La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Baix Cinca
Els representants de la Plataforma per la Llengua, Eloi Torrents i Isabel Romano, juntament amb l’alcalde d’El Campell
15-10-2013
La Plataforma per la Llengua dóna lots de jocs de taula en català a instituts de la Franja en suport a l’ensenyament en català i contra la llei del LAPAO
Els representants de la Plataforma per la Llengua han realitzat avui mateix les donacions en mà amb el suport i la col·laboració de l’alcalde d’El Campell, Josep Anton Chauvell, que fou el primer consistori a rebutjar la Llei de Llengües del govern aragonès, i de l’empresa Devir, que ha cedit els jocs. Amb aquesta donació l’entitat vol mostrar el seu suport a l’ensenyament en català en aquest territori i rebutjar la Llei de Llengües del govern aragonès que margina el català.
La Plataforma per la Llengua ha realitzat donacions de lots de jocs de taula en català (Verbàlia, Catan, Carcassonne, entre d’altres) a diferents centres d’educació secundària de la Franja de Ponent. Amb aquesta donació, l’entitat vol donar suport, de manera efectiva i original, a l’ensenyament en llengua catalana en aquest territori, on el català pateix una situació de marginació, agreujada per la recent aprovació de la Llei de Llengües aragonesa, que no només deixa en paper mullat els tímids avenços en el reconeixement del català a l’Aragó aconseguits en els darrers 30 anys, sinó que també rebateja el català com a LAPAO (Lengua aragonesa propia del área oriental) i no reconeix la unitat de la llengua catalana. La donació ha comptat amb el suport i la col·laboració de l’alcalde d’El Campell, Josep Anton Chauvell, que fou el primer batlle de la Franja de Ponent a refusar la nova Llei de Llengües i de l’empresa Devir, que ha cedit desinteressadament els jocs de taula.
La Plataforma per la Llengua vol denunciar que la Llei de llengües aprovada per les Corts d’Aragó és contrària a la pròpia Constitució espanyola, atès que nega el caràcter de llengua oficial al català i l’aragonès a l’Aragó, contravenint l’article 3 de l’esmentada constitució, que estableix que el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat i que les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts. La recent normativa tampoc s’adapta als mínims establerts en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, tractat internacional impulsat pel Consell d’Europa i signat i ratificat per l’Estat espanyol, i per tant, d’obligat acompliment pel govern espanyol i aragonès.
La Plataforma per la Llengua es compromet a donar suport a totes les accions judicials i polítiques que batlles, regidors i societat civil de la Franja decideixin emprendre contra la Llei de Llengües aprovada per les Corts d’Aragó i en defensa de l’ensenyament en català, tant al Tribunal Constitucional com a les instàncies europees com la Unió Europea i el Consell d’Europa. I a denunciar la situació de total desprotecció en què queda el català després de l’aprovació de la normativa i la manca de drets lingüístics que pateixen els ciutadans de la Franja.
Les donacions inclouen lots amb els jocs de taula Verbàlia, Catan, Carcassonne, El desert prohibit i L’Illa prohibida, de Devir, que els representants de la Plataforma per la Llengua Eloi Torrents i Isabel Romano han entregat en mà als centres d’educació secundària de les comarques de la Llitera i el Baix Cinca.
Història de Saidí època medieval
Joaquín Salleras Clarió, José María Pascual
Panadés. Saidí, Osca: Associació Lo
Branquil, 2013
El aragonés : una lengua románica
[coordinador general, José Ignacio López
Susín; equipo de redacción y textos Alberto
Gracia…et al.]. Uesca: Publicazións d´o
Consello d´a Fabla Aragonesa; Zaragoza:
Rolde de Estudios Aragoneses, 2012
Entrevista a El Temps: “Franja insultada” | Xarxes socials i llengües.
Entrevista a El Temps: “Franja insultada” 15 octubre 15UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.
Tags: el temps, Franja
trackback , edit post
Fa unes setmanes, també en plena efervescència de la II Llei de Llengües d’Aragó, vam estar conversant amb els periodistes de El Temps. Ens vam trobar amb ells a Fraga, aprofitant l’últim treball de camp que ham fet als alumnes de diferents poblacions de la Franja. Hem fet seguiment de la resocialització dels alumnes des que estaven a 6è de primària fins ara que acaben les FP i batxillerats. En tot cas, tos deixo l’excel·lent reportatge que va fer El Temps, amb múltiples veus del territori (pdf).
Alcaldessa de Mequinensa: “Ens diuen que parlem Lapao i això ens genera problemes d’identitat”
oct. 7BaixMontseny.info: “Ens diuen que parlem Lapao i això ens genera problemes d’identitat”.
Magda Godia, alcaldessa de Mequinensa, carrega contra el Govern d’Aragó en l’acte d’agermanament amb en Arbúcies
Alcentre de la imatge l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga, i l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia Foto: DBM
Els ajuntaments d’Arbúcies i Mequinensa han signat un acord d’agermanament que acostarà el poble del peu del Montseny amb el de la Franja de Ponent. L’acord estableix la voluntat de portar a terme una col·laboració estable que permeti intercanviar experiències en l’àmbit cultural, esportiu i social. També mostra la voluntat de desenvolupar programes d’intercanvi entre entitats de les dues poblacions de manera periòdica, i la decisió d’esdevenir viles agermanades, “amb l’objectiu de construïr, des de la diversitat, un futur de progrés i llibertat pels nostres convilatans”, es diu a l’acord que han signat els alcaldes d’Arbúcies, Pere Garriga, i de Mequinensa, Magda Godia.
Arbúcies té ja agermanements amb Salses, a Catalunya Nord, Vilafranca de Bonany, a les Illes, i Torreblanca, al Païs Valencià. “Feia falta incorporar un poble de la Franja de Ponent. I Mequinensa, per la seva lluita en defensa de la seva identitat i de la llengua catalana, ens va semblar el més indicat. Volem establir llaços en tots els camps i donar suport a les iniciatives que ja esteu portant a terme”.
La delegació de Mequinensa va estar formada per l’alcaldessa, Magda Godia, el tinent d’alcalde, Antoni Llop, i la regidora de cultura, Gemma Nadal. “Som un poble de frontera de parla catalana. Ara ens diuen que parlem Lapao i això ens genera problemes d’identitat. Jo parlo català de Mequinensa”. En aquest sentit, Magda Godia diu que se senten relegats i “defensem la nostra llegua amb arguments científics i culturals”, però el Govern d’Aragó no en vol saber res, etziba l’alcaldessa de Mequinensa. Assenyala també que són conscients del que són, del que volen i del que senten i np volen donar cap pas enrera.
A l’acte hi varen assistir també representants de moltes entitats arbucienques, que varen mostrar la seva satisfacció per l’agermanament i varen iniciar els contactes per tal d’intercanviar visites i activitats. L’acord d’agermanament es va prendre per unanimitat de totes les forces polítiques d’Arbúcies.
Twitter / MartaKnales: #CDF Cursos de català a #Fraga ….
#CDF Cursos de català a #Fraga nivell C i D _ Convergència Democràtica de la Franja pic.twitter.com/MGAETh3kTv
Twitter / chunta: @Chesusyuste recuerda en el ….
@Chesusyuste recuerda en el Congreso a los mineros de la cuenca de Mequineza en Aragón en su reclamación para que ENDESA use su carbón
Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas de Aragón.
El recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.
El Tribunal Constitucional ha admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas. Este recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.
Chesus Yuste, promotor del recurso, considera que “la admisión a trámite es un éxito de la oposición y un varapalo serio al actual Gobierno de Aragón. Sin duda, es una buena noticia para el patrimonio lingüístico aragonés, que se encuentra en peligro con la norma destructiva e inculta impulsada por el PP-PAR”. Yuste ha felicitado al equipo jurídico encabezado por el catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Zaragoza Ángel Garcés y les ha agradecido el excelente trabajo realizado, que ha pasado con éxito la criba inicial del Tribunal Constitucional.
El Diputado aragonesista recuerda que esta ley de lenguas del PP-PAR vulnera la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias, un Tratado europeo ratificado por el Gobierno estatal en la época de Aznar. Este incumplimiento se observa en diferentes partes de la Ley “desde el momento en el que ni se atreven a llamar por su nombre al aragonés y al catalán”.
Chesús Yuste ha añadido que “nos preocupa especialmente la situación en la que queda el aragonés con la Ley. El catalán seguirá contado con protección en otras Comunidades Autónomas, pero esta Ley podría significar que se abandone el aragonés a su suerte y condenarlo a desaparecer en una generación”.
30 ANYS ESCRIBINT A LA VANGUARDIA | Mas de Bringuè.
El diumenge 25 de setembre de 1983 vaig veure publicat el meu primer article a La Vanguardia. Es tractava d’un dels tres reportatges que em van encarregar, per mitjà del meu amic i paisà de Saidí, Joaquim Ibarz, llavors ja corresponsal a Mèxic d’aquest diari, per a donar a conèixer als lectors de Catalunya la situació social, econòmica, cultural i lingüística de les diverses comarques de la Franja, que ja en aquells moments, començaven a reclamar atenció i el reconeixement de la seua realitat lingüística. Aquell primer treball (que reproduïm en aquest blog) estava centrat en la part més septentrional de la Franja, la Ribagorça oriental. En posteriors diumenges van sortir els altres dos reportatges: un dedicat a la Llitera i el Baix Cinca (2-10-83) i un sobre el Matarranya (9-10-83).
A partir d’eixes publicacions, el redactor en cap de Nacional i Comarques, el periodista i novel•lista Francesc González Ledesma, em va proposar, per consell de l’amic Eugeni Madueño, vell company de feines passades a la revista Grama de Santa Coloma i del diari Tele-Expres als anys 70, portar la corresponsalia de La Vanguardia a l’ Aragó, que en aquells moments estava vacant. Vaig acceptar i… fins ara. Des de llavors, han sigut centenars d’articles (cròniques, notícies breus, reportatges, entrevistes…) potser prop de dos mil, els que m’han publicat a les diferents seccions del diari: política, economia, societat – tendències, cultura, esports, etc. A més d’aquells primers articles sobre la Franja, tema sobre el que hem fet una abundant i constant cobertura (l’últim va ser aquest mes d’agost sobre els 30 anys de la Llibreria Serret de Vall-de-roures), he estat testimoni de nombrosos fets que han marcat la història informativa d’Aragó: els greus atemptats perpetrats per ETA i GRAPO, el cas Roldán, la primera festa de “tions” de Plan, les inundacions de Biescas, la candidatura i la celebració de la Expo Saragossa 2008, les successives eleccions autonòmiques i municipals, amb entrevistes als diferents presidents regionals elegits (Santiago Marraco, Hipólito Gómez de las Roces, Emilio Eiroa, Marcel•lí Iglesias…), ressenya d’exposicions artístiques de rellevància internacional, els festivals de Cine d’Osca i de música ètnica “Pirineus Sud, etc…
També he estat testimoni dels diferents canvis i etapes per les que ha passat en aquestes tres dècades aquest veterà i prestigiós diari barcelonès: canvis en el format, el disseny i les formes d’impressió; relleus en la direcció del diari, en los caps de secció, en els enfocaments informatius, i editorials; canvis en los sistemes de transmissió de les cròniques, des de la trucada telefònica a cobro revertit fins al correu electrònic , etc.
A tot ens hem tingut que adaptar els corresponsals “de províncies” però sempre ens ha guiat l’afany de que el pols de l’actualitat d’aquesta oblidada regió espanyola pogués bategar, de tant en tant, en algun racó de la premsa d’àmbit estatal i general.
Des d’ací vull esmentar i agrair la presència inseparable, al meu costat sempre, des d’abans de començar jo, com a corresponsal del diari “El País” i actualment com a corresponsal de “El mundo”, del periodista i escriptor Javier Ortega, vell amic. Junts hem trescat molts camins informatius en aquestes tres dècades i junts ens hem animat i consolat mútuament davant els infortunis i els oblits, menyspreus i incomprensions que de vegades sofrim des de les estressades i llunyanes redaccions dels nostres propis diaris. També vull acorda’m de l’actual delegada d’Europa Press a l’Aragó, Alicia Ibarés, amb la qual vam treballar junts a la corresponsalia uns anys, i a la qual agraeixo la seua leialtat, amistat i professionalitat.
23ª Trobada Cultural del Matarranya
Calaceit, dissabte 21 de setembre de 2013
PROGRAMA D’ACTES
Dissabte 21
11:15 Saló de Plens de l’Ajuntament.
Benvinguda institucional i parlament de l’Alcalde de Calaceit, Sr. José María Salsech Mestre i del Regidor de Cultura Sr. José Manuel Anguera Niella.
Presentació de l’ASCUMA i de la 23a Trobada Cultural del Matarranya per part del President, Sr. Josep Maria Baró Pujés.
Salutació del President de la Comarca del Matarranya, Sr. Francisco Esteve Lombarte.
Intervenció del Director General de Patrimonio Cultural del Gobierno de Aragón, Sr. Javier Callizo Soneiro.
11:00 Activitat infantil a la Plaça Major.
12:00 Saló de Plens de l’Ajuntament.
– Breu presentació de la ‘Visita als enterraments ibèrics de Queretes, Arenys i Lledó’. Desplaçament a la zona de la Pedrafita, on hi haurà una visita guiada a càrrec de Juan Luis Camps.
També se celebra la II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana, de la qual trobareu tota la informació a la web: http://www.gencat.cat/llengua/jornadallenguaisocietat
15:00 Dinar de germanor a la Fonda Alcalà. Preu del dinar, 20 €.
Reserva als telèfons 978 85 15 21-628 69 77 51 abans del 15 de setembre.
17:00 Teatre La Germandat.
-Conferència del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell i Canalda (II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana)
18:00 Teatre La Germandat.
-Diàleg sobre 30 anys de democràcia i llengües a l’Aragó (II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana)
19:30 Cloenda i actuació artística.
Organitza:
Associació Cultural del Matarranya
Col·laboren:
Ajuntament de Calaceit, Comarca del Matarranya, Institut Ramon Muntaner
II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana
Organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l’Associació Cultural del Matarranya, la II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana tindrà lloc a Calaceit el dissabte 21 de setembre de 2013.
Els objectius de la Jornada són fer balanç general de la situació de la llengua catalana al conjunt dels territoris de parla catalana, conèixer les principals tendències sociolingüístiques i preveure’n alguns escenaris de futur.
Programa
| 11 h | Acreditacions i recollida de material. |
| 11.15 h | Benvinguda i inauguració institucional de la Jornada |
Conferències de la II Jornada de Llengua i Societat |
|
| 11.45 h | Marc demogràfic i metodològic Andreu Domingo Montserrat Martínez |
| 12.30 h | Situació de la llengua als territoris Coneixements i usos del català als territoris. Natxo Sorolla. Està assegurada la transmissió lingüística? Joaquim Torres. |
| 13.30 h | Debat |
| 14.30 h | Dinar |
| 17 h | Conferència del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell i Canalda. |
| 18 h | Cloenda i actuació artística |
Hi col·labora: Ajuntament de Calaceit
Inscripcions
Les inscripcions es gestionen través de la bústia de comunicació de la Direcció General de Política Lingüística http://www.gencat.cat/llengua/bustia. Cal que a l’assumpte indiqueu “Inscripció II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana”. El termini d’inscripcions acaba el 13 de setembre.
A través del perfil @jornadespl i l’etiqueta #jornadaCalaceit2013 podreu seguir la difusió de la Jornada a Twitter.
Es continuen adjudicant places de “LENGUA CATALANA Y LITERATURA”, o amb observacions “ATENCION Bilingüe Catalán. Con horas de Ciencias Sociales” o “ATENCION 4 horas de Aragonés. Con perfil de Aragonés del Sobrarbe. Variedad del Belsetan, Chistavino y Fuevano. Acreditar mediante prueba a convocar”.
XVI ESCOLA D’ESTIU: LA LECTURA DINS I FORA DE L’AULA
Activitat nº 18
CPR de Huesca
Curso 2012/2013
XVI ESCOLA D ESTIU
DESTINATARIS: PROFESSORS de Llengua Catalana d´Aragó de tots els nivells.
NOMBRE DE PLACES: 35
DURACIÓ I CRÈDITS: 20 HORES i 2 CRÈDITS.
OBJECTIUS:
Conèixer com altres experiències que es treballen als centres afavoreixen la lectura dels nostres alumnes.
LLOC DE CELEBRACIÓ: Centre de dia.
DATES: 6 i 7 DE SETEMBRE.
INSCRIPCIÓ I TERMINI: Fins al 20 de Juliol
A la pàgina Web: http://cprhuesca.org, trucant al CPR (974 227 361).
’ h h · í S P (15 b ’ ).
REQUISITS PER A LA CERTIFICACIÓ:
Per a tenir dret a certificat, ’ h 30% ’ .
Nota: No s´abonaran les despeses de desplaçament per assistir a l´activitat.
Divendres, 6 de Setembre
9:00 – 9:30 RECEPCIÓ
9:30 -10:00: INAUGURACIÓ
10:00-14:30 EXPERIÈNCIES A PRIMÀRIA:
10:00:11:30. Dolors Serveto, Aline García, Lorena Ariño. XXXV PREMI BALDIRI I REIXAC. CONTAPATIS. Mestres de Llengua Catalana del CEIP San José de Calasanz de Fraga.
DESCANS
12:00-13:30 Mònica Badia. Escola. Mestra d’educació primària. L ’ M Dé R ’ . Competència informacional. Portafolis. Llegim? Parlem! La lectura ’ .
13:30-15:00 Josep Grau, Anna Martínez, Joan Cano, Anna Colomina. Mestres d’Educació Primària de l’Escola Balmes de Barcelona. Experiències d’impuls de la lectura.
10:00-14:30 EXPERIÈNCIES A SECUNDÀRIA
10:00:11:30 – Irene Seira, professora de Llengua Catalana i Jaume Cortada, professor de Ciències Socials). Institut Manuel de Montsuar de Lleida.
12:00-13:30 Dolors Guiral i Mariví Basallo professores de Llengua ’IES B JO IN F .
Com treballar les Rutes Literàries amb alumnes de secundària. Ruta Literària Jesús Moncada i Desideri Lombarte. Programa ARCE. Viure la literatura a través de les TIC.
13:30-15:30 Mireia Garcia-cairó i Ramón Casares Treball d’iniciació en el coneixement de l’escriptor Salvador Espriu a primer d’ESO. D ’ I S E de Barcelona.
15:00 DINAR 17:00-20:00. Quim Gibert. “Psicòleg i coautor del llibre Llengua i emoció” “Tallers per la llengua”. Taller per al Foment dels Usos Interpersonals en Llengua Catalana. Taller per despertar l’interès envers la diversitat lingüística i esperonar a fer un ús més normalitzat del català.
7 de Setembre 8:00-19:00 Visita a Benabarre relacionada amb diverses lectures treballades a ’ .