Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre i l’associació cultural Lo Fardatxo han organitzat actes de commemoració dels 25 anys de la publicació de Camí de sirga a les tres ciutats més vinculades amb Jesús Moncada: Tortosa; Mequinensa, la seva població natal, i Barcelona, on va viure. En els dos primers actes (els dies 22 i 24 de novembre, a Tortosa i a Mequinensa, respectivament) hi prendrà part l’escriptora i editora Rosa Regàs i la germana de l’autor, Rosa Maria Moncada. A Barcelona, l’homenatge a l’autor mequinensà tindrà lloc el dia 11 de desembre, al Palau Moja, amb la presència del periodista Jordi Basté (Rac1) i de l’escriptor Genís Sinca (premi Josep Pla 2013), entre altres. En totes aquestes tres cites hi haurà una lectura de textos i música en directe a càrrec de la cantautora Montse Castellà, que ha musicat diversos textos de Moncada. En tots tres també hi serà Rosa Maria Moncada, que es mostra molt satisfeta per l’homenatge: “Per mi, aquests actes són vida, perquè Jesús Moncada s’hi va deixar la pell amb la literatura.”
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Baix CincaEsta función forma parte del ciclo “Teatro en las lenguas minoritarias de Aragón”, que se inició el pasado 26 de octubre con la representación de “Isto s’afunde” a cargo del grupo ansotano Dingolondango Teatro.
Más información en este enlace a nuestra web
Rolde de Estudios Aragoneses
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, celebrarà la seua gala anual el proper dissabte 23 de novembre, a les 19:00 hores, a la Casa Ferrabràs de Torrent de Cinca.
Durant la gala tindrà lloc el lliurament dels XVII Premis Josep Galan a la Normalització Lingüística, que en aquesta edició han recaigut en les persones següents i grups:
- el Departament de Català de l’IES Bajo Cinca de Fraga, per la seua participació en el projecte ARCE “Viure la literatura a través de les TIC”, que ha suposat l’elaboració d’un mapa virtual literari en intercanvi i col·laboració amb altres centres de l’àmbit lingüístic català (Catalunya, València i les Illes) i al qual l’IES Bajo Cinca hi ha contribuït amb la creació de dos rutes literàries al voltant de l’obra de Jesús Moncada i de Desideri Lombarte;
- l’historiador Joaquín Salleras, pel seu espai radiofònic Notícies de la nostra història que emet Ràdio Fraga i per la difusió continuada d’episodis de la història local i comarcal a través d’altres mitjans de comunicació; i
- el grup de teatre Génesis 2.0, per la represa de la seua activitat en la nostra llengua amb l’aconseguida representació del sainet Nelo Bacora, de l’autor valencià Josep Peris Celda, dins i fora de la nostra comarca, sempre atents a la particular toponímia (partides) o antroponímia (motades) de cada lloc, i amb gran èxit entre el públic.
També es materialitzarà el lliurament del Premi Franja: cultura i territori 2012, que va recaure en la Fundació Jordi Cases i Llebot, amb seu a la Segarra, pel seu suport continuat a diferents entitats culturals franjolines, i es faran públics els projectes guanyadors de les Beques Amanda Llebot 2013.
Finalment, l’actriu i escriptora Marta Momblant, oferirà una lectura dramatitzada de textos de Jesús Moncada en un espectacle de petit format concebut per a commemorar els 25 anys de la publicació de Camí de sirga.
Fraga, 14 de novembre de 2013
La Junta de l’IEBC-IEA
En Aragón este fin de semana ha habido una manifestación impresionante, en Fraga, que es la zona esa que suele decirse de la Franja. Hay allí una plataforma que es No Hablamos Catalán. Pero así, pero una manifestación, mucha gente en la calle y tal.
[“en la calle” no, en un pavelló, que ploueva; i “mucha gente” tampoc, 58 persones]
Y con el apoyo del PAR y del PP.
[Alguns comités locals del PAR i cap del PP; ara bé, amb el suport d’un puial d’entitats d’extrema dreta de fora d’Aragó, això sí]
Y pidiendo la Ley de Lenguas, que solo reconoce oficiales el castellano y el aragonés.
[La Ley de Lenguas només reconeix com a oficial el castellà, i eixa oficialitat única és la que tine el suport de la plataforma de No Hablamos Catalán; les altres llengües que apareixen a la Ley no tinen nom, se les esmenta amb unes locucions que, en sigles, donarien els acrònims LAPAO i LAPAPYP]
La plataforma semántica conceptual Zirano.com / A plataforma semantica conzeutual Zirano.com (Óscar Latas)
Propostes de recuperació i divulgació de la història i del patrimoni cultural de la comarca del Baix Cinca a través de les TIC (Josep Labat, Josep Manuel Martínez París)
Podéis encontrar más información en este enlace a nuestra web.
Esto se suma a la organización por parte de REA, con ayuda de Zaragoza Cultural, y, entre las actividades paralelas al Congreso, del ciclo “Teatro en las lenguas minoritarias de Aragón”, que tuvo una primera muestra el 26 de octubre con la representación de Isto s’afunde (de Elena Gusano, por Dingolondango Teatro, Ansó). El sábado 30 de noviembre, en el Centro Cívico Teodoro Sánchez Punter, el ciclo se completará con la puesta en escena de D’un temps, d’un poble (textos de Jesús Moncada) a cargo de Garbinada Teatre (Mequinenza), con entrada gratuita para socios y socias. Más información, que difundiremos en breve de forma masiva, en este otro enlace a nuestra web.
Además, el sábado 23 de noviembre, en París, en el marco de la Asamblea anual de la ELEN / European Language Equality Network (Red Europea por la Igualdad de las Lenguas), REA presentará una ponencia sobre la situación lingüística en Aragón.
(ELEN organiza campañas y acciones dirigidas a los poderes públicos y a la sociedad para romper con las barreras y prejuicios que tanto daño están haciendo a las lenguas minoritarias, sobre todo a las más vulnerables. Actúan ante las autoridades de la UE, Naciones Unidas, Consejo de Europa y también a nivel de cada Estado)
Rolde de Estudios Aragoneses
Menys de 60 manifestants pel LAPAO, a 2 per entitat | Xarxes socials i llengües.
Fa pocs dies (16/11/2013) ha tingut lloc una manifestació a Fraga, a favor del LAPAO. És una manifestació convocada pel mateix partit en el Gover, el PAR, mitjançant el Rolde Choben-Jóvenes del PAR. Segons declaren els promotors , s’han sumat un total de 32 entitats. Els mitjans de comunicació, especialment l’Herado d’Aragó, han publicat, sense filtres, els recomptes dels convocants i han oficialitzat la fal·làcia de 300 manifestants. Tot i això, no ha mostrat cap fotografia de la mobilització per a poder comprovar la xifra. Si accedim a les fotografies difoses pels promotors, podem veure que es caracteritzen per la mala qualitat de les fotografies de la FACAO, a la que se suma la mala qualitat del seu coneixement filològic. A la primera foto, on es veu al públic de front, es poden contabilizar fins a 36 persones.
Si ens fixem en una altra fotografia feta des del darrere, comptem amb l’aventatge la majoria de caps tenen contrastos de color per alopecia. A pesar d’estar convocats per una organització juvenil! En ella s’arriba a diferenciar 52 persones.
Però en una altra fotografia que amb tota possibilitat podem veure reunits a tots els participants, i és menjant . Perquè en les manifestacions dels partits de Govern no és difícil reunir alguns centenars més amb entrepans. I efectivament, es comptabilitzen 58 manifestants gastronòmics. Dels 300 als 58 manifestants hi ha una quintuplicació de la realiat.
El total de 58 manifestants no arriba a sumar com per a tenir dos manifestants per entitat convocant (58 manifestants de 32 entitats). El lector serà prou intel · ligent per valorar com de fàcil tenen algunes manifestacions per col·locar-li a la prema xifres unflades. Tant l’Heraldo, com El Periódico de Aragón (encara que aquest ha rectificat). Aquesta tergiversació de la realitat per part del secessionisme aragonès ja és habitual, i es coneix com “no sabemos matemáticas” (aquí o aquí). La diferència és que en aquella ocasió els 44 participants d’una xarrada es van multiplicar falçment per 3, i en aquesta ocasió els 58 s’han multiplicat per 5 i se’ls ha dit manifestació. No seria la primera vegada que una manifetació convocada passa a ser a la nota de premsa una taula informativa, perquè no hi ha anat ni el Tano.
També és important remarcar que la manifestació era convocada pel partit de Govern, però és que només un terç de les entitats (suposadament adherides) era de la Franja, i entre la resta hi havia entitats d’arreu, entre elles catalanes i balears, i grups violents valencians (GAV) que recorden els lligams del secessionisme aragonès amb l’ultradreta de Democracia Nacional. El que habitualment es coneix com invasió del territori i al que s’oposen els convocants
Entitats de la Franja
- 3-Comité Local del PAR de Fraga (Huesca)
- 7-Asamblea Local del PAR de Altorricón (Huesca)
- 9-Comité Local del PAR de La Codoñera (Teruel)
- 11-Asamblea Local del PAR de La Cañada de Verich (Teruel)
- 12-Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO)
- 13-Asamblea Local del PAR de Benabarre (Huesca)
- 15-Asamblea Local del PAR de La Ginebrosa (Teruel)
- 18- Excmo. Ayuntamiento de La Codoñera (Teruel)
- 20- Asociació Cultural del BAIX ARAGÓ y del MATARRAÑA
- 22-Asociació Cultural AMÍCS DE TAMARIT
- 26-Asociació Cultural AMÍCS DE FRAGA
- 28-Asociació Cultural CONSELL DE TRENTA
Entitats violentes, o catalanes o balears.
- 24- Grup Valencianista
- 27-Moviment Cívic 12-O
- 29-FILLA (Frente por las Identidades y Lenguas Amenazadas)
- 30-Coordinadora de Entidades de la Antigua Corona de Aragón “Los Tres Reinos” (CEACA-LOS TRES REINOS)
- 14-Academi de sa Llengo Baléà (Asistirá su representante en Aragón, don Godofredo Sancho Giménez)
Resta d’entitats de fora de la Franja
- 1-Rolde Choben-Jóvenes del PAR
- 2-Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán (PANHC)
- 4-Centro Democrático Liberal-Aragón (CDL)
- 5-Comité Local del PAR de Monzón (Huesca)
- 6-Confederación de Agrupaciones Políticas Independientes (CAPI)
- 8-Casa de Cultura de Aragón de la Plata (Argentina)
- 10- Asociación Regional de Autónomos y Amas de Casa (AREA)
- 16- La Voz Independiente de Aragón (L’VIA)
- 17-Comité Local del PAR de Alcorisa (Teruel)
- 19-Comité Local del PAR de Fonz (Huesca)
- 21-Comité Comarcal del PAR del Cinca Medio (Huesca)
- 23-Comité Local del PAR de Alcañiz (Teruel)
- 25-Comité Comarcal del PAR del Bajo Aragón (Teruel)
- 31-Asociación Nacional de Autónomos, Profesionales y Amas de Casa (ASNAPA)
El Punt Avui – Notícia: El món perdut de Moncada.
El món perdut de Moncada
Pere Calders el va encoratjar a escriure, i a fer-ho amb el català de la Franja de Ponent
‘Camí de sirga’ és una novel·la “sobre sentiments, sobre la pèrdua d’una vida”
A Moncada no li agradava que a la seva obra li posessin l’etiqueta de ‘novel·la rural’
Tenia més de quaranta anys quan es va quedar sense feina. Jesús Moncada (Mequinensa, 1941 – Barcelona, 2005) va haver de plegar de l’editorial amb seu a Barcelona en què treballava, i va decidir que aquell era el moment de dedicar-se de ple a la creació literària, a allò que ja havia anat fent “a estones”, per matar el cuquet. I va començar a bastir la que es convertiria en la seva obra magna, Camí de sirga, una novel·la que ha trepitjat el cim de la literatura catalana contemporània, que ha estat traduïda a quinze idiomes i que ha guanyat nombrosos premis literaris. Aquest novembre fa 25 anys de la seva publicació, a La Magrana, el 1988.
Va ser Pere Calders, escriptor a qui admirava (i amb el qual va treballar a l’editorial Montaner i Simon), qui el va encoratjar a escriure, i a fer-ho amb el seu català, el que es parlava i es parla al Baix Cinca, en aquesta banda de l’Ebre que administrativament correspon a l’Aragó. A Moncada no li calia aquesta recomanació, perquè la seva fixació per conservar, recuperar, parlar, estudiar i escriure en català, en el seu català, era ferma. I quan va començar a posar sobre el paper Camí de sirga ja feia temps que en tenia al cap el seu contingut i la seva llengua. “Va vomitar tot el que portava a dins; tenia la novel·la al cap des de tota la vida i feia molts anys que havia començat a fer una recerca: de paraules, de noms de les eines del riu, de les eines de la mina…”, explica la seva germana, Rosa Maria Moncada, que va viure amb ell tant la gestació de la novel·la com els fets que allà s’hi descriurien: la desaparició de Mequinensa sota les aigües per la construcció d’un pantà.
El poble vell, la mítica Mequinensa de la infantesa de Moncada, situada allà on s’aiguabarregen les aigües de tres rius ( l’Ebre, el Segre i el Cinca), i que estava dominada per les mines de lignit i per la navegació fluvial, va quedar ofegada pel pantà construït durant el franquisme. L’any 1957 començava la construcció per part de l’empresa Enher de la presa de Mequinensa, situada Ebre amunt, i del pantà de Riba-roja (a la Ribera d’Ebre), la cua del qual faria desaparèixer el poble antic. Al 1971 el poble es trasllada i es reconstrueix de nou al marge del riu Segre, on és actualment.
A partir d’aquest fet, l’autor mequinensà converteix els antics habitants en personatges literaris i s’endinsa en la història del poble, des de la guerra del Francès fins a la construcció de les cases noves. I tot prenent com a nexe el camí de sirga, aquell senderó situat a la vora de l’Ebre des d’on ases i homes controlaven el rumb dels llaguts amb l’ajuda de cordes.
Però Camí de sirga és molt més que el relat sobre un poble condemnat i abocat a la destrucció. “És una novel·la sobre sentiments, sobre la pèrdua d’una vida; sobre una gent que es queda sense passat; i aquests sentiments són universals, d’aquí la bona acollida de la novel·la aquí i al Japó”, exposa Rosa M. Moncada. Ella en fa una lectura molt personal, de Camí de sirga: “És com si hagués deixat escrit tot el meu passat”, assegura.
Rosa Regàs
Per l’escriptora Rosa Regàs, amiga de Moncada (i que els dies 22 i 24 de novembre participarà en els actes d’homenatge a Tortosa i a Mequinensa), “la qualitat i la intensitat“ de l’obra no ve “només per les coses que explica i pel món que construeix entorn del seu propi país i la seva pròpia història, sinó sobretot per la cura que té del llenguatge”. Per Regàs, el de Moncada és “un llenguatge que ens fa disfrutar constantment perquè no és un llenguatge adotzenat; ni que rebi cap instrucció de ningú. És la pura creació a través del llenguatge; una delícia”, explica. I afegeix: “El català de Moncada és un català autèntic; no segueix normes. A ell no li ha fet cap falta la normalització de la llengua, perquè parla des de la profunditat i autenticitat de la llengua i això és d’una intel·ligència literària impressionant.”
Regàs va conèixer Moncada a finals dels anys setanta i van viure una amistat que s’estrenyia també amb la relació epistolar que van mantenir, a través de la qual intercanviaven les seves opinions sobre literatura. Ara es mostra crítica i pensa que encara no s’ha fet prou per ell: “Si als Estats Units o a Anglaterra o a França haguessin tingut un autor com Moncada estaria infinitament més ben considerat del que està al nostre país. A aquests catalans que surten de la força de la llengua i de l’arrel no els fem cas; i en canvi sí que en fem a aquestes altres persones que el que fan és seguir les normes del poder del moment; és una pena.” I sentencia: “No es jutja els autors per la seva qualitat literària, sinó per si estan o no al costat del poder, i això és un desastre no només per a les persones sinó per al propi país.”
Al mateix Moncada no li agradava que posessin etiquetes a la seva obra; i que la titllessin, per exemple, de novel·la rural. Per ell, una novel·la era bona o dolenta, però al marge de si parlava sobre Mequinensa o sobre el passeig de Gràcia barceloní.
Una altra persona lligada amb la figura de Moncada, la cantautora ebrenca Montse Castellà, que ha musicat diversos textos de l’escriptor i que ara n’ha impulsat els actes d’homenatge, qualifica Camí de sirga “d’obra mestra”, i indica que “representa un univers literari basat en una manera de ser que ja no recuperarem; i en una sostenibilitat i estima cap al riu que intentem mantenir”.
per la cura del llenguatge
LES FRASES
Actes a Tortosa, Mequinensa i Barcelona
Moncada diria que aquesta llei “és una collonada”
Un grup de lectors de Jesús Moncada van impulsar al maig passat un manifest i una recollida de signatures per rebutjar la denominació de Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (Lapao), que la llei de llengües de l’Aragó, aprovada pel PP i el PAR, dóna al català que es parla a la Franja de Ponent. Moncada, que va morir fa vuit anys, “estaria molt emprenyat amb això de la Lapao”, assegura la seva germana, Rosa Maria. “Després pensaria ‘que diguin el que vulguin, que jo continuo escrivint en la meva llengua com ho he fet fins ara’ i diria que la denominació de Lapao és una autèntica collonada”, afegeix la seva germana, que confessa que quan pensa en l’independentisme català se n’adona que ella “en realitat” és aragonesa “i que Mequinensa es quedaria a l’Aragó”. “La gent de la Franja de Ponent tenim aquest problema; ho tenim tot més complicat”, diu.
La cantautora ebrenca Montse Castellà, que ha posat música a diversos textos de Moncada, també creu que si a l’escriptor “no se l’ha tingut prou en compte” és per una raó que té a veure amb la llengua i amb la seva procedència geogràfica. “Escriure en català des de l’Aragó és complicat: perquè allà l’obvien i des de Catalunya se’l veu llunyà”, assegura. Per això, ella, que juntament amb Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre és una de les impulsores dels actes que en els pròxims dies es faran a Tortosa, a Mequinensa i a Barcelona, assegura que, a més d’homenatjar l’escriptor, aquests actes també serviran per “reivindicar la unitat de la llengua, perquè Moncada era una aragonès que escrivia català”: “La realitat lingüística de la Franja de Ponent és que es parla un català molt ric i molt sa, i Jesús Moncada sempre va reivindicar que parlava català.”
Només un centenar d’aragonesos, en la manifestació de suport al Lapao – VilaWeb.
Només un centenar d’aragonesos, en la manifestació de suport al Lapao
Avui, a Fraga, convocats per la plataforma ‘No hablamos catalán’
Un centenar de manifestants procedents d’arreu de l’Aragó s’ha concentrat aquest dissabte a Fraga (Baix Cinca) per reivindicar que la llengua que es parla a la Franja de Ponent és ‘aragonès oriental i no català’. En ple suport amb la Llei de Llengües de l’Aragó que denomina el català com a llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (Lapao), s’ha constituit la plataforma ‘No hablamos catalán’, propera al Partido Aragonés (PAR), que juntament amb el PP va tirar endavant la nova normativa. Tot i que la convocatòria ha estat clarament decebedora per als organitzadors i molt inferior al que havien anunciat, el portaveu de la plataforma, Luís Miguel López, ha assegurat que ‘la història i la tradició demostren que la seva llengua no és català’.
Font: Facebook
Doncs ara diu ( http://www.ellibrepensador.com/2013/11/17/exito-de-participacion-en-la-jornada-aragonesista-de-fraga/ , via Carles Barrull): “Se tiene que prohibir en Aragón las expresiones de ‘franja’ y ‘países catalanes’ porque son términos inconstitucionales que atentan contra nuestra gente y nuestro territorio”. Un encant de persona.
L’Arreu de Mollerussa, insultats per gaudir de la seva identitat – tornaveu.
’Arreu de Mollerussa, insultats per gaudir de la seva identitat
La cultura popular uneix gent de totes les edats i procedències, perquè és capaç de crear un vincle emocional i cultural entre els membres d’una entitat, siguin com siguin i facin el que facin fora d’aquest àmbit. La cultura popular és cohesió, és respecte per les tradicions. Però sempre hi ha excepcions. I això és el que va succeir el passat 12 d’octubre, dia de la Hispanitat, a Fraga (Franja de Ponent). La Colla Gegantera i Grallera l’Arreu de Mollerussa estava convidada a la trobada gegantera de Fraga, però ben aviat va patir el rebuig frontal per part de la mateixa comissió de festes de la població.
El motiu? Els seus gegants portaven una bandera estelada. No era pas una provocació, és una decisió que la Colla havia pres feia quatre anys, i que en cada exhibició es feia evident. Aquesta vegada, però, els insults i les amenaces van ser constants. El cap de colla de l’Arreu, Jonatan Niubó, explica que, en ser avisats per part de la comissió, van haver d’amagar l’estel i convertir la bandera en una senyera, moment en que van sentir consignes com “quitad este trapo de mierda” o “que os vayáis, catalanes de mierda”. Segons Niubó mai s’havien trobat en una situació similar: “Vàrem aguantar les critiques i els crits davant de tot el públic i de nombroses colles geganteres. Primer havíem decidit de plegar els gegants i marxar, però finalment, per la cara dels companys de la Colla
Gegantera de Fraga, ens vàrem quedar”, reconeix el cap de colla.
La regidora de festes havia autoritzat que es mostrés la senyera, però els crits van continuar fins al punt de fer dubtar als geganters del Pla d’Urgell si havien de continuar la cercavila, durant la qual “membres de la Comissió de Festes passaven pel costat amb un to burlesc i foteta” fins que van senyalar el cap de colla amb el dit i li van dir “contigo luego hablaremos”, amb un to “despectiu”, assegura Niubò. La Colla l’Arreu, que va aguantar fins al final dels actes, desvincula d’aquests fets la Colla Gegants de Fraga, a qui han agraït el suport rebut.
L’univers creatiu de Jesús Moncada a la URV | Lo finestró del Gràcia.
Des del 4 de novembre al 20 de desembre del 2013 tindrà lloc l’exposició “L’univers creatiu de Jesús Moncada, al vestíbul del campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV) (horari, de 8,00 a 22,00, de dilluns a divendres)
