Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

Origen: La mitad de los aragoneses de la Franja ve el catalán como su lengua

Vista de Fraga, uno de los municipios de la Franja de Aragón.

Una encuesta revela que el 46 por ciento de la población de esta zona usa el castellano
EFE

23/01/2016

LÉRIDA.- El Departamento de Cultura catalán y el consorcio Campus Iberus impulsarán conjuntamente un estudio y varias publicaciones sobre la situación del catalán y su uso social en la zona oriental de Aragón, basándose en una encuesta realizada en 2014 que revela que el 49,6 por ciento de la población de esta zona considera que su lengua es el catalán.

“Moncada, tot un món i tota una obra” 
Joaquim Torrent
El proppassat 2015 s’han complert 10 anys (el 13 de juny) de la mort de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada. És una ocasió per recordar-lo i per valorar la seua figura i la seua obra. Primer de tot cal dir que va ser un personatge polièdric i amb molts matisos, un Intel.lectual complet, en tot l’abast del mot, ja que no solament es va dedicar a la literatura –on excel.lí- sinó també a la pintura i a l’ensenyament, a banda d’haver mantingut un actitud cívica insubornable i compromesa amb la seua gent. Continuar llegint… Moviment Franjolí per la Llengua: “Moncada, tot un món i tota una obra”

El projecte d’estudi “La incidència de l’efecte frontera en l’autonomització de la llengua a la cruïlla catalanoaragonesa”, del filòleg Esteve Valls, ha guanyat la V Beca Joan Veny, convocada per l’Institut Ramon Muntaner amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

El treball tracta de l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja i vol demostrar que la pèrdua dels trets lingüístics propis d’aquest territori es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana. Valls, professor de la Universitat de Barcelona, té ara un termini de dos anys per completar la investigació i rebre els 6.000 euros amb què està dotada la beca.

El jurat, que ha destacat la gran qualitat de totes les propostes presentades, ha escollit la d’Esteve Valls pel “rigor metodològic, l’interès científic de l’estudi” i “pel fet que els resultats contribuiran a posar en valor la unitat de la llengua catalana”. La Beca Joan Veny, destinada a investigadors de l’àmbit dels centres d’estudis, es concedeix a treballs de sobre la variació lingüística del català.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha convocat les proves per a l’obtenció dels certificats de català 2016.  A l’igual que l’anterior convocatòria, Fraga serà localitat d’examen per al Certificat de nivell intermedi de català B2 (anterior nivell B) i per al Certificat de nivell de suficiència de català C1 (anterior nivell C).  Aquestes proves es realitzaran a l’IES “R. J. Sender” els dies 7 i 28 de maig respectivament.  El plaç de presentació de sol·licituds comença el 5 de febrer i finalitza el dia 24 del mateix mes.  Es poden fer servir diferents canals d’inscripció: presencialment (oficines de la Direcció General de Política Lingüística a Barcelona o dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre) o per internet (Oficina Virtual de Tràmits gencathttp://web.gencat/ca/tramits/) amb un 10% de bonificació.  Per ampliar informació: http://www.gencat.cat/llengua/certificats.
 

Origen: Nación Rotonda: Fraga (oeste), Huesca

Origen:La agonía de FACAO: sus propios dirigentes no recogen los autopremios

El Concúrs [sic] Lliterari [sic] en aragonés oriental [sic] ya lleva unos cuantos años sumando fracasos, entre ellos, que la falta que nadie se presente en los premios, llegan a obviar que premian fakes. Y que son premios que se dan a si mismo.

En su XIV convocatoria, la gala ya apuntaba maneras. En los premios se recuperó la figura más oscura del extremismo de FACAO, Ángel Hernández, quien animó a realizar actos violentos o fue retenido por la policía por contaminar una campaña electoral con pegatinas falsas. Además, el acto superaba la cutrez habitual del grupo radical, ya que se celebraba en una franquicia de cervezas y tapas, los 100 Montaditos, y en Zaragoza, donde hasta la fecha no se habla ni catalán, ni aragonés oriental, ni LAPAO. El cartel del premio reciclaba con un folio pegado el número de edición: 14º. Y sólo un premiado asistió a recoger el premio. Comprueben la fotografía que la organización difunde. A pesar que la juventud baila, y dos de los tres premiados eran de la asociación, la imagen aún esconde más sorpresas:

foto premiados.jpg

En ella aparecen, según la organización

El dramaturgo de Fraga (Huesca) Agustín Cabrera se lleva por segundo año consecutivo el máximo galardón del certamen literario en aragonés oriental. El segundo clasificado ha sido el periodista Raúl Vallés, de La Cañada de Verich (Teruel), quien durante 5 años ostentó la presidencia de la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO). El tercer galardón ha recaído en el investigador Julián Naval, de Tamarite de Litera (Huesca).

La realidad es que aparecen a la derecha Ángel Hernández, el ala más radical de FACAO, y a continuación a su izquierda el primer premio, que repite premio por segunda vez, a falta de escritos que se presenten. Pero quien aparece a continuación, a su izquierda, no es Julián Naval, histórico militante de FACAO, ni a continuación, a la derecha, Raúl Vallés, expresidente de FACAO. A pesar que dos de los tres premios recaen en los que han sido cabezas visibles de FACAO, no llegan a recogerlos. Y aún más sospechoso es que en las fotografías no aparece el público, que podemos sospechar que no superó de mucho el número de premiados. Esto se está convirtiendo en una agonía.

Origen: 14 de gener defenso la tesi: “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” | Xarxes socials i llengües

Portada TesiDijous 14 de gener, a les 10h, defenso la tesi “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla), que ha estat dirigida per F. Xavier Vila (i amb la tutoria de Josep Lluís C. Bosch). El tribunal es composa per Brauli Montoya (UA, doctor en filologia catalana, especialitzat en l’estudi de la substitució lingüística ), José Luís Molina (UAB, doctor en antropologia, especialitzat en anàlisi de xarxes socials) i Amado Alarcón (URV, doctor en sociologia, especialitzat en llengua i societat). El lloc serà la Sala de Juntes de l’edifici 696 de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (abans era Empresarials, Metro L3 Zona Universitària).

Índex

MARC TEÒRIC
La substitució lingüística.
Llengua endogrupal i exogrupal: tries de llengües, normes, rols i límits etnolingüístics.
L’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística.
La Franja. El català en un context de minorització.
RESULTATS
La construcció del model d’anàlisi (hipòtesis).
Metodologia i observació.
Usos lingüístics familiars.
Xarxes socials. Tries lingüístiques amb companys de classe.
Els rols sociolingüístics.
CONCLUSIONS

Podeu veure un resum dels continguts a continuació:

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

Origen: Mari Zapater recibe el “Premi Ernest LLuch 2015”

Origen: El Jesús Moncada més inèdit

El juny passat, va fer deu anys de la mort de l’escriptor Jesús Moncada(Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005). Gracies a la gentilesa de la seva germana, Rosa Maria Moncada, us oferim un text inèdit de la seva novel·la inacabada, que s’havia de titular Dante S.A.. Amb un fort component autobiogràfic, en les seves pàgines narra les vivències d’un jove il·lustrador en una editorial barcelonina, que tot sembla indicar que és la Montaner i Simon, que tenia la seva seu on ara hi ha la Fundació Tàpies i on ell va treballar quan, procedent de Mequinensa, va traslladar-se a Barcelona per obrir-se camí. Allí coneixeria Pere Calders, que seria important en l’inici del seu trajecte literari.

L’escriptor i periodista Edmon Vallès, també de Mequinensa, va ser qui va parlar a Calders dels escrits del jove Moncada. Al cap d’un temps, Calders li va donar tan sols un consell al futur autor de Camí de sirga: “Que l’èxit no et faci malbé”. No hi havia risc. Jesús Moncada semblava immune a la vanitat i la fantasmagoria. Aliè als cenacles i capelletes literàries, la seva única ambició va ser erigir un món literari. Molt probablement, el traductor al suec de la seva obra, Kjell A. Johansson, no li va fer cap favor quan va dir que la literatura de Moncada era una seriosa aspirant al Premi Nobel, una afirmació que va fer-li guanyar animadversions indesitjades.
 

Inèdit de Jesus Moncada

En el text que us presentem, es plasmen les dificultats d’un jove Moncada que busca fer-se un lloc en la Barcelona de mitjan dels seixanta. Hi són presents molts dels trets propis de l’autor, des de l’obsessió per la perfecció lèxica a l’humor sarcàstic.

Bona persona, compromès sense carnet, va construir un dels grans universos creatius de la literatura catalana del segle XX. Si l’obra de Moncada ja ocupa un espai indiscutible en la memòria de les lletres catalanes, la seva personalitat ens recorda que el talent no necessita fantasmades per lluir. Tastar unes pàgines de Moncada és sempre un bon regal de Reis.

 

Jesús Moncada, un escriptor complet
Jesús Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005) fou escriptor, traductor i pintor. Nascut al Baix Cinca, es va traslladar de jove a Barcelona i va conrear un univers literari propi que el va convertir en un dels grans autors de la literatura catalana. La memòria de la Mequinensa anegada per l’Ebre és un tema central de la seva obra, que converteix un indret en espai universal. En la seva trajectòria excel·leixen les novel·les Camí de sirga (1988) i Estremida memòria (1997), al costat d’altres com La galeria de les estàtues (1992). En la seva producció també hi tenen un pes rellevant reculls de relats breus com El Cafè de la Granota (1981),Històries de la ma esquerra (1985) i Calaveres atònites (1999). Una de les seves darreres obres va ser Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003). en morir, va deixar a punt de culminar la novel·la Dante S.A., de la qual NacióDigital us ofereix unes pàgines inèdites.

Camí de sirga ha estat valorada per la crítica com una de les grans novel·les de la literatura catalana, exponent d’una creació que aplega solidesa estructural, lirisme, força narrativa, humor, lèxic acurat i uns retrats dels personatges difícils de superar.
Moncada va rebre un seguit de guardons al llarg de la seva vida, com  el Premi Crexells, el Premi Nacional de la Crítica, el Premi de la Crítica Serra d’Or, el Ciutat de Barcelona i el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (va ser el primer autor a rebre el guardó), així com la Creu de Sant Jordi. La seva obra ha estat traduïda a una dotzena de llengües. Va traduir al català obres d’autors com Alexandre Dumas i Apollinaire.

Origen: Fronteres literàries | L’ esmolet

Fronteres literàries

A voltes tinc la sort d’encadenar uns quants llibres apassionants. Sol ser normal que quan acabo de llegir-ne un que m’ha entusiasmat, el següent té molts números per no arribar-li a l’alçada. Per això, quan s’esdevé una excepció, em plau compartir-ho.

Vaig començar per una recomanació personal d’en Miquel Adam, d’Edicions de 1984: Rebrot, de Jean Giono (1895-1970). Aquesta breu novel·la em va atrapar des de la primera pàgina. No per què hi hagués un enjòlit a resoldre, sinó perquè em va ficar de ple en un paisatge, en la vida pura i essencial (elemental, si voleu) de les persones que l’habiten. No vaig poder evitar piular “Només amb les primeres planes ja se m’ha endut cap a Aubignane i els boscos provençals Si el llegiu entendreu què vull dir.

A continuació, a mode de “dutxa escocesa”, vaig endinsar-me en El diablo en cada esquina, segona novel·la del cambrilenc Jordi Ledesma. Artefacte molt eficaç que t’impedeix desenganxar-te de la trama fins arribar al final. Vaig piular de nou “En tancar el llibre m’he palpat el cos per si m’havia tocat alguna bala perduda”.

Aquesta trilogia la vaig tancar amb assaig —un gènere que, banal com sóc, no acostumo a freqüentar—: La pell de la frontera, de Francesc Serés. En tenia referències molt bones, entre altres, de Temps de Franja. Em va colpir molt, em va capturar. Retrata la realitat (les realitats) de la immigració a les terres del Baix Cinca i Segrià. També pel que fa a la vessant pedagògica, des de l’experiència de l’autor a una aula d’acollida a Olot. L’entorn social i familiar d’en Serés és subjacent per tot el llibre, però en alguns dels capítols emergeix com a protagonista. Tot plegat des del punt de vista personal i intransferible d’en Serés, que en cap moment pretén fer altra cosa que explicar el que veu, el que escolta, les reflexions que això li produeix. És una obra precisa, una mirada “notarial” que transmet el sentiment de l’autor sense explicitar-lo. Cal llegir-lo per copsar no només la societat d’aquelles terres, sinó la condició humana en general. Poca broma.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 128, gener 2016

llibres-rebrot-pell-diablo

La trilogia literària

Origen: El Duo Recapte actua dissabte a Fraga | Lo Finestró

Origen: CHA pide que se haga una auditoría de los Fondos Miner en Teruel y Mequinenza

De Saidí al món

Origen: Mas de Bringuè | De Saidí al món

INVITACIÓ LLIURAMENT PREMIS COMARCA BC

actuació Fraga Jornades Cinga

El Duo Recapte, format per Antoni Bengochea (veu) i Màrio Sasot (bandúrria) ha estat invitat a participar en la cloenda del lliurament dels II Premis Literaris de la Comarca del Baix Cinca, que tindrà lloc a la sala d’actes del local de la Comarca de Fraga el dia 27 de desembre de 2015 a les 12 hores.
A aquests Premis es presenten escriptors de diferents edats que participen en les diverses categories i gèneres literaris, procedents de tota la provímcia d’Osca i de la resta d’Aragó, amb textos tant en Català com Castellà.

El repertori que el duo franjolí interpretarà per a aquesta ocasió conté tan de peces d’autors de la Franja en català, habituals en els seus recitals, com d’autors clàssics de la Literatura Contemporània en llengua castellana.
Continua llegint

Origen: Avui hem cagat el tronc molt ben acompanyats,… – Institut d’Estudis del Baix Cinca

Avui hem cagat el tronc molt ben acompanyats, gràcies a tots per vindre!! També agraïm l’espectacle de Génesis 2.0 “Per Nadal no guanye el mal” i la interpretació de membres del Junior del “Ball de les gaiates”!

foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.
foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.
foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.
foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Origen: Premis Josep Galan – Lo Reguer

El local del Ball Vell de Saidí ple per l’entrega dels Premis Josep Galan. Foto: Marta Canales

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, fa entrega del «Premi Josep Galan 2015 a la normalització lingüística i cultural», que en aquesta ocasió ha recaigut en l’escriptora de Saidí Laia Longan, i al «Premi Franja: cultura i territori», que han merescut l’activista Josep Mauri i el meteoròleg Francesc Mauri.

Original a Ràdio Terra.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.