La Franja

ISSUU – Temps de Franja. D10 by Temps de Franja.

Institut d’Estudis del BaixCinca.

ALS NOSTRES REPRESENTANTS EN L’AJUNTAMENT DE FRAGA

Us adrecem estes lletres enmig de la voràgine informativa que s’ha generat al voltant de l’aprovació a les Corts aragoneses d’una nova llei de llengües que condemna la nostra –si més no en el llargarut territori en què ens ha tocat viure– a no tindre per nom més que una llarga perífrasi –«lengua aragonesa propia del área oriental»– l’acrònim de la qual –repetit en la premsa i en les xarxes socials fins a la sacietat– ens resistim a reproduir.

A banda de la qüestió nominal, la nostra petició és, senzillament, que des de l’Ajuntament protegiu i promocioneu la nostra llengua, com, d’altra banda, vau prometre en la campanya electoral a les darreres eleccions municipals.

Entenem que protegir i promocionar vol dir afavorir, des de l’Ajuntament en tots aquells àmbits de la seua competència, l’ús natural de la nostra llengua, vetllant per les formes genuïnes que li són pròpies, sense complexos d’inferioritat ni falses coartades.

Per tant, l’Ajuntament pot protegir i promocionar l’ús de la nostra llengua en els comunicats adreçats a la ciutadania, ens els mitjans de comunicació de gestió municipal (Ràdio Fraga, Lo pedrís), en les intervencions públiques formals o informals dels membres del consistori, en els plens municipals, en la retolació viària, en la documentació o en els fulletons diversos editats des d’instàncies municipals, en els diferents actes no necessàriament de caràcter cultural… per no esmentar moltes altres oportunitats de protegir la nostra llengua promocionant-ne el seu ús habitual.

La gent de Fraga tenim devoció pel vestit de faldetes. Hi ha qui se’l posa el Dia de la faldeta i qui només ix a retratar estampats i textures, però tothom el sentim molt nostre. Ara, ningú es planteja vestir-se de faldetes l’endemà d’aquell dia. Les faldetes no estan fetes per a la vida moderna: han perdut la seua utilitat de peça de vestir quotidiana per adquirir un valor simbòlic d’identitat col·lectiva.

Siguem clars. Si el que es pretén és anar arraconant la nostra parla a una mostra folklòrica (tan simbòlica com vulgueu) com ho són les faldetes, que només eixoregem un dia a l’any, estem en el bon camí: en un parell de generacions lo fragatí no serà més que el record del que parlaven les nostres jaies i el nom –escrit amb més o menys encert– d’una penya o d’una estampa del Dia de la Faldeta.

Si, pel contrari, volem que la nostra llengua –coneguda internacionalment com a català– ens sobrevisca a nosaltres mateixos, ens l’hem de posar cada dia i en tota circumstància, única manera de promocionar-la i de protegir-la de caure en desús. Altrament, lo fragatí deixarà de parlar-se i tothom, també els nostres representants a l’Ajuntament per la responsabilitat que us pertoca, en serem còmplices.

Junta de l’IEBC-IEA, juny de 2013

A diputación de Uesca y os concellos de L’Aínsa y Exeya refusan tamién a lei de no luengas | Arredol.

Manifestación por a igualdat d’as luengas en l’anyo 2009

O refús contra la lei de no luengas contina espardindo-se por diferents entes administrativos. O concello d’Alcampell ya la refusó a los pocos diyas d’aprebar-se y, dende diferents concellos d’a franja, se anunció que se empentarían iniciativas parellanas de refús ta ista lei. En ista semana, os concellos de Exeya, en Cinco Villas y L’Aínsa, en Sobrarbe, s’han sumau de diferents trazas a lo refús. A zaguer institución, por agora, y a primer supralocal en fer-lo ye a Diputación Provincial de Uesca, que aprebó una propuesta de lei d’o PSOE demandando que se derogue a nueva lei.

O concello de L’Aínsa refusó o martes a lei de no luengas, en aprebar-se a moción presentada por IU, a on que antimás demandaba a lo Gubierno que continasen as “actividatz y programas d’amostranza de l’aragonés y o catalán en os centros educativos”. A moción estió refirmada por os concellers de CHA y IU, l’alcalde, d’o PSOE y dos concellers d’iste partiu. Atro conceller d’o PSOE y o d’o PP en votoron en contra y o conceller d’o PAR s’abstenió. Marisa Ventero, portavoz de IU en o concello sobrarbense, criticó que os concellos tenesen a competencia de decidir o nombre d’as luengas remerando que istos no son “entidatz scientificas” y que d’as dos academias d’a lei anterior se pasase a nomás una “ta no haber d’admitir a existencia d’o catalán”.

En Exeya estió o miercols, a iniciativa de CHA, que o concello demandó “maximo respeto t’os fablants d’as luengas minoritarias d’Aragón” y que no “s’aplicase ni desembolicase” a lei de no luengas, en incumplir a Constitución, l’Estatuto d’Autonomía y a Carta Europea d’as luengas rechionals u minoritarias”. Alberto Celma, portavoz de CHA en o concello, declaró que “ista situación afecta a os dreitos d’a ciudadanía aragonesa y a la historia y dignidat d’iste país”. “Cuanto a l’aragonés – dició Celma – luenga privativa d’Aragón que se charró en quasi tot lo nuestro territorio y d’a que habríanos d’estar argüellosos, con ista lei ye en serio risque de pasar a estar luenga muerta y ya no será luenga de dengún”.

A Diputación Provincial de Uesca, se sumaba o chueves ta ista mena d’iniviativas. A mayoría d’o PSOE, con tretze votos debant d’os nueu d’o PP y os tres d’o PAR, conseguiba aprebar a propuesta de lei  a on que se demanda a derogación d’a lei. En a propuesta considera que s’ha feito un “ridiculo historico en clamar LAPAO a lo catalán y LAPAPYP a l’aragonés“. Tamién se i expresaba “a temor” de que a nueva lei chenerase problemas en prebar de convalidat o catalán ta estudiar u treballar en Catalunya.

A moción esfendeba a necesidat de preservar y espardir catalán y aragonés “en todas as dembas que las sientan como propias”. O PSOE ha lamentau que o gubierno “renunciase a recuperar y potenciar l’aragonés” y que no metese en marcha una “autentica politica propia cuanto a lo catalán, en estar ista una luenga propia, historica y tradicional en Aragón”.

Dende difuera d’Aragón, tamién bi ha habiu institucions que han refusau a zaguer modificación d’a lei de luengas que no reconoix a l’aragonés y o catalán como tals. O concello de Tortosa u a Diputación Provincial de Leida en son eixemplos.

D’atra man, tamién s’ha creyau una colla de lectors de Jesús Moncada, escritor en catalán naixiu de Mequinenza, qui son promovendo un manifiesto en contra d’ista lei. Iste se suma a lo promoviu por as principals asociacions en esfensa de l’aragonés, que facioron publico o pasau 29 de mayo.

Quiers leyer cosas parellanas?

Representants de concellos catalanofablants d’Aragón refusan en Mequinenza

O concello d’Alcampell, o primer en refusar a

Sobre as luengas d’Aragón

O gubierno apreba a lei de no-luengas a

Convergència i Unió estendrà per tota l’administració local una moció de rebuig a la denominació de LAPAO que ha rebut el català que es parla a la Franja de Ponent després de l’aprovació fa unes setmanes de la reforma de la Llei de llengües d’Aragó. La moció demana al govern aragonès que es respecti i protegeixi el català com a patrimoni de la zona.  De fet la rebolta a la franja es considerable. El passat dissabte representants de 28 ajuntaments de la Franja aragonesa catalonoparlant, la majoria socialistes però també del PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF) i fins i tot un del PP, a més d’edils de la Chunta Aragonesista, van subscriure a Mequinensa el manifest per a la defensa del català en aquesta zona i en contra de la denominació de Lapao. Avui volem parlar de les diferents iniciatives que es volen tirar endavant , per fer marxa enrere en aquest llei de llengues  que alguns consideren que nomes te un objectiu , eliminar tot allo que fa olor a catala o catalunya. Per aquest motiu hem convidat a la Marta Canales. Ella es la Secretaria genetral de CDC a la Franja.

L’atur registrat a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya de Lleida va baixar al maig en 1.987 persones, el major descens percentual de tot Catalunya (-5,98%) i un dels més destacats de tot l’Estat espanyol, només superat per les Illes Balears, segons les dades que ha fet públiques aquest dimarts el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Amb aquest descens, el nombre total d’aturats a les comarques lleidatanes se situa en 31.235 al maig.

Pel que fa al conjunt de Catalunya, l’atur va disminuir al maig en 14.829 persones fins a les 642.166, un 2,26% menys que el mes anterior. En el balanç anual, la desocupació suma al maig 11.234 aturats més que fa un any . Aquesta és la segona caiguda més intensa de l’atur en un mes de maig que s’ha vist a Catalunya des del començament de la crisi el 2008, només superada pel maig del 2010 quan el descens va ser de 18.920 persones en relació amb el mes anterior.
En el conjunt de l’estat espanyol l’atur registrat va baixar el maig per tercer mes consecutiu, amb 98.265 aturats menys, amb el que el total de desocupats es va situar en 4.890.928 (l’1,97 % menys), segons les dades publicades aquest dilluns pel Ministeri. Des del maig de 2012, l’atur a Espanya s’ha incrementat en 176.806 persones, el 3,75 %.

La Diputació d’Osca defensa que la llengua que es parla a la Franja és el català i no el LAPAO.

Nova iniciativa a favor del català a la Franja de Ponent. La Diputació d’Osca aprovarà aquest dijous una moció que defensa que la llengua que es parla a la Franja és el català i no el LAPAO, com diu la nova llei de llengües aragonesa. La moció, que també demana la derogació d’aquesta norma, l’ha presentada el grup socialista, que hi té majoria absoluta.

L’objectiu de la proposta és mostrar el rebuig a la denominació de LAPAO, que qualifica de “ridícul històric”. A la moció socialista també es destaca la preocupació pels problemes que pot causar aquesta llei als habitants de la Franja a l’hora de convalidar els seus estudis de català. Miquel Gràcia, vicepresident de la Diputació d’Osca i alcalde d’Areny de Noguera, a la Ribagorça, critica la decisió de les Corts d’Aragó: “Això comporta uns perjudicis directes, com poden ser els acords que teníem a Catalunya de la convalidació del tema del català en determinats nivells quan aquests estudiants aragonesos van a la Universitat de Lleida, a Barcelona, o a treballar a la part catalana“.

Mentrestant, més de 8.000 persones han signat un manifest a internet contra la denominació de LAPAO. El promouen lectors de l’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada. Entre els firmants hi ha escriptors com Jaume Cabré i Pep Coll, polítics i també actrius com Montserrat Carulla.

Una trentena d’alcaldes aragonesos de pobles catalanoparlants van reclamar aquest dissabte a Mequinensa que es derogui la llei de llengües de l’Aragó i que continuï l’ensenyament en català.

Lectors de Jesús Moncada promouen un manifest contra la llei de llengües de l’Aragó – VilaWeb.

‘Reivindiquem el català de Jesús Moncada, no a LAPAO‘. Amb aquest títol un grup de lectors de l’escriptor de Mequinensa ha promogut un manifest de defensa de la llengua i contra la llei de llengües aragonesa. Ja han arreplegat més de vuit mil signatures, entre les quals es destaquen les de Jaume Cabré, Pep Coll, Marcel Fité, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, diputats, batlles i professors universitaris, i gent de tot el país.

El manifests rebutja ‘la ignominiosa llei que promou la fragmentació de la llengua’ i avisa que la LAPAO ‘no és només un insult per als parlants de la llengua catalana’ sinó també ‘una estratègia de desmembrament d’una realitat cultural que ens uneix arreu dels territoris de parla comuna’. Alerta del genocidi cultural, que ‘atempta contra la literatura, esbiaixant un cànon literari comú’, i recorda que Jesús Moncada ‘ha aportat al cànon literari català una gran diversitat de mots i d’expressions del català occidental, per la qual cosa ha enriquit el vocabulari i ha creat lligams entre els territoris de parla catalana que, sistemàticament, s’intenta de trencar’. 

El Punt Avui publica un article del lingüista Hugo Sorolla sobre la denominació Lapao aplicada al català de la Franja.

Llegiu: 29DCAT_020_CO_2_20130528225528 – 94.

Demà dimecres, Jornada Sociolingüística a Lleida sobre la Franja i la Catalunya del Nord | Xarxes socials i llengües.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha programat per a demà la Jornada Sociolingüística 2013, amb la participació de Gentil Puig, sobre la Catalunya del Nord, i una taula redona sobre el català a la Franja on hi participen Ramon Sistac (UdL i IEC), Alberto Moragrega, alcalde de Beseit (Matarranya) i exemembre del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i Natxo Sorolla (Xarxa CRUSCAT-IEC, CUSC-UB).

La seua vigència serà a partir de 24 de juny de 2013

SECCIÓN I. Disposiciones Generales.

Rango: LEY

Fecha de disposición: 9/05/13

Fecha de Publicación: 24/05/13

Número de boletín: 100

Órgano emisor: PRESIDENCIA DEL GOBIERNO DE ARAGÓN

Título: LEY 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Texto:

En nombre del Rey y como Presidenta de la Comunidad Autónoma de Aragón, promulgo la presente Ley, aprobada por las Cortes de Aragón y ordeno se publique en el “Boletín Oficial de Aragón” y en el “Boletín Oficial del Estado”, todo ello de conformidad con lo dispuesto en el artículo 45 del Estatuto de Autonomía de Aragón.

PREÁMBULO continue reading…

Ecos d’o LAPAO y o LAPAPYP | Purnas en o zierzo.

0016CAR0.pdf.

Reunidos en Mequinenza,  el  día uno de junio de dos mil trece, representantes de los ayuntamientos aragoneses:

 DECLARACIÓN

VALORAMOS, casi treinta años después de la primera Declaración de Mequinensa, el trabajo realizado por el Gobierno de Aragón, presidido por diferentes partidos políticos, en la enseñanza de la Lengua Catalana en los centros educativos de nuestros municipios, que con carácter voluntario tiene matriculados a más de 4.000 alumnos, repartidos en unos 50 centros,  durante el presente curso escolar. Así como el convenio con la administración educativa catalana que ha permitido expedir más 900 títulos de nivel B o C a los alumnos aragoneses desde 2009.

LAMENTAMOS el ridículo universal que han hecho el Gobierno y las Cortes de Aragón al modificar el nombre de las Lenguas Propias de Aragón, inventando las referencias LAPAO y LAPAPYP para sustituir la Lengua Catalana y la Lengua Aragonesa, sin ningún fundamento científico ni académico que avale dicha denominación y con el informe contrario del Consejo Escolar de Aragón.

RECHAZAMOS ROTUNDAMENTE los artículos 2 y 5 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, absolutamente inútiles porque la identidad de una lengua no se establece por una mayoría parlamentaria coyuntural en el tiempo.  Con estas modificaciones, el Gobierno de Aragón renuncia al mandato estatutario de proteger y recuperar las lenguas propias de Aragón y condena definitivamente a muerte a la Lengua Aragonesa que aún sobrevive y deja la protección del catalán en manos de la comunidad vecina, a pesar de que la lengua catalana es también una lengua propia, histórica y tradicional en Aragón.

EXPRESAMOS LA PREOCUPACIÓN de los vecinos de nuestros pueblos y de las Asociaciones de Madres y Padres de que estas modificaciones puedan poner en peligro la continuidad de la enseñanza de la lengua catalana y de las titulaciones en los niveles B y C en los centros educativos, si el Gobierno cambia el nombre de la asignatura, su contenido o la cualificación del profesorado que la imparte.

Por todo ello,

SOLICITAMOS la derogación inmediata de la nueva Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón y la continuidad de la enseñanza de las lenguas minoritarias propias de Aragón en los centros educativos, así como su uso en las relaciones de los hablantes con la administración local y autonómica.

NOS COMPROMETEMOS a presentar mociones en todos los ayuntamientos que impulsen la formación y el prestigio de nuestra lengua, en lugar de convertirla en un elemento de polémica y confrontación, reconociendo a la Universidad de Zaragoza y a las instituciones académicas y científicas la competencia y la autoridad filológica para establecer el nombre de las lenguas propias y las regulaciones y normativas necesarias para garantizar su recuperación, enseñanza y uso habitual en las formas oral y escrita.

PROMOVEREMOS cuantas actuaciones sean necesarias ante la administración de justicia, Tribunal Constitucional y autoridades europeas para defender la denominación de nuestra lengua y los derechos de sus hablantes, tal como establece la Constitución Española y la Carta Europea de Lenguas Minoritarias ratificada por el Reino de España en 2001

Primer texto en Lapao tras la aprobación de la nueva Ley de Lenguas de Aragón.

El Partido Aragonés de Fraga ha dado a conocer un comunicado en bilingüe castellano-fragatí, (modalidad lingüística del Aragonés Oriental, según informan en el mismo texto sus autores) en donde se congratulan de la aprobación de la nueva Ley de lenguas por parte del gobierno de Aragón PP-PAR.

La versión “fragatina” del texto, que reproducimos íntegra a continuación, consiste en una transcripción fonética directa, con grafía castellanizada y con algunas normas del aragonés general y del vasco, como el uso exclusivo de la letra b para los fonemas bilabiales, independientemente del origen latino de la palabra transcrita, del habla catalana de Fraga.

Sus responsables manifiestan no ser contrarios a la impartición de clases de catalán en las escuelas de la zona, que siguen de manera voluntaria el 95% de los alumnos catalanohablantes del Bajo Cinca /Baix Cinca desde el año 95, “siempre que no se relacione ese idioma con el fragatino”, para el que piden que se organicen a partir de ahora clases optativas como una materia diferenciada del catalán.

He aquí el texto del comunicado en la Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental (‘lapao’), según la nueva Ley de Lenguas de Aragón.

Lo Partit Aragonés de Fraga bol informá a tots los fragatíns que:

– ¿Lo passat 9 de Mach les Corts de Aragó ban aprobá una Lley de Llengües que, per primé camí, recononeix lo nostre bollgut parlá fragatí, y’l cllassifique en l’aragonés oriental, definició en que se designe al conchún de modalidats aragoneses propies que parlem a les comarques orientals de Aragó. La Lley reconeix que a Aragó, ademés del español, se parle aragonés: aragonés oriental a l’área o zona oriental y altoaragonés o aragonés septentrional al Pre-pirineu y Pirineu.

 – ¿La anterió lley de llengües que ba presentá lo PSOE, en solitari y sense contá en l’apoyo del seu socio de gobern, lo PAR, ba eixí entabán en un apoyo minim, de la CHA. Ara esta noba Lley de Llengües, que s’a aprobat per les Corts d’Aragó en una mayoría mol més amplla y per tan mol més democrática, ratifique lo sentí dels aragonesos.

– ¿En la creació, esperem que pronte, de la Academia Aragonesa de la Llengua podrem regularisá lo nostre Fragatí, salbanlo dels que lo bolíen convertí en part del catalá y dels altres que’l despreciaen.
Desde’l PAR considerem lo Fragatí com Patrimoni llingüístic d’Aragó.

– ¿Lo idioma catalá se continuará enseñán boluntariamén als centros escolars, com asda ara, pero als chiquets se lis dirá que lo que lis enseñen é catalá, no la seua llengua materna fragatina. La Lley prebeu que en un futur y, també de forma boluntaria, los alumnos que u bullguen podrán estudiá aragonés oriental en la modalidat propia dels seus poblles, en est cas lo fragatí.

– ¿BOLEM DESMENTÍ PÚBLLICAMEN Y DENUNCIÁ LO PERCHUICI INTERESSAT QUE DESDE LO NACIONALISME CATALANISTA, SEGUIT PEL PSOE, CHA Y IU, S’ESTÁ FEN AL FRAGATÍ Y, EN CHENERAL, AL ARAGONÉS ORIENTAL. LO NACIONALISME CATALÁ S’A INBENTAT LOS NOMS DE “’lapao’” y “lapapyp” PA REFERÍ’S AL ARAGONÉS ORIENTAL Y AL ALTOARAGONÉS. ESTES DENOMINACIÓNS SON FALSES Y DESDE ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUÑA Y DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, SEGUITS PEL PSOE-CHA-IU, AN INTENTAT ENGAÑÁ A LA CHEN Y FELIS CREURE QUE SON LOS NOMS QUE LA LLEY DONE A LA NOSTRA LLENGUA, LO QUE É TOTALMÉN FALS; A LA LLEY NO APAREIXEN NI UN SOL CAMÍ EIXES EXPRESIÓNS.

– ¿Finalmén, esta Lley é una Lley de Drets y no de Oblligacions com a la anterió. Mols beíns de Fraga, Miquerensa, Tamarit, Altorricó, La Codoñera, Alcampell, etc. ban acompañá al PAR en la sessió plenaria del passat 9 de Mach a les Corts d’Aragó agón se ba aprobá la Lley. Desde astí lo nostre més gran agraimén.

Ft.: PAR de Fraga.

Temps de Franja digital 9.

El català a la franja de ponent: Natxo Sorolla, sociolingüista, Ramon Sistac, professor dialectologia UdL.

Vegeu el vídeo

Política

El català a la franja de ponent: Natxo Sorolla, sociolingüista, Ramon Sistac, professor dialectologia UdL