Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

Prevén una reunión con el nuevo Gobierno central con la que habrá que establecer otras cuestiones dudosas del convenio actual “existen dudas jurídicas ya que el Gobierno de Aragón está pagando trayectos fuera de las fronteras de Aragón como son las extensiones hasta Lleida o Caudiel”… Origen: DGA pide a Renfe tiempo para negociar con el Gobierno Central un nuevo convenio

Origen: Carta a laia Longan, premi “Josep Galan” 2015 | Mas de Bringuè

Carta a laia Longan, premi “Josep Galan” 2015

LAIA LONGAN 1
(Text llegit durant el lliurament dels premis a Saidí, el passat 5 de desembre de 2015).

Estimada Laia:
Fa dos estius que vaig trobar, regirant entre els prestatges de la Llibreria Badia de Fraga, un llibre teu. Es tractava de “Jo vaig dormir amb lleons”-
Adrián, lo llibrer, em va dir: “ Aquest llibre és de una noia de Saidí”.
Jo no et coneixia, ni et conec, personalment. Sí que coneixia a ton pare, José María Longan, “Longanet”, gran fotògraf i autor de bona part de la història gràfica del Saidí més recent.
T’he de reconèixer que, potser per la edat, no he sét un assidu seguidor de la nova literatura infantil i juvenil. Tampoc solia recomanar llibres d’autors joves als meus alumnes de l’Institut. Preferia introduir-los en les novel•les d’aventures d’autors clàssics com Stevenson, Verne o Defoe.
Però eixa novel•la teua em va enganxar fins al fons de la meua ànima. Aquell xiquet, Tom, lo protagonista, que un dia va marxar de casa per a unir-se a una companyia de circ ambulant era una fantàstica al•legoria del camí de la vida que d’una manera u altra recorrem tots, amb les seues troballes meravelloses, desgràcies, injustícies i il•lusions.

Un any després, l’estiu passat, vaig tornar a entrar a la Llibreria Badia, esperant trobar un altre llibre teu. I allí estava, mirant-me de reüll, l’Otto, “El nen que va arribar amb la neu”, una neu que ja mai va abandonar el poble d’aquell nen misteriós i que, amb ell, va ser protagonista activa de mil i una històries.
Els contes de la Laia, semblen escrits amb lletres de cotó fluix. Les situacions, els personatges, estan traçats amb una sublim tendresa i amb un enorme respecte al lector. No tracta els infants ni els joves com a curts mentals. No els sostrau els grans problemes de la humanitat ni les adversitats de la vida. Però tampoc ens limita la fantasia ni la imaginació, i injecta a la sang dels lectors unes ànsies indefinibles de viatjar cap a un món millor.
L’estiu que ve, Laia, tornaré a entrar a la Llibreria Badia amb l’esperança de trobar una altre llibre teu que continuï i alimentant la il•lusió de xiquet gran que encara roman en algun racó del meu cervell i que tu vas aidar a renàixer.
Per tot això, gràcies, laia.

Mario Sasot Escuer

Foto: Laia Longan Zarzoso

Origen: Tres detenidos por robar almendras en la zona de Mequinenza

Origen: (1) L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre… – Institut d’Estudis del Baix Cinca

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, us convida a la gala anual de l’entitat, que enguany tindrà lloc a Saidí, al local del «ball vell», dissabte 5 de desembre a les 18:30.

En el transcurs de l’acte, es procedirà al lliurament del «Premi Josep Galan 2015 a la normalització lingüística i cultural», que en aquesta ocasió ha recaigut en l’escriptora de Saidí Laia Longan, i al «Premi Franja: cultura i territori», que han merescut l’activista Josep Mauri i el meteoròleg Francesc Mauri.

foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Laia Longan (Saidí, 1979) és llicenciada en Comunicació audiovisual, està vinculada al món editorial i escriu històries per a joves lectors.

foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Josep Mauri (Barcelona, 1932) és originari de Casserres del Castell (Ribagorça) i va estar entre els promotors de la iniciativa de publicar la revista Temps de Franja; el seu fill Francesc Mauri (Barcelona, 1966) difon diàriament la Franja i les nostres paraules del temps des dels diversos mitjans de comunicació en què intervé.

La nota musical de la celebració correrà a càrrec de cantadors i tocadors de la Rondalla de la Penya Fragatina, que oferiran una selecció de jotes en la nostra llengua.

També s’anunciaran els projectes guanyadors de les beques Amanda Llebot, tant en la modalitat general com en l’escolar.

Origen: I Jornada Jesús Moncada |

I Jornada Jesús Moncada

Filcat

Divendres que ve, 20 de novembre, tindrà lloc la I Jornada Jesús Moncada, organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona amb motiu del desè aniversari de la mort de l’escriptor mequinensà.

Aquesta jornada vol convidar els especialistes i els estudiosos a reflexionar sobre el valor, la dimensió i el sentit de l’obra de Moncada, a situar-ne la seva projecció en l’actualitat i a reforçar la recerca per tal de poder encarar més adequadament els futurs estudis. El comité organitzador, integrat per Glòria Casals, Laura Farré i Artur Garcia Fuster, ha plantejat la jornada en tres blocs: el primer, de conferències sobre aspectes diversos de la literatura moncadiana; el segon, de comentari del material fotogràfic exposat, i el tercer, de debat de l’obra de Moncada en taula rodona amb escriptors, crítics, editors i directors teatrals.

Programa de la I Jornada Jesús Moncada

Programa Jesús Moncada

Origen: Mequinensa! Fotografies de Jesús Moncada | Departament de Filologia Catalana

Mequinensa! Fotografies de Jesús Moncada

Data:
10/11/2015 a 16/11/2015
Lloc:

De les 11 a les 14h i de les 16 a les 19h. Sala de Professors. 5è pis de l’edifici Josep Carner

L’exposició Mequinensa! Fotografies de Jesús Moncada, que ha produït el Museu Etnològic de Barcelona, és un avenç de la I Jornada Jesús Moncada que, en ocasió del desè aniversari de la seva mort, organitzarà el Departament el proper 20 de desembre. Ambdues activitats són un homenatge a la seva persona, però sobretot són una obligació acadèmica i un compromís civil envers el seu llegat

Programa: SEM AUTONOMIC CATALÀ 2015-16.pdf – Google Drive

Origen: Els franjolins podran continuar sent atesos als Hospitals de Ponent

Una quarantena d’alcaldes de la Franja de Ponent han reclamat que els veïns d’aquesta zona fronterera puguin continuar rebent atenció mèdica a Catalunya, com fins ara. I recorden que fins al 2015 està vigent un conveni en aquest sentit entre Aragó i Catalunya. Els últims mesos nombrosos veïns s’han queixat que, després de la primera visita, els metges lleidatans els remeten a Barbastre. El motiu és un protocol nou de l’Hospital Arnau de Vilanova, de Lleida, que deriva als respectius hospitals de procedència els pacients d’urgències que no requereixen ingrés. La crònica és de Marcel Pena des de la Llitera.

Origen: El Socialista Digital – Celaya manifiesta su compromiso con la atención sanitaria de calidad en el Aragón Oriental

El consejero de Sanidad, Sebastián Celaya, se ha reunido esta mañana en Fraga con los presidentes de las comarcas del Bajo Cinca, Evaristo Cabistañi, la Litera, Josep Anton Chauvell, y Ribagorza, Lourdes Pena. En la misma también han participado el alcalde fragatino, Miguel Luis Lapeña, y el senador autonómico José María Becana. En el encuentro, el titular de Sanidad les ha transmitido su compromiso de mantener una atención sanitaria de calidad en la zona del Aragón Oriental, lo cual conlleva continuar con los criterios de accesibilidad y cercanía a la hora de que los ciudadanos reciban atención médica, concretamente en el Hospital Arnau Villanova de Lérida.

“Quiero transmitir que no va a haber ningún problema, que los ciudadanos van a seguir siendo asistidos en los centros que decidan y que cualquier problema que hubiera será solventado en las comisiones de seguimiento del convenio con Cataluña”, ha indicado el titular del departamento tras el encuentro. La desaparición en los presupuestos generales del Estado para 2016 del Fondo de Cohesión Sanitaria lleva consigo buscar una nueva fórmula para hacer frente al pago de las atenciones que cada Comunidad Autónoma presta a ciudadanos que no sean de su propio territorio.

Existe un proyecto de Real Decreto en este sentido, que plantea que cada Comunidad presentará un balance de atenciones y obtendrá un saldo a abonar o a recibir. Después, la liquidación se realizará a través del dinero que cada una recibe del Instituto Nacional de la Seguridad Social. En el caso de Aragón, y con datos de 2014, el saldo sería en torno a seis millones a abonar.

En todo caso, Celaya ha destacado que la cuestión de la financiación “no va a afectar a la atención que se presta a los ciudadanos, la cual está garantizada”. Y ha añadido que ya ha abordado esta cuestión con el consejero catalán de Sanidad, Boi Ruiz.

Por otro lado, el consejero de Sanidad ha manifestado la intención del Departamento de ir potenciando los servicios del centro de alta resolución de Fraga, que tiene un población de referencia de más de 40.000 personas.

Origen: El consejero de Sanidad se reúne con los alcaldes de la zona oriental | Noticias de Huesca provincia en Heraldo.es

Fondo de Cohesión Sanitaria

El consejero de Sanidad se reúne con los alcaldes de la zona oriental

Actualizada 26/10/2015 a las 07:31    
Patricia Puértolas. Huesca

Sebastián Celaya se desplaza hoy a Fraga para abordar el Fondo de Cohesión Sanitaria con los afectados.

El consejero aragonés de Sanidad, Sebastián Celaya, se desplazará hoy a la ciudad de Fraga con el fin de reunirse con una delegación de alcaldes de la zona oriental de Aragón, los mismos que el pasado lunes viajaron a Barcelona y, como pretendían, consiguieron el compromiso de la Generalitat de Cataluña de seguir atendiendo “sin dificultades” a los pacientes aragoneses de las localidades limítrofes en sus centros salud y hospitales, independientemente de quién pague la factura.

Ambos encuentros fueron solicitados el pasado mes de septiembre por los propios alcaldes de la zona oriental, después de detectar algunas dificultades de acceso entre la población y, al mismo tiempo, ver desaparecer el denominado Fondo de Cohesión Sanitaria, que ha sido eliminado de los presupuestos estatales de 2016.
Al igual que hicieron con el consejero de Salud de la Generalitat, el alcalde de Fraga, Miguel Luis Lapeña, y los presidentes comarcales del Bajo Cinca, Ribagorza y La Litera expondrán su interés en que sus vecinos sean atendidos en los centros sanitarios de Cataluña, especialmente en el hospital Arnau Vilanova de Lérida, que el año pasado recibió a unos 20.000 aragoneses. Esta asistencia supuso un coste de 7,1 millones de euros.

Hasta ahora, el Fondo de Cohesión Sanitaria, que fue creado en 2001, cubría los gastos sanitarios generados por los pacientes de una comunidad en otra. Ahora, el Ejecutivo central propone sustituirlo por un nuevo sistema de compensación, en el que serán las comunidades las que tengan que compensarse entre ellas, lo que podría conllevar un importante “sobrecoste” para Aragón, según denunció Sebastián Celaya.

Origen: Immersió. Patrimonials | Lo Finestró

espanya plural

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de noviembre del 2015)

Les llengües fortament minoritzades i discriminades, com és el cas, ací a l’Aragó, de l’aragonès i del català, només poden sobreviure, si als territoris on són llengües pròpies i/o històriques l’ensenyament és majoritàriament en aquestes llengües, amb immersió sense excepcions ja des de la guarderia, i vehicularització de la llengua minoritzada. Que aquests programes donen bons resultats és cosa provada –només cal mirar cap a Israel amb l’hebreu, i no és l’únic exemple: sense que calga anar lluny en tenim també, de bons resultats, entre els nostres veïns: al País Basc, al País Valencià i a Catalunya. I és per això, perquè és ben sabut que aqueixos programes donen bons resultats per a les llengües minoritzades, que molts dels nostres polítics, en llur afany per fer desaparèixer tota llengua que no siga la castellana, s’esforcen qui sap lo perquè no hi siguen aplicats els dits programes -és el que passa aci a l’Aragó on en el millor dels casos només hi ha un ensenyament irrisori de l’aragonès i del català-, o hi posen tants entrebancs com poden perquè no puguen funcionar bé els programes d’immersió i vernacularització allà on són presents –els casos del País Valencià i les Balears en són emblemàtics, i no pas únics, evidentment. Tenen aquests polítics molt de poder: una constitució que només pot ser interpretada com els convé, i en cas d’interpretacions no convenients disposen d’altres mitjans per a inutilitzar-les, com tothom sap. Nosaltres, els que no volem ser discriminats per raons de llengua, per parlar aragonès o per fer-ho en català, tenim la força de la raó, mentre que ells tenen la raó de la força –que val molt més, per més que no siga gens democràtica. Què ens queda davant de la força? Esperances, o potser utopies? Sabem que no es poden aplicar judicis de valor a les llengües, que no hi ha doncs llengües bones o dolentes, que totes són igual de vàlides, que al cap d’uns tres a quatre anys qualsevol llengua morta pot tornar a tenir parlants patrimonials, volem viure en democràcia… Tot això ho sabem, i ells ho saben. Eppur ... .

Artur Quintana  

UGT – Les notícies de llengua i treball – Octubre de 2015 – Pàgina 59

Ressenya Assaig polític

La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics

Joaquim Montclús i Esteban

Institut d’Estudis Catalans

Des de fa gairebé quaranta anys, l’historiador i periodista calaceità Joaquim Montclús s’ha ocupat –i preocupat– públicament de les terres –i dels seus habitants, pretèrits i presents– administrativament aragoneses de llengua catalana, i ho ha fet de tal manera que ha arribat a comptar amb una obra bibliogràfica prou extensa que comprèn innombrables col·laboracions a la premsa catalana i en diverses publicacions col·lectives, així com l’edició de diferents obres signades individualment. Una bibliografia que, en volum, s’inicià el 1983 –fa més de trenta anys!– amb la publicació de La Franja de Ponent avui, títol al qual han seguit Una vila medieval entre fronteres (1987), La catalanitat de la Franja de Ponent. Crònica de 20 anys (1999), Matarranya. Crònica de viatge (2012), i la miscel·lània obra que ara ens ocupa: La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics (2014). Doncs bé, en aquesta darrera obra en volum, Montclús vol projectar-hi un retrat històric, jurídic i –afegim–, sociològic i polític d’un territori que té, ara per ara, una difícil articulació i que mai ha constituït una unitat politicoadministrativa. En concret es tracta del conjunt de poblacions que conformen la coneguda Franja (Oriental, si qui se la mira ho fa des de l’Aragó interior; de Ponent, si la mirada es fa des de la franja de la Catalunya marítima; i d’Aragó si qui l’observa és una entitat acadèmica que aspira a l’objectivitat científica). I vet ací la primera sorpresa d’aquesta, en principi, prou desconcertant obra, ja que en el títol mateix s’obvia la denominació que l’entitat editora –Institut d’Estudis Catalans– ha emprat institucionalment i tradicional, tal com encara ara fan moltes altres institucions acadèmiques catalanes: La Franja d’Aragó. Cal dir que molt sovint –per evitar polèmiques nominalistes– es recorre a denominar simplement, per tal d’evitar complements denotatius, aquest territori com la Franja. Tot i deixant de banda la denominació del territori administrativament aragonès i lingüísticament català, trobem que aquesta obra és un vast conjunt impressionista de reflexions i descripcions de caràcter subjectiu i extensió desiguals. Així, al costat d’un intens i vast detallisme en la descripció d’unes comarques –Matarranya i, en menor mesura, la Ribagorça–, d’unes etapes històriques –l’Edat Mitjana– o de determinades institucions –gairebé nominals– i tímides accions reivindicatives a favor de la llengua i la cultura catalanes d’aqueix territori i dels seus habitants, trobem que s’hi fa una descripció massa prima d’unes altres comarques, fets històrics o iniciatives culturals i reivindicatives directament relacionades amb el territori i la societat –present i pretèrita– descrits. És clar, que en els «aspectes» del títol potser ja es vol manifestar la parcialitat que caracteritza l’obra. Sembla com si massa sovint s’haja pretès elevar anècdotes fugisseres a categories permanents; de magnificar fets de poca volada i d’escassa incidència en la societat del territori descrit. Això passa –per assenyalar només dues afirmacions prou controvertides–, quan s’apunta que la llengua catalana era parlada a Graus, Casp o a l’oest d’Alcanyís, però, això sí, sense aportar altra cosa que comentaris escadussers i opinions impressionistes (és a dir, no documentades) fetes fa cent o cent cinquanta anys en un context no gaire acadèmic. També pot resultar desconcertant (i en aquest cas molt més que controvertit) afirmar, per exemple, que a la que es denomina Franja de la Franja, és a dir a les poblacions de «Benasc, Bissaürri, Castilló de Sos, Gia, Saünc, Sessué i Vilanova d’Éssera […] encara parlen una forma dialectal catalana –per més que algunes persones i, fins i tot, alguns filòlegs vulguin negar-ne l’evidència– que a poc a poc es va perdent». Evidentment, si es vol ser prou rigorós, hauria calgut apuntar que cap filòleg ni sociòleg/sociolingüista de formació (ni cap dels parlants nadius d’aquestes localitats) subscriurien la tesi que pretén sustentar les paraules citades. No es pot, repetim, intentar elevar anècdotes esmunyedisses a categories irrefutables. Només caldria haver llegit amb atenció i profit les anotacions de Joan Coromines –reconegut i rigorós científic de la llengua– quan escrivia el 1970 que: «En acabar observem que és totalment infundada (llevat potser d’algun poble escadusser com Binèfar, on altrament tampoc és segura, i en tot cas no se n’ha donat una demostració satisfactòria), l’opinió vulgar segons la qual havia estat català a l’Edat Mitjana tot el territori a l’Est del Cinca, i pel que fa a altres valls més enllà i tot. Ben al contrari, la frontera actual sembla haver-se mantingut intacta durant molts segles». En definitiva, potser millor que ens deixem acomboiar un cop més pels clàssics –Amicus Plato, sed magis amica veritas– per afirmar que l’obra que ens ocupa ens presenta, en essència, una anàlisi controvertida, peregrina, feble, parcial i molt poc aprofundida. No es traca sinó d’un seguit d’anotacions impressionistes a propòsit de la societat de la Franja i de la seua història que serveixen per confeccionar un relat no sempre prou matisat, un discurs destinat fonamentalment a ciutadans lectors de l’àrea metropolitana de la franja marítima de Catalunya, intel·lectualment inquiets i força motivats en la (re) construcció de la nostra nació. Però encara que ja se sap que, com diuen per la part meridional de la Franja, tota brossa fa paret, potser que ens comencem a preguntar quina és la paret que volem bastir, quina és la nació que volem (re)fer. Amb tot, és d’agrair que el màxim organisme cultural del país haja volgut afavorir una aproximació a la societat catalana en general –ni que sia d’una manera poc convencional i potser amb una mirada un xic esbiaixada– d’un territori de difícil articulació, un territori –i els seus habitants– sovint desatès per totes bandes i de perenne discussió a propòsit de la seua identitat nacional i cultural, com és l’anomenada Franja (de Ponent/Oriental/d’Aragó: trieu el complement del nom que més us plaga, si és que us cal).

Esteve Betrià

Origen: Canal Litera

El Presidente de la Comarca de la Litera, Josep Anton Chauvell, destacó que la entrevista mantenida con Boi Ruiz, Conseller de Sanitat de la Generalitat de Cataluña “ha sido muy positiva. Ruiz nos ha transmitido el compromiso de que mantendrán la atención sanitaria, porque es un derecho de todos los ciudadanos que viven en España, y esa afirmación nos ha sorprendido gratamente”. Además ha querido desvincular, “la continuidad de esta atención de la financiación del servicio”. Chauvell destacó además “que el tono de la entrevista ha sido agradable, y nos llevamos una sensación muy grata de que la atención queda garantizada”.

Igualmente Chauvell destacó que tanto el Conseller como el delegado territorial de la Generalitat en Lerida, “valoran que los usuarios puedan seguir empadronados en sus poblaciones donde residen, como una forma de no perder censo en el medio rural, y nos ha gustado esa valoración”.

Un buen número de poblaciones de la comarca, las que reciben atención en el centro de salud de Tamarite,  y Vencillón reciben atención desde el Arnau i Vilanova. El próximo lunes los presidentes de Litera, Bajo Cinca y Ribagorza mantendrán encuentro en Fraga con el Consejero de Sanidad de Aragón.

Origen: La Voz del Bajo Cinca

La asistencia sanitaria a los aragoneses de las comarcas limítrofes con Cataluña en centros de salud y hospitales catalanes está plenamente garantizada. Es el mensaje que ha trasladado el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya Boi Ruiz que este lunes 19 de octubre ha recibido en Barcelona al alcalde de Fraga y a los presidentes de las comarcas del Bajo Cinca, La Litera y Ribagorza.

La reunión «ha sido muy positiva», asegura el alcalde de Fraga Miguel Luis Lapeña. El conseller Ruiz «nos ha confirmado que, independientemente de quién pague la factura, la asistencia sanitaria está garantizada, sin ningún tipo de problema», explica Lapeña. Si en algún caso no fuera así, el consejero «ha insistido en que se lo comuniquemos para resolver el problema». Por ese motivo, apunta el alcalde de Fraga, a la reunión ha asistido también el delegado Territorial de la Generalitat en Lleida.

Respecto a los casos de vecinos de las comarcas aragonesas que se han empadronado en Lleida para recibir tratamiento médico, el conseller de Sanidad Boi Ruiz ha asegurado que nadie debe empadronarse en Lleida para recibir asistencia sanitaria, ya que la asistencia «es universal» y «se mantendrá».

Los aragoneses regresan de Barcelona satisfechos y más tranquilos tras esta reunión. El consejero de Sanidad catalán «ha sido muy receptivo, conocía muy bien el tema y ha mostrado muy buena predisposición», asegura Miguel Luis Lapeña.

Las consejerías de Sanidad de Aragón y Cataluña coordinarán una estrategia conjunta para exigir al Gobierno central que dote de presupuesto el Fondo de Cohesión Sanitaria para hacer frente a la factura sanitaria entre comunidades.

Aunque no se descarta un acuerdo entre comunidades, el objetivo prioritario de los gobiernos de Aragón y de Cataluña es que sea el Estado quien asuma esta compensación, como ha hecho desde 2005 hasta ahora, a través del Fondo de Cohesión Sanitaria.

En 2005 el Ministerio de Sanidad creó el Fondo de Cohesión Sanitaria para compensar a las comunidades que dan asistencia a pacientes no residentes en ellas. Sin embargo, en los Presupuestos Generales del Estado para 2016 la partida presupuestaria para este fondo desaparece. A partir del próximo año «no habrá ningún recurso estatal para compensar la atención de pacientes de otras comunidades», recordaban los representantes de las comarcas de La Litera, Ribagorza y Bajo Cinca y de 24 municipios aragoneses vecinos de Lleida en el manifiesto que firmaron en Fraga el pasado 14 de septiembre.

El consejero de Sanidad del Gobierno de Aragón Sebastián Celaya visitará Fraga el próximo lunes 26 de octubre para mantener una reunión con alcaldes y presidentes de las tres comarcas aragonesas sobre este mismo tema.

Origen: L’Arnau de Vilanova seguirà atenent els franjolins | Lo Finestró

L’Arnau de Vilanova seguirà atenent els franjolins

fac3a7ana16

El conseller català de Sanitat en funcions, Boi Ruiz, va assegurar ahir a Barcelona l’assistència mèdica dels aragonesos de la Franja independentment que el ministeri estigui decidit a suprimir el Fons de Cohesió Sanitària, creat el 2001 per garantir que qualsevol ciutadà que no tingués accés en la seua autonomia a determinat tractament el pogués rebre en una altra i el cost era compensat per l’Estat. (Llegiu notícia a El Periòdico de Aragón)

El PuntAvui dóna la notícia així: “Els alcaldes de localitats de la Franja de Ponent han reclamat aquest dijous a Lleida a les diferents administracions implicades una solució al problema de l’atenció dels pacients d’aquest territori sota administració aragonesa en hospitals de Lleida.

Els responsables municipals ho han reivindicat després de les recents denúncies de pacients de la Franja hagin estat derivats de l’Arnau de Vilanova cap a l’hospital de Saragossa per ser atesos, mentre la Generalitat reclama al ministeri de Sanitat el cobrament de les atencions a pacients de la Franja.” (Seguiu llegint)

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.