Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

Moncada Estruga, Jesús.

 

Moncada Estruga, Jesús

  • Mequinensa, Baix Cinca, Saragossa 01-12-1941
  • Barcelona, Barcelonès 13-06-2005
  • Nom/s de ploma: Jesús Moncada
  • Professió: Escriptor

Altres dades biogràfiques

ESTUDIS: Magisteri
ALTRES ACTIVITATS PROFESSIONALS: Traductor, treballs editorials i ensenyament

Premis literaris

Honors

  • Creu de Sant Jordi, 2001
  • Premio de las Letras Aragonesas, 2005

Llengües a les quals ha estat traduïda la seva obra

alemany, anglès, castellà, danès, eslovac, eslovè, francès, gallec, neerlandès, portuguès, romanès, rus, suec, vietnamita

Llengües de les quals ha traduït al català

anglès, castellà, francès

Altres dades literàries

Les ‘Històries de la mà esquerra’ van ser publicades, inicialment, dins un volum col·lectiu. Albert Roig i Xicu Masó han confegit l’espectacle teatral ‘L’aigua’ a partir d’alguns dels seus contes (2007). Mercè Biosca ha recopilat ‘Dibuixos i caricatures de Jesús Moncada’ (2011).

Llibres publicats

Actualitzat per última vegada:

Dilluns, 27 Octubre 2014

El día 3 de enero Hèctor Moret i Maite Moret nos ofrecerán en la Sala Goya la charla: Mequinensa i els mequinensans a través dels pergamins, y a las 19:00, en la Sala Miquel Ibarz, se inaugurará la exposición con la muestra de algunos de los pergaminos que forman parte del Archivo Municipal de Mequinenza.

El objetivo de esta conferencia será dar a conocer la documentación desde el siglo XIV que se conserva en este archivo y el proceso que se ha llevado a cabo para su recuperación, restauración y posterior estudio.

Estos documentos inéditos y, en su mayoría, desconocidos, se nos muestran como como ventanas desde las que podemos estudiar, conocer y disfrutar de la lengua y la historia de nuestros antepasados, así como una forma más de recuperar nuestro pasado y nuestra identidad.

25 de octubre de 1341 – Notario, Guillem de Perearnau

Teresa de Montcada, señora de Mequinenza, a súplicas del concejo y aljama de dicha villa, acepta unas ordenanzas destinadas a favorecer la plantación de viñas en el término, mediante la protección de la producción local.

Com veuen els aragonesos la realitat lingüística? | Núvol.

Enguany s’ha celebrat per primera vegada a Saragossa el Seminari Aragonès de Sociolingüística, a la seu institucional Fernando el Católico de Saragossa. Es tracta d’un acte creat en el si de l’Associació Aragonesa de Sociologia i coordinat pels sociòlegs Natxo Sorolla i Chabier Gimeno, pels quals aquest seminari ve a ser un “fòrum científic per generar coneixement sobre la situació sociolingüística aragonesa i analitzar, des de diverses sensibilitats, l’impacte de les polítiques públiques a les comunitats bilingües de la comunitat: aragonès i català”.

Seminari Aragonès de Sociolingüística

Aquest seminari, que va néixer amb l’objectiu de conèixer l’efecte que la societat aragonesa té sobre les llengües, va celebrar la seva primera sessió el passat 19 de desembre, que va comptar amb dues ponències a més de la presentació del llibre Actas de las II jornadas aragonesas de sociología. Grupo de trabajo Lenguas e Identidades (Gara d’Edizions), obra en la qual es recullen les aportacions d’experts sobre la situació sociolingüística d’Aragó i sobre la problemàtica de les llengües minoritàries (aragonès i català).

Les ponències van anar a càrrec de Josep Espluga Trenc, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Cecilio Lapresta, professor de la Universitat de Lleida. El discurs d’Espluga es va centrar en l’anàlisi dels discursos mediàtics a Aragó en el moment de l’aprovació de la llei de llengües i va voler remarcar “l’alarmant absència d’espais per a les veus dels parlants, sobre els quals es van construir durant aquella època discursos i imatges simbòliques que els situaven com a ciutadans «de segona categoria»: mentre els parlants de català apareixien com a aragonesos allunyats de la norma, construïda sobre un ideal d’Aragó antagònic a Catalunya, els parlants d’aragonès es presentaven com a habitants folkloritzats i portadors d’una cultura en desús”.

D’altra banda, Lapresta va voler aprofundir en l’impacte de les polítiques públiques que es construeixen a Aragó que no tenen en compte la realitat social plurilingüe. Segons el sociòleg, “aquestes polítiques exerceixen sobre els aragonesos bilingües una violència simbòlica que, en institucionalitzar-se al llarg de les dècades, ha acabat amagant l’absència d’igualtat en els drets civils efectius per una part significativa de la població de la comunitat”. També va destacar que “la negació legislativa del dret a ser educats i a relacionar-se amb les institucions en la llengua materna, hauria de ser analitzada en clau d’absència d’igualtat legal entre els aragonesos castellanoparlants i la resta dels seus conciutadans”.

Los furtivos expolian 10 toneladas de peces en 5 meses en el Mar de Aragón.

Incautados 1.000 kilos de peces extraídos del Mar de Aragón con destino a Rumanía.

Institut d’Estudis del BaixCinca.

 

FRAGA I MEQUINENSA VAN SER “FRANCESES”… – Moviment Franjolí per la Llengua.

FRAGA I MEQUINENSA VAN SER “FRANCESES”

http://www.naciodigital.cat/…/catalu…/va/ser/lliure/francesa

El programa 30 Minuts recorda com el territori català va integrar l’imperi napoleònic
naciodigital.cat|Per Nació Digital

A partir de demà podreu adquirir el calendari… – Institut d’Estudis del BaixCinca.

A partir de demà podreu adquirir el calendari del 2015 ‘La cuina de sempre’ per només 7€ a les papereries i quioscos de Fraga: Carlin, Libreria Badia, Papelería Arco Iris, Bollic i Kiosco Casanova. A la portada de cada mes hi trobareu una recepta de la nostra gastronomia: olla barrejada, caragoletes, abadejo, tortilla en trampa, mostatxons, mullarero en vi, pa de figues, coc de codony…

Els socis de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca el rebreu gratis a casa vostra!

Institut d’Estudis del BaixCinca ha afegit 6 fotos noves.

Us pengem un tastet del nostre calendari ‘La cuina de sempre’: si sou socis de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca rebreu gratuïtament a casa vostra. I si no ho sou, el podreu adquirir avui a la Fira d’Artesania de Nadal de Fraga per 7€.

Foto de Institut d'Estudis del BaixCinca.
Foto de Institut d'Estudis del BaixCinca.
Foto de Institut d'Estudis del BaixCinca.
Foto de Institut d'Estudis del BaixCinca.
Foto de Institut d'Estudis del BaixCinca.

El Seminario Aragonés de Sociolingüística estudiará el impacto de las políticas públicas en las comunidades bilingües de Aragón | AraInfo | Achencia de Noticias d’Aragón.

El Seminario Aragonés de Sociolingüística estudiará el impacto de las políticas públicas en las comunidades bilingües de Aragón

Enviado por el 15 diciembre, 2014

II Jornadas aragonesas de sociología I Seminario Aragonés de SociolingüísticaEl próximo viernes, 19 de diciembre, la Asociación Aragonesa de Sociología presentará en Zaragoza los nuevos estudios del Seminario Aragonés de Sociolingüística. La jornada comenzará con la presentación del libro “Actas de las comunicaciones del Grupo de Trabajo de Lenguas e Identidades a las II Jornadas Aragonesas de Sociología”, trabajo coordinado por Natxo Sorolla y Chabier Gimeno.

Las II Jornadas Aragonesas de Sociología, celebradas el pasado mayo, marcaron como su objetivo general estudiar el impacto que la crisis iniciada en el 2008 ha tenido en diversos ámbitos de la sociedad contemporánea en general y la aragonesa en particular. Para ello trabajaron diferentes líneas de investigación: Exclusión y Desigualdad Social, Trabajo y Economía, o Lenguas e Identidades, con la intención de trasladar a la opinión pública aragonesa “diagnósticos y propuestas”.

Durante el verano la actividad de una parte de este grupo de investigadores de la Universidad de Zaragoza no se detuvo, y en julio se celebró el curso de verano “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“, promovido desde el Departamento de Psicología y Sociología y dirigido a “profesores de los diferentes niveles educativos vinculados a las lenguas de Aragón o interesados en ellas; alumnado universitario del ámbito de la filología, magisterio, humanidades, sociología o antropología; profesionales interesados en ejercer como profesores o como investigadores en torno a estas lenguas; y público en general”.

El acto inaugural de la jornada del Seminario Aragonés de Sociolingüística tendrá lugar en la Institución Fernando el Católico -Diputación de Zaragoza-, y además de la presentación del Libro de Actas de las II Jornadas, por Natxo Sorolla y Chabier Gimeno, contará con dos ponencias: Josep Espluga explicará las representaciones mediáticas de la prensa aragonesa al aprobarse la Ley de Lenguas de 2013 del PP-PAR, y Ceci Lapresta explicará su estudio sobre lengua e identidad en los dominios del aragonés y el catalán.

Cabe recordar que Asociación Aragonesa de Sociología se define como “una organización de profesionales y estudiosos de la Sociología en Aragón que pretende impulsar el conocimiento de nuestras sociedades para colaborar en la mejora de las condiciones de vida y de trabajo de los ciudadanos”. La Asociación Aragonesa de Sociología tiene una larga historia. Nació en junio de 1976 como una necesidad sentida por los profesionales que entonces dedicaban su tiempo y energía al estudio de la sociedad aragonesa.

“Si estás interesado o interesada en colaborar con nosotros o tienes alguna propuesta, ponte en contacto con cualquiera de los miembros del Seminario”, explican Natxo Sorolla, profesor en la Universitat Rovira i Virgili y miembro de la Associació Cultural del Matarranya, Josep Espluga, profesor en la Universitat Autònoma de Barcelona y miembro del Centro de Estudios Literanos, Antonio Eito, profesor en la Universidad de Zaragoza y miembro del Consello d’a Fabla Aragonesa, Ceci Lapresta, profesor en la Universitat de Lleida y socio del Institut d’Estudis del Baix Cinca, Miguel Montañés, profesor en la Universidad de Zaragoza, y Chabier Gimeno, investigador en la Universidad de Zaragoza.

[ara] 

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Aragón ye un país plurilingüe y pluricultural. Y ista realidat cultural implica realidatz socials complexas.

A las sociologas y sociologos aragoneses mos interesa l’efecto que a nuestra sociedat tien sobre as luengas. Procesos que van dende as diferents categorizacions d’os aragoneses por o feito de parlar diferents luengas u variedatz lingüisticas, dica os retes en os que istas luengas son inmersas.

Mos interesa, a la finitiva, a sociolingüistica en un sentiu amplo.

Dende o seminario queremos estar atentos, dende diversas sensibilidatz, a l’impacto d’as politicas publicas en as comunidatz bilingües d’Aragón: a d’o catalán y a de l’aragonés.

Creyemos que ye menister chenerar conoiximiento sobre a situación sociolingüistica d’Aragón, ya que se troba sozmesa de tot a os dreitos regulaus por a lechislación.

Como sociologos, creyemos que tenemos cualcosa que alportar a la sociedat nuestra, pa conseguir que a chestión actual y esdevenidera d’o plurilingüismo reflexe muito más respetuosament a diversidat cultural y lingüistica aragonesa.

Si i yes interesau u interesada, en colaborar con nusatros, u tiens bella propuesta, mete-te en contacto con cualsiquiera d’os miembros d’o Seminario.

[cat]

Seminari Aragonés de Sociolingüística

L’Aragó és un país plurilingüe i pluricultural. I aquesta fet implica realitats socials complexes.

A les científiques i científics socials aragonesos ens interessa l’efecte que la nostra societat té sobre les llengües. Processos que van, entre d’altres, des de les diferents categoritzacions dels aragonesos i aragoneses pel fet de parlar diferents llengües o varietats lingüístiques, fins les xarxes socials en les que aquestes llengües es troben immerses.

Ens interessa, en definitiva, la sociolingüística en un sentit ampli.

D’es d’aquest Seminari  volen estar atents, des de diferents sensibilitats, al impacte de les polítiques públiques sobre els territoris bilingües d’Aragó amb llengües minoritàries i minoritzades: el català i l’aragonès.

Sota aquestes premisses creiem necessari generar coneixement sobre la situació sociolingüística d’Aragó, ja que aquesta es troba absolutament subjecta, entre d’altres, als drets regulats per la legislació.

Com a científics socials creiem que tenim coses que aportar a la nostra societat, per tal d’aconseguir que la gestió actual i futura del plurilingüisme reflecteixi molt més  respectuosament la realitat pluricultural i plurilingüe d’Aragó.

Si estàs interessat o interessada en col•laborar amb nosaltres i/o tens alguna proposta, ficat en contacte amb qualsevol dels membres del Seminari.

[cas]

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Aragón es un país plurilingüe y pluricultural. Y esta realidad cultural implica realidades sociales complejas.

A las sociólogas y sociólogos aragoneses nos interesa el efecto que nuestra sociedad tiene sobre las lenguas. Procesos que van desde las diferentes categorizaciones de los aragoneses por el hecho de hablar diferentes lenguas  o variedades lingüísticas, hasta las redes sociales en las que estas lenguas están inmersas.

Nos interesa, en definitiva, la sociolingüística en un sentido amplio.

Desde este seminario queremos estar atentos, desde diversas sensibilidades, al impacto de las políticas públicas en las comunidades bilingües de Aragón: la del catalán y la del aragonés.

Creemos que es necesario generar conocimiento sobre la situación sociolingüística de Aragón, ya que esta se encuentra absolutamente sujeta a los derechos regulados por la legislación.

Como sociólogos, creemos que tenemos algo que aportar a nuestra sociedad, para conseguir que la gestión actual y futura del plurilingüismo refleje mucho más respetuosamente la diversidad cultural y lingüística aragonesa.

Si estás interesado o interesada en colaborar con nosotros o tienes alguna propuesta, ponte en contacto con cualquiera de los miembros del Seminario.

Us pengem la crònica de la gala que vam celebrar… – Institut d’Estudis del BaixCinca.

Us pengem la crònica de la gala que vam celebrar dissabte passat. Moltes gràcies a tots per vindre!

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca va celebrar, dissabte passat, 29 de novembre, la seua gala anual, que enguany va tenir lloc a Vilella de Cinca, en el local social de la localitat.

L’acte, amb força concurrència a pesar de la pluja, va començar a les 19:00 amb unes paraules del president de l’entitat, Pep Labat. Labat va fer un resum de les activitats portades a terme durant l’any en favor de la normalització lingüística i cultural a la comarca –en especial l’edició del cançoner infantil Toca manetes– i va anunciar la plantada –en col·laboració a l’Associació d’Amics i veïns del casc antic de Fraga– d’un tronc de Nadal durant el mercat d’artesania que tindrà lloc properament en aquesta població i l’edició d’un calendari dedicat a la gastronomia local i comarcal. L’alcaldessa de la població, Belén Ibarz, va fer un parlament de benvinguda en què va subratllar la importància de mantenir un patrimoni d’arrel comuna que ens aglutina en la seua diversitat.

El lliurament dels XVIII Premis Josep Galan a la normalització lingüística va comptar, com és habitual, amb la presència de familiars de Galan en l’entrega dels guardons, que enguany van recaure en el Club de Atletismo Fraga-Bajo Cinca i en la secció de teatre de l’Associació cultural “Branquil” de Saidí. En representació del Club d’atletisme, premiat per fer bilingües tots els comunicats del seu Facebook i donar l’opció de consulta en diferents llengües en el seu blog, va acudir el seu president, Toni Guiral, que va manifestar que aprofiten totes les facilitats de les noves tecnologies per a fer difusió de l’esport que els apassiona, i Guillem-Arnau Sanmartín, mantenidor del Facebook, que va agrair que els fos premiada una iniciativa que hauria de ser natural. Per la seua banda, els membres del grup de teatre, premiats per l’exitosa representació del sainet ‘Per les ganes d’heredar’, en una divertida performance van agrair la confiança i el suport de totes les persones que han fet possible l’obra –entre les quals la directora, Pili Agustín– i van explicar les circumstàncies d’adaptació de l’obra Per la fam d’heretar, de l’autor valencià Josep Peris Celda, a la parla i el context saidinencs.

Tot seguit, Julio Moreno, secretari de l’IEBC-IEA, va llegir l’acta del jurat de la XXV convocatòria de les Beques Amanda Llebot, que en aquesta edició han recaigut en dos projectes: La substitució lingüística emergent del Baix Cinca. ‘Estudi sociolingüístic des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials’, del sociolingüista Natxo Sorolla, en la convocatòria general, becat amb 1.000 €; i ‘Vil·la Fortunatus i l’estructuració territorial del Baix Cinca en època romana i alt-medieval. Estudi de convergència de centuriacions”, de l’historiador Jacinto Bonales, becat amb 600 € en haver quedat deserta la convocatòria escolar.

Sorolla, originari de Pena-roja de Tastavins, al Matarranya, va explicar que va començar a estudiar els usos lingüístics del jovent del Baix Cinca i la Llitera en sospitar que la transmissió generacional de la llengua, inqüestionable fins ara, començava a experimentar esquerdes, a diferència del que observa, si més no fins ara, en la seua comarca d’origen, i que pretén donar dades objectives, quantificables, per alertar de la situació i entendre-la. Per la seua banda, Bonales va explicar que pretén fer un mapa de la comarca del Baix Cinca a l’època romana a partir de les possibilitats que ofereix la fotografia aèria contrastada amb les dades arqueològiques i documentals.

Va cloure l’acte una actuació del duet musical integrat per Marta Larroya –flauta travessera– i Andrés Sánchez –guitarra elèctrica–.

Us pengem la crònica de la gala que vam celebrar dissabte passat. Moltes gràcies a tots per vindre!

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca va celebrar, dissabte passat, 29 de novembre, la seua gala anual, que enguany va tenir lloc a Vilella de Cinca, en el local social de la localitat.

L’acte, amb força concurrència a pesar de la pluja, va començar a les 19:00 amb unes paraules del president de l’entitat, Pep Labat. Labat va fer un resum de les activitats portades a terme durant l’any en favor de la normalització lingüística i cultural a la comarca –en especial l’edició del cançoner infantil Toca manetes– i va anunciar la plantada –en col·laboració a l’Associació d’Amics i veïns del casc antic de Fraga– d’un tronc de Nadal durant el mercat d’artesania que tindrà lloc properament en aquesta població i l’edició d’un calendari dedicat a la gastronomia local i comarcal. L’alcaldessa de la població, Belén Ibarz, va fer un parlament de benvinguda en què va subratllar la importància de mantenir un patrimoni d’arrel comuna que ens aglutina en la seua diversitat.

El lliurament dels XVIII Premis Josep Galan a la normalització lingüística va comptar, com és habitual, amb la presència de familiars de Galan en l’entrega dels guardons, que enguany van recaure en el Club de Atletismo Fraga-Bajo Cinca i en la secció de teatre de l’Associació cultural “Branquil” de Saidí. En representació del Club d’atletisme, premiat per fer bilingües tots els comunicats del seu Facebook i donar l’opció de consulta en diferents llengües en el seu blog, va acudir el seu president, Toni Guiral, que va manifestar que aprofiten totes les facilitats de les noves tecnologies per a fer difusió de l’esport que els apassiona, i Guillem-Arnau Sanmartín, mantenidor del Facebook, que va agrair que els fos premiada una iniciativa que hauria de ser natural. Per la seua banda, els membres del grup de teatre, premiats per l’exitosa representació del sainet 'Per les ganes d’heredar', en una divertida performance van agrair la confiança i el suport de totes les persones que han fet possible l’obra –entre les quals la directora, Pili Agustín– i van explicar les circumstàncies d’adaptació de l’obra Per la fam d’heretar, de l’autor valencià Josep Peris Celda, a la parla i el context saidinencs.

Tot seguit, Julio Moreno, secretari de l’IEBC-IEA, va llegir l’acta del jurat de la XXV convocatòria de les Beques Amanda Llebot, que en aquesta edició han recaigut en dos projectes: La substitució lingüística emergent del Baix Cinca. 'Estudi sociolingüístic des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials', del sociolingüista Natxo Sorolla, en la convocatòria general, becat amb 1.000 €; i 'Vil·la Fortunatus i l’estructuració territorial del Baix Cinca en època romana i alt-medieval. Estudi de convergència de centuriacions”, de l’historiador Jacinto Bonales, becat amb 600 € en haver quedat deserta la convocatòria escolar.

Sorolla, originari de Pena-roja de Tastavins, al Matarranya, va explicar que va començar a estudiar els usos lingüístics del jovent del Baix Cinca i la Llitera en sospitar que la transmissió generacional de la llengua, inqüestionable fins ara, començava a experimentar esquerdes, a diferència del que observa, si més no fins ara, en la seua comarca d’origen, i que pretén donar dades objectives, quantificables, per alertar de la situació i entendre-la. Per la seua banda, Bonales va explicar que pretén fer un mapa de la comarca del Baix Cinca a l’època romana a partir de les possibilitats que ofereix la fotografia aèria contrastada amb les dades arqueològiques i documentals.

Va cloure l’acte una actuació del duet musical integrat per Marta Larroya –flauta travessera– i Andrés Sánchez –guitarra elèctrica–.

Seis detenidos por la extracción ilegal de 2.300 kilos de peces en el Mar de Aragón.

Documento1.qxd

El divendres 19 de desembre (19h) es presenta el Seminari Aragonès de Sociolingüística a Saragossa, amb la publicació del llibre d’Actes del Grup de Treball de Llengües i Identitats a les II Jornades Aragoneses de Sociologia. L’acte tindrà lloc a la Diputació Provincial de Saragossa (Institución Fernando el Católico) i comptarà amb la presentació de D. Pedro Rújula, director de Prensas de la Universidad de Zaragoza, i D. Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions, i dels coordinadors del llibre, Chabier Gimeno i Natxo Sorolla. A més, l’acte comptarà amb dues ponències: Josep Espluga farà una exposició sobre les representacions mediàtiques de la premsa aragonesa en aprovar-se la Llei de Llengües de 2013 i Ceci Lapresta explicarà el seu estudi sobre llengua i identitat en els dominis de l’aragonès i el català.

Lloc: Aula de la Institución Fernando el Católico, entrada pel carrer 5 de de Marzo, número 8.

Cartell de l’acte.

Fitxa del llibre.

Moviment Franjolí per la Llengua.

El Grup de Treball “Lenguas e identidades” publica llibre | Lo Finestró.

78_PORTADA_ACTAS

S’acaba de publicar el llibre Actas de las II Jornadas de Sociología, pel Grup de Treball “Lenguas e identidades”, coordinat per Chabier Gimeno i Natxo Sotolla, i editat per Gara de Edizions

En coedició amb la Institución Fernando el Católico i Prensas de la Universiad de Zaragoza.

 “Les llengües i la societat van lligades des de la seva fundació. Si alguna cosa diferencia els éssers humans de la resta d’animals és la complexitat del seu llenguatge. Si alguna cosa diferencia la Prehistòria de la Història és la capacitat d’escriure. Si alguna qüestió caracteritza els individus en societat és la comunicació entre individus. I tot i que les llengües són instruments de comunicació, també són molt més que això. Són vehicles de la cultura, són components de la identitat i són capitals d’intercanvi en el mercat social. Només des d’aquest prisma es pot entendre la reiterada presència de les llengües i les identitats en el debat públic aragonès: les lleis de llengües, els col·legis bilingües, les llengües de la immigració o la integració cultural de l’èxode aragonès.

En aquest context s’emmarquen les comunicacions presentades en el grup de treball “Lenguas e identidades” de les II Jornadas Aragonesas de Sociologia que aquesta publicació compila. S’inclouen treballs sobre la relació entre llengües i societat a Aragó, tractant camps tan diversos com l’ús, les actituds i les identitats lligades a l’aragonès i al català, així com a les seues àrees de transició i a la resta del país, prestant una atenció especial als àmbits vitals per a aquestes llengües, com ara el professorat, els mitjans de comunicació i Internet.”

“Gara d’Edizions ye una editorial d’Aragón espezializada en a publicazión y traduzión ta l’aragonés de libros d’autors clasicos y clasicos mudernos con a intinzión de que a luenga aragonesa, minoritaria y minorizada, pueda estar emplegada en a leutura d’obras literarias unibersals.”

De crisàlides, jacints i altres herbes solidàries | Mas de Bringuè.

IMG367IMG363

 

Jacinto Marqués, president de Crisàlida.          David, Lucía y Cristina amb les mans a la massa del panetone

 

Parlar durant cinc hores seguides amb el Jacint Marqués, president de la Fundació Crisàlida de Camporrells, al si de l’obrador “Atenea”, a l’atalaia on es divisa la immensa serra que agermana l’Alta Llitera i la Ribagorça, en mig del tragí dels seus “familiars-empleats” parant el forn, removent la massa, atenent els clients… és entrar en un món diferent, com una galàxia estranya a escassos quilòmetres del món real, on reina la calma, la solidaritat, el tracte proper i amable, sense hipocresia, dolcesa impostada ni afany d’adoctrinament.
La Fundació Crisàlida, creada per Marqués l’any 2009, té des de fa poc més d’un any, als baixos de la seua residència habitual, una pastisseria que dóna treball i joia de viure a cinc persones de la zona amb diversos graus de discapacitat psíquica i a dos adults: el mateix Jacint i la seua germana Lucía, mare de Cristina, una de les joves empleades al forn de pa.

 

SARAIVA DE CARVALHO EN CAMPORRELLS CON LOS CHICOS DE CRISALIDA
Els xics de Crisàlida amb Otelo Saraiva de Carvalho, el passat 2 de novembre a Camporrells.Bailarina Mozambique en la celebración Revolución de los Claveles Una ballarina mossambiquenya actuant  el dia d’homenatge a la revolució dels clavells portuguesa.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.