Jornada Acadèmica Jesús Moncada a la tardor | Departament de Filologia Catalana

Jornada Acadèmica Jesús Moncada a la tardor

Jesús Moncada, amb el conjunt de la seva obra, va fer reviure la vila on va néixer, Mequinensa, i la història de la seva gent. A la seva novel·la més cèlebre, Camí de sirga, narra, a través de les vivències dels seus habitants, la desaparició de l’antiga Mequinensa, submergida sota les aigües d’un pantà. Per commemorar el 10è aniversari de la seva mort, el Departament de Filologia Catalana de la UB està preparant una jornada acadèmica d’homenatge a l’escriptor que tindrà lloc a la tardor.

El recordem amb aquestes ratlles de Camí de sirga (1988): “El transbordador, que havia deixat d’existir feia quinze anys, va separar-se de la vora dreta i començà a travessar el riu. Mentrestant les aigües es descolorien, l’aire anava perdent la dolçor tardoral d’aquell octubre del 1971. Quan la borda de la nau topà suaument contra l’embarcador de la banda de la vila, des d’on l’Alfons Garrigues servava el timó amb la seva memòria, el paisatge ja havia quedat cobert per la boira gelada de l’hivern del 1939. Ocres i verds de l’Ebre acabaven de convertir-se en un gris brut sobre el qual s’esllissaven lentament les dargues com escates despreses d’un peix gegantí”.

11/06/2015 – 22:51

Monogràfic sobre la llengua catalana a la revista digital DivÈrsia. Deu especialistes, entre ells, en Francesc Serés, analitzen el present del català i en proposen un altre futur. En el seu cas, l’article analitza la situació de la llengua catalana, del present al futur, a la Franja. divÈrsia és la revista digital de la Càtedra UPF sobre Diversitat Social i apareix semestralment a la xarxa, amb caràcter lliure i gratuït, per a divulgar temes vinculats amb aquesta especialitat. Per consultar la revista: www.upf.edu/diversia

Abstract:

Resumen: Una migración implica mucho más que el movimiento físico de una persona de un lugar a otro. También migran la experiencia, el bagaje personal, profesional, político y militante de aquéllos o aquéllas que mudan su lugar de residencia, de sociabilidad, y llegan a lugares nuevos donde los que habían sido sus mundos hasta la fecha se ven sustituidos por otros: otros espacios, otras gentes, otros ámbitos de relación. Cuando estas personas vuelvan a sus lugares de origen después de haber pasado por uno o más sitios, ya no serán las mismas; llevarán algo más que equipaje en la maleta. De este modo, con la presente propuesta pretendo abordar el fenómeno del colectivismo agrario durante la Guerra Civil Española desde un nuevo prisma de estudio, el de las migraciones. Migraciones llevadas a cabo por algunos de los protagonistas del 36 y otros conflictos previos. El espacio elegido es la retaguardia republicana aragonesa en su parte más oriental, la Franja, en contacto con Catalunya, y las migraciones objeto de estudio son las que tienen el territorio catalán como destino.
El propósito de este análisis es encontrar los puntos de contacto de estas olas migratorias con la movilización obrera sindical catalana, en concreto con aquélla de signo anarcosindicalista, y el carácter de ésta como herramienta para la comprensión de conflictos y adquisición de militancia. Muchos de estos movimientos migratorios serán estacionales, con lo que a su retorno al lugar de origen desarrollarán nuevas prácticas políticas y sindicales, una «importación de militancia» en toda regla. Por tanto, nuestro objetivo último es profundizar en el desarrollo de las culturas políticas, entendiendo que éstas evolucionan a partir de continuidades y elementos de desarrollo tales como el contacto territorial y humano.

Origen: (1) ‘Volvían con un poco más de luz en los ojos’. Entre Aragón y Catalunya, migraciones y militancia. | Assumpta Castillo Cañiz – Academia.edu

Origen: VilaWeb.cat

Mequinensa recuerda a Jesús Moncada el día que se cumplen 10 años de su muerte – AraInfo

ARAINFO REDACCIÓN | 11/06/2015 13.06

La Fira Litterarum proposa espectacles escènics inspirats en obres clàssiques i contemporànies escrites en català. Ovidi Montllor, Joan Vinyoli, Maria-Mercè Marçal i Jesús Moncada seran alguns dels protagonistes d’aquesta vuitena edició.
Vídeo: Videotuit Litterarum: la fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre.

Origen: Videotuit Litterarum: la fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre

«La història de la Franja encara és molt desconeguda. Són molt poques les persones que poden explicar per què a la Franja es parla català. Faltava una història de conjunt que donés resposta a tot un seguit de preguntes que els llibres d’història en general no contesten.» Aquesta història l’ha recollit l’historiador, escriptor, periodista i activista cultural Joaquim Montclús (Calaceit, el Matarranya, 1957) en el llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics, que ha editat l’Institut d’Estudis Catalans. El llibre es va presentar el dia 26 de maig, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut, en un acte en què van intervenir Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat; Joandomènec Ros, president de l’IC; Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC, i l’autor.

El treball s’ha confeccionat a partir d’una important recerca bibliogràfica, històrica i jurídica de cadascuna de les quatre comarques principals que componen les terres de la Franja de Ponent: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. L’estudi defineix la Franja de Ponent com el seguit de terres de llengua catalana que se situen en els límits meridionals del Principat de Catalunya, a cavall de la línia administrativa divisòria actual de les províncies de Lleida i Tarragona i també d’Osca, Saragossa i Terol: una cinta de nord a sud que va des dels Pirineus fins a la comarca dels Ports del País Valencià, amb una superfície de 4.449 km2 i amb una població de prop de cinquanta mil habitants.El llibre aprofundeix en la història i l’evolució d’aquest territori, des de la prehistòria fins a l’edat contemporània, i inclou una anàlisi jurídica sobre l’adscripció dels habitants de la Franja a Catalunya o Aragó, així com un treball històric i jurídic sobre la situació de la llengua catalana en aquestes comarques, que arriba fins als moments actuals: la Llei de llengües, promoguda pel Govern d’Aragó l’any 2009, i la seva derogació posterior, i la posada en marxa de l’anomenada «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental d’Aragó», més coneguda com a LAPAO. El volum també recull una cronologia dels fets més importants, les biografies de personatges vinculats a la Franja i un diccionari d’autors contemporanis en llengua catalana de la Franja de Ponent. En el capítol de les conclusions, el llibre destaca que «les terres de la Franja de Ponent, malgrat la separació administrativa actual, sempre han estat unides a Catalunya».

La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics ha estat editat amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

El llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics es presenta a l’IEC

 

 

La colisión entre dos vehículos se ha registrado a las 13.10 de este martes en el kilómetro 15.

Origen: Un muerto y un herido grave en un accidente registrado en la A-131 a la altura de Ballobar

El curs “Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón” es reconeixerà en les activitats de formació de professorat de secundària del Govern d’Aragó. A més, es l’únic curs universitari d’estiu que incorpora temàtiques de sociolingüística catalana. Feu la vostra preinscripció abans del 30 de maig al correu miguelmg(arrova)unizar(punt)es

Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón

Ansó. Fecha evento:  13/07/2015 to 16/07/2015

continue reading…

Crisi”Catalunya està convalescent, però no és una situació irreversible” Models“Els immigrants pensen de nosaltres el que nosaltres pensem dels escandinaus: «Aquesta societat funciona»”

Origen: Francesc Serés: “Jo collia préssecs cada estiu. A la universitat vaig descobrir que la gent feia vacances” (Antoni Bassas)

Origen: Com se presenten les eleccions municipals a les comarques del Baix Cinca i La Llitera? – Lo Reguer

El proper diumenge, a les comarques de la Franja de Ponent s’hi viurà una doble jornada de votacions. Per un costat, les eleccions a les Corts de la Comunitat Autònoma d’Aragó, i per l’altre, les municipals. L’aparició de nous partits d’àmbit estatal també s’ha vist reflectit als municipis franjolins, sobretot a les capitals de comarca.

A Fraga hi haurà fins a vuit llistes que buscaran arribar a l’Ajuntament, tot i que Convergència Democràtica de la Franja, única llista catalanista que hi havia a les eleccions del 2011, no se presentarà en esta ocasió. Les novetats respecte a les eleccions de l’any 2011 són Aragón Sí Puede -candidatura municipal instrumentalista de Podemos- , Ciutadans i Compromiso per Fraga, format per membres del sector crític del PSOE local. Degut a l’escissió i a les hores baixes per les que passa el partit, tot apunta que la davallada dels socialistes serà important, possiblement en favor d’Aragón Sí Puede. Al PP, que actualment ocupa l’alcaldia en coalició amb el PAR, amb l’aparició de Ciutadans se li obre una altra via per pactar en cas de no arribar a la majoria absoluta. Per la seua part, Izquierda Unida, que es presenta amb el nom de Cambiar Fraga, intentarà aconseguir representació municipal per primera vegada des de les eleccions de l’any 1995. La Chunta Aragonista en canvi, buscarà un resultats que els permetessin entrar per primera vegada a l’Ajuntament de la capital del Baix Cinca.
A Mequinensa, si es confirmen les previsions, el PSOE tornaria a guanyar i Magda Godia començaria la seua tercera legislatura consecutiva. Millor encara ho té el PSOE a Torrent de Cinca, on la seua és la única llista electoral del municipi.

Pel que fa a la comarca de La Llitera, trobem alcaldes històrics que se presenten a la reelecció per part del PSOE, com Francisco Mateo a Tamarit o Josep Anton Chauvell al Campell. Tot apunta que malgrat l’augment de llistes electorals, els alcaldes del PSOE no tindran grans problemes per mantindre els càrrecs. A Tamarit de Llitera, a les llistes habituals de PSOE, PP, CHA i PAR, enguany cal sumar-hi la de Ciutadans. 5 dels 11 candidats de la llista de Ciutadans a Tamarit són noms que fa 4 anys anaven a les llistes d’UPyD de llocs de la província de Uesca i Saragossa, que res tenen a veure en la comarca de La Llitera. Són els coneguts com “cuneros” o “paracaigudistes”.
A llocs com Albelda i el Campell s’han format candidatures d’esquerres en lo nom de Canviar/Cambiar Albelda i Cambiar Alcampell que participaran per primera vegada en uns comicis municipals. En esto darrer cas, la formació és la representació municipal de Izquierda Unida.
La importància del PAR se preveu residual, excepte en alguns petits municipis on ja tenen l’alcaldia, com Baells, Castellonroi o Sanui i Alins. Al Torricó, el cap de llista del PAR és Héctor Castro, reconegut membre de la Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental (sic), la FACAO, plataforma catalanòfoba que defensa el secessionisme lingüístic i que s’ha arribat a manifestar al costat de Democracia Nacional en contra de l’oficialitat del català a la Franja pels carrers de Saragossa.

Origen: Com se presenten les eleccions municipals a les comarques del Baix Cinca i La Llitera? – Lo Reguer

El proper diumenge, a les comarques de la Franja de Ponent s’hi viurà una doble jornada de votacions. Per un costat, les eleccions a les Corts de la Comunitat Autònoma d’Aragó, i per l’altre, les municipals. L’aparició de nous partits d’àmbit estatal també s’ha vist reflectit als municipis franjolins, sobretot a les capitals de comarca.

A Fraga hi haurà fins a vuit llistes que buscaran arribar a l’Ajuntament, tot i queConvergència Democràtica de la Franja, única llista catalanista que hi havia a les eleccions del 2011, no se presentarà en esta ocasió. Les novetats respecte a les eleccions de l’any 2011 són Aragón Sí Puede -candidatura municipal instrumentalista de Podemos- , Ciutadans i Compromiso per Fraga, format per membres del sector crític del PSOE local. Degut a l’escissió i a les hores baixes per les que passa el partit, tot apunta que la davallada dels socialistes serà important, possiblement en favor d’Aragón Sí Puede. Al PP, que actualment ocupa l’alcaldia en coalició amb el PAR, amb l’aparició de Ciutadans se li obre una altra via per pactar en cas de no arribar a la majoria absoluta. Per la seua part, Izquierda Unida, que es presenta amb el nom de Cambiar Fraga, intentarà aconseguir representació municipal per primera vegada des de les eleccions de l’any 1995. La Chunta Aragonistaen canvi, buscarà un resultats que els permetessin entrar per primera vegada a l’Ajuntament de la capital del Baix Cinca.
A Mequinensa, si es confirmen les previsions, el PSOE tornaria a guanyar i Magda Godia començaria la seua tercera legislatura consecutiva. Millor encara ho té el PSOE a Torrent de Cinca, on la seua és la única llista electoral del municipi.

Pel que fa a la comarca de La Llitera, trobem alcaldes històrics que se presenten a la reelecció per part del PSOE, com Francisco Mateo a Tamarit o Josep Anton Chauvell al Campell. Tot apunta que malgrat l’augment de llistes electorals, els alcaldes del PSOE no tindran grans problemes per mantindre els càrrecs. A Tamarit de Llitera, a les llistes habituals de PSOE, PP, CHA i PAR, enguany cal sumar-hi la de Ciutadans. 5 dels 11 candidats de la llista de Ciutadans a Tamarit són noms que fa 4 anys anaven a les llistes d’UPyD de llocs de la província de Uesca i Saragossa, que res tenen a veure en la comarca de La Llitera. Són els coneguts com “cuneros” o “paracaigudistes”.
A llocs com Albelda i el Campell s’han format candidatures d’esquerres en lo nom de Canviar/Cambiar Albelda i Cambiar Alcampell que participaran per primera vegada en uns comicis municipals. En esto darrer cas, la formació és la representació municipal de Izquierda Unida.
La importància del PAR se preveu residual, excepte en alguns petits municipis on ja tenen l’alcaldia, com Baells, Castellonroi o Sanui i Alins. Al Torricó, el cap de llista del PAR és Héctor Castro, reconegut membre de la Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental (sic), la FACAO, plataforma catalanòfoba que defensa el secessionisme lingüístic i que s’ha arribat a manifestar al costat de Democracia Nacional en contra de l’oficialitat del català a la Franja pels carrers de Saragossa.

L’IEBC-IEA va enviar una carta als partits polítics dels pobles catalanoparlants de la comarca del Baix Cinca que concorren a les properes ELECCIONS MUNICIPALS amb l’objectiu de conèixer de primera mà i per escrit les seues propostes en matèria lingüística i cultural amb el compromís que faríem arribar aquesta informació als nostres socis perquè puguin tenir-la en compte a l’hora d’emetre el seu vot.

Us relacionem allò que ens han contestat per escrit fins avui. Això no obstant, actualitzarem aquesta informació al nostre Facebook http://www.facebook.com/BaixCinca si durant aquesta setmana hi hagués cap altra novetat.

Respotes partits a 19-5-15

Origen: Ocho candidaturas optan a tener representación en el ayuntamiento de Fraga | Radio Fraga, digital news – más de 50 años de radio-

O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.

O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.

O solo censo anterior que heba preguntau en Aragón sobre usos lingüisticos estió o de 1981. Trenta anyos dimpuesas, o Censo ha tornau a incluyir una pregunta sobre o conoiximiento d’as luengas propias d’Aragón, a competencia en ellas, y l’uso en diferents contextos. A particularidat d’iste Censo, que trenca con a tradición d’os censos anteriors, ye que no se replegan as respuestas de toda a población, sino d’una ampla muestra d’a mesma. Asinas, en Aragón se replegoron respuestas correspondients a 137.636 habitants (con una tasa de mostreyo mas gran en as zonas rurals), o qual suposa una limitación important a la hora de fer cruces de variables en territorios chicotz, o que obliga a treballar en agregacions municipals.

De l’analís preliminar sobre datos furnius por o Instituto Aragonés d’Estatistica se concluye que 25.556 habitants d’Aragón declaran saber parlar aragonés, y 55.513 declaran saber parlar catalán (un 1.9% y un 4.2% respectivament d’a población aragonesa). A población que declara entender as luengas propias ye de 44.439 en o caso de l’aragonés y 83.199 en o caso d’o catalán.

Manimenos, os investigadors que son treballando en iste estudio -Natxo Sorolla, Juan Pablo Martínez, Chabier Gimeno y Miguel Montañés- aclarioron que pa una correcta interpretación d’istos datos ye menister un estudio mas detallau, sobre tot difuera d’as zonas d’uso tradicional, ya que se pueden dar perfils muit diferents de personas que declaran parlar istas luengas: migración interna dende ixas zonas, migración d’atras comunidatz (en o caso d’o catalán), personas que las tienen como luengas no inicials, y mesmo confusions sobre a naturaleza d’a luenga propia.  O cruce con atras variables disponibles en o censo permitirá dar una interpretación mas precisa a istos datos.

Entremistanto, os datos circumscritos a las zonas d’uso tradicional de l’aragonés amuestran nomás 8.425 parladors d’aragonés en una ampla zona que incluye nuclios como Uesca, Chaca, Balbastro y Monzón.  Si se consideran as zonas de mayor vitalidat de l’aragonés (verde fosco en o mapa), o porcentache de personas que declaran charrar aragonés en ixas zonas ye d’un 19,4% (correspondient a 4.457 personas).  En os municipios de parla catalana, o numero de parladors de catalán que arrulla o censo ye de 25.663.  Difuera d’as zonas d’uso predominant, son significativos os porcentaches de parladors en ciudatz cercanas a las ditas zonas, como Eixeya en o caso de l’aragonés, y Alcanyiz, Monzón y Balbastro en o caso d’o catalán.  Tamién ye destacable en termens absolutos o numero de personas que declaran saber charrar as luengas en a ciudat de Zaragoza (7.873 aragonés y 12.244 catalán).

O redolín de parolas posterior a la presentación sirvió pa debatir atros datos importants a determinar en iste censo, u en os siguients que se faigan, y a suya importancia en o plantiamiento de politicas publicas arredol d’as luengas propias.  Amás d’os datos preliminars, os investigadors destacoron que se conta, por primer vegada, con datos demolingüisticos, consolidaus y comparables, d’as luengas propias d’Aragón, con información de competencias y usos. A espleitación completa d’os datos d’o censo, que ye en progreso, permitirá diferenciar os perfils d’os parladors, y cruzar informacions de competencia y uso con atros datos demograficos, asinas como estudiar a transmisión intercheneracional en as unidatz familiars.