Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca
El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó


P.V.P. 0,00 €

Autores
Giralt Latorre, Javier (ed.)
Moret Oliver, María Teresa (ed.)

Editorial
Prensas de la Universidad de Zaragoza

Reseña
Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Saragossa (28 d’octubre de 2016) / ÍNDEX. Presentació de la Primera Jornada de l’AILLC a Saragossa, Lídia Pons i Giera. El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó, Javier Giralt Latorre i María Teresa Moret Oliver. PONÈNCIES No sempre es diu la veritat: el treball de camp en dialectologia per contraposició a la història oral i la sociolingüística, Ramon Sistac i Vicén. Els estudis sobre la variació de la llengua catalana al sud de la Franja de l’Aragó catalanòfon, Pere Navarro Gómez. Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs, Esteve Valls i Alecha. La documentació notarial dels arxius matarranyencs. Algunes consideracions lingüístiques, María Teresa Moret Oliver i Javier Giralt Latorre. El català a l’Aragó des de la premsa i la política aragoneses: un enigma oriental, Josep Espluga Trenc. Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó, Artur Quintana i Font A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó, Hèctor Moret Coso. PÒSTERS Presencia de catalanismos en documentación notarial bajoaragonesa: comparación entre dos momentos históricos, Elena Albesa Pedrola. Actitudes hacia el catalán de los maestros de Educación Primaria en formación en la Universidad de Zaragoza, Iris Orosia Campos Bandrés. L’ensenyament del català a l’Aragó, Pietro Cucalón Miñana. Estremida memòria, de Jesús Moncada: un homenatge a la dona mequinensana, Laura Farré Badia. Analisi d’o Censo de 2011 en Aragón: luengas parladas, Miguel Montañés Grado i Chabier Gimeno Monterde. Tipologia semàntica i llengües minoritàries. Els esdeveniments de moviment en les llengües d’Aragó, María Teresa Moret Oliver, Iraide Ibarretxe-Antuñano i Alberto Hijazo-Gascón. Aproximació a alguns trets fònics i morfològics del parlar de la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, Laia Rosàs Redondo.

Colección
Fuera de colección

Temática
Lenguas de España

ISBN
978-84-16935-66-6

2017, 215 pp., 15 x 22, Rústica
Castellano, catalán

Origen: Prensas Universitarias de Zaragoza

Origen: Casi 5.000 alumnos estudian catalán este curso en 27 colegios y en cuatro escuelas de idiomas | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Mientras el aprendizaje de esta lengua se mantiene en los últimos tiempos, el del aragonés ha crecido un 36 por ciento en este año.

S. campo 30/10/2017 a las 06:00

Patios de colegiosAránzazu Navarro

La enseñanza del catalán en la escuela se ofrece desde hace tres décadas en Aragón y hoy son cerca de 5.000 alumnos los que estudian esta lengua en alguno de los 27 centros de primaria y secundaria que lo ofertan, además de en cuatro escuelas oficiales de idiomas. Por su parte, la docencia del aragonés en los colegios de la Comunidad cumple este curso 20 años con 1.068 estudiantes, un número que supone un incremento del 80% respecto al inicio de la legislatura (en el año lectivo 2015-2016 había 615 matriculados) y un aumento del 36,57% respecto al 2016-2017, en el que se contabilizaron 782.

El aprendizaje del catalán está consolidado y se mantiene. El curso pasado alcanzó los 4.753 alumnos, de ellos 4.471 en régimen general y otros 282 en las escuelas oficiales de idiomas, según losdatos de Educación. La DGA estima que las cifras no van a variar sensiblemente este año lectivo. Un número que llama la atención si se compara con los 791 alumnos que había en 1984-1985. En los últimos tiempos el catalán se ha estabilizado y la tendencia más positiva la experimenta el aragonés.

Un total de 45 docentes son los responsables de impartir asignaturas y clases en catalán. Una nómina de 27 centros de enseñanza lo ofrecen como parte del currículo, todos ellos públicos, menos un concertado en Fraga. De estos, 22 son de educación primaria y cinco de secundaria. La totalidad abren sus puertas en las localidades más próximas a Cataluña, como Albelda, Altorricón, Benabarre, Fraga, Tamarite de Litera y Zaidín en la provincia de Huesca; Calaceite, Castellote, Cretas, La Fresneda, Peñarroya de Tastavins y Valderrobles en la provincial turolense y Fábara, Fayón, Maella y Mequinenza en territorio zaragozano. Cuando acaban la ESO los alumnos obtienen el certificado B2 de catalán y aunque en algún momento se ha planteado la posibilidad de acordar con la Generalitat el reconocimiento del nivel C1 para los estudiantes, de momento la idea no ha pasado de ser un proyecto.

En el Miguel Servet de Fraga

En el colegio público Miguel Servet de Fraga el programa de bilingüismo de catalán es una realidad desde 2003. El catalán es voluntario y se incluyen una hora y media de la propia lengua catalana, además de las asignaturas de Ciencias Naturales y Ciencias Sociales, lo que supone un total de cuatro horas y medio a la semana.

En estos momentos el 75,45% de los escolares del centro han optado por el catalán, 292 de un total de 387 matriculados. “Muchas familias hablan el fragatino o el catalán y quieren que sus hijos estudien y mantengan esta lengua”, señala el jefe de estudios, Julio Arellano. A solo 24 kilómetros de Lérida, les viene bien también para continuar su formación en el instituto o en la Universidad. La deriva soberanista no ha tenido un impacto negativo en la elección de esta lengua. “Estamos muy cerca del conflicto, pero muy alejados de la realidad que vemos a través de los medios de comunicación”, contesta Arellano.

Por lo que respecta a los Escuelas Oficinas de Idioma (EOI), el catalán se oferta en las EOI de Fernando Lázaro Carreter de Zaragoza, la de Monzón y su extensión en Fraga y la de Alcañiz. La principal novedad es que por primera vez la de Fraga ha introducido el nivel C1, un título que desde el curso 2015-2016 también se puede obtener en las aulas alcañizanas.

Dentro de la Facultad de Filosofía y Letras hay un área de lengua catalana, en la que se estudian las asignaturas de catalán en Aragón, literatura de la segunda lengua (literatura catalana) y segunda lengua I y II (catalán). Cuentan con 11 alumnos, según los datos de la institución académica aragonesa.

Fa 13 anys, lo 4 de novembre de 2004, naixie esta web, Lo català a la Franja. Un aniversari sempre és un bon moment per a recordar, revisar, millorar, criticar, matisar… Però portem una velocitat que mos impedeix aturar-mos i dedicar-hi este temps necessari. En projectes unipersonals i autofinançats, allò urgent sempre supere allò important. I per no trencar en la tradició, continuarem en esta dinàmica, sense aturar-mos per a agarrar impuls. Si anem per mal camí, o voleu col·laborar, sereu benvinguts. I podeu escriure-mos comentaris.

Mentres, però, dos recomanacions si encara no les teniu en ment. Mos està quedant una secció bastant interessants als Avals per al nom de la llengua, a on revisem les denominacions de la llengua, i el territori, que ham usat històricament. I també, com mos han vist los de fora. I segon, si voleu rebre el butlletí de notícies de la Franja, en còmodes setmanades, inscriviu-tos al grup de la ICF.

Salut, i llengua!

Natxo Sorolla

Origen: Cap.373 – Más que vecinos – 03/11/2017 21:35 – Unidad Móvil – Aragón TV A la Carta

Origen: Ha mort Antonio Javierre, un saidinès errant | Mas de Bringuè

Origen: La Franja

Author Img

La Franja

, Barcelona

L’actualitat política s’ha escolat per totes les escletxes i es manifesta fins i tot en el to de les converses. També en una part de les comunicacions que rep aquest Defensor, que en ocasions contenen enfocaments o expressions encomanats sens dubte per l’ambient que impregna aquest període que vivim.

El 17 d’octubre, el lector Nacho Toda ens remetia una carta en què al·ludia a una notícia del diari en la qual s’informava de la inquietud en poblacions de la zona d’ Aragó limítrofa amb Catalunya, amb la qual comparteixen determinats serveis, a conseqüència de la tensió independentista.

Toda manifestava la seva queixa perquè a la notícia “fan referència a la Franja, un concepte inventat i utilitzat pel catalanisme imperialista amb pretensions annexionistes, dins del constructe del pancatalanisme, que, desgraciadament i a còpia d’insistència d’aquell sector, fins i tot ha calat d’alguna manera a l’ Aragó”.

“Com a habitant de la zona geogràfica a què es refereix, voldria comunicar-li sincerament que el concepte de ‘ Franja’ em resulta amenaçador, i no soc l’únic dels que aquí vivim que ho sent així. Fa vertigen pensar el dia en què el pancatalanisme imperialista dirigeixi la seva maquinària directament sobre nosaltres”, manifestava Toda, que demanava que, en lloc d’aquest terme, s’utilitzin altres expressions, “com Aragó oriental, comarques orientals aragoneses o simplement Aragó”.

El Llibre de Redacció de La Vanguardiarecull l’existència de la Franja i ens dona la pauta per utilitzar aquesta denominació: “Escrivim la Franja per fer referència a la zona catalanoparlant de l’Aragó. Ens estimem més aquest mot que l’expressió la franja de Ponent, que, tot i que és correcta, peca de centralisme català. En l’edició en català, escrivim els topònims de la Franja en català: Mequinensa, Vall-de-roures”.

Per aprofundir més en el tema he volgut consultar Natxo Sorolla, doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, que ha fet estudis i investiga­cions sobre sociolingüística a la Franja. “L’origen d’aquesta denominació toponímica –explica Sorolla, citant autors com el poeta i assagista Hèctor Moret, natural de Mequinensa– apareix en la transició política després del franquisme i es troba en els cercles de joves de la Franja emigrats i catalans que es reunien al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, i que sentien com diferents poblacions, amb distàncies importants entre elles, compartien un context sociolingüístic i administratiu que les peculiaritzava”.

“La denominació ‘franja d’ Aragó’ també apareix en la declaració que membres de la RAE fan per a la ratificació de la filiació del valencià en un document del 1975, ratificat el 1980”, afegeix el sociòleg.

“Sigui quin sigui el seu origen –continua Sorolla–, la deno­minació ha estat utilitzada en estudis de la Universitat de ­Saragossa, com els realitzats per Martín Zorraquino i d’altres,
i es fa servir habitualment pel món cultural del territori: la ­Iniciativa Cultural de la Franja, que agrupa les principals asso­ciacions comarcals del Matarranya, Baix Cinca, Llitera i Ribagorça, o Temps de Franja, única revista en català editada a
l’ Aragó”.

Sembla obvi dir que la Franja existeix. De fet, com es veu en aquest mateix article, l’ús d’aquest topònim ens permet entendre a quin territori ens referim, sense necessitat d’estendre’ns exhaustivament en definicions ni explicacions. Com passa sovint, el problema, si n’hi ha, no rau en el llenguatge.

Origen: Màrio Sasot premi Guillem Nicolau 2017 | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 13 d’octubre del 2017)

La novel·la ‘Licantropia’, del nostre company de columna Carles Terès, va ser l’últim premi Guillem Nicolau convocat el 2011. Durant els sis anys posteriors va estar suspès. Ara, reprès el guardó concedit pel Govern d’Aragó per a treballs escrits en català, el professor i periodista Màrio Sasot Escuer (Saidí 1951) amb l’obra ‘Espills Trencats’ acaba de guanyar el premi Guillem Nicolau convocat enguany. La novel·la, segons el jurat, “és un relat en el què juga un paper decisiu la memòria i la xarxa de relacions familiars i de veïnatge, tant en l’entorn rural com en l’urbà -amb especial presència de Saragossa i Barcelona- a la fructífera època de la Transició. El llenguatge emprat recull la riquesa i les peculiaritats del català parlat a les comarques orientals d’Aragó”.

Màrio Sasot ja va guanyar este mateix premi el 1995 amb l’assaig ‘Joglars de frontera. La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon’. Estos guardons van instaurar-se el 1986 amb motiu del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana i el lliterà Josep Anton Chauvell va tindre l’honor de ser el primer premiat amb la novel·la ‘L’home de França’. El guanyador d’enguany, Màrio Sasot, a més d’escriptor, també posa la música als poemes recitats pel calaceità Antoni Bengochea en el ‘Duo Recapte’, escampant pel territori l’obra poètica escrita en la nostra llengua. Com a periodista és corresponsal de la Vanguardia a l’Aragó i director de Temps de Franja durant la seua primera dècada de vida. Ha publicat ‘Així s’escriu a la Franja, antologia i guia didàctica d’autors aragonesos en català’ (1995), ‘Aproximació Descriptiva a la Llengua de Saidí’, amb Hèctor Moret (2013), ‘Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneseses en Llengua catalana de l’Ajuntament de Saragossa’ (2009), ‘Guia de lectura de “El cafè de la granota”, de Jesús Moncada'(1993) i ‘Guía turística de Fraga y Bajo Cinca'(2004). El premi atorga 3.000 euros al guanyador i el compromís de la publicació de l’obra.

Carles Sancho Meix

Origen: L’origen de la denominació “Franja”: Barcelona, RAE o la Revista de Filologia Española? (REVISAT) | Xarxes socials i llengües

Revisant l’origen de la denominació “Franja” per al territori on se superposen la llengua catalana i Aragó, m’haig trobat amb algunes inconcrecions. Moret (1998:12) apuntava al seu magnífic llibre que la denominació té el seu origen en la transició, en cercles de jóvens de la Franja i catalans que es trobaven al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, cap a 1977-78. Això seria coherent amb que la primera referència escrita que es troba és Camps (1976), que parla de franja aragonesa (de fet, parla dels catalans de la franja aragonesa), i en una resposta de Pons, Sistac (1977), que citen la denominació.

Però també és cert que la denominació apareix en la ratificació que membres de la RAE fan del valencià dins el seu àmbit lingüístic, referint-s’hi com “franja de Aragón”. El document aparentment és de 1975, anterior al citat aquí de Camps, però el document està ratificat l’any 1980. Desconeixem si en la redacció inicial apareix la denominació, o és incorporada posteriorment. Algun arqueòleg de documents que ho puga resoldre? ;)

Atenció! L’investigador Max Wheeler m’avisa que hi ha referències escrites de la denominació “Franja” anteriors a les que jo citava. És de 1968, a l’annex de la Revista de Filología Española “… Lérida ciudad (es sabido que los pueblos, especialmente los mas aislados, mantienen fases lingüísticas superadas en las ciudades) y sólo han sobrevivido en algunas comarcas conservadoras, como la franja aragonesa, el Maestrat, etc” Revista de Filología Española, Anejo, 1968 p. 1025. L’annex no es pot consultar en línia.

Camps, F. (1976, desembre 1). Els catalans en terres d’Aragó. Canigó, (478). https://web.ua.es/va/revista-canigo/setmanari-canigo-1975-1983.html

Moret i Coso, H. (1998). Indagacions sobre llengua i literatura catalanes a l’Aragó. Fraga: IEBC. Recuperat de http://books.google.es/books?hl=en&lr=&id=9C0J3omPM18C&oi=fnd&pg=PA5&dq=indagacions+moret&ots=g09iwa5qZZ&sig=gpIRTt_AeGMm0VWet114Z3gu5RI&redir_esc=y

Pons, J. M., & Sistac, R. (1977). Per uns límits oficials i reals entre Catalunya i Aragó. Canigó (Número 482, pag. 15. 1/1/1977). Republicat per Enllaçats no acatem. Recuperat de http://noacatem.blogspot.com.es/2016/04/article-historic-per-uns-limits.html

Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón (La lengua de los valencianos, 1975).

 

 

Las estadísticas de las declaraciones de IRPF que publica la Agencia Tributaria permiten conocer el nivel de renta de los aragoneses.

Origen: Cara y cruz: estos son los municipios más ricos y los más pobres de Aragón | Noticias en Heraldo.es

Los pueblos de menos de 1.000 habitantes no sobrepasan los 12.000 euros entre sus vecinos en edad de trabajar, por los más de 20.000 de los núcleos grandes.

Origen: De 20.000 a 12.000 euros: los municipios más pequeños de Aragón son también los que menor renta tienen | Noticias de Aragón en Heraldo.es

 

1. Maella

Habitantes: 1.970

Número de declaraciones: 1.129

Renta bruta media: 14.707

Renta disponible media: 13.018

2. Fabara

Habitantes: 1.184

Número de declaraciones: 620

Renta bruta media: 15.262

Renta disponible media: 13.510

 

4. Calaceite

Habitantes: 1.039

Número de declaraciones: 529

Renta bruta media: 15.737

Renta disponible media: 13.853

8. Zaidín

Habitantes: 1.783

Número de declaraciones: 910

Renta bruta media: 16.054

Renta disponible media: 14.102

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, obre un període de proposta de candidatures al Premi Galan a la normalització lingüística. Continuar llegint… Convocatòria de candidatures al Premi Galan de Normalització Lingüística » Temps de Franja

El Presidente del Gobierno de Aragón, Francisco Javier Lambán Montañés y, en su nombre, la Consejera de Educación, Cultura y Deporte, María Teresa Pérez Esteban se complacen en invitarle al acto de entrega del Premio Miguel Labordeta 2016 a D. José Ramón Ayllón Guerrero, Premio a la Trayectoria profesional en el sector del libro de Aragón 2016 a Luis Felipe Alegre Seró, Premio al libro mejor editado en Aragón 2016 a “La península de Cilemaga” de Pregunta Ediciones, Premio Arnal Cavero 2017 a José Solana Dueso y Premio Guillem Nicolau 2017 a Mario Sasot Escuer, que tendrá lugar el viernes 20, a las 18,30 horas, en el IAACC Pablo Serrano (Paseo María Agustín nº 20, de Zaragoza). Zaragoza, septiembre de 2017.  Confirmación 976 714180

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.