Ja teniu el #TempsdeFranja 121 a @Issuu: http://t.co/uA6zJXIh8Q. Els subscriptors ja el van rebre a principi d’abril a la bústia de casa
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Baix CincaAvui ha eixit la notícia de la publicació del ‘Toca Manetes’ al diari El Matí Independent de Lleida! — amb ElMatí Lleida.
L’IEBC EDITA UNA VERSIÓ INFANTIL DEL CANÇONER DE JOSEP GALAN: ‘TOCA MANETES’.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA ha editat una versió infantil del cançoner de Josep Galan, l’exhaustiu recull de cançons típiques de Fraga reeditat l’any passat. L’adaptació infantil porta el títol de ‘Toca Manetes’ i es presentarà al públic en el marc de la celebració del 23 d’abril d’enguany, dia del llibre.
Toca manetes de Josep Galan es presenta en format d’àlbum il·lustrat, adreçat al públic infantil i a pares, jaios i tothom que vulgue contribuir a transmetre les nostres cançons tradicionals i així, garantir la transmissió generacional del nostre folklore. El llibre, que ha sigut il·lustrat per Betania Zacarías, portarà un CD, en el qual s’apleguen trenta-quatre pistes de temes infantils del cançoner de Galan, alguns recitats i altres cantats; i a més, conté una carpeta amb les partitures. Les cançons van ser musicades per alumnes de l’Institut Musical Comarcal i la Coral de Fraga, sota la direcció de Pili Calvet i Ramon Elies, respectivament.
Aquesta publicació una de les empreses més ambicioses de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA, no solament per la gran quantitat de professionals que han participat, sinó també pel seu elevat cost econòmic.
El llibre es podrà adquirir a la parada de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca el dia del llibre, 23 d’abril, i el dia de la Faldeta, el dia 27 del mateix mes, i qualsevol altre dia al local de l’entitat. A més a més, també es vendrà a la major part de les llibreries i de les botigues d’articles infantils de Fraga.
Exemples:
Concert Duo Recapte sobre Desideri Lombarte.
-
· 22:30d’aquí a 2 dies
-
Sala d’actes de la Casa Ferrabrás de Torrent de Cinca
Lo duo Recapte, format per Antoni Bengochea (Calaceit) i Màrio Sasot (Saidí), presenten el seu espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat íntegrament a la poesia d’en Desideri Lombarte.
Lo Duo Recapte actua el dissabte a Saidí dins de l’Any “Desideri”. | Mas de Bringuè.
Lo duo Recapte, format per Antoni Bengochea (Calaceit) i Màrio Sasot (Saidí), duran el seu espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat íntegrament a la poesia d’en Desideri Lombarte, a l’antic Cinema Parcerisa de Saidí el dissabte 5 d’abril a les 18,30 hores, dins de les Jornades culturals que durant aquest mes organitzen la regidoria de Cultura de l’Ajuntament amb la col•laboració de les diferents associacions culturals i cíviques de la vila.
A la setmana següent, el divendres 11 d’abril a les 22,30 hores, el Duo Recapte actuarà a la biblioteca de Torrent de Cinca, en un concert organitzat per l’Ajuntament de la localitat amb el suport de la Comarca del Baix Cinca.
Totes les facetes i etapes del poeta
L’espectacle “Ataúllant…” del Dúo Recapte, que ja ha estat representat a altres llocs anys enrere com La Freixneda, Sabadell, etc., consta d’una breu introducció poètica i musical amb dos poemes: “Les belles paraules” i “La terra besaria”, que sintetitzen l’amor a la terra i a la seua llengua del poeta. Després, ve un primer bloc dedicat a La terra i la Natura amb la lectura dramatitzada de “La xica tornada serp”, “Tots los colors” i “Joc de paraules”. El segon bloc, titulat Existència i ironies de la vida conté poemes narratius com “L’home que no sabia trobar el castell”,” Xerraduries”, i altres més reflexius com “Sol•licitud”, “Llaurem rostolls daurats” i “Lluny de tu”.
Un tercer bloc, Retorn a la terra, on el poeta ja sent molt prop la seua mort, inclou els poemes “Timó de flor menuda”, “Me n’aniré” i “Deixa’m posar-me davall”.
Finalment, un breu epíleg obre una escletxa a l’esperança amb el poema “Quan no quedarà res”.
La música (bandúrria i mandolina elèctrica) que acompanya els poemes segueix la línia eclèctica i variada habitual en els concerts d’aquest grup.
Desideri Lombarte, sempre en la memòria
Desideri Lombarte nasqué un 7 de febrer de 1937 en el mas del Molinar de Pena-roja. Les dificultats d’aquells convulsos moments el van impulsar a abandonar la localitat als 19 anys per cercar un futur millor a Barcelona. Allí va cursar estudis com a delineant i va començar la seua carrera en un despatx d’arquitectura.
També es va casar amb una altra penarogina emigrada, Rosalia Gil, que encara hi viu.
Va ser una prematura malaltia la que el va fer retirar-se de la feina, marcant l’inici de la seua prolífica obra literària. Tot i residir en la capital catalana, Desideri mai oblidà els seus orígens, retornava amb freqüència a Pena-roja, i els costums, la llengua i els paisatges de la comarca prompte impregnaren totes les seues creacions.
En només nou anys, Desideri va treballar en multitud de poemes i recopilacions literàries que serien publicades al llarg de la dècada dels anys noranta i del 2000. A partir de 1991 i a títol pòstum veurien la llum A l’ombra de les roques del Masmut, Sentències comentades / Voldria ser, Romanços mai contats, Cartes a la
molinera, La bona vida i la mala bava, Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses i també Ataüllar el món des del Molinar. També va publicar dos treballs d’investigació i una obra de teatre.
Manifestació pel delta de l’Ebre | Lo Finestró.
“L’Ebre sense cabals és la mort del Delta”. Manifestació el diumenge 30 de març a Deltebre. El diumenge es tornarà a veure la samarreta blava amb un nus blanc que fa tretze anys que es van posar milers de ciutadans per frenar el Pla Hidrològic espanyol. Ja han anunciat la seu assistència diverses associacions.
▶ LOS DESAYUNOS TVE: Entrevista a Luisa Fernanda Rudi – YouTube.
A partir del minut 5:42
Vídeo relacionat: APM
Desideri Lombarte, a Fraga | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.
La llengua que parlem és clara i forta,
i és dolça si convé, i és falaguera
i és jove com un brot de primavera,
i és vella com l’hivern, i no està morta.
Està viva al carrer;
val per anar a llaurar,
i per a renegar
i per anar a la font, i anar al cafè.
Per què no ha de valer
per escriure al diari,
per a passar el rosari
i per escriure més, si més convé;
més versos i cançons i més històries
dels fets presents i de passades glòries?
El dissabte, Fraga aplegarà les jornades ‘Llengua i Empatia’, unes jornades per la dignificació de la llengua que es desenvoluparan a la seu del Casal Jaume I, al Palau Montcada. Entre altres, hi trobarem un taller sobre el foment del català, com també una taula rodona i la presentació de l’Any Desideri Lombarte que es durà a terme al llarg d’este 2014 al territori.
Carles Terés: ‘Los catalanes no van a invadirnos mañana, no’ – Aragón – El Periódico de Aragón
febr. 15Carles Terés: ‘Los catalanes no van a invadirnos mañana, no’ – Aragón – El Periódico de Aragón.
Coordina ‘Temps de Franja’, una revista con 14 años de edad, que refleja el sentir de cuatro comarcas aragonesas, unidas por la lengua. Carles ganó el Premio Nicolau 2011 en catalán, con ‘Licantropía’.
JOAQUÍN CARBONELL 13/02/2014
–¿Qué es Temps de Franja?
–Una revista mensual para hablar de unos territorios desarticulados, que solo se unen por el punto común de la lengua, de los que hablamos catalán.
–¿Catalán? ¿No habíamos quedado en que era Lapao?
–Lapao son las siglas de la definición, pero es catalán. En realidad ni siquiera lo concreta la DGA. Pero nosotros aquí lo tenemos claro. Es un patrimonio propiedad de todos, más importante incluso que el patrimonio físico, porque en este caso pertenece a todo el mundo.
–¿Tienen dificultades por hablar así?
–Tenemos dificultades. Nos han eliminado las suscripciones que había para las bibliotecas de la Franja y la poca ayuda que teníamos.
–Su radio de acción son cuatro comarcas aragonesas.
–Eso es; el Matarranya, el Baix Cinca, la Ribagorza y la Llitera, comarcas fronterizas con una lengua común. La idea brotó de Josep Galán, de Fraga, que ya falleció, y que se empeñó en 2000 en enredarnos con la creación de esta revista, un órgano para expresar lo que sentimos en todos los aspectos. Es la única revista aragonesa que se edita íntegramente en catalán.
–¿Qué tirada hacen?
–Tiramos 1.000 ejemplares que se distribuyen en las cuatro comarcas, así como a un buen número de suscriptores; otra cantidad va a Barcelona, Valencia, zonas donde viven algunos de estos aragoneses.
–¿Con alguna condición?
–Ninguna, nos alimentamos de artículos de opinión de nuestros colaboradores y de noticias culturales de la Franja.
–¿Se sienten frustrados, dejados de la mano de Zaragoza?
–Pues, sí, pero esto es exclusivo de todos los territorios fronterizos, donde en este caso nos sentimos muy aragoneses; somos bisagra, porque estamos en contacto muy directo con la zona catalana o valenciana.
–Ahora van a caminar juntas tres comarcas distintas.
–Es así; se ha hecho un convenio para promocionar tres territorios como son Matarranya, Morella y Gandesa; eso es muy importante, porque nos une la lengua y podemos ofrecer una ruta muy atractiva.
–Por contra, no sé si les molesta que desde Cataluña se hable de cosas como la corona Catalanoaragonesa.
–Eso son pequeñas anécdotas que no tienen ninguna trascendencia en Cataluña. Sin duda cada uno piensa lo que quiere, pero desde Aragón se pinta la cosa como si mañana fueran a invadirnos los catalanes. Y no.
El món literari de Mercè Ibarz, en la intimitat – VilaWeb.
L’escriptora participa dissabte a l’Arts Santa Mònica en el cicle ‘Un dia amb…’
Conèixer els secrets, els detalls, les curiositats i les experiències del món literari dels autors. Aquest és el propòsit del cicle ‘Un dia amb…‘, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i l’Arts Santa Mònica, pensat per propiciar una trobada íntima entre lectors i autors. Dissabte l’escriptora convidada serà Mercè Ibarz, que l’any passat va publicar el seu darrer llibre, ‘Vine com estàs’ (Proa). Era una obra escrita, com explicava ella mateixa en aquesta entrevista de VilaWeb, ‘a tomba oberta’ i ‘amb franquesa, sense convertir el relat en un vòmit’. Ara durant tres hores (de les 11.00 a les 14.00), els lectors que ho vulguin tindran l’oportunitat de conversar-hi de tu a tu sobre aquest llibre i els anteriors, sobre inquietuds i anècdotes i, especialment, sobre literatura, en un debat moderat per Isabel Olesti i en un clima pausat i reflexiu.
La trobada és gratuïta, amb aforament limitat, i qui ho vulgui pot participar també, després de la conversa, en un dinar amb l’autora.
Mercè Ibarz
Mercè Ibarz (Saidí, 1954) és narradora, assagista i periodista. El seu últim llibre és ‘Vine com estàs’ (Proa, 2013), obra que engega amb la guerra civil, una exploració de les arrels familiars de què l’autora-filla és hereva. Ibarz, traginadora de passions, patronista i cosidora entre el passat i el present, és autora també de les novel·les ‘No parlis de mi quan me’n vagi’ (Empúries, 2010) i ‘La palmera de blat’ (Quaderns Crema, 1995; Labutxaca, 2010), els contes de ‘Febre de carrer’ (Quaderns Crema, 2005) i ‘A la ciutat en obres’ (Quaderns Crema, 2002), a més de la inclassificable i reiteradament reimpresa ‘La terra retirada’ (Quaderns Crema, 1993; Labutxaca, 2010). També ha publicat ‘Rodoreda. Exili i desig’ (Empúries, 2008) i, en francès, ‘Barcelone. Itinéraires et bifurcations’ (Autrement, 2012), una visió singular de la ciutat. Ha estat traduïda a diverses llengües.
Mercè Ibarz.
Mercè Ibarz llegeix un fragment del seu darrer llibre.