La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Baix Cinca
Source: Concentració a Fraga per unes pensions justes | Mas de Bringuè
Atenent a la convocatòria de les centrals sindicals i de les organitzacios estatals de jubilats, més d’un centenar de persones es van concentrar a partir de les 11,30 h. a la plaça de l’Ajuntament de Fraga per a manifestar la seua oposició a la minça pujada d’un 0, 25 % assignada pel govern del PP a les pensions i per un apropament a la pujada de l’IPC anual. Entre els assistents hi eren l’alcalde de Fraga Miguel Luis Lapeña i el delegat del govern d’Aragó a Fraga, el socialista Josep Maria Becana.
Al finalitzar la concentració, la professora i activista cultural Núria Sesé, va llegir un manifest amb les principals reivindicacions que fan tant la coordinadora de pensionistes com la coordinafora de dones feministes que es van afegit a la convocatòria.
(FOTOS i TEXT. MÀRIO SASOT) Redactat i enviat des del Mas de Bringuè de Saidí)
Source: Presentació de la novel•la “Espills trencats” a Torrent de Cinca | Mas de Bringuè
El proper dissabte 24 de març tindrà lloc, al Centre Cultural “Casa Ferrabràs” de Torrent de Cinca, la presentació de la novel·la de Màrio Sasot Espills Trencats, premi “Guillem Nicolau” 2017.
L’acte començarà a les 18,30 hores , estarà presentat pel bibliotecari torrentí Carles Grifoll, hi assistirà l’autor, que comentarà l’obra amb els membres del club de lectura de la localitat i està obert al públic en general. Organitza la Biblioteca de Torrent de Cinca i hi col·laboren l’ajuntament de Torrent i La Comarca del Baix Cinca.
Portada del llibre
Màrio Sasot (Foto. Lucía Sasot)
Els dies 19, 20 i 21 d’octubre de 2018 se celebrarà al Teatre L’Artesana de Falset el I congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana, que reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris. Les comunicacions de caràcter acadèmic/ científic s’alternaran amb activitats i tallers de caire més lúdic.
El congrés estarà organitzat en quatre eixos temàtics:
Aspectes històrics
La Jota és un dels casos més complexos de relació entre els àmbits popular i “acadèmic”, com ho demostra el fet de la seva incorporació, com a gènere, a l’obra d’autors clàssics. Malgrat que cal diferenciar aquelles formes populars de les altres creades expressament per a l’escena, tampoc cal oblidar aquests aspectes culturals i històrics i la seva influència en la pràctica popular.
Aspectes identitaris i de patrimonialització
Les tradicions es reinventen constantment i ens identifiquen, en major o menor mesura, mitjançant processos d’adscripció grupal que canalitzen sentiments; processos lligats, sovint, al fenomen del folklorisme. Aquest eix pretén obrir un espai de reflexió sobre la construcció d’una identitat col·lectiva al voltant de la jota.
Ús i funció
Com qualsevol altre gènere musical provinent de la tradició oral però àmpliament incorporat a la música escrita, viu i vigent a molt indrets i recuperat o reinventat en altres, la jota ha tingut i encara té avui un rang diversíssim d’usos i funcions: ballada amb caràcter ritual, cantada –sovint amb textos improvisats– en rondes festives, traslladada dalt de l’escenari, en saraus ibureostradicionals o de nova creació, viscuda col·lectivament a places i carrers, esdevinguda símbol identitari en alguns territoris… Des d’aquest eix pretenem donar visibilitat sobretot a aquests usos i funcions més actuals que ens ajuden a traçar un mapa de la vigència de la jota a casa nostra.
Formes de transmissió
Entenem el concepte de patrimoni com els “béns que una persona hereta dels seus ascendents o avantpassats”. Transmissió, herència i patrimoni són conceptes que van lligats. Són múltiples els espais que avui i al llarg del temps han permès la transmissió de la jota: la vida quotidiana, la festa, l’educació formal i informal, etc.
La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.
Us animem a presentar propostes de comunicacions fins al dia 3 d’abril. Cal enviar el resum de la comunicació (max. 500 paraules), especificant el títol i a quin dels quatre eixos s’adscriu la proposta, i les dades de l’autor/a (nom complet, telèfon i adreça electrònica) a fonotecamtra.cultura@gencat.
Organitza:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Falset.
Per a més informació: fonotecamtra.cultura@gencat.
Source: Fiesta San Patricio
https://www.facebook.com/events/545635169141488/?notif_t=event_calendar_create¬if_id=1520271138311752
Source: Presentació de “Espills trencats” al Torricó | Mas de Bringuè
Lo proper dijous, 8 de març, a les 17,30 hores, es presenta, a la Casa de Cultura de l’Ajuntament del Torricó la novel·la autobiogràfica de Màrio Sasot “Espills trencats”, premi Guillem Nicolau 2017, on l’autor comentarà els origens i continguts de la seua obra i firmarà exemplars del seu llibre a les assistents. A continuació, en conmemoració del Dia de la Dona Treballadora, tindrà lloc una xocolatada i música de ball dins del mateix recinte.
L’acte està organitzat per l’Associació de Mestreses de Casa del Torricó i obert a tot el públic.
Presentarà l’autor la presidenta de l’Associació, Ana Domínguez.
Animeu-vos a vindre!
Ressenya del llibre “Espills Trencats” al suplement “Artes y Letras” de l’Heraldo d’Aragón (1-3-2018)
Source: El català sense paraigua
El català sense paraigua
Ricard Ustrell viatja fins la franja d’Aragó i la Catalunya Nord per comprovar l’estat de salut del català, quan no té el paraigua de la immersió lingüística. Parlem amb professors de català, directores d’institut i escriptors locals, com el Josep Anton Chauvell o el Josep-Lluís Lluís.
// Bárbara Marqueta*
El proppassat dilluns, 19 de febrer, el Doctor Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili) va impartir al “Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas” del Grupo Psylex (Universitat de Saragossa) una ponència titulada “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán.”
El ponent va presentar els resultats de les seves investigacions en l’àmbit de la disciplina coneguda com a Sociolingüística, que estudia les llengües des de la perspectiva de les seves relacions, amb les particularitats socioculturals de la comunitat de parlants que les usa en diferents contextos interpersonals. Els estudis del Dr. Sorolla se centren especialment en l’impacte de les xarxes socials/interpersonals en comunitats bilingües i trilingües, on coexisteix una llengua d’ús comú i una llengua o llengües d’ús minoritari. En el cas de la Comunitat Autònoma d’Aragó, la primera és el castellà i la(-es) segona (-es) l’aragonès i el català.
Natxo Sorolla i Javier Giralt. / Maite Moret
La hipòtesi fonamental de les seves investigacions ‒i que el ponent va facilitar a la audiència mitjançant comparacions amb situacions de la vida quotidiana‒, és que són xarxes socials de petita escala i amb finalitats específiques (com les que s’estableixen entre companys a l’aula o entre afeccionats a un esport) les que determinen les nostres interaccions lingüístiques, és a dir, que fem ús d’una determinada llengua per tal de parlar amb una determinada persona i en un determinat entorn comunicatiu. Una conseqüència d’aquest fet és que només podem realitzar una visió exacta de l’ús de les llengües minoritàries si parem atenció a aquestes xarxes socials, que no sempre es tenen en compte a l’hora d’analitzar en quina mesura es parla en una regió determinada.
En definitiva, es va recordar als assistents que són precisament les petites decisions quotidianes, les més ordinàries aparentment, les repercussions de les quals són encara més grans. De fet, les llengües no es diferencien gaire de les persones, en aquest sentit; en el cas concret de les llengües minoritàries, està clar que els parlants han de ser informats que són els petits canvis quotidians en la seva conducta els que han conduït, condueixen i conduiran, bé cap a la seva preservació, bé cap a la seva desaparició.
(Aquesta conferència, i les altres celebrades al Seminari organitzat pel grup Psylex, es poden veure a https://zaragozalinguistica.wordpress.com/)
Dues imatges de la ponència. / Maite Moret
*Dpto. Lingüística General e Hispánica. Universidad de Zaragoza
Source: Torna la selecció alemanya de rem a Mequinensa » Temps de Franja
// Ajuntament de Mequinensa
La selecció alemanya de rem sub-23 torna a Mequinensa per cinquè any consecutiu, per realitzar una concentració de preparació de quinze dies de cara als pròxims compromisos esportius en què ha de participar. La Federació Alemanya de Rem ha tornat a escollir la localitat del Baix Cinca per realitzar aquests entrenaments per les condicions úniques que ofereix per practicar eix esport la làmina d’aigua de la cua del pantà de Riba- roja.
L’Ajuntament de Mequinensa i el Capri Club també posen a la disposició de l’equip alemany les seves instal·lacions: hangars, gimnàs, sales d’estudis i reunions durant els 15 dies d’estada previstos.
L’arribada de l’expedició alemanya, formada per 60 persones entre esportistes i tècnics de la Federació, suposa un important impuls pels establiments de la localitat sobre tot del sector serveis. La mateixa sensació produeix l’arribada del grup de Cambridge que també passa per les instal·lacions de Mequinensa per preparar la temporada hivernal.
/ Arxiu Ajuntament de Mequinensa
(…) Saidí, com a símbol
El bitllet, d’anada. Finestres enfora, tot era fosc. El sol ens ha trobat quan passaven cinc minuts de dos quarts de vuit a l’enclavament xiïta de Saidí (ep!, tan sols en termes històrics), just abans d’entrar a Espanya. Un poble de petita dimensió que ha vist néixer els escriptors Mercè Ibarz i Francesc Serés. Talment com si fos un senyal de la història, la llum del dia ha dibuixat una terra que la divisió del Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó seguint la línia de la clamor d’Almacelles va deixar a la banda aragonesa. Un fet que les corts de Catalunya no reconegueren mai. Havent deixat enrere aquest país fructífer, hem passat molts minuts de terra erma i paisatge pelat. Potser aleshores ens hem sentit més desprotegits. Una mica, al ras. (…)
Source: “Espills Trencats”, presentat a Mequinensa amb gran èxit de públic | Mas de Bringuè
Text: Felip Berenguer
Fotos: Sisco Castany
El passat dimecres es va presentar a la Biblioteca de Mequinensa l’obra de Màrio Sasot “Espills Trencats”, guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2017 de Literatura Aragonesa en Llengua Catalana, amb una gran participació i acollida de públic, una seixantena de persones que ompliren la sala de la biblioteca de la Casa de la Cultura, recentment remodelada.
Desde la taula de presentació, l’alcaldesa de la vila amfitriona, Magda Gòdia, recordà els múltiples vincles culturals i personals que uneixen l’autor saidinenc amb Mequinensa, a través de les seues facetes com a corresponsal de La Vanguàrdia, militant frangenc i coordinador del projecte d’animació cultural a les escoles de la Franja “Jesús Moncada”.
El director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, resaltà la importància de la recuperació del premi Guillem Nicolau pel Govern aragonès i agraí a Màrio i a tots els escriptors presentats, la seua participació. Chusé Aragüés, director de Gara Edizions i coeditor de l’obra, destacà la necessitat de que les institucions públiques i les empreses privades impulsen la difussió i la protecció de les dues llengües aragoneses minoritzades, com l’aragonès i el català.
L’autor va fer cinc cèntims dels seus retalls de vida que apareixen a la seua obra premiada i recordà les seues experiències personals viscudes a Mequinensa com activista cultural i els seus vincles amb gent del Poble com Jesús Moncada, Hèctor Moret, Marià López o el pintor surrealista Josep Nicolau, present a la sala.
A continuació, un nombrosa part del públic, en que destacaven les dones, es va llençar a fer preguntes a l’autor sobre diferents aspectes de l’obra, destacant les intervencions d’un grup d’alumnes de quart de la E.S.O. de l’Institut de Mequinensa, interessats per les condicions i el futur de la joventut dels pobles avui en relació amb les dècades en què transcorreix la novel·la.
