Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

Source: Convocatòria de candidatures al Premi Galan » Temps de Franja

Source: Animació lectora en català al Baix Cinca » Temps de Franja

Source: I Premi de recerca “Jesús Moncada” » Temps de Franja

Source: El Bajo Cinca promueve la variedad lingüística con un programa de animación lectora |Heraldo.es

Las actividades, en catalán, se van a llevar a cabo en cinco localidades, a través de una subvención de 5.000 euros del Gobierno de Aragón.

Actualizada 20/08/2018 a las 18:55

 
La consejera de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón, Mayte Pérez.Gobierno de Aragón

Cinco localidades del Bajo Cinca van a ofrecer un programa de animación lectora en catalán para favorecer esta lengua y sus variedades dialectales en las zonas de la comarca que son catalanoparlantes.

En concreto, las actividades se van a desarrollar en Fraga, Zaidín, Velilla de Cinca, Mequinenza y Torrente de Cinca, del 22 al 29 de agosto. Dos narradoras, Eva Andújar y Almudena Francés, y la compañía de títeres Zipit conducirán las sesiones de cuentacuentos.

Éstas y otras actividades se organizan dentro de los diferentes programas lúdicos del verano, como las colonias urbanas, las ludotecas o las bibliopiscinas, a las que acuden niños que pasan el verano en los pueblos.

El Gobierno de Aragón apuesta por una política lingüística que “sume y no divida”

Leer más

Para llevar a cabo esta propuesta, la comarca del Bajo Cinca ha firmado un acuerdo con el Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón en materia de Política Lingüística. Así, la entidad supramunicipal recibirá una subvención de 5.000 euros para financiar estas actividades de promoción, dinamización social y cultural de la lengua catalana.

Se trata, según indican desde la comarca en nota de prensa, de llevar a cabo la “implementación de medidas a favor de la lengua catalana y sus variedades dialectales”.

Según un estudio publicado en 2017 y basado en datos del censo del INE de 2011, la del Bajo Cinca es, después del Matarraña, la segunda comarca aragonesa donde más catalán se habla. En concreto, el 46% de sus habitantes son catalanoparlantes.

El Bajo Aragón, la Ribagorza, la Litera y el Bajo Aragón-Caspe son el resto de comarcas donde se habla esta lengua. El informe revela que, en Aragón, 55.513 personas lo hacen.

Source: El procés dispara Fraga – Notícies Economia – Notícies Economia – e-notícies

Les empreses inverteixen més de 150 milions i la taxa d’atur es redueix del 14% al 5% en tres anys

El procés dispara Fraga

El procés sobiranista, entre altres factors, ha provocat que les empreses inverteixin més de 150 milions i creuen més de 400 llocs de treball directes des del 2015 a Fraga, la capital de Baix Cinca. Aquest municipi d’Osca de poc més de 15.000 habitants, segons informa El Periódico de Aragó, ha aconseguit reduir la taxa d’atur del 14% al 5% en tres anys.

Aquests nombres es deuen, segons aquesta informació, a l’estirada de l’agroalimentació, el dinamisme de la Plataforma Logística de Fraga, la situació estratègica de la ciutat -entre els eixos Madrid-Saragossa-Barcelona i Bilbao-Saragossa-Barcelona-, l’aportació dels immigrants a l’economia local, l’impuls de la indústria, els efectes del conflicte polític a Catalunya i les ajudes del pla de la mineria.

Les empreses que han decidit instal·lar-se o ampliar el seu negoci a Fraga ha estat una constant des del 2014. L’última a anunciar la seva expansió al municipi -fa tot just un mes- ha estat Pinsos Costa, que invertirà més de 61 milions en un nou centre de transformació que s’aixecarà sobre una superfície de 140.000 metres quadrats de la Plataforma Logística de Fraga, una altra de les pedres angulars de l’impuls econòmic del municipi. Aquest projecte, a més, generarà 1.600 llocs de treball nous.

Els habitants de Fraga han passat de tenir una renda per càpita de 13.970 euros el 2014 a assolir els 21.186 euros en el 2016. El tinent d’alcalde, Ricard Alcanyís, diu que “a Fraga, el que vol treballar té feina” i afegeix que “en un futur proper necessitarem mà d’obra qualificada”.

https://www.facebook.com/podemoscataladarago/posts/1823834431059966

Una pintada xenófoba en la frontera entre Huesca y Lérida crea polémica en RR.SS

La pintada se encuentra en un punto de la A-242

Una pintada xenófoba en la frontera entre Huesca y Lérida crea polémica en RR.SS – SERVICIO ESPECIAL

EL PERIÓDICO
26/07/2018

“Comunidad de Aragón, Provincia de Huesca  África” este ofensivo mensaje, acompañado de dos lazos amarillos, distintivo utilizado por colectivos independentistas de Cataluña, ha aparecido esta mañana en un cartel delimitador situado entre Fraga( Huesca) y Serós (Lérida) en la A-242, en la frontera entre las comunidades de Aragón y Cataluña

El mensaje xenófobo, en el que se equipara a Aragón con África, se ha popularizado en las últimas horas en las redes sociales donde ha generado indignación y estupor.

Source: Transversal | L’esmolet

18-07-Transversal-Girona

Engironats (© C. Terès, 2018)

L’Eix Transversal és una via que ens permet anar de la Franja a Girona sense passar per Barcelona. Infraestructures que ajuden a ‘desradialitzar’ una mica les Catalunyes, i que són una oportunitat de gaudir de paisatges plens de contrastos.

L’altre dia, doncs, vam travessar les comarques aragoneses cap al nord: Alcanyís, Casp, Mequinensa, Torrent i Fraga; carreteres silencioses envoltades, a partir de Casp, de camps de fruiters ben pentinats i nodrits per l’aigua del pare Ebre.

Després, les planúries lleidatanes, que també coven fruits saborosos i ens fan sabedors de l’amplitud del món. Records de joventut, d’Alsina Graells i de nits agredolces de boira i cervesa. Vaig tornar a sentir la mirada severa de la Seu al clatell mentre seguíem rabents cap a llevant. Els pobles de la Segarra navegaven feliços per les ondulacions verdes de cereal.

I més avant, el país dels sots feréstecs, de boscúries compactes i cingleres que fan rodar el cap. Vam deixar enrere la plana de Vic. El paisatge que solcava la carretera em traslladava de nou cap al record, aquesta vegada més antic, de quan tenia dotze anys, les cames primes i els ulls esbatanats. Excursions de motxilla i xiruca, cantimplores d’alumini i uns sentits que s’embriagaven de tanta natura. L’existència d’aquelles muntanyes em va barrar el pas al gaudi de les discoteques del meu barri. La felicitat, si existia, només podria trobar-la a cel obert. Aquesta certesa impregnà l’embrió d’adolescent que era jo, i ja no m’ha abandonat mai més.

I per fi, Girona. Ràpidament cap a la Facultat de Lletres, al rovell de l’ou de la ciutat, a explicar què és Temps de Franja i com funciona.

En començar a parlar, encara duia enganxat a les sabates el fang del Puigsacalm. I una mica de boira amarga arrapada a la gola, que em va fer estossegar. (Res de greu. Coses de l’Eix Transversal.)

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 138, juliol-agost 2018

convocatòria  de les “Ayudas de investigación 2018” del “Instituto de Estudios Altoaragoneses”, on està inclosa la convocatòria de les XXIX Beques Amanda Llebot de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca: convocatoria_2018
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Source: Concentració a Fraga contra l’alliberament dels violadors de La Manada » Temps de Franja

Source: La història de les petites coses | Mas de Bringuè

Presentació del llibre Objetos con historia, de Paquita Vilella

Presentació Objetos 1

Esteban Sarasa i Paquita Vilella

 

Després de la publicació del seu volum Cocina con historia,  Paquita Vilella (Mequinensa, 1950) ha continuat en la tasca de recuperació de la memòria col·lectiva a través dels objectes, espais i relacions socials del passat més recent amb el llibre “Objetos con historia. La vida cotidiana en la antigua villa de Mequinenza”, que es va presentar el divendres 21 de juny a la llibreria “Portadores de sueños” de Saragossa.

Com moltes altres troballes creatives de la humanitat, el llibre va sorgir d’una carència, d’un acte traumàtic.

“Quan la gent va haver de marxar del poble vell per la construcció del pantà al poble nou, no va tindre temps ni espai per a recollir moltes coses de la casa vella. I allí van quedar colgades també l’estructura tradicional de les cases, els treballs que allí es feien, els estris que s’empraven… i vaig sentir la necessitat de recuperar tot això en un llibre” – explica l’autora.

El llibre, farcit de fotografies provinents, no sol de Mequinensa sinó d’altres indrets d’Aragó i resta d’España, fa un recorregut exhaustiu per les diferents estàncies de la casa rural tradicional: l’entrada amb el canterell amb els cantes i els sillons, prodigi de disseny i d’aïllament tèrmic; l’algorí, la quadra, la bodega amb el trull, o el forn de llenya i l’empastissador…; la primera planta, amb la cuina, el foc en terra,  la llar de foc ,  les alcoves; i les angorfes, amb els seus apartats per fer i posar a assecar lo mandongo, una altra per a estendre el gra, i una altra a cel oberts per a assecar les figues o els orellons de préssec.

També dedica un apartat a les feines domèstics que en eixos temps abarcaven, la fabricació del pa, del vi, de l’oli, del sabó per a rentar la roba, la matança del tossino i el mandongo; la cunya, el cosir la roba…

Un altre aspecte és el munt d’objectes que omplien cadascuna d’aquestes estàncies i feines: fruiters, tovallons, capoladores, premses de vi, cadires del foc, los cofins per a filtrar l’oli o el vi, etc.

Paquita Vilella també aborda altres aspectes de la vida d’abans com les vestimentes dels nens, dels iaios, de bodes, d’enterraments, etc, i abunden les dites i sentències populars. Aquestes peces del text, igual que la denominació dels objectes, estris i figures, estan transcrites en bilingüe, castellà i català, on predominen les variants locals mequinenssanes.

Los textos en general, com és habitual en tots els treballs antropològics i etnogràfics d’aquesta catedràtica d’Història i Geografia, i com diu el seu mentor i presentador de l’acte, el professor universitari Esteban Sarasa, “es caracteritzen per la seua minuciositat i rigor” i van acompanyats d’una seriosa contextualització històrica i etimològica, en el cas de les paraules.

Paquita comentà que en el llibre es recullen  “unes formes de vida i unes estructures familiars que no havien canviat quasi be res en cinc segles i que en canvi han desaparegut pràcticament en els últims cinquanta anys. Per això m’ha paregut important  consignar-les i retre-les homenatge en aquest volum”.

 

Presentació Objetos 2   FOTOS: Màrio SASOT

// Carme Messeguer

El passat diumenge 27 de maig al matí, Izquierda Unida de Fraga i la Red de Solidaridad Popular de la població van organitzar una visita guiada a diversos vestigis de les defenses republicanes durant la Guerra Civil en el municipi, concretament dos nius de metralladora i un polvorí localitzats al mont de La Concepció. El polvorí va ser restaurat recentment per l’Ajuntament de Fraga. La visita va comptar amb la participació d’una vintena de persones. Aquesta era la segona visita després de la bona rebuda de la primera, que va tenir lloc el diumenge 29 d’abril.

Tant des de la RSP de Fraga con des de IU s’està en converses amb el Consistori fragatí perquè es puguen restaurar tots el vestigis localitzats al municipi i fer una “Ruta de la memòria”, que a més de recordar els fets històrics de la resistència republicana a Fraga puguen atraure turisme interessat per aquesta temàtica.

 

Continuar llegint…  Vestigis republicans a fraga » Temps de Franja

Source: Concentració Silenciosa

Si la “manada” ix al carrer, nosaltros no podem quedar-mos a casa

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.