes samarretes on es podia llegir ‘Aquí parlem català’. Aquesta va ser l’acció que va impulsar el grup Entesa per Calaceit (qui governa amb el PP en el consistori) i en senyal de queixa a la presentació de l’esborrany de la nova Llei de Llengües (sense nom) d’Aragó i que no fa menció alguna a la parla catalana de la Franja.
Fidel al programa electoral i a la defensa ferma del català a la Franja, Paulí Fontoba, tinent d’alcalde de Calaceit per Entesa, va subratllar que “hem fet arribar el nostre malestar educadament” a la consellera, i que això és “una responsabilitat democràtica que tenim la gent que defensem la nostra cultura i estimem el nostre país”. Fontoba va recordar que “és un moment calent que han provocat ells (referint-se al Govern d’Aragó)” i que “són ells els que amb aquest avantprojecte intenten enfrontar a la gent de la comarca”.
. ‘Van a eliminar-nos com a cultura’
El tinent d’alcalde de Calaceit va dir als micròfons de Ràdio Matarranya que “la nostra llengua és lo català. És lo que s’ensenya a les escoles i és lo que han optat los pares i els xiquets”. En canvi, “ells (Govern) no són qui per a canviar el nom de les coses i dir que el que s’ensenya a les escoles no es català, que ja és prou just amb dos hores a la setmana”. Fontoba no va amagar la seua preocupació davant la futura Llei de Llengües, i va afegir que “esperem que l’avantprojecte es tiri enrere”.
A més, va recordar que “quan una cultura (la nostra) està pressionada per una altra com és l’espanyola, i a damunt són agressius amb la nostra cultura, negant la nostra identitat cultural i històrica, està clar que van a eliminar-nos com a cultura”. Paulí va recordar que “això està passant al País Valencià i a les Illes Balears”, i va remarcar que “ja tenen prou problemes econòmics com ara jugar amb la llengua. La gent sabem que el que parlem aquí és lo català, i no mos ho han de dir ells”.
. ‘Això és un genocidi ètnic-lingüístic’
Pel que fa a l’acció i recepció de la consellera de Cultura del Govern autonòmic, Dolores Serrat (catalanoparlant, per cert), Paulí Fontoba va reconèixer que “ha estat la gent del grup d’Entesa”. De fet, “no havíem informat i hem fet l’acció, que fos espontani. I s’ha portat tot amb molta educació”. Pel que fa a accions, Fontoba va recordar que “presentarem una moció al Parlament de Catalunya (responsable de la defensa de la llengua catalana) i també com a moció no de llei al Parlament Espanyol”, que “sabem que no prosperarà, però que sàpiguen que estem aquí”.
Finalment, el tinent d’alcalde de Calaceit també va fer menció a tota l’oposició que ha suscitat l’avantprojecte. “Les AMPES d’Aragó estan en contra, les associacions, els professors de la universitat s’hi ha posicionat”, i també “tota la comunitat científica o el Parlament d’Estrasburg, que ja ha avisat que això es un genocidi ètnic-lingüístic”. A més, va puntualitzar que aquí “ningú es posa amb el castellà, de si és castellà, espanyol o patuès. Amb el català tothom pot perquè ells són els que tenen el poder i sempre busquen destruir la nostra identitat cultural. És lo que estan fent, i estan enganyant a la gent, i tenen les eines, el poder i els mitjans per a destruir-nos”.