Origen: Sellan una quiniela premiada con un millón de euros en Fraga | Noticias de Huesca provincia en Heraldo.es

La llegada de un jugoso premio ha llenado este lunes de felicitaciones y clientes la Administración de Loterías número 2 de Fraga. Ante la falta de noticias del afortunado, los besos y abrazos han sido para la dueña del establecimiento, Andrea Ballesté, que se ha mostrado “feliz” de haber sellado una quiniela premiada el pasado sábado con un millón de euros. El dueño del boleto, que mantiene su anonimato, ha resultado agraciado al poseer el número completo del Joker (4193665).

“No sabemos nada de la persona afortunada. Al ser una cantidad tan elevada, imagino que recurrirá a una entidad bancaria y será complicado conocer su nombre”, ha señalado Ballesté. El premio es el más importante dado por esta administración desde su apertura en el año 2000. Hasta ahora, había repartido dos premios de la Lotería Nacional en 2013, que fueron agraciados con 30.000 euros a la serie, así como una quiniela con 340.000 euros en 2001. En octubre y septiembre de 2013, también sellaron sendas primitivas con premios inferiores.

Ávidos de ser los siguientes e, incluso, atraídos por la curiosidad del premio otorgado, muchos vecinos y visitantes han tentado en la mañana de este lunes a la suerte haciendo cola frente a la ventanilla de la administración. Al margen del premio otorgado por la coincidencia del Joker, el sorteo de la Primitiva se cerró sin acertantes de primera categoría y en este momento, acumula un bote de 78 millones de euros.

ESTUDIAR CATALÀ A ARAGÓ A PARTIR DELS 14 ANYS A LES ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES

De l’1 a l’11 de setembre està obert el termini de preinscripció a les Escoles Oficials d’Idiomes d’Aragó

Com a novetat per al curs 2015-16 s’oferta nivell C1 a Alcanyís i 2n de Nivell Intermedi a Fraga!!!

Trobareu una àmplia oferta de qualitat per a aprendre català o millorar el vostre nivell i obtenir un títol oficial:

-A ALCANYÍS: Nivell Intermedi, Avançat i C1                               www.eoialcaniz.com

-A SARAGOSSA: Nivell Bàsic, Intermedi i Avançat                               www.eoiflc.org

-A MONZÓ: Nivell Bàsic, Intermedi i Avançat               www.catedu.es/eoiignacioluzan

-A FRAGA: Nivell Bàsic i Intermedi                              www.catedu.es/eoiignacioluzan

Us hi podeu inscriure a partir dels 14 anys. Per a accedir directament a nivells superiors es pot realitzar una prova de nivell al juny, presentar títols que convalidin o fer una prova de classificació extraordinària al setembre-octubre en les escoles on estigui contemplat.

La preinscripció és on-line amb un breu formulari que trobareu al web de cada escola i els alumnes admessos han de confirmar la matrícula i realitzar el pagament posteriorment.

Origen: Diez años sin Jesús Moncada, el aragonés que se convirtió en autor de culto en catalán

“Ho havia sentit a dir però volia creure que allò no arribaria mai”. El viejo Nelson, uno de los protagonistas de ‘ Camí de sirga‘, se negaba a creer que un día la villa vieja de Mequinenza desaparecería para siempre. En realidad, no lo hizo. En 2015 se cumplen diez años de la muerte de Jesús Moncada, el escritor que a través de su literatura inmortalizó e hizo universal un pueblo condenado por la construcción del embalse de Riba-Roja. Sus obras han sido traducidas a una veintena de idiomas y es considerado “una de las figuras más importantes de la literatura catalana de la segunda mitad del siglo XX”, en palabras de Hèctor Moret, profesor, crítico y estudioso de la obra de Moncada.

Moncada murió con solo 63 años, dejando apenas siete obras publicadas. Entre ellas, ‘Camí de sirga’ – ‘Camino de sirga’, en castellano- la novela que le valió el éxito. En ella, el escritor consolidó un universo personal entorno a la Mequinenza desaparecida, convirtiéndola en un lugar mítico comparable para muchos con la Macondo de ‘Cien días de soledad’. Por sus páginas desfilan personajes imborrables como Nelson, el navegante del Ebro, o Carlota de Torres, la dama de la burguesía local.

De la poca producción de Moncada, la profesora de la Universidad de Zaragoza Maite Moret explica que “era un escritor muy metódico y escrupuloso, antes de encontrar una versión definitiva realizaba infinidad de redacciones”. De su novela ‘Estremida memòria’ llegó a realizar 13 versiones hasta dar con la final. Su dominio de la palabra aún tiene más mérito si se considera que no había recibido formación en ortografía catalana, y tuvo que aprender por su cuenta cuando se instaló en Barcelona en 1966.

Antes de desembarcar en la capital catalana, donde trabajó como traductor, pasó buena parte de su adolescencia en Zaragoza. Allí estudió en el colegio de la familia de José Antonio Labordeta, y cursó Magisterio, carrera que completó antes de cumplir los 18 años, con premio extraordinario incluido. Reflejo de esta etapa de su vida queda su obra ‘La galeria de les estàtues’.

Profeta en Mequinenza

“Moncada situó a Mequinenza, como colectivo, en el mapa de la literatura universal, y los mequinenzanos le reconocemos como alguien que supo recuperar el difícil pasado y las formas de vida desaparecidas de la villa”, asegura Hèctor Moret. El escritor fue y continúa siendo profeta en su tierra natal. El museo local le dedica un amplio espacio, donde se exponen algunos de sus objetos personales y parte de su obra pictórica, ya que, antes de volcarse en la escritura, fue pintor.

El pasado 13 de junio, fecha de su muerte, la localidad le recordó en un acto sobre el solar que ocupó su casa natal en el pueblo viejo. Allí se destapó una placa con un texto que el escritor concibió como mensaje “al que vingui a enderrocar-la” (“a quien venga derribarla”): ‘Enruna-la, si cal, però sense escarnir-la. El que els teus ulls prendran per argamassa i pedra és dolorida pell d’uns altres dies; allí on no sentiràs sinó silenci, nosaltres hi escoltem les antigues paraules” (“Hazla escombros, si es necesario, pero sin burlarte de ella. Lo que tus ojos tomarán por argamasa y piedra es dolorida piel de días pasados; allí donde no oirás sino silencio, nosotros escuchamos las antiguas palabras”).

Para muchos mequinenzanos todavía es fácil rememorar a Moncada sentado en la calle o los cafés, escuchando las anécdotas de los vecinos más mayores.

Se estudia en el Bachillerato catalán

Moncada recibió numerosos premios literarios en Cataluña, además de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. En Aragón, se le otorgó la Medalla de Santa Isabel de Portugal de la Diputación de Zaragoza y, en 2004, ya muy enfermo, el Premio de Honor de las Letras Aragonesas, que por primera vez recayó en un escritor en lengua catalana.

“El 90% de su obra sitúa la acción en territorio aragonés, en Mequinenza y en Zaragoza”, señala Moret. Sin embargo, el estudioso lamenta que “posteriormente a su muerte se le ha ignorado en Aragón, porque se consideró que era un escritor en catalán y que, como tal, no pertenecía a la literatura aragonesa”. En Cataluña, destaca Moret, Moncada forma parte de los planes de estudio de Bachillerato, y su obra ‘ El Cafè de la granota‘ se encuentra entra las lecturas obligatorias para los alumnos.

Origen: Mequinenza

Origen: IU SOLICITA AL AYUNTAMIENTO DE FRAGA PANELES PARA USO PÚBLICO.

La Asamblea local de IU en Fraga ha solicitado mediante un escrito la colocación de paneles de uso público para ser utlilizados libremente por asociaciones y colectivos locales.Esta medidad evitaría que se tuvieran que colocar en parte del mobiliario urbano y facilitaría a las Asociaciones y Colectivos la publicitación de sus actividades en paneles de uso exclusivo para ello y colocados en la via pública.En respuesta a esta petición, el Ayuntamiento de Fraga se compromete a estudiar con los técnicos municipales la ubicación de varios paneles distribuídos por diversos puntos de la Ciudad, y a proceder a su instalación antes de fin de año.IU recuerda que casi todos los municipios cuentan con espacios de uso público para que el asociacionismo anuncie en ellos libremente sus actos y actividades, y en Fraga se hace necesario debido a la fuerza del movimiento asociativo existente y a la gran actividad que desarrollan.

Llegir a Moviment Franjolí per la Llengua: Tres lectures recomenades amb temàtica de la Franja

Origen: En la pròpia pell i en la dels altres | Montserrat Clua i Fainé

Montserrat Clua i Fainé, professora d’antropolgia de la UAB, llegeix ‘La pell de la frontera’ de Francesc Serés, que ha guanyat amb aquest llibre el premi de la Crítica Serra d’Or. Clua equipara l’aportació de Serés a la que en el seu moment va fer Francesc Candel amb ‘Els altres catalans’. 

Ara que cau aquest sol de justicia que desfà les pedres, és el millor moment per llegir la darrera obra de Francesc Serés, La Pell de la Frontera (Quaderns Crema, 2014). No pas perquè l’obra de Serés sigui una lectura refrescant per fer vora la piscina, desconnectant de la realitat i dels maldecaps que arrosseguem durant l’any. Tot el contrari. El llibre de Serés és un veritable cop de puny a la boca de l’estómac, un llibre amarg i sec, com la realitat que descriu: l’existència (supervivència) de centenars d’homes perduts en una terra de ningú que s’estén entre Lleida i els Monegres. Homes vinguts de diferents parts del món, d’Argèlia fins a Ucraïna, de Mali, Senegal o Guinea Conakry, de la Xina a Bulgària, perduts en un territori de frontera que sembla la fi del món. Serés no escriu una novel·la de ficció: tot el que relata forma part de la seva experiència de més de 15 anys vivint i recorrent les terres del Segrià i el Baix Cinca. És el paisatge de la seva infantesa, l’espai que coneix i que intenta reconèixer malgrat els canvis que s’hi han produït en els darrers anys. I com un veritable etnògraf fent treball de camp, Serés observa, pregunta, entrevista, comparteix i pren nota de les diferents trajectòries recorregudes per individus gairebé invisibles per a la resta del món que estem tant lluny, físicament i vivencialment, d’aquesta realitat corprenedora. No és pas que no ho sabéssim que a Lleida hi ha molta immigració arribada per la demanda de braços en la recollida de fruita. Aquest estiu mateix tornen a sortir algunes notícies a la premsa sobre la situació dels temporers de Lleida. També aquest agost està essent excepcional per l’èxode de refugiats que intenten arribar a les costes de l’Europa salvadora. Cada dia ens arriben les terribles imatges del drama migratori per terra i mar, en canoes o en camions. Però les imatges s’acaben aquí, en el relat del rescat o de la detenció. I ningú ens explica què passa després, en els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), en les devolucions en calent, o amb els que aconsegueixen quedar-se. Això és precisament el què ens explica el llibre de Serés i per això és més imprescindible que mai llegir-lo ara: la realitat d’alguns d’aquests immigrants arribats a Saidí, Alfarràs o Fraga en la darrera dècada. Les petites històries dels que no tenen història, en un món en constant canvi i transformació, lenta però implecable; un món que quan es mou, “s’acarona i s’esgarrapa”.

Seguint les passes del Candel que fa 50 anys ens regalava Els altres catalans, Serés es converteix així en el cronista d’una realitat que teníem invisibilitzada aquells que no som de la terra, no pas pels que hi viuen dia a dia. Curiosament (tristament?), Candel i Serés són els dos autors que sense ser antropòlegs han escrit les millors etnografies de dues realitats que cap antropòleg/a ha abordat amb la mateixa proximitat i profunditat. Si en el cas de Candel era la inmigració espanyola dels anys 50-60, Serés ens parla de la immigració no-comunitària dels 90 i 2000. La diferència és que Candel en parlava des de la vivència de ser un d’ells, fill ell mateix de la immigració. Serés en canvi, ens ho relata des de la perspectiva dels “nadius” que es troben el seu món alterat per aquesta presència vinguda de cop no sé sap d’on. Ens explica com es conviu amb la misèria, amb la brutícia, amb la veritable multiculturalitat construïda en la quotidianitat, sense recursos i deixada de la mà de les administracions. Llegint sota aquest sol que cau a plom aquests dies, una sent en pròpia pell la calor asfixiant que desprèn el llibre, pot empatitzar amb aquesta gent que viu la duresa de la terra seca i gairebé pot sentir fins i tot la pudor descrita en alguns fragments.

Però Serés també és capaç de fer-nos arribar les petites històries d’il·lusions i decepcions dels que coneix sense conèixer del tot, dels que han passat per aquí, dels que s’hi han quedat i dels que s’hi han perdut. En aquesta modernitat líquida globalitzada i etèria, Serés no està tant allunyat d’aquests homes en moviment, de les seves experiències de desarrelament, precarietat i incertesa. Sense pretendre parlar en cap moment en nom d’ells, la seva capacitat de descriure els detalls de les seves petites vides (feta des d’una capacitat de distància i empatia envejables per qualsevol antropòleg), ens acaba oferint un relat de com viuen i entenen el seu pas per les nostres terres aquestes persones vingudes d’arreu. I de com les petites accions de compassió, de solidaritat, perquè “fa dol”, entre veïns, han fet que aquesta zona no es convertís en un autèntic Far West.

D’aquesta manera Serés es converteix en un Candel 2.0, un testimoni de la (nova?) inmigració del segle XXI. Com el mestre, descriu les causes estructurals i conjunturals de la situació sense perdre la humanitat dels seus protagonistes. Personatges entranyables com en Juli i la seva solitud; històries terribles com la d’en Majeed, empresonat a Saidí com un Tom Hanks a la terminal però sense un final feliç com els de Hollywood; la frustrant història dels diferents Changs que han passat per les aules d’acollida d’Olot… Personatges i paisatges que passen, que es mouen, en una realitat postmoderna fluïda, malgrat que Serés sigui tant crític (i amb raó) amb els seus teòrics. Però si en el relat de Candel hi havia un punt d’optimisme, d’esperança en la capacitat d’acollida i adaptació dels inmigrants i els seus descendents, en el text de Serés la visió és completament pessimista: no hi ha espai per a l’adaptació per a la gent que està de pas, ja sigui físicament o vivencialment. I malgrat tot, són aquí. Omplint els pobles despoblats. Rejovenint els pobles envellits. Serés descriu, no jutja. Però en el seu relat potser hi manca obrir una mica més el focus per incloure uns protagonistes dels fets que no acaben d’aparèixer: aquells qui contracten els treballadors, motiu pel qual els altres han vingut.

El llibre de Serés és difícil de classificar. No és novel·la de ficció ni un reportage periodístic, malgrat que inclou referències a altres novel·listes i unes fotografies tant o més explícites que el propi text. Escrit en un llenguatge precís i preciós, sec com la terra descrita, adust però profundament poètic, en alguns fragments ens recorda al Conrad més inquietant. En d’altres podries fer un paral·lelisme entre Saidí i la Mequinensa de Moncada. Però sobretot, per les seves formes i per la seva narració impecable i implacable de la pèrdua d’un món conegut a causa de les transformacions de la postmodernitat, el seu llibre es converteix en el Tristos Tròpics del llunyà finis terrae lleidetà.

Només em resta donar-li les gràcies per haver-lo escrit.

Origen: El català lluita per sobreviure a la Franja de Ponent

Els habitants de la Franja de Ponent utilitzen cada cop menys el català per comunicar-se. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població -impulsada per la Generalitat en col·laboració amb Campus Iberus-, que mostra com l’ús social del català a la zona s’ha reduït un 21% en deu anys i el 2014 només un 50% de la població en feia un ús habitual. Aquesta reducció ha provocat que l’ús general del català i el del castellà siguin pràcticament iguals en una zona amb poca presència del català a les escoles i als mitjans de comunicació.

“Els canvis demogràfics són els principals motius sobre la reducció de l’ús social del català a la Franja”, explica a l’ARA el sociolingüista Natxo Sorolla, l’encarregat de fer l’estudi. Sorolla atribueix aquest descens als canvis sociolingüístics relacionats amb l’augment de la immigració -uns 17,6 punts percentuals els últims deu anys- procedent sobretot de fora de l’estat espanyol, i a la reducció dels catalanoparlants -18,3 punts percentuals- que pertanyen a les generacions d’edats més avançades. Malgrat aquest descens i segons la mateixa enquesta, el 80,4% de la població de la Franja sap parlar el català, el 93,9% l’entén i el 75,3% el sap llegir. Només el 41,8%, però, el sap escriure.

Sorolla també alerta del perill que l’ús del castellà sigui el mateix que el del català. “Fins ara els catalanoparlants eren majoria, però el fet que el castellà s’hagi situat al mateix nivell d’ús perjudicarà el català. Només aprenen el català els joves que el parlen a casa. Els nouvinguts o castellanoparlants no l’aprendran perquè a l’escola és una assignatura optativa i només els pares decideixen si l’estudien o no”, afegeix.

LAPAO: una decisió política

Malgrat la polèmica decisió de l’anterior govern autonòmic del PP, que va decidir denominar el català com a LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental), Sorolla descarta que les polítiques lingüístiques adoptades els últims anys hagin influït en la societat pel que fa a l’ús del català, ja que “els canvis polítics no són tan immediats en sociolingüística”. Tot i això, considera que la nova llei aprovada el 2013 va suposar un “atac frontal i regressiu” al català i a l’aragonès. El text es troba al Tribunal Constitucional després del recurs que van presentar 63 diputats del Congrés, entre els quals hi havia representants de CiU i ERC.

Si bé abans del nou text el català tampoc era considerat com una llengua oficial, sí que es garantien alguns drets bàsics que protegien aquesta llengua a l’Aragó. Es preveia la creació de l’Acadèmia Aragonesa del Català, que pretenia establir les normes d’ús del català a la zona. També va passar el mateix amb l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa, que havia de vetllar pels usos de l’aragonès, una llengua pròpia minoritària que es parla al Pirineu d’Osca i que ha passat a denominar-se llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i prepirenaica (LAPAPYP).

Les eleccions a les comunitats autònomes del maig passat, però, han deixat un nou marc polític. L’ascens del PSOE amb els suports de Podem, d’Esquerra Unida i de la Chunta Aragonesista pot obrir una nova dimensió a l’hora d’aprovar una nova llei de política lingüística que deixi enrere l’actual. “Demanaré que es preocupin per derogar l’antiga llei del LAPAO i que es recuperi l’antiga o que donin peu a una nova llei més agosarada, encarada cap al trilingüisme i a la cooficialitat de l’aragonès i el català”, diu Josep Anton Chauvell, president socialista de la comarca de la Llitera. Chauvell es mostra optimista després de les intencions de crear una direcció general de Política Lingüística que encara s’ha de materialitzar. “La llei que hi ha ara és denigrant”, etziba.

Malgrat les polèmiques polítiques del PP, el mateix Sorolla creu que en les anteriors legislatures les polítiques dels diferents governs aragonesos havien sigut “molt descafeïnades”, ja que no asseguraven del tot la permanència de la llengua catalana. “Potser no tenien efectes negatius perquè l’hegemonia a la Franja continuava sent de catalanoparlants, però calen lleis més clares respecte a la llengua”, diu. Això sí, afirma que qualsevol llei que canviï l’actual, “per petita que sigui, serà positiva”. “El 2009 es va arribar al màxim reconeixement del català i l’aragonès com a llengües pròpies”, recorda.

El paper dels mitjans

Al carrer, però, intenten separar-se dels debats polítics i destaquen els beneficis que pot aportar el fet de parlar diferents llengües. “A mi parlar el fragatí em permet comunicar-me amb els catalans. Si sabés parlar el basc, el gallec o un altre idioma m’aniria molt bé”, diu la Carmina, veïna de Fraga, mentre recita un seguit de paraules pròpies de la zona com el mullarero (préssec), la segallosa (boira) o la silla (cadira).

Jose Carlos Massagué és responsable de continguts de la revista local Fogaril i la Calaixera, que tracta temes de l’actualitat de Fraga i de la seva comarca i que publica en català amb les característiques lingüístiques pròpies de la zona. Va començar a treballar en aquesta publicació que van fundar els seus pares fa 20 anys, tot just quan ell era un adolescent.

El català estàndard

El Jose Carlos creu que actualment el català fragatí es troba en un moment “molt delicat”, ja que es tendeix a fer estàndard i globalitzar tant el castellà com el català. “El que estudia el català o el llegeix ho fa a través del català estàndard, per la qual cosa no s’aprenen gaires paraules pròpies que es parlen aquí -diu-. Encara que publiquis en català en un blog, si no és estàndard t’ho retreuen i això fa que la gent a vegades no s’atreveixi a parlar en fragatí”, lamenta, tot i que es manté ferm per mantenir la singularitat del català a la zona. “Nosaltres parlem el català però amb les característiques pròpies de Fraga. No ens preocupem si diem alguna cosa bé o no. Som els estudiats”, diu.

S’identifiquen amb el català i no amb el LAPAO

El mateix estudi que alerta de la disminució de l’ús del català a la Franja de Ponent aporta altres dades que conviden a l’optimisme. L’enquesta posa de manifest que cada cop són més els catalanoparlants de la Franja que utilitzen el terme català per referir-se a l’idioma que parlen, en detriment d’altres denominacions locals com el xapurriau (28,6%), el fragatí (9,9%) o el mequinensà (3,5%). Concretament, el 45% de la població enquestada considera que parla el català, fet que suposa un augment de fins a 25 punts percentuals respecte a fa deu anys. El mateix Sorolla creu que, si bé encara s’ha de demostrar amb altres estudis, la polèmica sobre el canvi de la denominació del català a LAPAO ha pogut propiciar un efecte contrari i que la societat se senti més identificada amb el català. “Aquest debat polític sobre el LAPAO ha pogut tenir algun efecte. A l’anterior govern aquest tema se li va escapar de les mans. A la Franja ningú no diu que parla el LAPAO ni el LAPAPYP”, deixa clar el sociolingüista.

Origen: ELMUNDO

Origen: El servicio de Protección Civil de Fraga y… – Digital Fraga Tv

El servicio de Protección Civil de Fraga y comarca sigue trabajando a estas horas en el achique de agua de garajes subterráneos, sótanos… A la hora de escribir esta nota (02:00h) están trabajando en la sede comarcal.

La tormenta de esta pasada tarde-noche, ha descargado con fuerza sobre gran parte de la comarca. Fraga ha sufrido la fuerte intensidad de la lluvia, y acompañada de granizo, que ha dejado cerca de 60mml por metro cuadrado. Las afecciones han sido numerosas en la zona urbana, afectando a comercios, garajes, viviendas y vías publicas. Gracias a las brigadas municipales, concesionaria de limpieza, Policía Local, Guardia Civil y vecinos afectados, la normalmente dad vuelve poco a poco.

Queda por determinar las afecciones por la piedra en los campos de cultivo. Una de las zonas más afectadas es la zona de Litera donde la tormenta ha afectado a las plantaciones de frutales.

Origen: El Ayuntamiento de Fraga estrena el nuevo salón de plenos

FRAGA.- El Ayuntamiento de Fraga estrenó este pasado jueves el nuevo salón de plenos del edificio institucional de la plaza de España, tras finalizar las obras de remodelación y acondicionamiento interior. Lo hizo con el primer pleno ordinario del actual mandato que, tal vez por encontrarse cómodos los concejales en su nuevo hábitat, o por ser el primero o, simplemente, por la cantidad de puntos en el orden del día, se alargó casi hasta las tres horas duración.

Origen: L’evolució del català a la Franja 2004-2014 | Xarxes socials i llengües

L’evolució del català a la Franja 2004-2014 30 juliol 30UTC 2015

Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.

• A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
• Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
• L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
• La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
• El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
• Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
• Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
• Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
• El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
• La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a una quarta part.
• Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
• Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observa estabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
• Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
• Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.

Article curt a “Temps de Franja” que intenta posar de relleu la necessitat de reivindicar el col·lectivisme agrari a les comarques de la Franja, com a objecte d’estudi i com a episodi de la pròpia història.

Origen: (1) Relats de llarg abast. Guerra Civil i col·lectivisme agrari a la Franja | Assumpta Castillo Cañiz – Academia.edu

Origen: Vuitena parada: La Llitera | Ràdio Terra

Avui des d’Albelda, a la comarca de La Llitera, recuperem alguns dels temes informatius que hem portat de les comarques de la Franja que s’obrien amb aquesta reflexió per part del periodista corresponsal Marcel Pena sobre la invisibilitat de la Franja, la campanya de la Plataforma per la Llengua per a denunciar la situació de la llengua en aquestes comarques sota administració aragonesa, l’entrevista per a escoltar les propostes del Moviment Franjolí per la Llengua, o les mobilitzacions amb motiu del 8 de març dia de la dona treballadora al Baix Cinca, les mobilitzacions al Matarranya en el sector de l’educació, la conversa amb el sociolingüista del Matarranya Natxo Sorolla, o la campanya de la Plataforma per la llengua per portar al Parlament Europeu la persecució que pateix la llengua a la Franja han estat alguns temes que us hem pogut portar.

Ràdio Terra segueix amb el recorregut iniciat el dilluns 13 de juliol amb el seu particularviatge d’estiu: un periple amb un 600 groc per a conèixer país i sumar gent a aquesta emissora popular, horitzontal i cooperativa, l’únic mitjà d’emissió diària en la nostra llengua que informa des de totes les comarques del país.

La ruta virtual, batejada amb el nom de #pugemal600, va començar a la falda del Canigó, al Conflent, a la Catalunya Nord, i seguirà durant tot l’estiu per anar recollint gent i arribar a l’1 de setembre amb 600 persones a bord que facin possible la continuïtat i estabilitat del mitjà i poder reprendre així les emissions. Després de sortir del Conflent, el 600 groc de Ràdio Terra va anar baixant i va fer parada a la Garrotxa, passant per la Plana de Vic, el Pla de l’Estany i creuant cap a Mallorca. Una setmana més tard, arribem a la Marina Alta ambel Montgó de fons i d’allà cap a la Punta del Fangar, al Delta de l’Ebre i avui a Albelda, a la comarca de La Llitera. 

Aquest viatge virtual simbolitza el que ha fet Ràdio Terra dia a dia durant aquest primer curs de vida: recórrer territori i informar-ne amb tots els accents i des de tots els racons. Una ràdio popular i descentralitzada que s’ha interessat per aquelles realitats més allunyades dels focus mediàtics o silenciades pels grans mitjans i ho ha fet autocentradament, informant tant de les problemàtiques del tren groc al Conflent, de les jornades per la llengua de Fraga, de les repercussions de la carretera de Menorca o de ladiada muixeranguera d’Alacant.

Nous socis de Ràdio Terra

El mapa de socis de Ràdio Terra segueix omplint-se de punts vermells. Donem la benvinguda als socis que ens acompanyen en aquest camí per a consolidar el mitjà. Moltes gràcies!

.