Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

L’anticatalanisme franjolí està entestat en carregar-se una altra llei de llengües d’Aragó. Aquest cop, tres dels representants de la plataforma “No parlem català” Ángel Hernández Galicia (Fraga), Luis Gascón Coses (La Codonyera) – F.A.C.A.O. (Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental), Jesús Vazquez Barrio i les excuses del president de la plataforma Luis Miguel López per trobar-se indisposat, van exposar els seus arguments plens d’odi, politització i aculturització. Aquesta vegada van estar acompanyats pel PAR (Partido Aragonés) i PP (Partido Popular), en una “Comissió Comisión de Comparecencia y Peticiones ciudadanas ” a les Corts, davant de dels representants dels partits aragonesos. L’objectiu era defensar l’actual Llei de llengües aragonesa (LAPAO-LAPAPYP) i demanar la creació de l’Acadèmia de la llengua Aragonesa que reguli el “LAPAO” (Llengua aragonesa pròpia de l’Aragó Oriental). Però portaveus com aquests són fàcilment localitzables en concentracions o manifestacions de protesta, algunes violentes, amb grups polítics d’àmbit espanyolista extremista, a la Franja, Saragossa, València o Balears. Des de “Esfendemos as luengas” només podem ensenyar el nostre rebuig a aquest tipus d’intervencions que estan lluny de la neutralitat i cientifisme que haurien de seguir l’elaboració de les lleis aragoneses de llengües i cultura pròpia.

Font: Esfendemos as Luengas

Origen: Exaltació del llibre i la lectura a Saidí | Mas de Bringuè

IMG_20160507_120343

D’esquerra a dreta: La presidenta de l’associació El Branquil, l’alcalde de Saidí, l’escriptora Luz Gavás i la directora del col·legi Sant Joan Baptista.

 

El passat dissabte, 7 de maig, va tindre lloc a Saidí la VI Trobada  anual del programa “Llegir Junts”, un projecte d’animació a la lectura als centres escolars  i biblioteques locals que organitza el Departament d’Ensenyament, Cultura i Esports del Govern d’Aragó.

Després de l’obertura de l’acte a càrrec de les autoritats, entre les que eren presents l’alcalde de Saidí, Marco Ibarz; la seua regidora de Cultura, Isabel Jordán, el cap la Unitat de Programes del servei provincial d’Ensenyament a Osca, Luis Cavero i la directora general d’Innovació, Equitat i Innovació, Isabel Ayala Sender,  intervingué l’escriptora aragonesa  Luz Gavàs.

L’autora de “Palmeras en la nieve” i “Regreso a tu `piel” , mantingué un àgil i interessant diàleg amb el públic que omplia el Cinema Avinguda,  conduit amb gran habilitat i afecte  per Elena Ariño, secretària del Col·legi Públic “Sant Joan Baptista” de  Saidí i cosina de Gavàs.

L’escriptora alt aragonesa, nascuda a Monsó i actualment resident a Ancils (La vall de Benasc),  va deixar des de l’inici de la seua intervenció que per a ella un escriptor “és una persona que se sent com a tal i que té una història que contar , independentment de l’èxit editorial o de públic que eixes històries tinguen”, després de fer un tast de les opinions que sobre aquest tema tenien autors com Rosa Montero, Dickens,  Samuel Beckett, Harper Lee, Allan Poe, les germanes Brontë,  etc..

Sobre la seua novel·la “Palmeras en la nieve” digué que va tindre especial interès en aportar la visió “negra” del colonialisme espanyol a Guinea,  i que va ser aquesta visió la que li va més esforços de documentació i reescritura  li va costar, “perquè  la part ‘blanca’ de la història la tenia més a prop, en el sí de la meua mateixa família: el pare, l’avi, etc”.

Luz Gavàs, que ens confessà que a la tardor sortirà una nova novel·la seua, “la tercera d’aquesta trilogia on es mescla la Història amb el romanticisme” va voler remarcar la importància en el procés creatiu  del paper del lector, “eixa ànima sempre oberta a rebre els missatges de l’escriptor”  i preveu que mai es cansarà d’escriure històries perquè “la vida no gasta”.

Després de la intervenció de l’escriptora invitada i un cop els assistents vam prendre  cafè amb un pastís decorat amb palmeres nevades, va començar  una taula rodona amb diferents responsables del programa “Llegir Junts” , membres de grups de lectura a les escoles, bibliotecàries municipals i l’escriptora saidinenca de literatura infantil i juvenil, Laia Longan. Les avantatges i desavantatges de llegir en paper o en diferents pantalles; la pèrdua de l’ús social (préstecs)  i lúdic (construccions)  dels llibres de paper si aquests desapareixen, les diferents estratègies per a incitar als xiquets a la lectura, l’edat més convenient per a començar a aprendre a llegir van ser alguns dels temes que es van tocar en aquest intens i atractiu debat.

Després del dinar col·lectiu al poliesportiu de la vila, on hi van acudir més de dues centes  persones, allà mateix s’organitzà un cafè tertúlia on els grups de lectura assistents  van comentar algunes de les obres llegides durant aquest curs.

La jornada acabà amb un concert de l’Associació Musical “Oliver Soler Casabón” de Mequinensa.

 

Origen: Els premis “Guillem Nicolau” i “Arnal Cavero” | Lo Finestró
(Publicat el dissabte el 30 d’abril del 2016 al Diario de Teruel)

Per notícies que m’arriben sembla  que el Govern tornarà a convocar els premis literaris “Arnal Cavero” en aragonès, i “Guillem Nicolau” en català, suprimits per l’anterior Govern. Les notícies no precisen si serà un digne retorn a l’status quo ante, vull dir abans del govern PP-PAR, o sia: freqüència anual de convocatòria per a cada llengua, premi en efectiu i publicació de l’obra premiada, que pot versar sobre qualsevol gènere literari, i, per a l’aragonès obert a qualsevol autor, mentre que per al català obert només a autors aragonesos o relacionats amb el nostre país. Confiem que les bases seran aquestes o unes de molt semblants, i que no ens calga sentir allòde l’avara povertà degli Aragonesi –cito de memòria, que, com sabeu no sempre és fidel. El primer premi “Guillem Nicolau” fou convocat el 1986 per la Comissió Territorial de l’Aragó del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Uns anys més tard l’assumí el  Govern i creà en paral·lel l”Arnal Cavero” en aragonès. A empentes i rodolons s’han anat migmantenint. En ambdós casos calia batejar-los amb el nom d’algun gran escriptor de la respectiva llengua. La nòmina d’autors aragonesos en català no era especialment nodrida l’any 1986, els grans autors que ara hi ha, tot just començaven. Els de la Comissió abans citada devien haver llegit l’article Literatura en catalán en Aragón de la GEA, on es parlava de mosén Guillem Nicolau, rector de Maella, que tradujo al catalán comentándolas, las Heroídas de Ovidio. I ho encertaren perquè en Nicolau ha resultat ser un dels primers i interessants humanistes aragonesos. Per a l’aragonès, encara va ser més difícil de trobar grans escriptors per a donar nom al premi. N`hi havia dos però ja figuraven en  altres premis: al “Veremundo Méndez” i al “Ana Abarca de Bolea”. Finalment es trià “Arnal Cavero”, assagista que havia recollit molta literatura popular i fraseologia en aragonès. Juan Fernández de Heredia, el gran humanista traductor del grec i el llatí a l’aragonès, malauradament fou rebutjat, imagino, per considerar que el seu aragonès no era prou genuí.

Artur Quintana    

Origen: Institut d’Estudis del Baix Cinca

Per celebrar el Sant Jordi, l’extensió de Fraga de l’Escola Oficial d’Idiomes Ignacio Luzán ha preparat la visita de l’escriptor Carles Terès, que parlarà sobre el seu llibre ‘Licantropia’.

La trobada serà el dimecres 27 d’abril una mica abans de les 20h a l’Institut Ramon J. Sender.

L’entrada és lliure!

foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.

L’Ajuntament de Fraga ha renovat la… – Institut d’Estudis del Baix Cinca

L’Ajuntament de Fraga ha renovat la senyalització urbana amb rètols bilingües: llocs emblemàtics d’interès social, cultural i històric; edificis administratius, educatius, culturals, de serveis, etc. i instal·lacions esportives i d’oci. És important la visualització de la nostra llengua al carrer. De mica en mica, s’omple la pica.

foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Origen: El català no s’inclou en el “Proyecto de currículo d’Educación Primaria” del govern d’Aragó | Lo Finestró

A l’esborrany del Projecte de currículum d’Educació Primària del govern d’Aragó el català no s’inclou, es deixa fora com a possibilitat voluntària d’ampliació fora de l’horari oficial obligatori. El català que sempre ha estat dins de l’horari escolar,  ara, potser per no ser més que l’aragonès, ha quedat  fora de l’horari escolar curricular. Això significa la pràctica desaparició en el futur de molts alumnes i mestres de català. Aquesta vegada la traveta a la llengua es massa descarada. O potser sigui una travanqueta-trabanqueta-trevanqueta-trebanqueta-cancalleta.

Adjunto model emplenat (en PDF o word) d’al·legacions o esmenes per si algú voleu signar-les i enviar-les a l’adreça que s’indica a la part inferior del model. Les associacions i entitats defensores del català a l’Aragó ja ho estan fent. Caldria moure cel i terra quan abans millor, el termini que resta es curt.

AL.LEGACIÓ CURR PRIM CAT-2

AL.LEGACIÓ CURR PRIM CAT-4

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses publica , amb motiu del 23 d’abril, el llibre Tres estudis històrics sobre el Baix Cinca i el Baix Segre dins la seua col·lecció Gallica Flavia, dedicada a temes d’història. El llibre recull les tres darreres beques Amanda Llebot de contingut històric, dos de la convocatòria general i una de la convocatòria escolar, que abasten la comarca natural més enllà dels límits administratius:

«Entre quatre rius. Hospitals al Baix Cinca i el Baix Segre a la baixa edat mitjana», de Raúl Villagrasa Elías.

«Fraga i les seues elits durant el Bienni Progressista  (18541856)», de Koldo Sebastián García.

«Els Monfort  i la seva presència a Fraga, Torrent de Cinca i Massalcoreig», d’Agnés Florensa Jové (director Joaquín Salleras Clarió). Convocatòria escolar.

La publicació de Tres estudis històrics sobre el Baix Cinca i el Baix Segre té un significat especial perquè està dedicat a l’historiador fragatí Ramón Espinosa Castellá al qual es vol reconèixer públicament la seua gran labor d’investigació de la nostra història al llarg de tants anys i que siga un referent per a les noves generacions d’historiadors locals.

El llibre es presentarà dilluns 18 d’abril a les 20 hores al Palau Montcada de Fraga. En l’acte els autors explicaran els seus treballs i es farà un petit homenatge al Sr. Espinosa.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga

Dimecres, 13 d’abril de 2016

09:30 Obertura amb l’inici del camí al Poble Vell. Es començarà la visita acompanyats del professorat i l’alumnat de diversos instituts de l’entorn. Activitat tancada per als escolars.
11:00 Recepció dels participants a l’Ajuntament de Mequinensa.
12:30- Lectures de Moncada al Saló d’actes
13:30 de l’Ajuntament a càrrec dels alumnes de la SIES de Mequinensa i el Grup de lectura de l’Associació “La Dona” de Mequinensa.
17:00 Teatre: Companyia de teatre “Mea Culpa” amb l’obra El Cafè de la Granota a la Sala Goya. Entrada lliure fins a completar l’aforament.
18:30 Cloenda.
Organitzen: Ajuntament de Mequinensa, Direcció de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

Més informació: Triptic-Moncada-pr3

Presentat a Lleida un libre sobre el llegat de Moncada a la fraseología catalana | Mas de Bringuè

PRESENTACIÓ LLIBRE MONCADA IEI

Los autors i presentadors de l’acte amb l’alcaldesa de Mequinensa i Rosa Mª Moncada. (Foto: Sisco Castany)

L’Aula Magna de l’ Institut d’Estudis Ilerdencs a la capital del Segre va acollir el passat 30 de març la presentació del primer volum del llibre “Aportacions de Jesús Moncada a la fraseologia catalana”. Es tracta d’un projecte de gran envergadura que es va iniciar el 1989 en el qual va començar a col·laborar l’escriptor de Mequinensa i que té per objectiu la redacció d’un diccionari fraseològic que reunirà en tres volums i en una base de dades informatitzada el conjunt de fraseologies i frases fetes utilitzades en la totalitat de l’obra de Jesús Moncada.

Aquesta primera part d’aquest diccionari que edita Pagès Editors recull cinc-centes frases fetes no documentades pels diccionaris catalans més importants, una quantitat que representa més del 20% de tot el material reunit dels 7 llibres publicats  de Jesús Moncada. Una edició  excepcional ja que, tal com apuntava el filòleg hongarès Károly Morvay, “és l’únic autor de llengua catalana de totes les èpoques del que s’ha buidat i analitzat la fraseologia de tota la seua obra completa”, un fet que posa de manifest la riquesa de la prosa d’aquest escriptor  aragonès universal.

A la presentació, la directora de l’ Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida, Montserrat Macià, es va referir a la figura de l’escriptor de Mequinensa del qual ha dit “ocupa un lloc destacadíssim en les lletres catalanes”. Magda Godia, l’alcaldessa de la localitat natal de Jesús Moncada, va destacar la importància del llegat de l’escriptor també en matèria lingüística “aportant els girs de la nostra parla a la llengua catalana i això afegeix a la nostra llengua una dignitat més gran”.

Els articles d’aquest diccionari precisen la forma de les unitats d’aquestes frases, defineixen el significat, il·lustrant-lo amb un exemple, i informa si l’expressió figura o no en les obres lexicogràfiques catalanes publicades dins ara, Segons indicà l’editora de l’obra, Eulàlia Pagès, “totes les frases van acompanyades d’un fragment contextualitzat de l’obre de Moncada on aquesta apareix. Per a  Mercè Biosca, professora de Català de la Facultat  d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida i coordinadora del projecte, “l’estudi de la fraseologia de Moncada,  a més de la importància lingüística que té dóna molta informació sobre la manera de ser d’un poble i dels seus costums”.

La professora de la Universitat de Lleida Maria-Pau Cornadó, coautora també d’aquest projecte, explicà que “les frases moncadianes, moltes originals i inèdites en la literatura catalana  o emprades amb un significat diferent a altres autors,  “tan les referides  a persones, institucions com situacions sorprenent” tenen una funció desdramatitzadora dins la narració i converteix aquestes situacions, institucions i personatges en més humanes”

Jesús Moncada

Jesús Moncada va néixer a Mequinensa l’u de desembre de 1941 i va morir a Barcelona el 13 de juny de 2005. La seva obra, tal com es pot comprovar al ‘Racó ​​Moncada’ del Museu de la Història de Mequinensa, va més enllà de la narrativa i explora disciplines com la pintura i la fotografia, una àrea, que juntament amb l’escriptura, li va permetre salvaguardar la memòria de la desapareguda Mequinensa vella d’abans del pantà. Moncada, autor d’obres com ‘Cafè de la Granota’, ‘Camí de Sirga’ o ‘La Galeria de les estàtues’, va rebre, entre altres premis, la Creu de Sant Jordi, que atorga la Generalitat de Catalunya, el 2001 i el Premi de les Lletres Aragoneses el 2004, guardó que va recollir poc abans de la seva mort.

Origen: Presentació d’un llibre sobre el lèxic de Moncada a l’IEI de Lleida | Mas de Bringuè

Aportacions Jesús moncada Fraseologia catalana

El Govern d?€?Aragó ha sotmès a exposició pública el currículum aragonès per la realització d?€?al·legacions.  Pel que fa a l?€?assignatura Llengua catalana y Literatura, hem observat, entre altres coses, que el nombre total d?€?hores setmanals previstes per a l?€?ESO i Batxillerat queda reduït a 2 hores.  Actualment s?€?estan impartint 3 hores setmanals, tant a l?€?IES ?€?R. J. Sender?€? com a l?€?IES ?€?Baix Cinca?€?.  Això suposa una rebaixa de moltes hores lectives que els nostres alumnes podrien perdre si la proposta de currículum s?€?aprova tal com es presenta en l?€?actualitat, en un temps en què es fa evident un procés de substitució lingüística, on la nostra llengua està experimentant un preocupant descens en l?€?ús social a tots els àmbits.

També hem de recordar que actualment existeix una homologació entre els estudis dels nostres alumnes amb els certificats de català nivell B2 (antic B) de la Generalitat de Catalunya calculada en base a les hores de català i cursos (quatre de primària i els quatre de secundària).  A més, com els nostres instituts estan desenvolupant projectes trilingües (català, castellà i anglès) s?€?ha pensat demanar una homologació del nivell C1 (antic C), aspecte molt important per als nostres alumnes de cara a la vida laboral i amb aquesta reducció horària es perden possibilitats de cara a aquest reconeixement.

Per tot això, l?€?Institut d?€?Estudis del Baix Cinca IEA vol fer una crida per a que persones, pares i mares d?€?alumnes, institucions (ajuntaments, comarca), associacions i tots tipus d?€?entitats i col·lectius per presentar al·legacions a l?€?articulat del currículum en relació amb aquest problema.

Tothom pot fer esmenes i quantes més es presenten, més possibilitats tenim d?€?èxit

Per últim, volem recordar que és urgent que es faci el més aviat possible perquè  el termini de presentacions acaba el proper dia 20 de març.  Adjuntem documentació i plantilla per realitzar les al·legacions.

Més informació: iebc.iea(arrova)gmail.com

Origen: Notícies de la Franja | VilaWeb

Franja Ponent

Em sembla pertinent de fer unes reflexions a partir de les notícies que aquestes setmanes afecten la Franja. Les notícies: que ja no hem de ‘patir’ el LAPAO (mai no havia escrit l’acrònim) i es restituirà la llei  de llengües anterior, la del 2009; que continuen, des de l’Aragó,  bregant perquè es ‘retornin’ les obres d’art religiós del Museu Diocesà i Comarcal provinents de les parròquies de la Franja. I ara l’últim capítol: s’ha arribat a un acord perquè tornin al monestir de Vilanova de Sixena obres regentades pel MNAC… I, tornant a la llengua, un estudi del sociolingüista Natxo Sorolla ens anuncia temps crítics per a la transmissió generacional de la llengua catalana a la Franja; sobretot, puntualitza, al Baix Cinca, on viuen més de la meitat dels franjolins. És a punt de trencar-se, doncs, l’afirmació que som la part dels Països Catalans amb més percentatge de parlants.

Em centro en l’afer de Sixena, en la trobada de la setmana passada del conseller de Cultura, Santi Vila, amb la seva homòloga del govern d’Aragó, en què van acordar el ‘retorn’ d’obres al monestir de Santa Maria de Vilanova de Sixena; obres que es van salvar en circumstàncies difícils, per la guerra del 36, amb l’actuació extraordinària de l’historiador Josep Gudiol, que va fer traslladar les pintures murals a Catalunya; o bé les obres que es van adquirir als anys vuitanta, quan es va atendre l’oferta de les últimes monges estadants al monestir. Tot plegat ha motivat insults contra els catalans per part de l’alcalde actual de Vilanova de Sixena i floretes de Lambán, el president de l’Aragó, que en una carta al president Mas li havia cantat que tot plegat –Sixena i el litigi dels béns del bisbat de Lleida– era una ‘afrenta a la dignidad y el respeto que merece el pueblo aragonés por parte de la Generalitat de Cataluña’.

Al meu entendre, decantar-se per aquesta via –el conseller Vila ho argumenta amb allò de l’acord entre administracions que vetllen pels administrats…– és donar la raó a la desraó que esgrimeixen a l’Aragó des de sempre, és a dir, des del 1996, quan amb la segregació de les parròquies van aplicar el sil·logisme que, en passar unes parròquies que (només) feia mil anys que formaven part del bisbat de Lleida al bisbat acabat d’estrenar de Barbastre-Montsó, calia que tot allò que era de les parròquies passés –ells diuen sense vergonya que se’ls ‘torni’– a Barbastre, a ca Josemaria Escrivà. Un sil·logisme semblant al que hem hagut de suportar històricament: com que les comarques de la Franja són d’administració aragonesa, doncs, som aragonesos i no som catalans, encara que parlem català, encara que siguem la prolongació natural del territori del Principat, encara que hi compartim història, tradicions, costums, festes i tot allò que conforma la nostra personalitat col·lectiva; personalitat que, val a dir, ens prenen a poc a poc.

A la Franja, avui, hi és tan fràgil la catalanitat que no ens podem permetre de perdre gaires més llençols. Per això decisions com la del conseller Vila en relació amb el ‘retorn’ de material de Sixena ens preocupen i ens han de posar en estat d’alerta. Avui, allò que es va salvar de Sixena; demà obres del Museu Comarcal i Diocesà de Lleida per a complir el sil·logisme… I la Franja cada dia més prima i més lluny.

Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de la Franja

Origen: Dadun: Los esquemas entonativos del fragatino: descripción y comparación con variedades románticas próximas

LOS ESQUEMAS ENTONATIVOS DEL FRAGATINO: DESCRIPCIÓN Y COMPARACIÓN CON VARIEDADES ROMÁNTICAS PRÓXIMAS
Autor(es) : Romera, L. (Lourdes)
Fernández.-Planas A.M. (Ana María), A.M. (Ana María)
García-Elvira, W. (Wendy)
Roseano, P. (Paolo)
Carrera, J. (Josefina)
Ventayol, A. (Albert)
Martínez-Celdrán, E. (Eugenio)
Fecha incorporación: 2015
Editorial : Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra
ISBN: 978-84-8081-478-2
Cita: Gordejuela Senosiáin, A., Izquierdo Alegría, D., Jiménez Berrio, F., De Lucas Vicente, A. y M. Casado Velarde (eds.) (2015): Lenguas, lenguaje y lingüística. Contribuciones desde la Lingüística General. Pamplona: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra. pp. 389-399
Resumen
El catalán de Fraga, zona de proximidad entre dos lenguas, el catalán y el castellano, constituye uno de los puntos de encuesta que se abordan en el proyecto amper (Contini et al. 2002) y amper cat (Fernández Planas 2005). Este trabajo se estructura en dos partes: en la primera se presenta la descripción de las oraciones afirmativas e interrogativas, de estas últimas la modalidad encabezada con la partícula átona inicial que y la modalidad sin esa partícula que; en la segunda parte se comparan los resultados con los obtenidos en Zaragoza, Mequinenza y Lérida. El corpus que se analiza en este trabajo lo constituye un total de 702 frases, del catalán de Fraga, del catalán y castellano de Lérida y Mequinenza y del castellano de Zaragoza, que corresponden a 9 frases de cada una de las modalidades mencionadas, repetidas tres veces cada una y pronunciadas por un total de diez hablantes (catalán: Fraga y Lérida hombre y mujer, Mequinenza hombre; castellano: Lérida hombre y mujer, Mequinenza h… Ver mas
Enlace permanente: http://hdl.handle.net/10171/39981
Aparece en las colecciones: Lenguas, lenguaje y lingüística. Contribuciones desde la Lingüística General.

 

Ficheros en este registro:
Fichero: 32.Romera et al.pdf
Descripción:
Tamaño: 2,4 MB
Formato: Adobe PDF

Origen: Caspe reivindica la figura del coto social para el embalse de Mequinenza

Origen: EL PUENTE-LO PONT: SI QUIERES COLABORAR…

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.