Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

Moviment Franjolí per la Llengua.

Ebre, de Mequinensa al Delta, idees per gaudir del riu.

Portada Descobrir 181
Dossier central / Presentació
Ebre. Paisatges i pobles a la riba del gran riu
Tortosa, on el riu riu
Nascut a Barcelona, el catedràtic Federico Mayor Zaragoza està personalment lligat a Tortosa i a l’Ebre: els records d’infantesa són per sempre. En aquest text parla d’un riu que lliura tota llur saviesa en forma de nutrients i sediments al Delta i a la Mediterrània.
Federico Mayor Zaragoza (text), Blauset (cartografia), Oriol Clavera (fotografia)
Dossier central / Reportatges
Aguanta, Segola!
Crònica del descens per l’Ebre en llaguts, les embarcacions tradicionals del riu
A la primera meitat del segle pasat, els trens i el transport per carretera van guanyar la partida a la navegació fluvial. Els llaguts tradicionals, més lents i insegurs, van deixar de transitar per l’Ebre. Però ara, Ascó, Tortosa i Benifallet han adaptat aquelles embarcacions per tornar a recórrer l’Ebre català i descobrir les interioritats del riu amb totes les comoditats del segle XXI.
Oriol Gracià (text), Oriol Clavera (fotografia)
Dossier central / Reportatges
Un llibre obert fet de pedra
Visitem el patrimoni monumental de l’Ebre, des dels ibers fins als ponts moderns
Ibers, romans, gots i sarraïns van saber aixoplugar-se al costat d’un riu que els donava menjar i, sobretot, una via de comunicació i de transport de mercaderies. A banda i banda de l’Ebre s’alcen castells, cases senyorials, poblats i vil·les que donen fe que pel riu han ‘cavalcat’ pobles i civilitzacions.
Sílvia Berbís (text), Oriol Clavera (fotografia)
Dossier central / Reportatges
Ocells i boscos a la riba del riu
Guia d’activitats ecoturístiques per gaudir de la natura
Pantans i paisatges escarpats de la Franja i la Ribera d’Ebre contrasten amb la plana del Delta. Però tots són paisatges de l’Ebre, que, escortat per boscos de ribera i hortes, rega uns paratges molt rics en flora i fauna. Un paradís per als amants de l’ecoturisme.
Jordi Prades (text), Oriol Clavera (fotografia)
Dossier central / Reportatges
Aigua dolça, aigua salada
Una activitat pesquera molt activa porta els millors peixos a la taula
El silur és el rei de la pesca lúdica al pantà de Riba-roja. A Mequinensa arriben cada any milers d’aficionats que volen presumir de grans captures. Molt diferent és la pesca al Delta. Aquí el que queda atrapat a la xarxa és per assaborir-ne el gust únic, aportat pels nutrients d’un riu que arriba a la mar després d’haver recorregut 908 km.
Joanna Pardos (text), Oriol Clavera (fotografia)

Institut d’Estudis del BaixCinca

Moltes gràcies a tots els que ens vau acompanyar a la presentació del cançoner el dissabte i ahir a la paradeta del dia de faldeta! En penjarem algunes fotos!!

D’altra banda, us informem que avui, a les 19h30, al pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida, hi haurà ‘La Franja: veu i cant’, un espectacle de música i literatura amb els cantautors Antoni Abad i el Dou Recapte. També es llegiran textos d’Isidor Cònsul, Mercè Ibarz, Francesc Serès i Jesús Moncada, entre altres.

mitjançantFacebook.

L’ASCUMA organitza un taller de català per a millorar el vostre nivell i traduir el blog, la web i documents del vostre negoci turístic o empresa al Matarranya i al Baix Aragó.
 
El taller és gratuït, finançat pel GAL Bajo Aragón-Matarranya (OMEZYMA). Obtindreu un certificat d’assistència.
 
A més, us ajudem a preparar-vos per als exàmens oficials: Us podeu matricular ja a la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, el termini s’acaba el 30 d’abril.
 
El curs és intensiu de 40 hores i tindrà lloc al Centre d’Adults de Vall-de-roures en dilluns de 16,30 a 19 h i en dijous de 17,30 a 20 h.
 
Comencem el 6 de maig al 20 de juny.
Inscripcions fins al 3 de maig: A l’ASCUMA (tel. 978 851521) o al Centro de Adultos de Vall-de-roures (a l’Institut de Secundària) de 16 a 20 h de dilluns a dijous. 
 
ANIMEU-VOS-HI!!!


ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

Últims passos del PP i el PAR per a arraconar el català i l’aragonès | Xarxes socials i llengües.

Divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó. La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua.  El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.

L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP. Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)

AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013

26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte    

1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.

2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Enmiendas presentas al proyecto de ley.

mitjançantTemps de Franja 117.

Mercè Ibarz: ‘La indisciplina és necessària’ – VilaWeb.

—El llibre comença amb un relat menys fragmentat,La guerra vista des del mas’.

—L’experiment narratiu del ‘Repertori de passions’, que vaig escriure primer, m’hi va dur. Van sortir a raig els records de la guerra que m’han explicat a casa i que un dia o altre havia d’escriure. Escrivint-lo vaig entendre que en cada terra es concentra la guerra. I que, en el cas de Saidí i els voltants –cap a Lleida o cap a Fraga–, es concentra un dels nuclis greus de la guerra del 36. La construcció del canal d’Aragó i Catalunya a primers del segle XX és el preludi del que serà i del que no serà aquell temps de transformació. Experimentant s’arriba a poder dir el que fins aleshores no havies dit…

Continueu llegint Mercè Ibarz: ‘La indisciplina és necessària’ – VilaWeb.

– SUBVENCIONES PARA EL ARREGLO DE FACHADAS POR EL AYUNTAMIENTO DE FRAGA PARA EL AÑO 2013EN RÉGIMEN DE CONCURRENCIA COMPETITIVA
AYUNTAMIENTO DE FRAGA
Boletín Oficial de la Provincia de Huesca de 17/04/13
Más información en el Portal del Gobierno de Aragón

Al-Miknasiyya: Els límits medievals del terme de Mequinensa.

Els límits medievals del terme de Mequinensa

Per Jacinto Bonales.
Avui en dia el terme d’un municipi té un caire bàsicament administratiu, però en el transcurs dels segles medievals i moderns assolia unes connotacions i implicava unes relacions humanes força diferents. El terme era un espai viscut, sí, però també un marc jurídic de primer ordre car cada terme tenia un senyor que hi administrava justícia per compte propi. A més, el terme era un espai sobre el que s’exercien activitats econòmiques comunes: les pastures, per exemple, eren d’ús col·lectiu per a tot el poble, així com les fustes i llenyes extretes individualment dels espais comunals.
És per això que el “control” del terme, i dels seus límits, era una constant tant per part de les autoritats municipals com dels veïns singularment. Així per exemple a finals del segle XVIII i principis del segle XIX es van produir nombrosos problemes amb Almatret ja que tot sovint els mequinensans entraven al terme veí a tallar llenya (1). L’establiment i la consolidació d’uns límits físics estables fou un procés llarg i laboriós, no exempt de problemes i conflictes entre els diferents pobles.
El primer document relatiu a un límit físic de Mequinensa és la ja coneguda Carta de Partilla feta entre els prohoms de Fraga i el senyor de Mequinensa –Pere de Montcada– l’any 1246, publicada per José Salarrullana el  1921 (2). Aquest document és força singular, per quant qui arriba a l’acord d’establiment dels límits no és la Universitat o conjunt d’habitants de Mequinensa, sinó el seu senyor jurisdiccional. I no és d’estranyar ja que en aquest, Pere de Montcada renuncia a part del terme mequinensà en favor de Fraga a canvi de cent morabatins d’or. Però el més interessant és que s’indiquen els límits d’ambdues poblacions a la Vallporquera en explicar pas a pas el procés d’instal·lació de fites. Paga la pena copiar aquí el fragment:
ad descendendum podii Gelli usque in uno cingulo lapidum ad honbriam de valle Porchera. Secundam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porchera. Terciam, vero, fitam in alio podio ad hombriam de valle Porchera. Quartam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porchera. Quintam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porchera, quo est super viam, quam vadit ad bassam Porchi. Sextam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porquera, qui habet ibi plures pinos. Septimam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porquera, qui habet ibi plures pinos. Octavam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porquera, qui habet ibi unum pinum sicum. Nonam, vero fitam in alio podio ad honbriam de Valle Porquera in visione fluvii Hebri. Decimam, vero, fitam in rocha ad descendendum de valle Porquera usque in flumine Hebri, qui habet ibi tamariçes
Fita núm. 5 de la trenca de termes amb Torrent
És a dir, una línia de fites aixecades a l’obaga de la Vall Porquera que des del terme de Torrent descendeix fins al riu Ebre, amb ben poques referències i –a més– efímeres: un grup de pins, un pi sec… Malgrat tot, això no significa que perduts els pins, la línia desaparegués, ja que habitualment els homes d’ambdós pobles “seguirien” periòdicament la línia de fites per assegurar el seu manteniment.
Força diferent, pel que fa als actors del document, és la divisió de termes que un segle després es va efectuar entre Mequinensa i Favara (3). Efectivament, hagudes certes “raons” entre els homes d’ambdós pobles, l’any 1331 es van reunir els veïns de la nostra vila en Consell General als porxos de la plaça, i van decidir arribar a “pau i concòrdia” amb els de Favara, acte que es repetí en aquell poble amb assistència del seu senyor Joan Galindeç de Sesé. Els representants de tots dos pobles es van aplegar a Valclara, lloc de les disputes, per tal d’efectuar la partició dels termes. Per part de Mequinensa van assistir el batlle Joanot de Cardona, els jurats de la Universitat de cristians Guillem Costanç i Joan Sant Bravià, així com dotze prohoms cristians, als que es van unir els jurats de l’Aljama de sarraïns de Mequinença Agnit[..]d Corbet i Abçayt Dabcayt, acompanyats de tres estadants sarraïns de la nostra vila. Per part de Favara van comparèixer el seu senyor, els tres jurats de dita vila Guillem Fuse, Pere Gil i Ramon de Sosses, així com disset veïns. Es va procedir tot seguit a aixecar tota una sèrie de fites a la vall que completaven les creus picades a la roca que hi havia anteriorment. Paga la pena copiar també el text, redactat íntegrament en català.
“Primerament possam et fitam ·I· muyllo lo qual es de Miquinença et de Favara et de Casp […] al sol de la val de la Figuera en lestrem de la val de la Era que es el cami de Traves et de Casp, et del dit mullýo va a ferir a ·I· muýllo que es en la punta del estrem de la val de la Era, et del dit muýllo va a ferir a ·I· muýllo que es enla p[…]sta val de la era, et daquell muýllo va a una fita et muýllo que es en lestrem de la ombría de la val de la Era, et del dit muýllo va a ·I· muýllo que es en la ombria en vista de la val de la Era et del dit muýllo va a fe[rir a ·I· fita] et muyllo que es en lendret del barranch de les L[a]vanderes, et del dit muýllo va ferir a una fita et muýllo que es en dret de la cova de les Cabres et del dit muyllo va a fer[i]r a ·I· muyllo que es de sus la dita cova de les Cab[res, et de] dit muyllo va ferir a una fita et muýllo que es entre ab dues les coraliçes den Cardona, et del dit múyllo va a muýllo de ius la coraliça de la val del Coxo et del dit muýllo va a ·I· muýllo que es en la val del Coxo et [del dit muy]llo va á ferir, a ·I· muýllo que es en la serra de la val de la Era, et va altre muýllo que es en la dita serra et del dit muýllo va ferir a ·I· muýllo que es en mig de la val de la Era la qual val del muýllo an jus es terme de M[iqui]nença et del muýllo an sus es terme de Favara lo qual muýllo travese la dita val de la era et va a ferir a una creu et a ·I· muýllo que es en lestrem de la val de la Era vers la serra de Miquinença et de la dita creu et muýllo va f[erir an ·I·] muýllo que es en la serra de jus la val de la Era lo qual muýllo es lo primer de la serra endret del muýllo de mig de la val de la Era, et del dit muýllo va ferir, a ·I· muýllo que es en la Solana de la dita vall y del dit muyllo va ferir, a ·I· muýllo que es en la punta Pedregosa et del dit muýllo va ferir a ·I· mullýo que es en la serra de jus la val dels Cositz et del dit muýllo va a ·I· muýllo que es de jus la val dit Pere Cosit que es endret de la Era veylla, et del dit muýllo va ferir a una fita que es en mig de la val den Pere Cossit et de la dita fita va ferir a ·I· muýllo que es en la serra de sus la val del Pere Cossit et del dit muýllo va de muýllo en muýllo ferir a una fita del sol de la val de la Escoba et de la dita fita va ferir a ·I· muýllo que es en la serra sobre la vall de la Escoba, et del dit muýllo va ferir a ·I· muýllo que es en la serra de la val de la Era en ves Miquenença, et del dit muýllo va ferir a ·I· muýllo que es en la punta Pedregosa prop del cap de la val de la Era et del dit muýllo va ferir a ·I· muýllo que es de jus lo toçal de la val de la Era, et del dit muýllo va a ferir a ·I· muýllo lo qual es el Toçal de la Escoba que es muýllo dels termens de Miquenença et de Favara et de Nonasp prop lo camp den Pontz Ferrer estadant de Nonasp”
Totes dues poblacions es van comprometre a mantenir aquests límits sense cap disputa, sense poder traspassar la línia amb els respectius ramats; i s’imposaven, en cas d’incompliment, una multa de mil morabatins d’or alfonsins, que hauria de percebre el rei.
Les Tres Fites, trenca de termes amb Torrent i Fraga.
És segur que, com en aquests dos casos, al seu dia es van establir concòrdies o pactes pels límits entre Mequinensa i la Granja d’Escarp, Almatret, Faió, Nonasp, Caspe i Torrent de Cinca, però malauradament ores d’ara no disposem dels documents. Uns límits que es plasmen sobre els pergamins, però que en molts casos tenen un origen molt anterior, ja islàmic, ja romà, com és el cas de la trenca de termes entre Mequinensa i Torrent. Resten, emperò, els símbols d’aquells pactes entre els pobles: fites i creus repartides per tots els límits que en alguns casos han estat modernitzats –en la línia de trenca de províncies entre Torrent i Mequinensa, per exemple– i en d’altres s’han pogut conservar encara que lluny del seu lloc d’origen, com la pedra de les tres creus custodiada per l’associació Coses del Poble. Només una nota final: paga la pena atansar-se a les Tres Fites, lloc carregat de simbolisme i amb més de dos mil anys d’història.
Notes:
(1) Arxiu Històric de Lleida, Protocols notarials, núm. 1181. Plec documental sobre el procés judicial entre Almatret i Seròs a la Reial Audiència de Catalunya, any 1830. Informació testimonial. Multes aplicades a veïns de Mequinensa.
(2) José Salarrullana de Dios: “La Aljama de Moros Fraga” dins Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, núm. 7-9, 1921, pàgines 364-369.
(3) Ajuntament de Mequinensa, pergamí número 5. Agraïm a l’Ajuntament les facilitats per accedir al fons de pergamins municipals.

Presentació “Les cançons de la nostra gent” de Josep Galan.

dissabte, 20 / abril / 201319:00

 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘LES CANÇONS DE LA NOSTRA GENT’ DE JOSEP GALAN

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca presentarà el llibre Les cançons de la nostra gent de Josep Galan (Fraga, 1948-2005), el proper dissabte dia 20 d’abril a les 19h00, al saló d’actes del Palau Moncada de Fraga. Aquest llibre -núm. 2 de la col·lecció lo Rebost Digital- conté l’exhaustiu recull de cançons típiques de Fraga que va realitzar Galan, el qual va ser editat pel Govern d’Aragó el 1993 en la seua col·lecció “Pa de casa” -destinada a la producció en català a l’Aragó- i que des de fa anys es troba totalment exhaurit.

L’IEBC ha enllestit una reedició de luxe de l’obra més emblemàtica de Galan. Per començar, s’ha fet una revisió tipogràfica i ortogràfica de l’original. També s’han revistat les partitures manuscrites i s’han completat les informacions de les referències que l’autor va col·locar a final de cada capítol i del text en general, a través de notes a peu de pàgina, amb l’objectiu de contextualitzar les cançons i aclarir algunes qüestions. A més a més, s’han afegit il·lustracions, fetes per Ramon Mesalles Rué, i uns annexos amb documents diversos. Per últim, com a material complementari, s’ha afegit un CD amb una sèrie de cançons seleccionades.

Aquesta gravació, que representa la novetat més atractiva del projecte, va ser dirigida pels professors de música de l’Institut Musical Comarcal de Fraga Pili Calvet i Ramon Elías. El suport digital conté quaranta-quatre pistes amb temes basats en les cançons del cançoner, uns recitats i altres cantats, respectant la fonètica local. Les cançons s’han classificat en base a un punt de vista temàtic; per això, s’aprecia una estructura de quatre blocs ben diferenciats: primer, hi ha una petita mostra representativa de temes de falda, interpretats, lògicament, per una veu maternal; en segon lloc, un parell de cançons on interactua la veu maternal amb veus infantils; el tercer bloc, el més extens, se centra exclusivament en peces del món de la infància -igual que els del segon, totes elles interpretades per alumnes voluntaris de l’Institut Musical Comarcal de Fraga-; i per últim, el quart, que es correspon amb les cançons d’adults, en aquest cas, interpretades també per un conjunt de membres voluntaris de la Coral Fraga de manera altruista, igual que totes les altres aportacions esmentades anteriorment. Entre les cançons gravades, destaquen les més populars a Fraga, com “Galing-galong” i “Toca manetes”, pel que fa a les infantils i “Les figues verdes”, “A la vora del riu” i “Una maitinada fresca”, pel que fa a les d’adults.

Pel que fa als annexos del llibre, aquests estan formats per uns apunts per a una conferència -probablement pronunciada a Calaceit l’any 2001 en el marc de la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre- trobats a l’ordinador personal del Josep després de la seva mort l’any 2005, on explica, entre altres coses, la metodologia utilitzada en l’elaboració del cançoner; per quatre articles que es van publicar a la revista Batecs de l’IEBC-IEA, entre els anys 1988 i 1994, escrits per l’autor i que fan referència directament o indirectament a l’esmentada obra i per un article inèdit signat per Josep Galán i Anna Pérez sobre un antic costum oblidat per tothom a Fraga: “El caramello”.

Aquesta nova edició del cançoner és probablement el projecte més ambiciós dels vint-i-vuit anys d’història de la nostra l’entitat, no solament pels recursos humans –hi ha col·laborat una cinquantena de persones– i temps invertit –tres anys–, sinó també per l’elevat cost econòmic. La publicació ha comptat amb una contribució de l’Ajuntament de Fraga i de la comarca del Baix Cinca, i la col·laboració del Moviment Coral Català, que va cedir tres cançons enregistrades per la Coral de Fraga per a un altre projecte.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca us convida a la presentació del llibre Les cançons de la nostra gent, reedició musicada amb CD del llibre de Josep Galan. Tindrà lloc el proper dissabte dia 20 d’abril al Palau Montcada de Fraga, a les 19:00.

Invitacio__769_

El Blog de José María Becana: INTERVENCIÓN EN EL SENADO SOBRE LA LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN Y LA MEJORA DEL ESTADO AUTONÓMICO.

 

 

 

 

 

En el Pleno del Senado celebrado el día 9 de abril de 2013 hice mi intervención en lengua catalana, para denunciar la actitud arrogante y populista que el Partido Popular tuvo en las Cortes de Aragón, al anunciar el rechazo de todas las propuestas de los partidos PSOE, CHA e IU, porque “sólo pretendían sembrar de pinganillos Aragón”.

 

Probableme sea la última vez que un senador catalanoparlante de Aragón pueda intervenir en su lengua propia ante el Pleno del Senado porque el reglamento del Senado contempla la posiblidad de utilizar las lenguas catalana, euzkera y gallega, además del castello. Cuando se apruebe la nueva Ley de Lenguas de Aragón que promueve el PP, los aragoneses dejaremos de hablar aragonés y catalán para hablar por decreto “aragonés oriental” y “aragón septentrional”, y ninguna de estas lenguas están recogidas en el Reglamento.

 

Adjunto el texto y el enlace de la intervención.

 

 

 

MCI MOCIÓ 671/062 INSTA AL GOVERN A LA ADOPCIÓ DE DETERMINADES MESURES PER A LA MILLORA DEL FUNCIONAMENT DEL ESTAT AUTONÒMIC

 

Senyor President, senyories,

 

Permetim començar la meva intervenció en la llengua que parlem a les comarques orientals aragoneses mes de 60.000 ciutadans que ens sentim espanyols i aragonesos.

 

Ahir al parlament aragonés tots els grups de la oposició van abandonar la Ponència de la Llei de Llengües de Aragó quan la portaveu del PP va rebutjar totes les esmenes presentades argumentant que el seu partir no volia sembrar Aragó de “pinganillos”.

 

A la meua comunitat conviuen la llengua aragonesa parlada per unes 10.000 persones, la llengua catalana parlada en les seues varietats locals (fragatí, ribagorçà, lliterà…) amb una gran majoria de castellanoparlants i davant d aquest pluralisme i d aquesta riquesa cultural, el Partit Popular ha decidit derogar els drets de les minories, amb un discurs tristament irresponsable, antiacadèmic i populista. Es doncs la ultima oportunitat que com a senador tinc de parlar en aquesta càmera en la llengua pròpia, perquè quan el Partit Popular aprovi la nova llei de llengües parlaré Aragonès Oriental u Orienaragonès i deixaré d’entendrem amb els companys de Lleida, de Mallorca o de Valencia.

 

I aquesta introducció em serveix també per fixar la posició del Grup Parlamentari Socialista del Senat envers la Moció del PNV per a la millora del funcionament de l Estat Autonòmic Espanyol. Un Estat que des de la Constitució espanyola ha anat creixent en el respecte a la pluralitat lingüística i cultural i que amb la fórmula descentralitzadora ha desenvolupat el autogovern de les Comunitats i ha aconseguit una de les etapes de més progrés econòmic i cultural de la història contemporània d Espanya.

 

Com a grup parlamentari vam donar suport al Govern d Espanya va impulsar el procés d autogovern i  ho va fer durant les passades legislatures reformant sis Estatuts d Autonomía, la majoria dels qual aprovats per amplies majories en aquestes Corts Generals i fent funcionar les Comissions Mixtes de Transferències.

 

I avui, tot just un any i mig de govern del Partit Popular ens trobem en una Moció que demana millar el funcionament. I el que es pitjor, ens trobem en una situació molt preocupant en la organització territorial de l Estat perque en poc temps han crescut les veus i les iniciatives polítiques que demanen la segregació o la separació de l Estat Espanyol de una part important del territori.

 

Per aquesta raó considerem oportuna la Moció presentada pel Grup Parlamentari Basc, la considerem oportuna en el seu enunciat i en el seu primer punt. Però tenim matisos a fer a la proposta que desenvolupa el punt segon en relació a la Seguretat Social. I tenim una discrepància total al punt que fa referència a la Reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que vol resoldre el tema de les transferències estatutàries pendents de traspàs efectiu – es a dir de les competències incloses en els respectius Estatut d Autonomía, encara no transferides als Governs territorials- mitjançant una Sentència del Tribunal Constitucional. Ho hem dit sempre i ho repetim avui, els senadors i les senadores socialistes pensem que no li toca al Tribunal Constitucional organitzar els serveis administratius, valorar el seu cost econòmic i ordenar el traspàs de la Administració General a la Administració Autonòmica.

 

No li toca a un Òrgan Legislatiu que està creat per a protegir la llei, fer la feina política i administrativa que correspon al govern de l Estat i al govern Autonòmic. Hi ha problemes, es cert, però també es cert que hi ha altres fórmules per a treballarlos.

 

Parlava també de matisos a l apartat primer, perquè estem d acord en que una Comunitat demani unificar la propietat patrimonial de tots els equipament on s estàn prestant els serveis de salut, però això s ha de fer de manera que no afecti al valor del Patrimoni de la Tesorería General de la Seguretat Social, que en definitiva es el patrimoni de tots els treballadors espanyols.

 

Malgrat tot el nostre criteri es favorable a la proposta general del Grup Parlamentari Basc, en el seu enunciat i en una part important del contingut, perquè pensem que després d un any i mig de govern contrareformista i recentralitzador, avui es mes necessari que mai trobar fórmules de millora de funcionament de l Estat Autonòmic si seguim pensant que la solidaritat entre els pobles i el respecte a la seva diversitat social, política, lingüística i cultural, es la millor manera de fer de Espanya un país gran i modern.

 

Per tot això si la nostra esmena es aceptada, el Grup Parlamentari Socialista votarà favorablement la moció del Grup Parlamentari Basc.

Video de la Intervención
http://www.youtube.com/watch?v=nEvwqExf1c8&feature=youtu.be

Un espai de llibertat a Antena Zaragoza | Mas de Bringuè.

entrevista zaragoza radioD’esquerra a dreta: Màrio Sasot, Eugenio Mateo, Mari Carmen Horno y Rafael Castro, rodejats pels seus instruments orientals.

 

El passat dilluns, onze d’abril, vaig ser invitat per l’amic Eugenio Mateo a assistir al seu programa radiofònic El librepensador, als estudis de l’emissora local Antena Zaragoza, en una llarga i càlida entrevista per a parlar de les meues activitats professionals, socials i culturals.

Per primera vegada en els 50 anys llargs que en diferents etapes he estat vivint a la capital aragonesa i després d’estar treballant i lluitant pel català de la Franja en particular i pel reconeixement oficial del català i l’aragonès des de finals dels anys 70, és la primera vegada que se m’ha donat l’oportunitat d’expressar, en un clima distés i sense acritud, a la capital de l’Ebre, les meues opinions sobre aquests temes. La situació de recessió i abandó institucional del català i l’Aragonès, la unitat de la llengua, d’independentisme a Catalunya, la necessitat de que la gent de Saragossa  vage a la Franja i escolte la nostra llengua amb els ulls dels prejudicis i de l’enverinament mediàtic tancats, etc.

Com a rerefons d’aquesta agradable conversa, Mari Carmen Horno y Rafael Castro,  els altres invitats al programa, music terapeutes i membres del grup musical Re-Sonando, ens van traslladar més al est, molt més enllà de la Franja, amb musiques ressonants del Tibet, dels indis americans, que van contribuir a aquest clima de respecte i enteniment entre cultures.

Reprodueixo aquí el que va escriure Eugenio Mateo, responsable de la sala d’exposicions Adolfo Domínguez de Saragossa, al seu blog El librepensador , de les seues impressions personals després d’aquest espai radiofònic.

“En nuestro programa de ayer, Mario Sasot dejó clara su postura militante a favor del derecho de todos los pueblos al uso de su lengua materna. Todos los aragoneses que viven el Aragón oriental usan los distintos dialectos que tienen como esencia el catalán y por eso no se sienten menos aragoneses. Valiente Mario, al que muchos denuestan por puro prejuicio, cuya intelectualidad le permite autoridad en sus planteamientos.
Maricarmen Horno y Rafael Castro forman el Grupo Re-sonando, haciendo de la música terapia para el alma y los sentidos. Nos regalaron un pequeño concierto que consiguió que las ondas de radio vibraran traspasando actitudes y emociones. Reiki y filosofía oriental guían sus enseñanzas. Una experiencia pionera en la radio y nosotros fuimos los afortunados”.

L’oposició abandona avui la ponència de la Llei de Llengües | Lo finestró del Gràcia.

Els diputats del PSOE, CHA i IU d’Aragó abandonen avui la ponència de la Llei de Llengües que havia de debatre i esmenar aquesta Llei. Tant el PSOE com CHA i IU havien instat el Partit Popular a que canviés la coordinadora, María José Ferrando, la qual, a més de qüestionar barruerament el treball dels diputats de l’oposició, el passat 18 de març havia dit en roda de premsa, entre la estultícia i la demagògia, que per posar en marxa les propostes “estaríem parlant de que el primer any ens costaria al voltant de 35 milions d’euros, però després, anualment, serien uns 30 milions de despesa”. “Convé o és necessari fer aquesta inversió?”, va dir. “Estan disposats els aragonesos a malgastar els seus diners en més de 1.400 traductors de català i de la fabla? El PP creu que no i així ho mantindrem”, va asseverar. Va detallar Ferrando que serien necessaris “més de 24 milions de despesa en traductors de fabla i català, més de 5 milions d’euros per retolar la porta de cada administració, hospital, carrer, cada imprès i segell del Govern d’Aragó, cada paper oficial, absolutament tot”, va remarcar. A més, s’haurien de destinar “més de 3 milions a retolar tot el que tingui a veure amb accidents geogràfics, construccions, totes les carreteres, les autovies, cada barranc, riu, església, ermita, monuments o lloc geogràfic d’interès”, lo qual “ens sembla desgavellat i un malbaratament”. “S’omplirien de “pinganillos” les administracions”

Que voleu esperar del PP-PAR, quan en el seu projecte legislatiu no reconeix la realitat lingüística dels aragonesos que parlen altres llengües diferents del castellà i que fins i tot neguen l’existència del català a l’Aragó contra tot criteri científic!

Si els votants aragonesos
desitgen entrar en raó,
a aquells que neguen la llengua
que els retirin el seu vot.

¡Cuán largo me lo fiais, amigo Sancho!

La Mañana -- Mequinensa diseña un código QR para recorrer las antiguas calles con la ‘guía’ de Moncada

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.