Mercè Ibarz, memòria viva – VilaWeb.
El món de la memòria familiar i personal es barreja amb l’imaginari i la ficció en el nou llibre que acaba de publicar, ‘Vine com estàs’ (Proa)
‘Vine com estàs’ és el títol d’una cançó de Nirvana i també és l’esperó que va ajudar Mercè Ibarz a escriure les pàgines d’un nou llibre. Aquesta banda sonora va prendre prou entitat com per atorgar-li la categoria de títol, que és així com s’anomena el volum. ‘Vine com estàs‘ és un llibre intens, literari, estrany, obert (perquè Ibarz ens proposa de llegir-lo per on es vulgui), que conté una hibridació de gèneres. Ho explica l’autora.
Mercè Ibarz, durant la conferència de premsa amb els mitjans, ho va explicar d’una manera diàfana: ‘És un llibre especial, elaborat amb la memòria ben viva, a flor de pell. Té una primera part, ‘La guerra vista des del mas’, que és la memòria familiar, o sigui, és la vida dels que m’han donat la vida. I la segona part, ‘Repertori de passions’, és la memòria personal, o sigui, la meva, de vida.’
La gènesi
‘Després de la darrera novel·la, ‘No parlis de mi quan me’n vagi’ (Empúries), fins i tot abans que fos publicada, em va passar un fet d’amistat, la mort d’un amic, que em va colpir. I vaig tenir la necessitat d’escriure una carta a una amiga explicant-li. Mentre l’escrivia escoltava una cançó de Nirvana, ‘Com as You Are’, interpretada per Caetano Veloso al disc ‘A Foreing Sound‘. I em vaig adonar que la música i la lletra d’aquella cançó m’ajudaven a escriure. També vaig pensar que potser cada vegada que escrius el que fas és narrar. Tot és narratiu. Tenia escrits deu folis, i vaig continuar escrivint. Pel mig vaig tenir un problema de salut. Un cop resolt vaig poder acabar el llibre.’
‘Després d’escriure “Repertori de passions”, que el formen deu peces que parlen de la meva vida, potser per protegir la meva intimitat, em va començar a sorgir la necessitat, les ganes, de fer un altre relat. Sabia que no havia de ser una novel·la. I sabia com s’havia de dir: “La guerra vista des del mas”, que ja incloïa la distància. És un relat on no es parla de res més que no passi al mas i al seu voltant més immediat.’
‘Tinc la sort de tenir la mare encara viva i tinc un oncle, que tan un com l’altre són uns memoriosos increïbles, i te’n pots refiar bastant. Li vaig demanar a la mare que m’expliqués coses del mas. És curiós que, al llarg de la vida, els pares i familiars m’han explicat moltes coses, a mi, com si em fessin dipositària dels fets familiars. Li vaig dir a la mare: “Parla’m del mas”. I després d’una estona, em va deixar anar: “Una espasa rovinyosa i una ploma sense tinter”. I aquí va començar tot el relat. I passa que si un prèn notes, l’altre encara xerra més. Primer no entenia del que em parlava, després vaig entendre que parlava d’un altre mas, del qual jo no en tenia coneixement, el mas de donya Malena.’
La memòria i la imaginació
Amb ‘Vine com estàs’, Mercè Ibarz s’ha mogut en el terreny del record, de la memòria, del que és però potser no ha estat mai. I en aquest terreny abonat, Ibarz té present el que deia Fellini, que inventava els seus records simplement pel plaer de narrar-los. En aquest sentit, explica: ‘La memòria és la memòria, la història és una altra cosa. Per a mi la memòria i la imaginació són germanes.’
Ibarz va acabar la conferència de premsa obrint un nou espai d’expectatives, quan va apuntar: ‘Aquest llibre és una porta, es troba en un llindar, té un altre tipus de respiració, diferent.’ L’autora comença una etapa nova, una nova manera de dir. I ja treballa en un nou recull de relats, que assegura que no serà tan desconcertant com és ‘Vine com estàs’.