Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

Source: Mig centenar de casos confirmats en el rebrot de coronavirus a la Franja de Ponent

Source: Fan retrocedir a fase 2 una quarta comarca aragonesa

Source: Comencen la millora del pavelló de Mequinensa

Source: “Los curas aragoneses nos rebelamos porque querían separarnos por la lengua”

Los párrocos José Huerva y Aurelio Ricou recuerdan, 25 años después, la desafección que existía hacia el obispado de Lérida.

El párroco de Alcolea de Cinca y ecónomo de la diócesis, José Huerva, en su iglesia.
El párroco de Alcolea de Cinca y ecónomo de la diócesis, José Huerva, en su iglesia.
Rafael Gobantes

“Si las parroquias se hubieran quedado en Lérida, esto formaría parte hoy de Cataluña. Nos jugábamos los límites de Aragón, y por eso también fuimos a visitar a todos los líderes políticos (Santiago Lanzuela, Marcelino Iglesias…) advirtiéndoles de la jugada que se preparaba”. José Huerva, hoy párroco de Alcolea de Cinca y ecónomo de la diócesis de Barbastro-Monzón, lideró la revuelta de los curas a favor de la segregación de Lérida junto a José María Lemiñana, ya fallecido, párroco de Roda de Isábena, cuna del antiguo obispado. Huerva revela, al cumplirse hoy 25 años del decreto de trasferencias de las parroquias del 15 de junio de 1995, las maniobras para traspasar únicamente el territorio castellanoparlante, y habla de las tensas reuniones con la curia vaticana.

Los sacerdotes intentaron primero que se les concediera un vicariato para disfrutar de cierta autonomía. “Si lo hubieran hecho, nunca hubiéramos pasado de diócesis, pero el obispo no tuvo visión, se cerró”, cuenta Huerva, al que nombraron arcipreste del Cinca Medio en 1989.

La coordinación pastoral era con Aragón, pero las cuestiones económicas y jurídicas, las clases de Religión o el patrimonio se definían en Cataluña. “Nuestra zona estaba muy abandonada y no podíamos consentir que eso nos desanimase en el trabajo pastoral. Empezamos a organizarnos porque la desafección con la diócesis de Lérida era muy grande”. Detrás de este movimiento había 30 sacerdotes, casi todos los de las parroquias aragonesas. Huerva recuerda que lo eligieron a él como portavoz porque Lemiñana estaba muy significado en contra del obispo de Lérida. “El primer encuentro con el nuncio fue muy desagradable”, asegura.

Dos episodios contribuyeron a radicalizar las posiciones. La Conferencia Episcopal aprobó en 1981 la propuesta de los obispos aragoneses de reestructurar la diócesis de Lérida, por 50 votos a favor, 13 en contra (los obispos catalanes) y 4 abstenciones, y cuando el camino parecía allanado el Vaticano dictó una dilata y aplazó la solución.

“Los obispos no se mojaban”

La rebelión se acabó de fraguar al conocer que Lérida quería transferir a Aragón únicamente las parroquias de habla castellana. De hecho, aunque el decreto del 1995 las incluyó todas, el pase de las del Bajo Cinca y La Litera se dilató hasta 1998. “Teníamos noticias de que solo iba a pasar la parte de habla castellana, que es la que estorbaba a Lérida. Estaba todo ya tramado, pero había un elemento muy importante, se cortaban los arciprestazgos, lo que implicaba una división política no eclesiástica. Decidimos no obedecer a consignas políticas, vinieran de donde vinieran. Nos rebelamos y fuimos a hablar con el nuncio una y otra vez. Le dijimos que era una barbaridad. Llevamos documentación, un mapa de los catalanes, y conseguimos pararlo”, explica Huerva, quien viajó dos dos veces a Roma, “a explicar que no era una desobediencia a nuestro obispo sino una desafección”. “No queríamos que nos dividieran, no queríamos la solución salomónica de la mitad para uno y la mitad para otro”, añade, rememorando los años duros (1990-1995), muy dolorosos, “incluso con anónimos y amenazas”.

“No queríamos que nos dividieran, no queríamos la solución salomónica de la mitad para uno y la mitad para otro”

El proceso se retardó, argumenta, porque los obispos de Aragón “tampoco se mojaban y no nos daban crédito”, hasta que se destapó la división lingüística. “Al final se hizo en dos fases pero pasaron todas las parroquias”, concluye Huerva.

De las 43 parroquias con bienes retenidos en Lérida, Roda de Isábena es la que reclama más obras, 26. Al frente está el ribagorzano Aurelio Ricou, sucesor de Lemiñana, quien recuerda haber vivido aquellos años “con mucha expectación”. La diócesis de Barbastro estaba “estrangulada” y era “absurdo” que buena parte del Aragón oriental siguiera perteneciendo a Lérida, un contrasentido en la España de las autonomías. “Incluso a nivel económico, las colectas se recogían en Aragón y ese dinero se iba a Lérida”. Ricou siente que no retornaba en el mantenimiento de casas parroquiales o iglesias o en atender las necesidades sociales a través de Cáritas.

“Fueron esencialmente los curas los que hicieron explotar todo”, afirma el párroco, lamentando que el traspaso no sea efectivo del todo mientras las 111 obras de arte sigan en Cataluña. “Ambrosio Echebarría se fió, pero no cumplieron. Huesca había contribuido mucho a la diócesis, con los bienes y también con sus colectas”. De su iglesia salieron además valiosos documentos, entre ellos 44 códices. “Lo del archivo incluso es de más valor, imagino que cuando se solucione el otro asunto, habrá que volver a la carga”. Aurelio Ricou agradece a José María Lemiñana que en ese tránsito salvaguardara lo que quedaba en Roda.

Source: Els mantons ‘prenen’ Fraga en una Faldeta virtual

Us presentem la nostra novetat pel Sant Jordi, i aprofitem, malgrat les circumstàncies,  per desitjar-vos salut i alegria. Moltes ganes de retrobar-nos!

Memòria ofegada. Reivindicació laboral i repressió política a Mequinensa i la conca minera (1889-1963)  Ed. Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA-Col·lecció Gallica Flavia núm. 12

Jacinto Bonales Cortés

Aquest any 2020, malgrat la pandèmia, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca torna a presentar una novetat editorial dins la col·lecció Gallica Flavia. Es tracta d’un estudi d’història contemporània centrat en el moviment obrer dins la conca minera de Mequinensa. Obra de l’historiador mequinensà Jacinto Bonales i amb el títol Memòria ofegada, entre els seus fulls es reconstrueix el passat reivindicatiu dels miners i les seves formes d’associació en un text que entrelliga les queixes, vagues i motins locals amb la dinàmica política del municipi, de la comarca i del conjunt d’Espanya en una història que, per a la gran majoria de la gent, va quedar ofegada per l’Ebre juntament amb el poble vell. La narració busca les arrels dels canvis socials i associatius a mitjans del segle XIX, però centra el seu discurs en el període que va des de la primera vaga de la conca minera l’any 1889, coincidint amb les vagues barcelonines de l’Exposició Universal, i culmina amb les vagues de 1963, en plena dictadura del general Franco, quan al tancament de les mines s’uneix la destrucció de l’antic poble per la construcció de l’embassament. Entre ambdós successos, les reivindicacions laborals i la repressió política es troben en els diferents episodis de la història d’Espanya: la setmana tràgica i el caciquisme polític, l’edat d’or de la mineria durant la Primera Guerra Mundial, la greu crisi de la dècada de 1920 i el lockout patronal amb la violència de la dictadura de Primo de Rivera, les esperances truncades durant la Segona República, la revolució que mai va existir durant la Guerra Civil, l’assalt dels anarquistes fragatins a la vila majoritàriament comunista, l’exili i els camps, i la reaparició dels moviments reivindicatius al llarg de tota la dictadura franquista. L’estudi vol allunyar-se d’una simple descripció de fets i xifres i ve acompanyat de més de 200 biografies de mequinensans i veïns de la comarca que van participar en els moviments polítics i reivindicatius o que van patir la repressió política.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Fraga iebc@iebc.cat

Source: BOA

2  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 17/12/18
Número de boletín: 242
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE PRESIDENCIA
Título: ORDEN PRE/1996/2018, de 5 de noviembre, por la que se dispone la publicación del convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Comarca de La Ribagorza, por el que se concede una subvención para la implementación de medidas a favor de la lengua (aragonés y catalán de Aragón) y sus variedades dialectales.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

3  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 10/12/18
Número de boletín: 237
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE PRESIDENCIA
Título: ORDEN PRE/1937/2018, de 5 de noviembre, por la que se dispone la publicación del convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Comarca de Bajo Cinca/Baix Cinca, por el que se concede una subvención para la implementación de medidas a favor de la lengua catalana y sus variedades dialectales.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

4  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 10/12/18
Número de boletín: 237
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE PRESIDENCIA
Título: ORDEN PRE/1942/2018, de 26 de noviembre, por la que se dispone la publicación del convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Comarca de La Litera / La Llitera, por el que se concede una subvención para la implementación de medidas a favor de la lengua catalana y sus variedades dialectales.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

5  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 9/08/18
Número de boletín: 154
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE PRESIDENCIA
Título: ORDEN PRE/1319/2018, de 16 de julio, por la que se dispone la publicación del convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Comarca de Matarraña/Matarranya por el que se concede una subvención para la implementación de medidas a favor de la lengua catalana y sus variedades dialectales.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

 

8  SECCIÓN I. Disposiciones Generales
Fecha de Publicación: 20/04/18
Número de boletín: 77
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE
Título: DECRETO 56/2018, de 10 de abril, del Gobierno de Aragón, por el que se aprueban los Estatutos de la Academia Aragonesa de la Lengua.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

11  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 27/09/16
Número de boletín: 187
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE
Título: ORDEN ECD/1204/2016, de 1 de septiembre, por la que se convocan las ayudas a proyectos editoriales en las lenguas propias de Aragón (aragonés y catalán de Aragón) para el año 2016.

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 94 • 6 d’abril de 2020

Esperem que hores d’ara hàgiu rebut la revista en paper Temps de Franja 145, amb el suplement Temps d’escola 8. Sabem que hi ha poblacions on el servei de correus està limitat.

En la mort d’en Germà Colon i Domènech

// Artur Quintana i Font

Obituari. El dia 22 de març del 2020 ha mort en Germà Colon i Domènech a Barcelona als 91 anys victima del corona virus. Era un dels grans estudiosos de les llengües romàniques. Nascut el 1928 a Castelló de la Plana estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i ben aviat va passar a treballar a la de Lovaina, i el 1963 a la de Basilea on va treballar fins a la jubilació el 1997 com a catedràtic de Filologia Romànica.

Llegir-ne més.

El somni de la col·lectivització*

// Vicent Pallarés Pascual

Enguany es compleixen 25 anys de l’estrena de la pel·lícula Terra i llibertat de Ken Loach, un viatge al cor de les col·lectivitzacions que es van portar a terme abans i durant la Guerra Civil a molts indrets d’Aragó. Loach va mostrar en el seu treball de ficció aquella realitat per la què cada vegada s’interessen més historiadors. El film, com va explicar aleshores el cineasta anglès, narra «la història d’una gran esperança, la d’una societat on la terra fos un bé comú». El somni anarquista s’enfronta a la realitat social d’aquells temps: unes estructures de poder on grans terratinents i l’església tenen el control. Les noves idees revolucionàries que arribaren van ser un revulsiu que va intentar trencar amb tot el passat.

Llegir-ne més.

Amb Omella, sempre a l’alba*

// Ramón Mur

Juan José Omella ha viscut sempre a l’alba o al primeríssim començament d’una nova època. Va néixer a Queretes el 1946, en l’alba dolorosa de l’Espanya franquista, després de la Guerra Civil. Va conèixer al seminari la mort de Pius XII, substituït per Joan XXIII, “el papa bo”, que al començament de 1959 va sorprendre el món amb la convocatòria del Concili Vaticà II. L’alba d’una nova època per a l’Església. I Omella hi era.

L’acabat d’elegir president de la Conferència Episcopal Espanyola, no és un prelat progressista sinó més conservador del que pareix. Els bisbes han estat, són i seran conservadors perquè és molt tot el que l’Església ha de conservar i preservar. Omella pot ser tingut com a progressista per haver estat un capellà del Concili, dels quals molt pocs van aconseguir la dignitat episcopal perquè d’ells en van recelar sempre els papes Joan Pau II-Wojtyla i Benet XVI-Ratzinger, sobretot, i fins i tot el propi Pau VI-Montini, que va clausurar el 1965 el Concili inaugurat per Joan XXIII el 1962.

Llegir-ne més.

Indicacions del Govern d’Aragó per combatre el coronavirus

// Redacció

Us passem aqueixes normatives del nostre Govern per a fer front a la present crisi sanitària, i us preguem que en feu cabal. Com veieu estan escrites en les tres llengües del país, com és (o hauria de ser) normal.

Llegir-ne més.

Source: Una residència de Fraga aïlla els usuaris i deu empleats

Source: Un crimen de 1877, una novela de 1997: la “memoria estremecida” del caso de bandolerismo que conmocionó a Mequinenza

Source: Premi d’investigació “Jesús Moncada” 2020 » Temps de Franja

// Rosa Arqué

L’Ajuntament de Mequinensa acaba de convocar el III Premi d’investigació “Jesús Moncada”. Enguany la novetat la trobem en la temàtica dels treballs perquè a més d’estudis sobre l’obra de Moncada es podran presentar treballs sobre el seu univers: història, llengua, mineria, tradicions, navegació, etc.
El premi, de 3000€, pretén reforçar i difondre la cultura i la història com una via d’investigació, desenvolupament i innovació mitjançant un treball interdisciplinari.
Els treballs originals, en castellà o en català, s’han de presentar fins al 25 de setembre de 2020 i les bases del premi es poden consultar al BOPZ o al web de l’Ajuntament de Mequinesa.

 

Jesús Moncada. / Ajuntament de Mequinensa


Source: Fraga estrena àrea de servei amb 70 nous llocs de treball

Estimats amics,

Us fem arribar el manifest i altres activitats al voltant del Dia de la Llengua Materna.

Salutacions cordials

DIA DE LA LLENGUA MATERNA 2020, A MANERA DE MANIFEST

Un any més, des de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, ens sumem a la celebració del Dia de la llengua materna, que se celebra internacionalment el 21 de febrer. Enguany ho hem fet demanant-vos que ens diguésseu, a través de la nostra pàgina de Facebook, quina és, per cadascú de vosaltres, la paraula més bonica en la nostra llengua. Entre la varietat de paraules que ens heu proposat, tenim des dels tradicionals “mullarero” i “eurellana” fins al més universal “enraonar”. També, a través de les ones de Ràdio Fraga, s’ha emès durant tota esta setmana, una edició especial del microprograma La llengua al ras dedicat tant a la varietat interna com geogràfica de la nostra llengua. Finalment, diumenge 23, al Palau Montcada de Fraga i en col·laboració amb Amics del cine, es projectaran dos pel·lícules en versió catalana, a les 11 del maití, Toy Story 4, Òscar 2020 a la millor pel·lícula d’animació, i a les 6 de la tarda Lola i els seus germans.

Fa unes setmanes, es descobria a Fraga, en un extrem del Cegonyer, sota l’atenta mirada de la Fragatina, un element arquitectònic que ha resultat ser un pou de gel que data de principis del segle XVII. Al mateix temps que el pou de gel quedava al descobert, s’ha obert també un interessant debat sobre el valor del nostre patrimoni material. En parlem perquè volem manifestar que si el patrimoni material ens connecta amb els nostres orígens, el patrimoni immaterial que és la llengua no només ens entronca amb les nostres arrels, sinó que a més configura la nostra manera de veure i de viure la realitat present, i ens projecta cap al futur.

En una altra edició del Dia de la llengua materna us proposàvem un decàleg d’ús. Avui, volem donar només un consell, si ens ho permeteu: si us estimeu la llengua que ens cohesiona com a comunitat i que ens permet fer projectes col·lectius de futur, parleu-la! Que tingueu un bon Dia de la llengua!

Comarca del Baix Cinca, 21 de febrer de 2020

Institut d’Estuds del Baix Cinca, centre col·laborador                                                                               de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses

 

– Programació especial “La Llengua al ras” a Ràdio Fraga:

La llengua al ras – 17/02/2020 http://www.ivoox.com/47824680
La llengua al ras – 18/02/2020 http://www.ivoox.com/47865751
La llengua al ras – 19/02/2020 http://www.ivoox.com/47972496
La llengua al ras – 20-02-2020 http://www.ivoox.com/48015894
La llengua al ras – 21-02-2020 http://www.ivoox.com/48054181

– Campanya “Paraules Boniques” i cinema en català.

 

AVÍS LEGAL: Aquest missatge i els seus arxius adjunts  van dirigits exclusivament per a un destinatari,  i poden contenir informació confidencial sotmesa a secret professional. No està permesa la seva comunicació, reproducció o distribució sense  l’autorització expressa de l’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA. Si no és el destinatari final, si us plau, elimineu el fitxer i informeu-nos per aquesta via.

PROTECCIÓ DE DADES: De conformitat amb el disposat en les normes vigents de protecció de dades personals, el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril de 2016 (RGPD) i la Llei orgànica (ES) 03/2018 de 05 de desembre (LOPDGDD), us informem de que les dades personals i l’adreça de correu electrònic, recollides del propi interessat, seran tractades sota la responsabilitat de l’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA per a l’enviament de comunicacions sobre la prestació dels nostres serveis i les vostres dades es conservaran mentrestant hi hagi un interès mutu. Les dades no seran comunicades a tercers, llevat d’obligació legal. Us informem de que podeu exercir els drets d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les vostres dades i els de limitació i oposició per al seu tractament, i la no sujecció a decisions individualitzades (inclosa  l’elaboració de perfils), directament o per mitjà d’un representant legal o voluntàri a la nostra adreça postal situada al Passeig Constitució s / n Apdo. de correos 116, 22520 Fraga (HUESCA), o enviant un missatge al correu electrònic iebc@iebc.cat. Si considereu que el tractament no s’ajusta a la normativa vigent, podreu presentar una reclamació davant l’autoritat de control a www.agpd.es.

 

Source: Erial Ediciones presenta “Espejos rotos” y “Multitud deshabitada” en Alcañiz | Mas de Bringuè

Source: Quan la naturalesa brama » Temps de Franja

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.