La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Baix Cinca
El Govern d’Aragó s’ha carregat l’últim rastre legal del català i de l’aragonès. El passat 31 de desembre de 2014 es va publicar la Llei de Pressupostos amb un paquet de reformes legislatives aprovades per les Corts d’Aragó. Entre elles s’incloïa la supressió de les denominacions de les llengües minoritzades com a català i aragonès a la Llei de Patrimoni Cultural del 1999, denominant-les ara lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad autónoma. L’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó -també popularment coneguda com a Llei de no Llengües, ja que no li pose nom a les llengües d’Aragó- ja va portar molta controvèrsia al territori. Quines llengües ha de protegir una llei que no diu quines llengües es parlen a Aragó? Què assignatura hauran d’impartir els professors? Quines competències hauran de tindre els professors d’este llengües? Ningú ha reflexionat sobre estos aspectes?
El sociolingüista Natxo Sorolla, natural de Pena-roja, va concretar en una entrevista per a Ràdio Matarranya que “la nova Llei de Llengües parle de respectar i potenciar les llengües d’Aragó. Però en cap moment les defineix. Diu que s’han de protegir, però no diu quines llengües són”. La llei de 1999, ratificada l’any 2009, reconeix l’aragonès i el català com les llengües minoritàries d’Aragó, cosa que no passe amb la normativa actual. I ara “hem de protegir una cosa que no sabem molt bé què és”. Per tant, “no se sap si això servirà per a protegir” les llengües o, en definitiva, “per a negar les pròpies llengües. No se sap si facilitaran esta protecció de la llengua o ho dificultaran encara més”. Sorolla va posar d’exemple la situació del català al IES Matarranya, “on està complicat inclús fer català com a assignatura optativa, una cosa de mínims. La llengua s’ha de potenciar dins de les aules. Però si no tenim esta base, tindrem grans dificultats per a protegir-la”.
. La llengua i els conflictes identitaris
La escassa o nul·la presència de la llengua dins de les aules pot esdevindre, en el pitjor dels casos, un procés de substitució lingüística irreparable. Sorolla va apuntar que “pot ser el Matarranya no té tants de problemes en substitució lingüística, però sí que les trobem a les comarques del nord”. I si es produeix “esta substitució, a la llarga podríem trobar problemes seriosos de cara al futur”. El sociolingüista del Matarranya també va fer menció a la percepció que tenen fora de la Franja sobre la realitat de la llengua, com si hi hagués una disputa constant entre el blanc i el negre. Una imatge que, al seu entendre, “promouen els mitjans de comunicació”. Conflictes com els dels Bens de la Franja, que es venen com una disputa ferotge entre Aragó i Catalunya i dels quals els veïns del territori a vegades passen de llarg. “Els grans mitjans de comunicació són els que projecten la imatge que els interesse sobre les nostres comarques”, va considerar.
I si preguntem sobre la repercussió que està tenint el procés sobiranista de Catalunya sobre la unitat de la llengua, Natxo Sorolla ho té bastant clar. “És una discussió bastant interessant. Hi ha qui diu que el procés de Catalunya ajudarà a la Franja a reconèixer la seua llengua”. Però Sorolla considere tot el contrari. “Crec que dificultarà el procés de normalització de la llengua. L’anticatalanisme està molt generalitzat. Ara, a través de la llengua es promou el conflicte. La realitat és la que és. Catalunya seguirà el seu procés. Natres esperem que això tingue un efecte mínim, perquè les llengües estan al marge del procés”. Tot i això, el conflicte lingüístic s’ha tornat a posar de manifestat a la Franja, el País Valencià i Ses Illes amb la irrupció del front sobiranista català.
. Els partits i les seues contradiccions
Durant esta entrevista, Ràdio Matarranya també va preguntar sobre els missatges que es venen des de Saragossa i els que s’escolten al territori. Natxo Sorolla va recordar que “l’any 1999 el PAR defensava el català”. Ara és tot el contrari. De fet, ha estat el partit que ha abanderat la nova Llei de Llengües d’Aragó. Sorolla creu que “això està passant perquè els interesse distanciar-se de la seua coalició a Saragossa. El PAR són els més anticatalanistes de tots. Però al territori, les coses són molt diferents. Aquí tenim un PAR que, al menys, la presidència comarcal defense el català”. Després trobarem gent d’altres partits que són partidaris, però també te trobes militants que no tenen la qüestió tan clara. És difícil posar uns límits”. Curiós també és, per a Natxo Sorolla, el cas de CHA. “A Saragossa està favor del català i del reconeixement de la llengua. I a Benavarri (a la Ribagorça), els representants de Chunta van votar en contra del català”.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Cultura ha efectuat la convocatòria de proves per a l’obtenció dels certificats de català 2015. A l’igual que l’anterior convocatòria, Fraga serà localitat d’examen per al Certificat de nivell intermedi de català B2 (anterior nivell B) i per al Certificat de nivell de suficiència de català C1 (anterior nivell C). Aquestes proves es realitzaran a l’IES “R. J. Sender” els dies 9 i 30 de maig, respectivament. El termini de presentació de sol·licituds comença el 30 de gener i finalitza el 18 de febrer. Es poden fer servir diferents canals d’inscripció: presencialment (oficines de la Direcció General de Política Lingüística a Barcelona o dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre) o per internet (Oficina Virtual de Tràmits http://www. gencat.cat/ovt) amb un 10% de bonificació. Per ampliar informació: http://www.gencat.cat/llengua/certificats.
La societat civil planta cara a l’últim atac del govern de l’Aragó contra el català – VilaWeb
gen. 23La societat civil planta cara a l’últim atac del govern de l’Aragó contra el català – VilaWeb.
El parlament aragonès ha esborrat aquesta setmana el rastre legal del català i l’aragonès
Entitats de defensa de la llengua i la cultura han signat el manifest del Moviment Franjolí per la Llengua que reivindica un estatus digne per al català a l’Aragó. És la resposta cívica a l’últim atac del govern aragonès, que dimarts va anul·lar el rastre legal del català. Tot i les polèmiques sobre les denominacions de LAPAO i LAPAYP, des de l’any 1999 la llei de patrimoni cultural aragonès reconeixia el català i l’aragonès com a ‘llengües minoritàries de l’Aragó en l’àmbit del qual són compreses diverses modalitats lingüístiques’ i com ‘una riquesa cultural pròpia que serà especialment protegida per l’administració’. Però el 31 de desembre proppassat, les Corts d’Aragó van aprovar un conjunt de reformes legislatives entre les quals s’incloïa la supressió de les denominacions de català i aragonès.
El manifest de les entitats reclama ‘un estatus digne, una consideració apropiada per a la llengua pròpia de la Franja i l’aplicació de polítiques lingüístiques que duguin a la plena normalització del català a l’escola, les institucions i els espais públics’.
També fa referència als fets ocorreguts en una escola de Mequinensa (Baix Cinca), on en els informes d’avaluació oficials dels alumnes s’anomenava ‘llengua oriental’ l’assignatura de llengua catalana. ‘L’incident no és casual –diu el manifest–, per molt que la Diputació General d’Aragó l’hagi atribuït a una “errada informàtica”, sinó que respon a una calculada operació de descrèdit i negació de la llengua pròpia de la Franja, el català, que té l’objectiu d’arraconar el català a les escoles i a la societat franjolina’.
Finalment, les entitats denuncien que a la Franja la situació crònica de manca de normalització de la llengua pròpia ha esdevingut aquests darrers temps un atac sistemàtic, en què les institucions neguen la filiació catalana de la llengua, amb la denominació de ‘LAPAO’. I conviden totes les entitats, col·lectius i persones a defensar la llengua catalana i a denunciar aquests fets i sumar esforços per revertir la situació.
La Plataforma de apoyo a personas afectadas por entidades bancarias de Fraga y Comarca convoca para este viernes, a las 19.00 horas, en el Local de la Pasarela de Fraga (paseo Barrón Cegonyer 6, 3ª planta), una Asamblea informativa donde se perfilará la demanda colectiva que próximamente se presentará contra varias entidades bancarias que aplican la cláusula suelo en sus contratos hipotecarios.
La Asamblea contará con la presencia del abogado Diego Cremades.
Además, la Plataforma sigue con las acciones informativas en entidades bancarias. Este jueves, a las 18.00 horas, convocan en las puertas de la Oficina Principal de Ibercaja en Fraga (avenida Aragón 68-70).
Calendari de proves i localitats d’examen. Llengua catalana. Generalitat de Catalunya.
Convocatòria 2015 de proves per a l’obtenció de certificats de llengua catalana
El 5 de gener es va publicar al DOGC la resolució que convoca les proves 2015 per a l’obtenció de certificats de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. Aquesta convocatòria estableix el calendari d’exàmens i les condicions i els terminis per inscriure-s’hi.
El termini de sol·licitud d’inscripció a les proves començarà el 30 de gener i finalitzarà el 18 de febrer.
Les proves, que es faran a 18 localitats diferents durant els mesos de maig i juny, permetran acreditar cinc nivells de coneixement de català: bàsic (A2), elemental (B1), intermedi (B2), suficiència (C1) i superior (C2). Tots els nivells s’han adaptat al Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR).
La informació sobre terminis, requisits, calendari d’inscripcions, estructura i descripció de les proves, etc. es pot trobar a www.gencat.cat/llengua/certificats.
Font: Direcció General de Política Lingüística
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, en col·laboració amb la Llibreria Badia de Fraga, us convida a la presentació del nou treball de Francesc Serés La pell de la frontera, un llibre de cròniques sobre la empremta de la immigració al Baix Cinca i en nosaltres mateixos. L’acte tindrà lloc dimecres 28 de gener a les 19:30 a la Llibreria Badia de Fraga.
—
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga
Dinar-tertúlia amb l’escriptor Francesc Serés.
El CPC Lleida programa de nou un Dinar-Tertúlia en aquesta ocasió amb l’ escriptor i col·laborador periodístic Francesc Serés.
Dia: dimarts 27 de gener
Hora: 14:30 hores
Lloc: Hotel Zenit- Restaurant El Bistrot
Preu: 14 € col·legiats / 16 € no col·legiats
Durant el dinar els assistents podreu preguntar a Francesc Serés sobre la seva experiència professional. Aquell mateix dia, a la tarda, Serés presenta a Lleida el seu llibre ‘La pell de la frontera’, en el qual analitza la vida a les zones limítrofs entre Lleida i Osca, i posa especial èmfasi al tema de la immigració.
El dinar-tertúlia està obert a col·legiats i col·legiades i altres companys de la professió.
Confirma la teva assistència abans del 23 de gener.
Lleida, 27 gener 2015
Al llarg de l’any 2014 heu visitat lafranja.net per a informar-vos sobre el que ocorre a les nostres comarques. Aquí teniu les notícies més visitades durant l’any:
FRANCESC SERÉS ENS MOSTRA A “LA PELL DE LA FRONTERA” ELS CANVIS QUE HAN VISCUT EL BAIX CINCA I EL SEGRIÀ.