La Franja

Origen: Els premis “Guillem Nicolau” i “Arnal Cavero” | Lo Finestró
(Publicat el dissabte el 30 d’abril del 2016 al Diario de Teruel)

Origen: Institut d’Estudis del Baix Cinca

L’Ajuntament de Fraga ha renovat la… – Institut d’Estudis del Baix Cinca

Origen: El català no s’inclou en el “Proyecto de currículo d’Educación Primaria” del govern d’Aragó | Lo Finestró

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses publica , amb motiu del 23 d’abril, el llibre Tres estudis històrics sobre el Baix Cinca i el Baix Segre dins la seua col·lecció Gallica Flavia, dedicada a temes d’història. El llibre recull les tres darreres beques Amanda Llebot de contingut històric, dos de la convocatòria general i una de la convocatòria escolar, que abasten la comarca natural més enllà dels límits administratius:

«Entre quatre rius. Hospitals al Baix Cinca i el Baix Segre a la baixa edat mitjana», de Raúl Villagrasa Elías.

«Fraga i les seues elits durant el Bienni Progressista  (18541856)», de Koldo Sebastián García.

«Els Monfort  i la seva presència a Fraga, Torrent de Cinca i Massalcoreig», d’Agnés Florensa Jové (director Joaquín Salleras Clarió). Convocatòria escolar.

La publicació de Tres estudis històrics sobre el Baix Cinca i el Baix Segre té un significat especial perquè està dedicat a l’historiador fragatí Ramón Espinosa Castellá al qual es vol reconèixer públicament la seua gran labor d’investigació de la nostra història al llarg de tants anys i que siga un referent per a les noves generacions d’historiadors locals.

El llibre es presentarà dilluns 18 d’abril a les 20 hores al Palau Montcada de Fraga. En l’acte els autors explicaran els seus treballs i es farà un petit homenatge al Sr. Espinosa.

Dimecres, 13 d’abril de 2016

09:30 Obertura amb l’inici del camí al Poble Vell. Es començarà la visita acompanyats del professorat i l’alumnat de diversos instituts de l’entorn. Activitat tancada per als escolars.
11:00 Recepció dels participants a l’Ajuntament de Mequinensa.
12:30- Lectures de Moncada al Saló d’actes
13:30 de l’Ajuntament a càrrec dels alumnes de la SIES de Mequinensa i el Grup de lectura de l’Associació “La Dona” de Mequinensa.
17:00 Teatre: Companyia de teatre “Mea Culpa” amb l’obra El Cafè de la Granota a la Sala Goya. Entrada lliure fins a completar l’aforament.
18:30 Cloenda.
Organitzen: Ajuntament de Mequinensa, Direcció de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

Més informació: Triptic-Moncada-pr3

Presentat a Lleida un libre sobre el llegat de Moncada a la fraseología catalana | Mas de Bringuè

Los autors i presentadors de l’acte amb l’alcaldesa de Mequinensa i Rosa Mª Moncada. (Foto: Sisco Castany)

L’Aula Magna de l’ Institut d’Estudis Ilerdencs a la capital del Segre va acollir el passat 30 de març la presentació del primer volum del llibre “Aportacions de Jesús Moncada a la fraseologia catalana”. Es tracta d’un projecte de gran envergadura que es va iniciar el 1989 en el qual va començar a col·laborar l’escriptor de Mequinensa i que té per objectiu la redacció d’un diccionari fraseològic que reunirà en tres volums i en una base de dades informatitzada el conjunt de fraseologies i frases fetes utilitzades en la totalitat de l’obra de Jesús Moncada.

Aquesta primera part d’aquest diccionari que edita Pagès Editors recull cinc-centes frases fetes no documentades pels diccionaris catalans més importants, una quantitat que representa més del 20% de tot el material reunit dels 7 llibres publicats  de Jesús Moncada. Una edició  excepcional ja que, tal com apuntava el filòleg hongarès Károly Morvay, “és l’únic autor de llengua catalana de totes les èpoques del que s’ha buidat i analitzat la fraseologia de tota la seua obra completa”, un fet que posa de manifest la riquesa de la prosa d’aquest escriptor  aragonès universal.

A la presentació, la directora de l’ Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida, Montserrat Macià, es va referir a la figura de l’escriptor de Mequinensa del qual ha dit “ocupa un lloc destacadíssim en les lletres catalanes”. Magda Godia, l’alcaldessa de la localitat natal de Jesús Moncada, va destacar la importància del llegat de l’escriptor també en matèria lingüística “aportant els girs de la nostra parla a la llengua catalana i això afegeix a la nostra llengua una dignitat més gran”.

Els articles d’aquest diccionari precisen la forma de les unitats d’aquestes frases, defineixen el significat, il·lustrant-lo amb un exemple, i informa si l’expressió figura o no en les obres lexicogràfiques catalanes publicades dins ara, Segons indicà l’editora de l’obra, Eulàlia Pagès, “totes les frases van acompanyades d’un fragment contextualitzat de l’obre de Moncada on aquesta apareix. Per a  Mercè Biosca, professora de Català de la Facultat  d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida i coordinadora del projecte, “l’estudi de la fraseologia de Moncada,  a més de la importància lingüística que té dóna molta informació sobre la manera de ser d’un poble i dels seus costums”.

La professora de la Universitat de Lleida Maria-Pau Cornadó, coautora també d’aquest projecte, explicà que “les frases moncadianes, moltes originals i inèdites en la literatura catalana  o emprades amb un significat diferent a altres autors,  “tan les referides  a persones, institucions com situacions sorprenent” tenen una funció desdramatitzadora dins la narració i converteix aquestes situacions, institucions i personatges en més humanes”

Jesús Moncada

Jesús Moncada va néixer a Mequinensa l’u de desembre de 1941 i va morir a Barcelona el 13 de juny de 2005. La seva obra, tal com es pot comprovar al ‘Racó ​​Moncada’ del Museu de la Història de Mequinensa, va més enllà de la narrativa i explora disciplines com la pintura i la fotografia, una àrea, que juntament amb l’escriptura, li va permetre salvaguardar la memòria de la desapareguda Mequinensa vella d’abans del pantà. Moncada, autor d’obres com ‘Cafè de la Granota’, ‘Camí de Sirga’ o ‘La Galeria de les estàtues’, va rebre, entre altres premis, la Creu de Sant Jordi, que atorga la Generalitat de Catalunya, el 2001 i el Premi de les Lletres Aragoneses el 2004, guardó que va recollir poc abans de la seva mort.

Origen: Presentació d’un llibre sobre el lèxic de Moncada a l’IEI de Lleida | Mas de Bringuè

El Govern d?€?Aragó ha sotmès a exposició pública el currículum aragonès per la realització d?€?al·legacions.  Pel que fa a l?€?assignatura Llengua catalana y Literatura, hem observat, entre altres coses, que el nombre total d?€?hores setmanals previstes per a l?€?ESO i Batxillerat queda reduït a 2 hores.  Actualment s?€?estan impartint 3 hores setmanals, tant a l?€?IES ?€?R. J. Sender?€? com a l?€?IES ?€?Baix Cinca?€?.  Això suposa una rebaixa de moltes hores lectives que els nostres alumnes podrien perdre si la proposta de currículum s?€?aprova tal com es presenta en l?€?actualitat, en un temps en què es fa evident un procés de substitució lingüística, on la nostra llengua està experimentant un preocupant descens en l?€?ús social a tots els àmbits.

També hem de recordar que actualment existeix una homologació entre els estudis dels nostres alumnes amb els certificats de català nivell B2 (antic B) de la Generalitat de Catalunya calculada en base a les hores de català i cursos (quatre de primària i els quatre de secundària).  A més, com els nostres instituts estan desenvolupant projectes trilingües (català, castellà i anglès) s?€?ha pensat demanar una homologació del nivell C1 (antic C), aspecte molt important per als nostres alumnes de cara a la vida laboral i amb aquesta reducció horària es perden possibilitats de cara a aquest reconeixement.

Per tot això, l?€?Institut d?€?Estudis del Baix Cinca IEA vol fer una crida per a que persones, pares i mares d?€?alumnes, institucions (ajuntaments, comarca), associacions i tots tipus d?€?entitats i col·lectius per presentar al·legacions a l?€?articulat del currículum en relació amb aquest problema.

Tothom pot fer esmenes i quantes més es presenten, més possibilitats tenim d?€?èxit

Per últim, volem recordar que és urgent que es faci el més aviat possible perquè  el termini de presentacions acaba el proper dia 20 de març.  Adjuntem documentació i plantilla per realitzar les al·legacions.

Més informació: iebc.iea(arrova)gmail.com

Origen: Notícies de la Franja | VilaWeb

Em sembla pertinent de fer unes reflexions a partir de les notícies que aquestes setmanes afecten la Franja. Les notícies: que ja no hem de ‘patir’ el LAPAO (mai no havia escrit l’acrònim) i es restituirà la llei  de llengües anterior, la del 2009; que continuen, des de l’Aragó,  bregant perquè es ‘retornin’ les obres d’art religiós del Museu Diocesà i Comarcal provinents de les parròquies de la Franja. I ara l’últim capítol: s’ha arribat a un acord perquè tornin al monestir de Vilanova de Sixena obres regentades pel MNAC… I, tornant a la llengua, un estudi del sociolingüista Natxo Sorolla ens anuncia temps crítics per a la transmissió generacional de la llengua catalana a la Franja; sobretot, puntualitza, al Baix Cinca, on viuen més de la meitat dels franjolins. És a punt de trencar-se, doncs, l’afirmació que som la part dels Països Catalans amb més percentatge de parlants.

Em centro en l’afer de Sixena, en la trobada de la setmana passada del conseller de Cultura, Santi Vila, amb la seva homòloga del govern d’Aragó, en què van acordar el ‘retorn’ d’obres al monestir de Santa Maria de Vilanova de Sixena; obres que es van salvar en circumstàncies difícils, per la guerra del 36, amb l’actuació extraordinària de l’historiador Josep Gudiol, que va fer traslladar les pintures murals a Catalunya; o bé les obres que es van adquirir als anys vuitanta, quan es va atendre l’oferta de les últimes monges estadants al monestir. Tot plegat ha motivat insults contra els catalans per part de l’alcalde actual de Vilanova de Sixena i floretes de Lambán, el president de l’Aragó, que en una carta al president Mas li havia cantat que tot plegat –Sixena i el litigi dels béns del bisbat de Lleida– era una ‘afrenta a la dignidad y el respeto que merece el pueblo aragonés por parte de la Generalitat de Cataluña’.

Al meu entendre, decantar-se per aquesta via –el conseller Vila ho argumenta amb allò de l’acord entre administracions que vetllen pels administrats…– és donar la raó a la desraó que esgrimeixen a l’Aragó des de sempre, és a dir, des del 1996, quan amb la segregació de les parròquies van aplicar el sil·logisme que, en passar unes parròquies que (només) feia mil anys que formaven part del bisbat de Lleida al bisbat acabat d’estrenar de Barbastre-Montsó, calia que tot allò que era de les parròquies passés –ells diuen sense vergonya que se’ls ‘torni’– a Barbastre, a ca Josemaria Escrivà. Un sil·logisme semblant al que hem hagut de suportar històricament: com que les comarques de la Franja són d’administració aragonesa, doncs, som aragonesos i no som catalans, encara que parlem català, encara que siguem la prolongació natural del territori del Principat, encara que hi compartim història, tradicions, costums, festes i tot allò que conforma la nostra personalitat col·lectiva; personalitat que, val a dir, ens prenen a poc a poc.

A la Franja, avui, hi és tan fràgil la catalanitat que no ens podem permetre de perdre gaires més llençols. Per això decisions com la del conseller Vila en relació amb el ‘retorn’ de material de Sixena ens preocupen i ens han de posar en estat d’alerta. Avui, allò que es va salvar de Sixena; demà obres del Museu Comarcal i Diocesà de Lleida per a complir el sil·logisme… I la Franja cada dia més prima i més lluny.

Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de la Franja

Origen: Dadun: Los esquemas entonativos del fragatino: descripción y comparación con variedades románticas próximas

Ficheros en este registro:

Fichero: 32.Romera et al.pdf Descripción: Tamaño: 2,4 MB Formato: Adobe PDF

Origen: Caspe reivindica la figura del coto social para el embalse de Mequinenza

Origen: EL PUENTE-LO PONT: SI QUIERES COLABORAR…

Origen: Nota de premsa: MOCIÓ SOBRE LA DIVERSITAT… – Podemos Català d’Aragó

Podemos Català d’Aragó

Nota de premsa: moció sobre la diversitat lingüística aragonesa.

El dijous 28 de gener, el grup municipal ASP, a instàncies del cercle de llengües de Podem, va presentar per al seu debat i aprovació en el ple del M.I. Ajuntament de Fraga una moció relativa al foment, promoció i normalització de la diversitat lingüística aragonesa.

La moció instava al govern d’aragó a retirar l’anterior llei de llengües elaborada pel PP – llei 3/2013, de 9 de maig-, famosa pels seus acrònims de Lapao i Lapapyp com a denominació per a la llengua aragonesa i la llengua catalana. També s’ha instat a l’executiu aragonès a elaborar una nova llei de llengües més respectuosa amb el patrimoni lingüístic i cultural aragonès així com a modificar l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia, amb l’objectiu de reconèixer la denominació d’aragonès i català com a llengües pròpies d’Aragó. A més, el ple del M.I. Ajuntament de Fraga es va comprometre a elaborar una ordenança o reglament de patrimoni cultural local, atorgant especial rellevància a la llengua catalana i a la nostra varietat local –lo fragatí- com a béns immaterials objecte d’especial protecció.

La moció ha seguit la línia de les recomanacions publicades dies enrere per part del consell d’europa -basades en el compliment de la carta europea de llengües minoritàries- i que insten a la DGA a crear un marc jurídic que protegeixi les seves dues llengües pròpies i que al seu torn, ho faci de forma diferenciada –en clara referència a l’anterior llei de llengües del PP en la qual es va eliminar el terme de català per les seves implicacions extralingüístiques.

Casualment, l’aprovació de la moció es va produir dies abans de l’aprovació dels pressupostos regionals que, via esmena, van retornar als aragonesos els termes d’aragonès i català com els noms de les seves llengües.
Afortunadament, la moció va ser aprovada amb els vots a favor de PSOE, Compromís per fraga i Aragó sí pot, mentre que Ciutadans va optar per l’abstenció en considerar que el tema lingüístic no és de la incumbència de les fragatines i fragatins.

PP i PAR, per la seva banda, van votar en contra argumentant que el veritable objectiu de la moció era desviar l’atenció de temes prioritaris o que la pretensió era la recerca d’un enfrontament dins de les famílies fragatines.

Origen: Preguntes a Natxo Sorolla sobre el català al Matarranya | Lo Finestró