Los poetes catalanòfons de l’Aragó tindran un pes a específic i principal a les jornades del Març Poètic a Fraga, en commemoració del Dia Mundial de la Poesia. Concretament , el diumenge 24 de març, des de les 11 del matí, un bon grapat de poetes i cantautors de les diverses comarques franjolines, com Merxe Llop, Marià López, Hèctor Moret, Àngel Soro, Tomàs Bosque, Anton Abad, Àngel Villalba, etc. passaran per la tarima de la sala d’actes del Palau Montcadade Fraga per a llegir algun dels seus textos. El Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) donaran veu a algun dels nostres poetes desapareguts com Teresa Jassà, Josep Galan o Desideri Lombarte, i a alguns que no hi podran ser a la cita per qüestions personals.
Un dia abans, el dissabte 23, a les 7 hores de la tarda, rebrà homenatge a la mateixa sala d’actes del Palau Montcada l’editora i poeta saragossana Trinidad Rúiz Marcellán. A continuació s’instal·larà una placa amb el seu nom al Passeig dels Poetes de la localitat. L’acte conclourà amb un pica- pica al Castell, preparat pel grup d’alumnes inscrits en el Programa de Qualificació Professional d’Hostaleria de l’Ajuntament de Fraga.
Lo dia 24 de març los poetes catalanòfons de l’Aragó tindran un pes a específic i principal a les jornades del Març Poètic a Fraga, en commemoració del Dia Mundial de la Poesia. Poetes i cantautors de les diverses comarques franjolines, com Merxe Llop, Marià López, Hèctor Moret, Àngel Soro, Tomàs Bosque, Anton Abad, Àngel Villalba, etc. passaran per la tarima de la sala d’actes del Palau Montcadade Fraga per a llegir algun dels seus textos. El Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) donaran veu a algun dels nostres poetes desapareguts com Teresa Jassà, Josep Galan o Desideri Lombarte, i a alguns que no hi podran ser a la cita per qüestions personals.
Des de l’Ajuntament de Mequinensa us enviem aquesta carta en què us adjuntem les bases del II Premi d’Investigació Jesús Moncada que convoca l’Ajuntament de
Mequinensa i que està dotat de 3.000 euros.
L’objectiu d’aquest certamen és promoure l’estudi de la literatura, la llengua i la cultura a través de l’obra i la figura de Jesús Moncada, la història de Mequinensa, el
seu territori i entorn o bé els dos temes junts.
Els treballs, ja acabats, hauran de ser originals i inèdits i no haver estat premiats amb anterioritat ni haver-se presentat a cap altre certamen; amb una extensió màxima de 300 fulls, a una sola cara tal com es fixa en les bases de la convocatòria, on es detalla tot el procediment, que publica el Butlletí Oficial de la província de Saragossa (BOPZ) a la pàgina web de l’Ajuntament de Mequinensa.
El termini de presentació dels originals finalitza el 25 de setembre de 2019
El Tranvía Verde conoce el proyecto ‘Fem Memòria’, una iniciativa de Sonia Ezquerra y Sergio Rivas que recupera la memoria de los mayores de la localidad de Zaidín para conservarla y difundirla, además de recoger el habla local: el saidinés. Entre las historias recopiladas está la de Matilde, peluquera que contemplaba los carteles del cine de la localidad en busca de inspiración para peinados nuevos que después reproducía en las mujeres del pueblo.
MEQUINENZA ACOGE EL ACTO CENTRAL DE LA CELEBRACIÓN DEL DÍA DE LA LENGUA MATERNA EN ARAGÓN COINCIDIENDO CON LA CONMEMORACIÓN DEL 35 ANIVERSARIO DE LA DECLARACIÓN DE MEQUINENZA
Las actividades programadas se desarrollarán entre el sábado 23 de febrero, con una presentación de uno de los trabajos premiados en el I Premio de Investigación Jesús Moncada, y el domingo 24 de febrero, con el acto oficial
El pasado 1 de febrero se cumplía el 35 aniversario de la conocida como Declaración de Mequinenza firmada por 17 alcaldes de otros tantos municipios catalanoparlantes de Aragón, Arén, Benabarre, Bonansa, Calaceite, La Codoñera, Fabara, Fraga, Mequinenza, Montanuy, Nonaspe, Puente de Montañana, Tolva, Torrente de Cinca, Valderrobres, Valjunquera y Zaidín, y en el que participó José Bada, el que fuera consejero de cultura del ejecutivo aragonés. Coincidiendo con esa efeméride Mequinenza acogerá el acto central de la celebración del Día Internacional de la Lengua Materna de Aragón el domingo 24 de febrero a mediodía en la Sala Goya de la localidad.
El documento reconocía que en Aragón se hablan diferentes lenguas como el catalán, y que esta “pertenece al patrimonio cultural aragonés”. Se proponía, entre otras cuestiones, desarrollar “medidas concretas para conseguir la normalización lingüística de Aragón” y la enseñanza optativa del catalán “en las escuelas y centros de Enseñanza de los municipios de la Franja Oriental de Aragón que lo demanden”.
Las actividades se desarrollarán con motivo de la celebración del Día Internacional de la Lengua Materna y de la conmemoración del 35 aniversario de la Declaración de Mequinenza arrancarán el sábado 23 de febrero a mediodía en el Centro de Estudios Jesús Moncada donde se llevará acabo presentación oficial de uno de los dos trabajos galardonados en el I Premio de Investigación Jesús Moncada: “Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada”, obra de Artur Garcia Fuster.
El domingo el acto central, que comenzará a mediodía, contará una bienvenida, que correrá a cargo de Magda Godia, alcaldesa de Mequinenza para continuar con la lectura de la Declaración de Mequinenza a cargo de personas nacidas en 1984, año de su firma. A continuación se proyectará el vídeo “Todas las lenguas maternas del instituto”, elaborado por los alumnos del IES Joaquín Torres de Mequinenza que serán los encargados de una lectura de textos de Jesús Moncada. La clausura correrá a cargo de Ignacio López Susín, director general de política lingüística del Gobierno de Aragón. El acto se cerrará con la actuación de la Rondalla del Poble.
No serán las únicos actos que se celebran en Mequinenza coincidiendo con el Día Internacional de la Lengua Materna. Durante el mes de febrero los centros escolares de la localidad, el Colegio de Infantil y Primaria María Quintana y el IES Joaquín Torres, han desarrollado diversas actividades entre las que se encuentran la elaboración de una recopilación de motes o de un vídeo además de otras propuestas culturales que giran entorno al catalán.
23/02/2019
Presentació Premi d’investigació”Jesús Moncada”
“Memoria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada” Artur García Fuster
12,00 h. Centro de Estudios Jesús Moncada – Mequinenza
24/02/2019
Cel-lebració del Dia de la Llengua Materna a Mequinensa
12,30 h. Sala Goya – Mequinenza
Natxo Sorolla, investigador de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), professor de sociologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC) és el coordinador del llibre Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), un estudi publicat recentment per Prensas de la Universidad de Zaragoza. Es tracta d’una obra col·lectiva de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de Campus Iberus (que aplega universitats de la vall de l’Ebre com la Universitat de Saragossa i la Universitat de Lleida) i el govern d’Aragó. Sorolla explica al Diari de la llengua les principals troballes de l’obra i repassa la situació del català a la Franja.
Per què heu sentit la necessitat de revisar les dades de l’enquesta del 2014?
Entre el 2004 i el 2014 s’observa el gran impacte que ha tingut la immigració. Tenim un creixement econòmic espectacular els anys 2004, 2005 i 2006 que va portar molta immigració que no coneixia la llengua del territori, tant a la Franja com a la resta de territoris. Amb la comparació de les dades del 2004 i el 2014 veiem com ha evolucionat sociolingüísticament la Franja amb aquest canvi social.
A la Franja hi ha hagut tant volum d’immigració com a la resta de territoris de parla catalana?
Sí perquè les onades migratòries que hi va haver els anys 2000, a diferència de les dels anys seixanta, no es van concentrar en les zones urbanes, sinó que van tenir una gran dispersió territorial. Hi ha territoris rurals que tenen molta més immigració que zones urbanes. Tot això ha modificat la població que hi resideix.
I quines conclusions heu tret de l’estudi?
La Franja era l’any 2004 el territori que tenia més població de catalanoparlants inicials per una qüestió de configuració: és una zona rural que ha estat, sobretot, aportadora d’emigració. La gent jove marxava del territori. A partir dels anys 2000, aquesta dinàmica d’expulsió de població autòctona es conserva, però tenim una arribada de nova població migratòria. Possiblement, el 2019 la Franja ja no és el territori que té més catalanoparlants inicials.
Està amenaçat el català a la Franja?
Podem dir que està començant a estar amenaçat. Tenim dinàmiques que indiquen que la situació del català a la Franja és d’estabilitat: es continua transmetent de pares a fills, etc…, però tenim altres dades que ens indiquen que hi pot haver un canvi molt ràpid que pot fer que la situació canviï radicalment. La Franja és un territori bàsicament rural i això té efectes demogràfics. Hi ha molta població gran i adulta i poca població jove de 15 a 29 anys. Els autòctons continuen marxant a fora a estudiar i després a treballar i arriba població de fora que canvia la situació del tot.
La transmissió intergeneracional del català no compensa aquestes arribades?
La situació demogràfica canvia tant que no ho compensa. Ja no hi ha una majoria lingüística catalanoparlant i això canvia els comportaments i la capacitat d’integració de la nova població. Tenim un 73% de gent que parla català a la llar entre els més grans de 65 anys. A mesura que anem a grups d’edat més jove, va baixant fins al 39-40% de població que parla català a la llar. El grup de joves de 15 a 29 anys és el primer que té majoria (un 44%), per poc, de castellanoparlants. La població jove, a nivell quantitatiu, són pocs, però a mesura que vagi morint la població gran, que és majoritàriament catalanoparlant, anirà emergint aquest petit grup d’usos mixtos a la llar.
“S’ha d’introduir el català a l’escola d’una manera natural i sense conflictes”
I en què es tradueix això?
Això farà que en les properes enquestes veiem com s’incrementa l’ús del castellà a la llar i en diferents àmbits. De moment, les dades ens indiquen que la transmissió de la llengua continua. La majoria dels que parlen català amb els progenitors, un 90%, continuen transmetent la llengua als fills. Fins i tot entre els que parlen una llengua amb un progenitor i una altra amb l’altre, predominen els que transmeten el català. Els castellanoparlants continuen transmetent el castellà. Per tant, tenim estabilitat o estancament.
Però no n’hi ha prou.
El problema és que si veiem com evoluciona la transmissió de la llengua als fills per edats, quan arribem a la població que té entre 30 i 34 anys veurem que s’ha reduït la capacitat de manteniment del català. Els joves catalanoparlants retenen una miqueta menys el català que els iaios. En el cas dels castellanoparlants, mentre que un 20% dels castellanoparlants grans decidien parlar català als seus fills, el 94,7% dels més joves transmeten el castellà als seus fills.
I s’hi ha de sumar la immigració.
Sí. Aquí ja donem per entès que els castellanoparlants i els parlants d’altres llengües transmeten castellà o altres llengües i molt pocs trien el català. No tenim dades per dir que el català és una llengua amenaçada a la Franja, però sí que tenim els primers indicadors que ens assenyalen que anem cap a aquesta direcció. Ara seria el moment de prendre decisions perquè quan els indicadors ens diguin que és una llengua amenaçada potser serà massa tard per actuar.
El govern aragonès actua?
Podríem parlar dels governs aragonesos. Hem tingut el govern del PP-PAR, que va treure aquella llei de llengües del Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental) i ara hi ha un govern del PSOE i Chunta amb el suport extern de Podemos. Una de les primeres coses que va fer va ser la creació d’una Direcció General de Política Lingüística.
Quines mesures ha pres?
Ha pres moltes mesures per a l’aragonès, que és la llengua que molts aragonesos consideren com a patrimonial d’Aragó i no consideren el català patrimonial del territori de la Franja quan, realment, és constitutiu del propi territori. També s’ha de dir que la situació de l’aragonès és diferent de la del català. Per exemple, no hi havia un reconeixement de la llengua a nivell d’escola oficial d’idiomes si s’ha creat un títol i exàmens per a certificats de coneixements de l’aragonès. Jo crec que la qüestió bàsica, que no s’ha atacat de fons, és la qüestió de l’ensenyament. A la Franja s’ha d’introduir el català a l’escola d’una manera natural i sense conflictes.
“No utilitzem mai la paraula ‘imposar’ per a l’anglès i sí per a les llengües minoritzades”
Ara és voluntari, oi?
És una assignatura voluntària, optativa. S’han reactivat programes per promocionar la llengua, però l’essencial, que és assegurar que els alumnes de les escoles de la Franja són competents en castellà, que ja està assegurat, i també en català, no s’està fent com s’hauria de fer. Si fem polítiques d’assegurar els drets lingüístics, però tenim gent que no la sap parlar no podem fer efectius aquells drets. Cada vegada el castellà serà llengua molt més comuna a les llars de la Franja i, per tant, com que ara la família ja no farà el paper de transmetre la llengua, si una altra institució com l’educativa no assegura el coneixement de la llengua, acabarem minoritzant el grup catalanoparlant de la Franja. En poques generacions tindrem resolt el problema lingüístic: desapareixerà la llengua.
No hi ha plantejat, en cap cas, fer del català una llengua vehicular o obligatòria del sistema educatiu?
No. Cap grup polític planteja alfabetitzar en català i en castellà tota la població de la Franja. El Partit Socialista sempre ha posat molt l’accent en l’optativitat en el català, com una opció lliure en què tu pots triar si els teus fills fan o no i, evidentment, en el món acadèmic no tot és optatiu. No utilitzem mai la paraula ‘imposar’ per a l’anglès, però sí quan parlem de llengües minoritzades. Crec que a la Franja s’hauria de fer general l’alfabetització en català i que no fos només una assignatura optativa, sinó la llengua vehicular de diferents assignatures.
Quin estatus té el català a l’Aragó?
És una llengua que apareix en algunes lleis com la llei de patrimoni cultural del 97, en què hi apareixen el català i l’aragonès. És la primera llei que defineix quines són les modalitats lingüístiques que apareixen a l’Estatut. A l’Estatut es parla de modalitats lingüístiques i no es diu quines són.
El Lapao ha passat a la història?
El Lapao ha passat a la història per la porta del darrere.
Què vol dir per la porta del darrere?
Dic que ha estat per la porta del darrere perquè el govern actual va incorporar un afegitó a la llei de pressupostos que deia que allà on la llei de llengües aprovada per PP i PAR deia Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental (Lapao) es referia al català. Va ser una bona decisió perquè va evitar un conflicte parlamentari amb una tercera llei de llengües.Va evitar el debat parlamentari, que normalment a l’Aragó es viu d’una manera molt conflictiva i els parlants, si perceben que la llengua és conflictiva, el que fan és allunyar-se’n.
Quines conseqüències tindria per al català a la Franja una eventual independència de Catalunya?
Crec que el fet que aparegui una frontera estatal trencarà moltes de les coses que hi ha ara com la possibilitat que la gent vegi TV3. Si hi ha un conflicte en què l’Estat espanyol no reconeix l’altre estat serà molt més difícil qualsevol tipus de col·laboració.
Què es pot fer per revertir la dinàmica d’involució de la llengua?
La qüestió prinicipal és l’escola. Si no hi ha una alfabetització generalitzada en català ja podem imaginar formes de resoldre la situació, però no podran ser efectives. Una vegada assegurada la qüestió del coneixement sí que es poden fer polítiques de visualització. Per exemple, el govern d’Aragó pot visualitzar amb normalitat la presència de la llengua i fer que a la televisió es veiés molt més normal la presència del català i de l’aragonès a la societat.
Si, des del Cegonyer mirem la façana de l’antic convent dels agustins, veurem un escut. Hi han dues inscripcions que no es poden veure des del Cegonyer. Hem utilitzat una màquina fotogràfica amb teleobjectiu.
Al centre de l’escut, a sota del cor, veiem:
DE CIVI-/TATE DEI
“De la ciutat de Déu”
COR AUG(USTIN)I/VULNERAT VERA CHARITAS CHR(IST)I
“Al cor d’Agustí/fereix la veritable caritat de Crist”
Sant Agustí (354-430) va nàixer a Tagaste (actualment territori algerià), de pare pagà i mare cristiana, la qual l’educà en la seua religió, si bé Agustí l’abandonà de ben jove. Estudià retòrica i literatura, i s’interessà per la filosofia. Va passar per diverses escoles, com l’escepticisme i el maniqueisme. L’any 384 es va traslladar a Milà, on s’interessà per la interpretació al·legòrica de l’Antic Testament que ensenyava el bisbe d’aquella ciutat Sant Ambròs, per la influència del qual es va convertir de nou al cristianisme. Continuar llegint… Les inscripcions a l’escut de l’antic convent dels agustins de Fraga » Temps de Franja
De nou, tres anys després de baixar el teló de l’obra D’un temps, d’un poble, el grup de teatre amateur de Mequinensa, Garbinada, puja als escenaris amb una nova adaptació dels textos de Jesús Moncada. Entestats en el cèlebre autor local, el grup teatral de l’Associació La Dona Mequinensana reprèn diferents contes de l’autor de l’Ebre adaptats per l’ocasió de mans de Pilar Arbiol, per narrar-nos una jornada gairebé caòtica i necessàriament satírica de la vida del Poble Vell que rep el títol de El rovell de l’ou. Continuar llegint: El “Rovell” de Moncada » Temps de Franja
El passat diumenge 20 de gener, en el marc de les festes de Sant Antoni de Saidí, es va presentar el projecte “Fem memòria”. Aquesta iniciativa pretén recuperar, mitjançant entrevistes a la gent gran, la memòria històrica d’aquest municipi utilitzant el format audiovisual.
El pasado 1 de febrero se cumplía el 35 aniversario de la conocida como Declaración de Mequinenza firmada por 17 alcaldes de otros tantos municipios catalanoparlantes de Aragón, Arén, Benabarre, Bonansa, Calaceite, La Codoñera, Fabara, Fraga, Mequinenza, Montanuy, Nonaspe, Puente de Montañana, Tolva, Torrente de Cinca, Valderrobres, Valjunquera y Zaidín, y en el que participó José Bada, el que fuera consejero de cultura del ejecutivo aragonés. Coincidiendo con esa efeméride Mequinenza acogerá el acto central de la celebración del Día Internacional de la Lengua Materna de Aragón el domingo 24 de febrero a mediodía en la Sala Goya de la localidad.
// Jacinto Bonales
El passat diumenge 20 de gener, en el marc de les festes de Sant Antoni de Saidí, es va presentar el projecte “Fem memòria”. Aquesta iniciativa pretén recuperar, mitjançant entrevistes a la gent gran, la memòria històrica d’aquest municipi utilitzant el format audiovisual.