Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

Un ajut de l’IEBC per a continuar amb els rols sociolingüístics de la Franja | Xarxes socials i llengües.

 

Premiats de l’any 2013

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca enguany lliurava les XXV Beques Amanda Llebot, i el seu jurat ,format per professors del Baix Cinca, va tenir a bé concedir-me l’ajut per a seguir amb la recerca sobre els rols sociolingüístics dels adolescents del Baix Cinca.

La gala de les concessions, que van fer a Villella de Cinca, em va omplir per totes bandes.  Perquè el grup de teatre de Saidí, premiat per representar una obra en català, va fer una performance en directe. Perquè, tal com van dir els altres premiats per la normalització lingüística, el Club d’Atletisme del Baix Cinca, és significatiu que es premie coses que haurien de ser normals, com usar la llengua pròpia del territori en la comunicació de l’entitat. Perquè per fi vaig poder conèixer a Jacinto Bonales, que a més de també premiat, és historiador assentat a Mequinensa, amb un excel·lentíssim bloc sobre història local: Al-Miknasiyya.

També ho vaig passar molt bé en Villellans i Saidinencs, dos pobles que m’expliquen les seues eternes disputes de veïns. L’alcaldessa de Villella no només era una rara avis pel partit al que representava, el PAR, un fet molt estrany de Massalió per amunt. És que a més, com és habitual, entre pobles veïns l’enemistat era tal que l’alcaldessa de Villella era de Saidí ;) També Saidí m’ha cridat sempre l’atenció, com me l’han cridat altres pobles rara avis de la Franja: Mequinensa, La Codonyera.. i Pena-roja ;)

En definitiva, molt agraït a l’IEBC per esta oportunitat per no haver de posar tants diners de la burtxaca per a fer recerca sociolingüística a la Franja.

Libros – II JORNADAS ARAGONESAS DE SOCIOLOGÍA – Gara d’Edizions – Gara d’Edizions.

 

Imachen de portalada d'o libro

170 Pachinas

g de peso

Formato de 17 x 24 cm

Añada d’edizión: 2014

Colezión: Ainas

ISBN: 978-84-8094-069-6

GRUPO DE TRABAJO “LENGUAS E IDENTIDADES” Coord. Chabier Gimeno y Natxo Sorolla

II JORNADAS ARAGONESAS DE SOCIOLOGÍA

Coordinador

PBP:20 EUR

Crompar

Leyer-ne una abanza

EN COEDICIÓN CON LA INSTITUCIÓN FERNANDO EL CATÓLICO y PRENSAS DE LA UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

Las lenguas y la sociedad van ligadas desde su fundación. Si alguna cosa diferencia a los seres humanos del resto de animales es la complejidad de su lenguaje. Si algo diferencia la Prehistoria de la Historia es la capacidad de escribir. Si alguna cuestión caracteriza a los individuos en sociedad es la comunicación entre individuos. Y a pesar de que las lenguas son instrumentos de comunicación, también son mucho más que eso. Son vehículos de la cultura, son componentes de la identidad y son capitales de intercambio en el mercado social. Tan solo desde este prisma se puede entender la reiterada presencia de las lenguas y las identidades en el debate público aragonés: las leyes de lenguas, los colegios bilingües, las lenguas de la inmigración o la integración cultural del éxodo aragonés.

En este contexto se enmarcan las comunicaciones presentadas en el grupo de trabajo “Lenguas e identidades” de las II Jornadas Aragonesas de Sociología que esta publicación compila. Se incluyen trabajos sobre la relación entre lenguas y sociedad en Aragón, tratando campos tan diversos como el uso, las actitudes y las identidades ligadas al aragonés y al catalán, así como a sus áreas de transición y al resto del país, prestando una atención especial a los ámbitos vitales para estas lenguas, tales como el profesorado, los medios de comunicación e Internet.

CHA denuncia que el Plan de pesca fomenta la captura y suelta de especies invasoras.

Los pescadores se concentran para pedir más vigilancia en el pantano.

Lo Duo Recapte actua el 28 de novembre al Torricó | Mas de Bringuè.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Lo duo poètic musical franjolí Recapte, format per l’Antoni Bengochea (veu) i Màrio Sasot (bandúrria i mandolina elèctrica), finalitzarà el seu cicle de concerts de 2014 dedicats a la poesia d’en Desideri Lombarte en el XXV aniversari de la seua mort, amb una actuació, lo proper divendres 28 de novembre de 2014, a la Casa de Cultura d’ El Torricó (Llitera) a les 19,00 hores. L’acte està organitzat des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la localitat que encapçala Ana Domínguez.

ISSUU – Temps de Franja 123, novembre 2014 by Temps de Franja.

Institut d’Estudis del BaixCinca ha afegit una… – Institut d’Estudis del BaixCinca.

 


Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca celebra la seua gala anual, que enguany tindrà lloc dissabte 29 de novembre, a les 19:00 hores, al Local social de Vilella de Cinca.

Com és habitual, durant l’acte es lliuraran els guardons Josep Galan a la normalització lingüística i cultural. Ben aviat farem públic quines persones o entitats han sigut reconegudes amb aquest premi, que arriba a la XVIII edició. D’altra banda, al llarg de la gala s’anunciaran els projectes d’investigació que han merescut les XXV Beques Amanda Llebot.

Clourà l’acte una actuació musical a càrrec de Marta Larroya (flauta travessera) i Andrés Sánchez (guitarra).

unnamed

Acaba de publicar ‘La pell de la frontera’ sobre l’efecte de la immigració en la identitat de la Franja

Bona notícia. Francesc Serés acaba de publicar un llibre: ‘La pell de la frontera‘. I Quaderns Crema l’ha col·locat en la col·lecció vermella amb franja negra, ‘D’un dia a l’altre’, que fa frontera entre la literatura i el periodisme. Va de fronteres. Aquesta nova obra de Serés, literària com les que més, mostra una realitat enganxada a la seva vida: l’arribada de la immigració africana al seu poble, Saidí, i a més pobles de la Franja, com Alcarràs, Soses, Torres de Segre, Aitona… Pobles d’immigrants oblidats, lloc de pas o de final de molts marroquins, malians, senegalesos… que han influït en la identitat de la Franja.

 

Aquest llibre s’emparenta amb ‘La matèria primera‘ (premi Octavi Pellissa, Empúries 2007), relats de no-ficció sobre el món laboral a Catalunya, i amb ‘La força de la gravetat‘ (Quaderns Crema, 2005), que afronta la mateixa temàtica a través de la ficció. La diferència és que ‘La pell de la frontera’ es publica ara, quan la crisi cou, mentre que els altres ja parlaven de la bombolla immobiliària, perquè el 2005 i el 2007 ja hi era, però no havia esclatat i no es volia veure.

Comencem l’entrevista mirant com ‘La pell de la frontera’ escruta el ‘nosaltres’ davant dels ‘altres’. Perquè l’essència d’aquest llarg projecte de Serés, segons que explica, és entendre com els ‘altres’ han incidit i han transformat el ‘nosaltres’.

 

Aquest llibre és el darrer que vau fer de dalt a baix amb en Jaume Vallcorba. Vau tenir un dubte fins al final: si passàveu el segon capítol al principi i el convertíeu en una mena de pòrtic. No ho vau tocar. Trobo que començar amb ‘La petita història de les històries sense història’ és un gran encert. Aquesta primera peça conté humanisme i literatura.

Continuar llegint… Francesc Serés: ‘Per què ells sí i tu no?’ – VilaWeb.

 

Vídeos

L’escriptor llegeix un fragment del llibre que acaba de publicar, ‘La pell de la frontera’

Francesc Serés, l’home de frontera | Núvol.

Francesc Serés, l’home de frontera | Núvol.

Francesc Serés acaba de publicar La pell de la frontera a Quaderns Crema, un llibre que arriba a les llibreries pocs mesos després de la mort del seu editor, Jaume Vallcorba. Serés és un home de frontera, un escriptor que ha entès com ningú que el món és un lloc obert i que la identitat és una realitat porosa i canviant. La pell de la frontera és un retrat magistral dels canvis que ha viscut el país amb l’arribada de la globalització i la nova immigració. Aquest dilluns 17 de novembre participa al CCCB en la conversa ‘Demografia i identitat nacional’, amb el geògraf Oriol Nel·lo, la cineasta Neus Ballús i l’escriptor Andreu Domingo, autor de ‘Catalunya al mirall de la immigració’ (L’Avenç).

Francesc Serés  |  Foto Antonio Galeote

 

Els relats que componen La pell de la frontera dibuixen el país que ens ha deixat la crisi. Serés hi descriu també la desparició de tot un món sense nostàlgia ni sentimentalisme, combinant descripció, diàleg i anècdota amb un equilibri sempre sostingut i àgil. Aquest llibre, quan encara era només era un projecte, va rebre el Premi Ciutat de Lleida de Narrativa l’any 2005. Quan va enllestir el primer esborrany i el va portar a Jaume Vallcorba, cap a l’any 2008, Serés es va adonar que no era un llibre acabat. Vallcorba també li va fer notar que era un esborrany que necessitava més feina i va preferir fer passar al davant Contes russos (2009). Serés va veure que amb La pell de la frontera donava fe d’una transformació que ell mateix tot just vivia en directe. Érem al llindar de la recessió i l’explosió de la crisi encara no havia il·luminat del tot els racons de misèria i esperança que Serés ha acabat explorant en aquest llibre: “Ara no saps on comença la ruïna i on acaba la brutícia”, diu Serés en un dels relats.

Aquests dies hem parlat amb Serés a la seu de Vilaweb, podeu veure en aquest mateix article el vídeo que ha gravat Noemí Roset. També l’hem vist a Olot, on viu actualment, lluny de la gran ciutat però participant alhora en el debat polític des de les pàgines d’opinió del diari El País, on s’ha manifestat a favor de la consulta. A El País Serés no deixa de ser un home de frontera, a cavall de dos mons que no s’escolten l’un a l’altre.

Al llarg de tots aquests anys de redacció del llibre Serés ha fet estades als Estats Units, a Egipte, a França, a Rússia o Anglaterra, i ha fet obres majors a la casa de la seva àvia Ramona, a Saidí, com explica molt bé a ‘L’ombra de l’arbre geneaologic’, el relat en què explica el seu retorn a la casa dels avantpassats i les obres que hi emprèn: “La casa es mou i aprova i desaprova els canvis que s’hi fan”, adverteix Serés, mentre explica la feina de restauració, que va anar acompanyada d’algunes sorpreses, com la descoberta d’una bomba de la guerra civil, encara per desactivar, que es presenta ominosament com una amenaça del passat. Serés comprèn que es troba en un espai que no pot heretar impunement, i que en el futur tampoc li serà fàcil de reapropiar-se d’un paisatge que ha canviat per sempre.

És significatiu que Serés hagi col·locat el sismògraf al seu poble per explicar-nos el canvi que hem viscut. La prova que és un gran escriptor és que el lector acaba La pell de la frontera convençut que la Franja és un dels epicentres de la globalització.

Amb aquest nou llibre, Serés tanca tot un cicle que s’havia iniciat amb ‘La matèria primera‘ (Empúries, 2007), relats de no-ficció en què abordava el món laboral a Catalunya, i amb ‘La força de la gravetat‘ (Quaderns Crema, 2005), que afronta la mateixa temàtica a través de la ficció. En aquests llibres, Serés ja parlava de la bombolla immobiliària quan encara no havia esclatat. Amb La pell de la frontera ja fa una descripció exhaustiva de la devastació que ha portat la crisi.

La pell de la frontera no m’ha canviat, però sí que m’ha canviat l’arribada de tota aquesta gent. Jo no seria el mateix si ells no hi haguessin estat. Ens han mostrat canvis substancials que ningú no ens ensenyava”, declarava fa uns dies Francesc Serés en una entrevista que li feia Montserrat Serra a Vilaweb. La pell de la frontera està escrit amb la voluntat de documentar un canvi. Serés hi ha posat fotografies d’alguns indrets on pasa l’acció i que aviat seran irreconeixibles. Tot el que hi explica és sensible, concret, palpable, tan real que Sandra Ollo, l’editora de Quaderns Crema, li va proposar finalment de publicar el llibre a la col·lecció D’un dia a l’altre, amb Zweig i Xammar, en lloc de la col·lecció de ficció, Biblioteca Mínima. Sigui com sigui, Serés fa de la vida literatura, la seva capacitat de literaturitzar allò que explica ho impregna tot.

Presentem el Seminari Aragonès de Sociolingüística i les actes de llengua i Identitat a les les II Jornades | Xarxes socials i llengües.

 

El divendres 19 de desembre presentem a Saragossa el Seminari Aragonès de Sociolingüística amb la presentació del llibre d’Actes de les comunicacions del Grup de Treball de Llengües i Identitats a les II Jornades Aragoneses de Sociologia. L’acte tindrà lloc a la Diputació Provincial de Saragossa (Institución Fernando el Católico) i comptarà amb la presentació de dos ponències: Josep Espluga ens explicarà les representacions mediàtiques de la premsa aragonesa en aprovar-se la Llei de Llengües de 2013 (PP-PAR) i Ceci Lapresta explicarà el seu estudi sobre llengua i identitat en els dominis de l’aragonès i el català. Us enganxo tota la informació sobre l’acte:

SeminariSL Cartell del Seminari (pdf)

Primera sessió del SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA  – ASSOCIACIÓ ARAGONESA DE SOCIOLOGIA –

Divendres, 19 de desembre de 2014, 19’00 h.

Lloc: Institución Fernando el Católico (Diputación Provincial de Zaragoza). Cinco de Marzo, 5 (Zaragoza).

Presentació del llibre “Actas de las II Jornadas Aragonesas de Sociología. Grupo de Trabajo Lenguas e Identidades”. Coordinat per Natxo Sorolla i Chabier Gimeno.

Ponència: Representaciones mediáticas y metáforas sobre la ley de lenguas (3/2013) utilizadas en la prensa aragonesa. Josep Espluga.

Ponència: Lengua e identidad en el dominio lingüístico del aragonés y el catalán. Ceci Lapresta-Rey.

SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA / SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜISTICA / SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜÍSTICA

 

Aragó és un territori plurilingüe i pluricultural. I aquesta fet implica realitats socials complexes.

A les científiques i científics socials aragonesos ens interessa l’efecte que la nostra societat té sobre les llengües. Processos que van, entre d’altres, des de les diferents categoritzacions dels aragonesos i aragoneses pel fet de parlar diferents llengües o varietats lingüístiques, fins les xarxes socials en les que aquestes llengües es troben immerses.

Ens interessa, en definitiva, la sociolingüística en un sentit ampli.

D’es d’aquest Seminari volen estar atents, des de diferents sensibilitats, a l’impacte de les polítiques públiques sobre els territoris bilingües d’Aragó amb llengües minoritàries i minoritzades: el català i l’aragonès.

Sota aquestes premisses creiem necessari generar coneixement sobre la situació sociolingüística d’Aragó, ja que aquesta es troba absolutament subjecta als drets regulats per la legislació, entre d’altres.

Com a científics socials creiem que tenim coses que aportar a la nostra societat, per tal d’aconseguir que la gestió actual i futura del plurilingüisme reflecteixi molt més respectuosament la realitat pluricultural i plurilingüe d’Aragó.

Si estàs interessat o interessada en col·laborar amb nosaltres i/o tens alguna proposta, posa’t en contacte amb qualsevol dels membres del Seminari.

 

SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA

Chabier Gimeno.Investigador a la Universidad de Zaragoza. Zaragoza. https://unizar.academia.edu/ChabierGimenoMonterde

Natxo Sorolla.Professor a la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’Associació Cultural del Matarranya. Pena-roja (Matarranya). http://xarxes.wordpress.com/

Josep Espluga. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Centre d’Estudis Lliterans. Alcampell (La Llitera). http://blogs.uab.cat/josepesplugatrenc/

Antonio Eito. Professor a la Universidad de Zaragoza i membre del Consello d’a Fabla Aragonesa. Chacetania.

Ceci Lapresta.Professor a la Universitat de Lleida i soci de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. Fraga (Baix Cinca).

Miguel Montañés. Professor a la Universidad de Zaragoza. Zaragoza.  

9N | Consulta catalana: Hablar catalán, sentirse aragonés | Cataluña | EL PAÍS.

Hablar catalán, sentirse aragonés

La alcaldesa de Mequinenza: “Hay que distinguir el ser, el sentir y el hablar”

Hay unas comarcas aragonesas fronterizas con Cataluña a la altura de Lleida que unos las llaman Medio Aragón, otros Bajo Cinca, otros Franja de Ponent. Aunque se sienten aragoneses hasta el tuétano, muchos de sus 60.000 habitantes hablan catalán. Pero hay quien asegura que lo que hablan es en realidad aragonés antiguo derivado del lemosín, un dialecto del idioma occitano.

“Sobre la cuestión lingüística siempre he dicho que en Fraga no tenemos ningún problema porque nos hemos identificado perfectamente con nuestra forma de hablar”, asegura Santiago Escándil, alcalde de Fraga, del PP. “Aunque nosotros aquí siempre lo hemos llamado fragatí, tenemos muy claro que todo viene de lo mismo y no ha habido ningún problema. Y quizás se ha puesto demasiado el punto en utilizar el idioma como algo para separar en lugar para unir”, añade.

Escándil cree que “Madrid se ha equivocado al no reconocer las diferentes formas de lengua que hay en España”, y subraya: “En Fraga somos muy aragoneses, nos consideramos españoles, pero nunca ha habido ningún rechazo al catalán y a Cataluña, al contrario, porque vivimos al lado y tenemos muchos vínculos, sobre todo con Lleida. Hemos vivido mucho de cara a Lleida a todos los niveles. Vamos al cine, a la universidad, al hospital, nacemos allí, todos tenemos algún pariente allí…”.

Pero gente como Ángel Hernández, fundador de la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO), denuncia que “el objetivo es la catalanización de Aragón”. “El problema es los Països Catalans. Es un problema político, no es un problema lingüístico. La lengua la están usando de caballo de Troya para meterse en todas partes, para crear esa unión que no existe: el valenciano es catalán, el mallorquín es catalán, lo que se habla en el Medio Aragón es catalán, lo que se habla en el sur de Francia es catalán. Todo es catalán, cuando es una mentira como un piano”, añade, apasionado. “Lo que se habla en Fraga es el aragonés antiguo, que se parecía mucho al catalán”. Una tesis que respaldó el Gobierno aragonés con una ley que se refiere al catalán hablado en la zona como “lengua aragonesa propia del área oriental”, que los críticos de la ley llaman sarcásticamente lapao.

Magda Godia, alcaldesa socialista de Mequinenza, cree que mezclar lengua y territorio “muestra un desconocimiento total de la realidad en estos pueblos de la Franja y es crear problemas donde no los hay”. “Siempre hemos defendido que somos pueblos de Aragón de habla catalana y que hay que distinguir tres conceptos: el ser, el sentir y el hablar. Yo soy de Aragón. Cada uno siente lo que siente. Y cuando hablo de lengua solo hablo de lengua. Con la lengua que hablo sé que tengo unas relaciones extraordinarias con Cataluña, donde también hablan mi lengua. Por lo tanto, la lengua nos une, no nos tiene que separar”.

“Duele mucho que en Aragón se interprete la lengua como una confrontación en vez de verlo como una riqueza. En vez de pensar como una comunidad que tiene tres lenguas y las tendría que cuidar y potenciar. Yo envidio cómo Cataluña defiende y protege su lengua. Querría que Aragón hiciera exactamente lo mismo”, dice Godía.

Francesc Serés on Twitter: “Ahir l’@ernestalos (Chersophilus duponti) parlava de “La pell de la frontera” a El Periódico: http://t.co/jx00LPzZhy http://t.co/uKGWud1OLS”.

Ahir l’ (Chersophilus duponti) parlava de “La pell de la frontera” a El Periódico:

DGA aumenta la vigilancia en el Mar de Aragón, pero la pesca ilegal continúa.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.