El escritor de Zaidín dará a conocer su última obra, galardonada por el Gobierno de Aragón con el Premi Guillem Nicolau 2017 de narrativa en catalán, en un acto que se celebrará las 18.00 horas del miércoles 7 de febrero en la Biblioteca Pública Municipal
Source: Mario Sasot presenta en Mequinensa su obra “Espills trencats” – AraInfo | Diario Libre d’Aragón
Source: Presentació de “Espills trencats” a Mequinensa | Mas de Bringuè
El proper dimecres 7 de febrer es presenta a la Biblioteca de Mequinensa la novela autobiogràfica de Màrio Sasot “Espills trencats”, premi Guillem Nicolau 2017. Animeu-vos a vindre!
Source: Día de a Lengua Materna 2018: actividaz de sociolingüistica | Seminario Aragonés de Sociolingüística
En colaboración con o Vicerrectorau de Politica Academica y profesoralla de bels departamentos d’a Universidat de Zaragoza, o Seminario Aragonés de Sociolingüistica participa en as actividaz arredol d’o Día d’a Lengua Materna con dos actos.
Anchel Reyes y Natxo Sorolla (d’o Seminario Aragonés de Sociolingüistica) presentarán “L’aragonés en a Chacetania, estudio sociolingüistico”, o lunes 19 de febrero, a las 17’30 h., en l’Edificio Paraninfo, sala Pilar Sinués, de a Universidat de Zaragoza (Plaza Basilio Paraíso, 4).
Y ixe mesmo día, 19 de febrero, a las 19:30h., en l’Aula Magna de a Facultat de Filosofía y Letras, Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili) presentará a conferencia: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”.
Esta actividat ye organizada por o Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas – Grupo Psylex (Departamento de Lingüistica Cheneral y Hispanica), dentro de as actividaz de “Zaragoza Lingüística“.
El Departament de Cultura convoca les proves anuals per acreditar el coneixement de català dels cinc nivells a 18 localitats
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura obre, el proper 29 de gener, la inscripció a les proves per obtenir els certificats de llengua catalana del nivell bàsic (A2), nivell elemental (B1), nivell intermedi (B2), nivell de suficiència (C1) i nivell superior (C2). Els certificats acrediten cinc nivells de competència lingüística en català, d’acord amb Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) del Consell d’Europa.
La inscripció a l’actual convocatòria es pot formalitzar telemàticament per mitjà de l’apartat Tràmits del web de la Generalitat de Catalunya o bé, presencialment, a les oficines de la Direcció General de Política Lingüística a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. El termini es tancarà el 14 de febrer.
Els exàmens es duran a terme a 18 localitats. A Catalunya, es faran a Barcelona, Figueres, Girona, Granollers, Igualada, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. També s’administraran proves a Fraga i a Perpinyà. Les proves començaran el 5 de maig amb els exàmens per obtenir el certificat B2 i es duran a terme al llarg dels mesos de maig i juny. El calendari de proves i les localitats d’examen es poden consultar al portal Llengua Catalana.
Les proves estan obertes a qualsevol persona de mes de 16 anys i no cal tenir cap titulació acadèmica prèvia. Els resultats es publicaran el 6 de setembre.
Les proves per a l’obtenció de certificats oficials de català s’inscriuen en les polítiques del Govern de Catalunya per estendre l’ús del català i encaixen amb l’oferta de formació del Consorci per a la Normalització Lingüística i el curs en línia Parla.cat. Els cursos organitzats pel Consorci permeten obtenir títols equivalents als certificats que s’obtenen en les proves de Política Lingüística.
Adaptació a la nova gramàtica
La convocatòria de 2018 és la segona des de la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Atès el període de transitorietat de 4 anys per aplicar la norma, en la correcció dels textos de l’àrea d’expressió escrita es consideraran adequades tant les solucions anteriors com les actuals. En les àrees de gramàtica o ús de la llengua, no es demanaran aspectes que hagin sofert un canvi de validesa normativa.
Direcció General de Política Lingüística. Departament de Cultura. Carrer del Portal de Santa Madrona, 6-8| 08001 Barcelona | 935 671 000. dgpl.cultura@gencat.cat | llengua.gencat.cat
Divendres 19 de gener tindré el plaer de poder compartir i debatre amb els col·legues del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB), i tots aquells que vulgueu vindre, els treballs que estic fent sobre xarxes i contacte de llengües. Revisaré les anàlisis que vaig poder desenvolupar des de la Universitat de Groningen, les recerques sobre la Franja i sobre l’aragonès a la Jacetania, i les oportunitats de futur. Estic segur que podrem intercanviar moltes idees!
El proper divendres 19 de gener, a les 12h a l’aula 1.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la cinquena sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).
En aquesta ocasió, Natxo Sorolla, sociòleg, professor associat de la Universitat Rovira i Virgili i investigador del CUSC-UB, ens presentarà la seua recerca al voltant de l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials als fenòmens de contacte de llengües.
Hi esteu tots convidats!
Source: Recer sociolingüístic: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no» | Viles i Gents
Publicat a Viles i gents, La Comarca, 5/1/2018
Natxo Sorolla
La llengua aragonesa va ser una de les llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. A Torrecilla, Casp o Valdealgorfa se conserven veus de l’aragonès com fiemo (fem) o ababols (roelles). I al nostre català del Matarranya tenim característiques que coincideixen en l’aragonès, com lo pronom i el substantiu de la frase *tos agarraré el *totxo. Però més enllà del nostre aragonès residual, l’aragonès és una llengua viva. Al Seminari Aragonès de Sociolingüística ham tingut lo plaer d’estudiar la situació sociolingüística a la comarca de la Jacetania.
La realitat és molt diferent segons l’àrea. A pesar que a Jaca hi ha un nombre important de parlants, queden diluïts per la ciutat, i els entrevistats declaraven que «falta, a lo mejor, l’ambiente de poder-lo practicar». A Ansó és viva i activa l’última generació que va aprendre la llengua de sos pares, però ja no l’ha transmès als seus fills. L’espai més favorable a la llengua es trobe a Echo. Una vila de 650 habitants, com molts dels pobles matarranyencs. Un espai on dones autòctones en tota naturalitat contestaven en aragonès cheso els meus comentaris en castellà. Quin goig fan los pobles a on la llengua té este recer, que estan orgullosos del seu patrimoni, i de la seua llengua!
En l’estudi d’Echo mos ham centrat en los xiquets en edat escolar. L’aragonès té una presència important en una quarta part de les relacions entre infants, però també és cert que la majoria de les relacions són en castellà. Si hi ha un grup que use una mica més l’aragonès, són les xiques. Això és una dada favorable. Però també es pot convertir en una debilitat, si les dinàmiques de despoblació rural continuen actuant de la mateixa manera.
Però el punt que més m’ha fet rumiar són la coincidència de les condicions adverses en les que perviuen les llengües minoritzades, i la fragilitat dels murs de contenció que hi alcem. I és que les llengües minoritzades han perviscut a Echo, a Fraga o a Vielha perquè tenen una massa prou forta de parlants que s’estimen la llengua i que lliguen los pobles en la seua història. Però quan esta massa comença a perdre la seua hegemonia, als parlants individuals se’ls fa cada vegada més difícil usar-la, i se’ls marque i deslegitime simplement per usar-la en normalitat. A esta protecció que les comunitats lingüístiques minoritzades fan sobre la pròpia llengua m’agrade dir-li «recer sociolingüístic». I una dona chesa mos va donar la clau: «Lo que pasa es que [antis] de 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen y cinco que no, y agora ye alrevés». Un procés que a natres mos ha començat a posar contra les cordes de Mequinensa en amunt. Aprenguem los uns de l’experiència dels altres. Mantindre el recer de les nostres llengües és vital.
Referències sobre l’aragonès al Matarranya i el Baix Aragó:
- Albiac, Roberto. (2017) Paral·lelismes lèxics entre l’aragonés i el parlar de Favara de Matarranya. TFG del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València, curs 2016-2017.
- Quintana, A. (2004). El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón (2a ed.). Torrecilla de Alcañiz: Ayuntamiento de Torrecilla de Alcañiz. Recuperat de (1a edició: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/07/30/04quintana.pdf)
- Collellmir Sentíes, J. (2007). Estudio lingüístico de la región de Caspe. Centro de Estudios Comarcales del Bajo Aragón.
- Asociación de Madres y Padres; maestras y alumnos de la escuela publica de Valdealgorfa. (2003). Vocabulario valdealgorfano (trabajo escolar). El Justicia de Aragón.
Source: La frontissa trencada (Francesc Serés)
A la Franja hauríem pogut construir una membrana permeable, un pont, una zona franca entre dos mons
En parlem a Saidí amb l’Albert Velasco, una de les persones que més ha treballat sobre les obres del Museu de Lleida; parlem dels arguments que hem hagut de fer servir per posicionar-nos. La complexitat del conflicte de les obres és un desdoblament de la història de les relacions entre Espanya i Catalunya durant els darrers quaranta anys. Arrenca dels primers moviments de reacció a l’estat de les autonomies, via segregació de les diòcesis de Lleida i Osca, i arriba fins a l’aplicació de l’article 155. En parlem també, tot dinant, amb en Manel Riu, professor de literatura a Tremp, a qui han denunciat per uns tuits crítics amb les càrregues de l’1-O.
Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc supleix els llibres, deia Fuster. De vegades les vivències desmenteixen els grans llibres com la Constitució. Els textos poden ser reivindicats, fins i tot exhibits com a mal menor, però no poden ser eternament contradits sense que siguin revisats o sense que siguin considerats pura ficció. En Manel i la seva dona, la Mir, recorden una Saragossa hostil (direm només hostil, ja ens entenem) amb el català. Jo recordo professors arribats d’arreu d’Espanya i de l’Aragó per fer classes a la Franja que, en la seva majoria, eren absolutament refractaris a qualsevol cosa que tingués a veure amb la llengua i la cultura catalanes.
La Franja de Ponent hauria pogut ser el lloc ideal per fer una aportació a una altra Espanya possible
La Franja de Ponent hauria pogut ser el lloc ideal per assajar noves formes de convivència, l’espai per fer una aportació a una altra Espanya possible: hauríem pogut construir una membrana permeable, un pont, una zona franca entre dos mons. Això hauria volgut dir, emperò, reconèixer que n’hi havia dos, de mons: justament el que la uniformització de les autonomies negava. Això era durant els vuitanta, quan no és que no es pogués culpar l’independentisme dels malentesos, és que encara no es podia culpar ni tan sols Pujol. Durant els vuitanta, quan ni tan sols s’ha desenvolupat l’estat autonòmic, ja comença una involució preventiva, cautelar.
L’intercanvi era inevitable. Vaig estudiar belles arts i vaig conèixer professors i alumnes dels restauradors dels frescos de Sixena. Una vegada vaig dormir a Bandaliés, a prop d’Osca, on el propietari de la masia que ens acollia tenia tres talles romàniques meravelloses. Les tenia en un pessebre, en una menjadora d’animals, amb boles de càmfora i embolicades amb plàstic. No el culpeu, Osca es va despoblar com ho van fer les províncies de Saragossa i Terol, en molts llocs no hi quedava res. La realitat descrita des de les institucions, ho veiem aquests dies, no sempre casa amb la realitat.
Els llibres van per un lloc i la vida per un altre. L’Albert ha hagut de defensar públicament un llegat artístic, però també una cultura i una història que estrafan fins a falsificar-la. En Manel, professor de literatura, coneixedor i amant com pocs de la literatura i la cultura popular espanyoles, s’enfronta a un judici on en realitat el que es jutja és la ridiculesa d’un estat que ha perdut els papers.
Hem viscut tots tres la història de la degradació d’un espai geopolític que es va malbaratar abans de crear-se. Recordo els que se la van jugar, com Francisco Beltrán, alcalde de Fraga, polític aragonès de formació catalana i europea. També el conseller Bada, que se la va jugar per l’ensenyament del català a la Franja. Dos socialistes i dues bones persones a qui el seu partit, acomodatici, va deixar sols davant del PAR i el PP, disculpin la redundància. No tots els polítics són iguals, cal honorar el record de Beltrán i l’obra de Bada i, en tots dos casos, la vigència de la generositat. Ells, i altres com ells, haurien pogut representar un altre tipus de relació entre Espanya i Catalunya. Els van substituir gent com Marcelino Iglesias i Àngel Ros, gent que ha tingut poder però que no ha tingut política, gent que ha deixat un Aragó i una Lleida que són una caricatura d’allò que haurien pogut ser.
Entremig, la Franja de Ponent, la Franja d’Aragó. Entremig, la Guàrdia Civil obrint un museu de nit, anant a buscar un professor d’institut. Entremig, l’erosió sistemàtica d’una llengua i la creació d’una malfiança que durarà dècades. Entremig, el resum de quaranta anys.
Source: Mario Sasot, entrevistat al programa Canal Saturno d’Aragón Televisión | Mas de Bringuè
Us recordo que el proper dimars, 2 de gener, a partir de les 11, 30 de la nit, s’emetrà, dins del programa cultural “Canal Saturno” d’ Aragón Televisión, presentat per Gabriel Sopeña, l’entrevista a Màrio Sasot, amb motiu de la conceció del premi “Guillem Nicolau” per la seua novel·la “Espills trencats”.
El programa es podrà també veure em la reemisió que la cadena autonòmica fa d’quest programa el dissabte següent, 6 de gener, a les 10, 30 del matí-
Mario Sasot s’alça amb este guardó literari de llengua catalana amb la seua obra ‘Espills trencats’
La casa de la cultura de Vall-de-roures va acollir este passat 22 la presentació de l’obra ‘Espills trencats’, l’obra guanyadora del certamen literari ‘Guillem Nicolau’ convocat pel Govern d’Aragó. L’acte va comptar amb la presència del mateix guanyador de la XXIII edició del certamen, Mario Sasot; el director general de política lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López; l’editor de Gara d’Edizions, Chusé Aragüés; la regidora de cultura de l’ajuntament de Vall-de-roures, Asunción Giner; i el president de la Comarca, Rafael Martí.
Este certamen convocat pel Govern d’Aragó dirigit a obres escrites en llengua catalana havia quedat desert des del 2011 per haver-se fusionat amb el premi ‘Arnal Cavero’ en llengua aragonesa i en la qual s’havia retirat la seua dotació econòmica. José Ignacio López, director general de política lingüística, va explicar a Ràdio Matarranya que “es tracta de la recuperació d’un premi molt important per a la literatura aragonesa perquè valora la literatura d’una part d’Aragó, de la part oriental del territori que parla català. Un certamen que al costat de dos convocats en castellà i aragonés fomenten la literatura de les tres llengües d’Aragó“.
Un acte que va reconéixer la prosa de Mario Sasot tant en el seu estil com en el seu contingut. Una narrativa que manté les particularitats i varietats lingüístiques del Baix Cinca d’on procedixen els personatges de l’obra i el mateix escriptor. L’autor i periodista va comentar per Ràdio Matarranya que “la història travessa la meua infància, els meus avantpassats, la meua joventut i tots ells es basen en els meus records que són en català” al que ha afegit “he buscat un llenguatge més proper al valencià i al català de Lleida, però mantenint els localismes i la toponímia de la meua zona”.
‘Espills trencats’ tanca memòries i vivències de l’autor, personatges reals i tocs de ficció que recorren la transició espanyola, la vida al món rural i la immigració a la ciutat. Un relat que reviu este certamen literari ‘Guillem Nicolau’ i el reconeixement de la diversitat de la literatura aragonesa.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
