Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

Source: Dos detenidos en Fraga por intentar robar en una casa habitada

Source: Veïns de la Franja, sense conveni sanitari Catalunya-Aragó des de fa 4 anys: així els afecta

Se’n veuen afectats una vuitantena de municipis limítrofs, i, malgrat que a la primària es treballa com si hi hagués conveni, hi ha disfuncions i problemes amb els hospitals

Un conveni de col·laboració entre Catalunya i Aragó regula des del 2005 l’atenció sanitària dels habitants d’una vuitantena de municipis limítrofs, 35 dels quals són a Catalunya i 46 a l’Aragó.

TV3 ha pogut saber que tant aquest com un altre conveni per atendre urgències i emergències a les zones limítrofes estan caducats.

Malgrat que l’atenció sanitària es manté i està garantida, les queixes es multipliquen a la Terreta, una subcomarca del Pallars Jussà on viuen 150 persones en vuit nuclis habitats.

 

Per proximitat, reben atenció primària, continuada i urgent, a l’EAP Benavarri, a l’Aragó, i els problemes sorgeixen quan s’han de desplaçar per rebre atenció especialitzada o als hospitals.

Salut assegura que les dues comunitats treballen en un nou conveni per al primer semestre d’aquest any, però el cas és que ara mateix els habitants de la Franja no tenen cap document que els empari.

El riu Noguera Ribagorçana fa de frontera natural entre Catalunya i l’Aragó

245 euros per anar de l’hospital de Barbastre al Pont d’Orrit

En Miquel Bernaus té 72 anys i viu al Pont d’Orrit, un poble adscrit a Tremp, al Pallars Jussà, però a 500 metres d’Areny de Noguera, a la Ribagorça aragonesa.

El 8 de desembre va caure per les escales i es va trencar el maluc. La seva dona, Mari Carme Mur, explica que el metge aragonès que el va atendre li va dir:

“‘L’enviaré al nostre hospital de referència, que és el de Barbastre’, i va venir l’ambulància de Benavarri i ens van baixar fins a l’hospital de Barbastre.”

Mari Carmen Mur i Miquel Bernaus a casa seva, al Pont d’Orrit, al municipi de Tremp, al Pallars Jussà

A Barbastre el van operar, però quan havia de tornar a casa, el transport sanitari d’Aragó se’n va desentendre, i, segons explica Mur, quan va trucar a Catalunya:

“Em van dir que el transport valia 245 euros, jo no entenc com un pacient que cobra el que cobra el meu home es pot pagar una ambulància quan ho té tot comptat per arribar a final de mes.”

Al final no van pagar els 245 euros de l’ambulància, perquè van tornar a casa amb el fill, que els va anar a buscar en cotxe.

Convenis caducats el 2020 i el 2022

Dos convenis regulen la coordinació de recursos entre Catalunya i Aragó per garantir l’atenció sanitària a la vuitantena de municipis limítrofs.

Aquesta queixa, i la presentada per una veïna de Sopeira, a la Ribagorça aragonesa, van ser claus per descobrir que els convenis estan caducats.

La infermera del consultori i alcaldessa d’Areny de Noguera, Mireia Codina, explica que aquesta veïna de Sopeira va escriure a Justícia d’Aragó, l’equivalent al síndic de greuges, i per això van saber que el conveni ja no era vigent:

“Aquest conveni que crèiem que estava vigent, ha deixat d’estar-ho, i ningú ens ha informat de res. Nosaltres, aquí, al consultori d’Areny de Noguera, seguim tractant la gent igual, però els hospitals ja no funcionen com abans.”

Mireia Codina, alcaldessa d’Areny de Noguera i infermera del consultori

El gerent de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, Miquel Abrantes, ha confirmat a TV3 que el conveni marc està caducat des del 2020 malgrat que, a efectes pràctics, es continua aplicant.

Assegura que estan treballant amb la Conselleria d’Aragó per renovar-lo i actualitzar-lo “com més aviat millor“.

Una hora i mitja de viatge per rebre atenció especialitzada

La Lídia Enbé viu amb la seva filla a Aulàs, un altre nucli de la Terreta. No han tingut mai metge ni pediatre de referència ni possibilitat d’escollir ambulatori.

Les han visitat a Tremp, a Benavarri i, fins i tot, a Tamarit de Llitera, a una hora i mitja de casa:

“Nosaltres pertanyem a Catalunya encara que estiguem aquí just a la Franja. El més proper i on més anem és al Pont de Suert, és Catalunya, allí hi ha un centre, per tant, el més lògic seria anar al Pont de Suert, però a mi mai m’ho han ofert, sempre he anat allà on m’han dit.”

Malgrat no tenir cap queixa formal sobre aquesta problemàtica, Miquel Abrantes diu:

“Si això passa i realment per proximitat tenen més a prop el Pont de Suert, haurem de reestructurar el flux, estem totalment oberts, i si és necessari ho farem, queda clar.”

Catalunya i l’Aragó no comparteixen l’historial dels pacients

Una altra assignatura pendent és que hospitals i professionals de tots dos costats comparteixin l’historial dels pacients de la Franja per evitar-los més maldecaps dels que ja tenen.

El Departament de Salut mostra total predisposició per trobar una solució malgrat que reconeix que això costarà més de solucionar, perquè els sistemes informàtics dels sistemes sanitaris de Catalunya i d’Aragó són diferents.

Source: Ferran Dalmau – Una càmera de TV3 per a la ciutat de Fraga

«Fins a dia d’avui, no n’existeix cap d’instal·lada en aquest territori fronterer on l’ús social de la llengua catalana recula a marxa forçades en les seves quatre comarques»

El darrer 4 de novembre, coincidint amb la commemoració de la Diada de la Catalunya Nord, ens assabentàvem de la posada en funcionament d’una nova càmera paisatgística de TV3 a la fidelíssima vila de Perpinyà. Aquesta, situada a la teulada de les mítiques Galeries Lafayiette i enfocada en direcció cap al Castellet –un dels espais més icònics i cèntrics de la ciutat–, segons se’ns ha explicat, a banda d’una bona perspectiva de la trama urbana, girant sobre ella mateixa és capaç d’oferir unes fantàstiques vistes del cim del Canigó.
La grata notícia de la instal·lació de la quaranta-tresena càmera de les que apareixen en la informació meteorològica de TV3, ha anat acompanyada d’una altra com és la de la reobertura de la delegació del 3Cat a la Catalunya Nord, deu anys després del desafortunat tancament de la corresponsalia local. Ara, l’actualitat informativa d’aquesta part del país es cobrirà in situ, sense necessitat de desplaçar-hi un periodista des del sud i, per tant, disposarà d’una mirada pròpia i autocentrada. Cal celebrar-ho, sí és així.
A banda del rerefons paisatgístic i meteorològic, instal·lar una càmera en un indret o un altre, és un acte de transcendència política inqüestionable: Fixar en l’univers simbòlic de la parròquia d’El Temps –un dels més vistos del canal– el marc mental del conjunt de la nació amb tots els seus territoris i realitats i, alhora, aconseguir que un ciutadà nord-català es senti representat per un mitjà de comunicació que parla del seu entorn i clima, tot i que pugui semblar poc transcendental, és un granet de sorra més al servei a la construcció nacional dels Països Catalans.
L’espai d’El Temps, des dels seus inicis, practica la lloable tasca de mostrar el país en la seva pluralitat a través de mapes i dades climatològiques d’arreu dels Països Catalans. I, pel que fa a les càmeres paisatgístiques, a banda de la situada a Perpinyà, a la comarca septentrional del Rosselló, Palma, a les Illes Balears, també emet ininterrompudament fora de l’àmbit autonòmic català estricte.Al País Valencià, on la senyal de TV3 no hi arriba des del 2011, arran de la decisió del Partit Popular de clausurar-ne els repetidors, deixant aquest territori sense cobertura en un episodi de censura que el govern progressista del Botànic ha estat incapaç de revertir mentre ha governat i, a l’espera d’aconseguir la tant anhelada reciprocitat entre en canal català i el valencià, tampoc estaria de més que TV3 hi instal·lés càmeres paisatgístiques en espais emblemàtics, de la mateixa manera que hi té establerta una corresponsalia.
En tot cas, acomplida la fita perpinyanesa, de ben segur que cal fixar noves horitzons. I, en aquest sentit, qui signa aquesta columna proposa situar la quaranta-quatrena càmera paisatgística a la Franja de Ponent i, més en concret, a la ciutat de Fraga, la capital del Baix Cinca.
Cal dir que, fins a dia d’avui, no n’existeix cap d’instal·lada en aquest territori fronterer on l’ús social de la llengua catalana recula a marxa forçades en les seves quatre comarques (l’Alta Ribagorça, La Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya). De ben segur que els franjolins se sentirien més identificats amb el canal de televisió i l’espai comunicatiu en català si en sintonitzar TV3, li sentissin dir al Tomàs Molina, allò de: “Anem ara a la ciutat de Fraga, on podem observar el cabdal del riu Cinca al fons de la imatge, i on la temperatura és ara mateix de 20 graus, que combinada amb una humitat del 75% i un sol radiant, fa que el dia sigui ben agradable a l’extrem més occidental del país”.
Ferran Dalmau

Source: Instalan 19 sirenas para alertar de problemas en las presas de Caspe y Mequinenza

Source: REA suscribe el manifiesto “Aragón ante el Día Europeo de las Lenguas 2023”


Source: CHA presentará una nueva iniciativa en el Congreso para que «las obras de mejora de la N-211 comiencen cuanto antes»

Presentem el Cinga Fòrum 2023:

«Patrimoni etnomusical a la Ribera del Cinca: lo ball tradicional»

La primera menció documental de la jota a l’Aragó apareix en un llibre de visites pastorals de la Diòcesi de Tortosa del segle XVIII en relació a Calaceit, en què es prohibeix la pràctica d’aquest ball indecent sota pena d’excomunió. Desoint les advertències moralitzants, la jota va guanyar les places i va acabar pujant a l’escenari. Tanmateix, al territori de la Corona d’Aragó s’hi ballaven també altres danses i, d’altra banda, la jota no ha estat mai un ball exclusiu d’Aragó.

Per això, enguany ens afluixem el mocador i dediquem el Cinga Fòrum 2023 a conèixer la diversitat del ball tradicional a casa nostra. Al maití, podrem escoltar l’investigador en etnografia Lluís-Xavier Flores parlant sobre els balls tradicionals a l’Aragó entre els segles XVIII i XX; a continuació intervindrà Jordi Florensa, Mançaneta, membre de la Rondalla de la Peña fragatina, per exposar els resultats fins a data d’avui del treball de camp que s’està portant a terme sobre la diversitat de la música i el ball tradicionals a la nostra comarca. Tancarà la matinal el coordinador de la candidatura de la jota a patrimoni cultural immaterial Julio-César Valle, que ens parlarà sobre la jota que es balla fora d’Aragó.

Havent dinat, passarem a la pràctica amb un taller de balls tradicionals (jota, fandango, bolero) a càrrec de l’estudiós del folklore Miquel-Àngel Flores. L

a jornada tindrà lloc el dissabte 30 de setembre, a partir de 2/4 de 10 del matí, en la seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga i el taller de ball, en la sala multiusos del Centre de dia de persones grans a partir de les 5.

Us hi esperem!

PROGRAMA

Dia: dissabte 30 de setembre Lloc: seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga 09:30 Recepció de participants
09:45 Presentació de la jornada a càrrec de Pep Labat, president de l’IEBC 10:00 El ball tradicional a l’Aragó entre els segles XVIII i XX. Una proposta de classificació dels gèneres etnocorèutics, a càrrec de Lluís-Xavier Flores, filòleg i museògraf
11:00 Música i balls tradicionals a la Ribera del Cinca, resultats del treball de camp, a càrrec de Jordi Florensa Mançaneta, membre de la Rondalla de la Peña Fragatina
12:00 piscolabis
12:30 La jota como género tradicional más allá de Aragón, a càrrec de Julio César Valle, coordinador de la candidatura de la jota com a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO

Lloc: sala multiusos del Centre de dia de persones grans
17:00 Taller de balls tradicionals (jota, fandango, bolero), a càrrec de Miquel-Àngel Flores, estudiós del folklore i professor de ball
(entrada lliure amb inscripció prèvia a iebc.iea@gmail.com o durant la jornada fins a completar aforament)

Organitza: Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Col·laboren: Comarca del Baix Cinca Hogar i Centro de día de personas mayores del IASS en Fraga

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga
iebc.iea@gmail.com

AVÍS LEGAL: Aquest missatge i els seus arxius adjunts van dirigits exclusivament per a un destinatari, i poden contenir informació confidencial sotmesa a secret professional. No està permesa la seva comunicació, reproducció o distribució sense l’autorització expressa de l’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA. Si no és el destinatari final, si us plau, elimineu el fitxer i informeu-nos per aquesta via.
PROTECCIÓ DE DADES: De conformitat amb el disposat en les normes vigents de protecció de dades personals, el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril de 2016 (RGPD) i la Llei orgànica (ES) 03/2018 de 05 de desembre (LOPDGDD), us informem de que les dades personals i l’adreça de correu electrònic, recollides del propi interessat, seran tractades sota la responsabilitat de l’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA per a l’enviament de comunicacions sobre la prestació dels nostres serveis i les vostres dades es conservaran mentrestant hi hagi un interès mutu. Les dades no seran comunicades a tercers, llevat d’obligació legal. Us informem de que podeu exercir els drets d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les vostres dades i els de limitació i oposició per al seu tractament, i la no sujecció a decisions individualitzades (inclosa l’elaboració de perfils), directament o per mitjà d’un representant legal o voluntàri a la nostra adreça postal situada al Passeig Constitució s / n Apdo. de correos 116, 22520 Fraga (HUESCA), o enviant un missatge al correu electrònic iebc@iebc.cat. Si considereu que el tractament no s’ajusta a la normativa vigent, podreu presentar una reclamació davant l’autoritat de control a www.agpd.es.

 

CINGA2023.jpg
Adjuncions:
CINGA2023.jpg 5,1 MB

Source: MODALIDAD COMPETICIÓN – Descenso Internacional del Cinca

Source: Detenido por el atropello intencionado de dos viandantes tras una discusión en Zaidín

LaPilarica_espenteja_Sta_Anna

CROSTA FRANQUISTA

Bases bequesIEBC2023

Source: CONCURS LITERARI DE LA COMARCA BAIX CINCA – Lenguas de Aragón

Nova convocatòria del concurs literari de la Comarca del Baix Cinca

Eixa mateixa setmana, la Comarca del baix Cinca ha convocat el IX concurs literari per fomentar la creació artística i literària entre els habitants de la comarca i recolzar noves iniciatives culturals per a un públic amateur.

Les persones interessades han de ser escriptors o escriptores no professionals i no poden tenir cap obra publicada. La modalitat del concurs és el relat breu i es pot participar en dues categories: Juvenil (des del 14 anys fins els 17) i Adulta (a partir dels 18 anys). Les obres poden estar escrites tant en català com en castellà. Les gratificacions d’enguany van des dels 400€ per al guanyador de la categoria adulta fins el 150€ amb els quals està dotat el Premi Comarcal. El termini per presentar les obres finalitza el 20 d’octubre.

Per tenir més informació, podeu consultar les bases al pdf adjunt.

 

Nueva convocatoria del concurso literario de la Comarca del Bajo/Baix Cinca

Esa misma semana, la Comarca del Bajo/Baix Cinca ha convocado el IX concurso literario para fomentar la creación artística y literaria entre los habitantes de la comarca y así apoyar nuevas iniciativas culturales para el público amateur.

Las personas interesadas tienen que ser escritores o escritoras no profesionales y no pueden tener en su poder ninguna obra publicada. La modalidad del concurso es la del relato breve y se puede participar en dos categorías: Juvenil (desde los 14 años hasta los 17) y Adulta (a partir de los 18 años). Las obras pueden estar escritas tanto en catalán como en castellano, en cualquiera de sus variedades dialectales. Las gratificaciones de este año van desde los 400€ para el ganador en categoría adulta hasta los 150€ con los cuales está dotado el premio Comarcal. El plazo para presentar las obras finaliza el 20 de octubre.

Para tener más información, podéis consultar las bases en el pdf adjunto.

Source: DOMINGO CHINCHILLA A MEQUINENSA – Lenguas de Aragón

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.