Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Archive

Category: Llitera

Presentació de “Espills trencats” al Torricó | Mas de Bringuè

març 2
Baix Cinca, Literatura, Llitera

Source: Presentació de “Espills trencats” al Torricó | Mas de Bringuè

Lo proper dijous, 8 de març, a les 17,30 hores, es presenta,  a la Casa de Cultura de l’Ajuntament del Torricó la novel·la autobiogràfica de Màrio Sasot “Espills trencats”, premi Guillem Nicolau 2017, on l’autor comentarà els origens i continguts de la seua obra i firmarà exemplars del seu llibre a les assistents. A continuació, en conmemoració del Dia de la Dona Treballadora,  tindrà lloc una xocolatada i música de ball dins del mateix recinte.

L’acte està organitzat per l’Associació de Mestreses de Casa del Torricó  i obert a tot el públic.

Presentarà  l’autor la presidenta de l’Associació, Ana Domínguez.

Animeu-vos a vindre!

Ressenya del llibre “Espills Trencats” al suplement “Artes y Letras” de  l’Heraldo d’Aragón (1-3-2018)

Ressenya Heraldo Espills trencats

Comments Off none Read more

Ràdio: El català sense paraigua. Viatja fins la franja d’Aragó i la Catalunya Nord per comprovar l’estat de salut del català

febr. 26
Aragó, Catalunya, País Valencià, Baix Cinca, Franja, Catalunya, País Valencià, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça, Situació sociolingüística

Source: El català sense paraigua

El català sense paraigua

Ricard Ustrell viatja fins la franja d’Aragó i la Catalunya Nord per comprovar l’estat de salut del català, quan no té el paraigua de la immersió lingüística. Parlem amb professors de català, directores d’institut i escriptors locals, com el Josep Anton Chauvell o el Josep-Lluís Lluís.

Comments Off none Read more

Ponència de Natxo Sorolla a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa » Temps de Franja

febr. 21
Baix Cinca, Llengües a Aragó, Llitera, Normalització del català, Situació sociolingüística

Source: Ponència de Natxo Sorolla a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa » Temps de Franja

// Bárbara Marqueta*

El proppassat dilluns, 19 de febrer, el Doctor Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili) va impartir al “Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas” del Grupo Psylex (Universitat de Saragossa) una ponència titulada “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán.”

El ponent va presentar els resultats de les seves investigacions en l’àmbit de la disciplina coneguda com a Sociolingüística, que estudia les llengües des de la perspectiva de les seves relacions, amb les particularitats socioculturals de la comunitat de parlants que les usa en diferents contextos interpersonals. Els estudis del Dr. Sorolla se centren especialment en l’impacte de les xarxes socials/interpersonals en comunitats bilingües i trilingües, on coexisteix una llengua d’ús comú i una llengua o llengües d’ús minoritari. En el cas de la Comunitat Autònoma d’Aragó, la primera és el castellà i la(-es) segona (-es) l’aragonès i el català.

Natxo Sorolla i Javier Giralt. / Maite Moret

La hipòtesi fonamental de les seves investigacions ‒i que el ponent va facilitar a la audiència mitjançant comparacions amb situacions de la vida quotidiana‒, és que són xarxes socials de petita escala i amb finalitats específiques (com les que s’estableixen entre companys a l’aula o entre afeccionats a un esport) les que determinen les nostres interaccions lingüístiques, és a dir, que fem ús d’una determinada llengua per tal de parlar amb una determinada persona i en un determinat entorn comunicatiu. Una conseqüència d’aquest fet és que només podem realitzar una visió exacta de l’ús de les llengües minoritàries si parem atenció a aquestes xarxes socials, que no sempre es tenen en compte a l’hora d’analitzar en quina mesura es parla en una regió determinada.

En definitiva, es va recordar als assistents que són precisament les petites decisions quotidianes, les més ordinàries aparentment, les repercussions de les quals són encara més grans. De fet, les llengües no es diferencien gaire de les persones, en aquest sentit; en el cas concret de les llengües minoritàries, està clar que els parlants han de ser informats que són els petits canvis quotidians en la seva conducta els que han conduït, condueixen i conduiran, bé cap a la seva preservació, bé cap a la seva desaparició.

(Aquesta conferència, i les altres celebrades al Seminari organitzat pel grup Psylex, es poden veure a https://zaragozalinguistica.wordpress.com/)

Dues imatges de la ponència. / Maite Moret

*Dpto. Lingüística General e Hispánica. Universidad de Zaragoza

Comments Off none Read more

Día de a Lengua Materna 2018: actividaz de sociolingüistica | Seminario Aragonés de Sociolingüística

gen. 17
Aragonès, Baix Cinca, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça, Situació sociolingüística

Source: Día de a Lengua Materna 2018: actividaz de sociolingüistica | Seminario Aragonés de Sociolingüística

En colaboración con o Vicerrectorau de Politica Academica y profesoralla de bels departamentos d’a Universidat de Zaragoza, o Seminario Aragonés de Sociolingüistica participa en as actividaz arredol d’o Día d’a Lengua Materna con dos actos.

Anchel Reyes y Natxo Sorolla (d’o Seminario Aragonés de Sociolingüistica) presentarán “L’aragonés en a Chacetania, estudio sociolingüistico”, o lunes 19 de febrero, a las 17’30 h., en l’Edificio Paraninfo, sala Pilar Sinués, de a Universidat de Zaragoza (Plaza Basilio Paraíso, 4).

Y ixe mesmo día, 19 de febrero, a las 19:30h., en l’Aula Magna de a Facultat de Filosofía y Letras,  Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili) presentará a conferencia: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”.

Esta actividat ye organizada por o Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas – Grupo Psylex (Departamento de Lingüistica Cheneral y Hispanica), dentro de as actividaz de “Zaragoza Lingüística“.

Comments Off none Read more

· UN LIBRO REPLEGA A BIOGRAFÍA DE BENITO COLL Y ALTABÁS – Lenguas de Aragón

gen. 12
Aragonès, Llitera

Source: · UN LIBRO REPLEGA A BIOGRAFÍA DE BENITO COLL Y ALTABÁS – Lenguas de Aragón

Comments Off none Read more

Seminari de sociolingüística CUSC-UB: xarxes i contacte de llengües (19/1/2018, N. Sorolla) | Xarxes socials i llengües

gen. 11
Baix Cinca, Franja, Catalunya, País Valencià, Llengües a Aragó, Llitera, Normalització del català, Situació sociolingüística

Source: Seminari de sociolingüística CUSC-UB: xarxes i contacte de llengües (19/1/2018, N. Sorolla) | Xarxes socials i llengües

Divendres 19 de gener tindré el plaer de poder compartir i debatre amb els col·legues del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB), i tots aquells que vulgueu vindre, els treballs que estic fent sobre xarxes i contacte de llengües. Revisaré les anàlisis que vaig poder desenvolupar des de la Universitat de Groningen, les recerques sobre la Franja i sobre l’aragonès a la Jacetania, i les oportunitats de futur. Estic segur que podrem intercanviar moltes idees!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El proper divendres 19 de gener, a les 12h a l’aula 1.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la cinquena sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Natxo Sorolla, sociòleg, professor associat de la Universitat Rovira i Virgili i investigador del CUSC-UB, ens presentarà la seua recerca al voltant de l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials als fenòmens de contacte de llengües.

Hi esteu tots convidats!

Comments Off none Read more

N. Sorolla: Recer sociolingüístic: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no» | Viles i Gents

gen. 8
Aragonès, Baix Cinca, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Ribagorça, Situació sociolingüística, Viles i gents

Source: Recer sociolingüístic: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no» | Viles i Gents

Publicat a Viles i gents, La Comarca, 5/1/2018

Natxo Sorolla

La llengua aragonesa va ser una de les llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. A Torrecilla, Casp o Valdealgorfa se conserven veus de l’aragonès com fiemo (fem) o ababols (roelles). I al nostre català del Matarranya tenim característiques que coincideixen en l’aragonès, com lo pronom i el substantiu de la frase *tos agarraré el *totxo. Però més enllà del nostre aragonès residual, l’aragonès és una llengua viva. Al Seminari Aragonès de Sociolingüística ham tingut lo plaer d’estudiar la situació sociolingüística a la comarca de la Jacetania.

La realitat és molt diferent segons l’àrea. A pesar que a Jaca hi ha un nombre important de parlants, queden diluïts per la ciutat, i els entrevistats declaraven que «falta, a lo mejor, l’ambiente de poder-lo practicar». A Ansó és viva i activa l’última generació que va aprendre la llengua de sos pares, però ja no l’ha transmès als seus fills. L’espai més favorable a la llengua es trobe a Echo. Una vila de 650 habitants, com molts dels pobles matarranyencs. Un espai on dones autòctones en tota naturalitat contestaven en aragonès cheso els meus comentaris en castellà. Quin goig fan los pobles a on la llengua té este recer, que estan orgullosos del seu patrimoni, i de la seua llengua!

En l’estudi d’Echo mos ham centrat en los xiquets en edat escolar. L’aragonès té una presència important en una quarta part de les relacions entre infants, però també és cert que la majoria de les relacions són en castellà. Si hi ha un grup que use una mica més l’aragonès, són les xiques. Això és una dada favorable. Però també es pot convertir en una debilitat, si les dinàmiques de despoblació rural continuen actuant de la mateixa manera.

Però el punt que més m’ha fet rumiar són la coincidència de les condicions adverses en les que perviuen les llengües minoritzades, i la fragilitat dels murs de contenció que hi alcem. I és que les llengües minoritzades han perviscut a Echo, a Fraga o a Vielha perquè tenen una massa prou forta de parlants que s’estimen la llengua i que lliguen los pobles en la seua història. Però quan esta massa comença a perdre la seua hegemonia, als parlants individuals se’ls fa cada vegada més difícil usar-la, i se’ls marque i deslegitime simplement per usar-la en normalitat. A esta protecció que les comunitats lingüístiques minoritzades fan sobre la pròpia llengua m’agrade dir-li «recer sociolingüístic». I una dona chesa mos va donar la clau: «Lo que pasa es que [antis] de 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen y cinco que no, y agora ye alrevés». Un procés que a natres mos ha començat a posar contra les cordes de Mequinensa en amunt. Aprenguem los uns de l’experiència dels altres. Mantindre el recer de les nostres llengües és vital.

Referències sobre l’aragonès al Matarranya i el Baix Aragó:

  • Albiac, Roberto. (2017) Paral·lelismes lèxics entre l’aragonés i el parlar de Favara de Matarranya. TFG del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València, curs 2016-2017.
  • Quintana, A. (2004). El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón (2a ed.). Torrecilla de Alcañiz: Ayuntamiento de Torrecilla de Alcañiz. Recuperat de (1a edició: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/07/30/04quintana.pdf)
  • Collellmir Sentíes, J. (2007). Estudio lingüístico de la región de Caspe. Centro de Estudios Comarcales del Bajo Aragón.
  • Asociación de Madres y Padres; maestras y alumnos de la escuela publica de Valdealgorfa. (2003). Vocabulario valdealgorfano (trabajo escolar). El Justicia de Aragón.
1 Comment none Read more

Temps de Franja: en obert el PDF del Temps de Franja 135, novembre 2017.

des. 29
Activisme, Baix Cinca, Comarques, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça, Temps de Franja
Comments Off none Read more

La transició entre els Països Catalans i l’Aragó

des. 29
Aragó, Catalunya, País Valencià, Baix Cinca, Franja, Catalunya, País Valencià, Llitera, Ribagorça

Source: Les fronteres dels Països Catalans | VilaWeb

Comments Off none Read more

Del Matarranya a la Llitera: Una tierra prometida sin salir de Aragón

des. 26
Llitera, Matarranya

Source: Una tierra prometida sin salir de Aragón | Noticias de Teruel en Heraldo.es

Cientos de campesinos del Maestrazgo y el Matarraña partieron en la primera mitad del siglo XX de las masías en las que malvivían a los prometedores regadíos de la Litera.

24/12/2017 a las 05:00
Emigrados en Albelda

Enrique Angosto y Josefina Andreu, fotografiados con sus vacas en 1952 en Albelda, a dónde llegaron procedentes de Fuentespalda.Santiago Torres

Decenas de familias campesinas del Maestrazgo y el Matarranya emprendieron durante la primera mitad del siglo XX un largo camino en busca de su tierra prometida sin salir de Aragón, concretamente en la Litera, una comarca que gracias a su pujante agricultura ofrecía las posibilidades de una vida digna que no tenían en sus pueblos de origen. Son conocidos hoy como «teruelinos» y se les considera un ejemplo de trabajo, austeridad y ganas de progresar.

Subidos en carros en los que cargaron todas sus pertenencias, padres, hijos y abuelos se marcharon en la segunda década del siglo XX desde Cantavieja, Mirambel, Villarluengo, Mas de las Matas, Molinos o La Iglesuela del Cid para recalar, después de tres o cuatro días de caminata, en Binéfar, principalmente. Fue la primera oleada de emigrantes turolenses asentada en tierras literanas. La investigadora Silvia Isábal, descendiente de «teruelinos», recoge aquella peripecia migratoria en un reportaje publicado en la web laliterainformación.com.

Entre los motivos que propiciaron la partida, destacan las precarias condiciones de vida de los masoveros turolenses –que, en algunos casos, eran solo aparceros–, las informaciones recibidas de conocidos y familiares sobre las buenas expectativas en el destino y también la construcción del pantano de Santolea. Víctor Blasco, hijo de «teruelinos» –su padre partió de Las Parras de Castellote con 3 años–, explica que sus abuelos paternos se embarcaron con sus siete hijos en la aventura migratoria empujados por el pantano de Santolea, que inundó sus fincas. «Cargaron en un carro sus pocos muebles, las sartenes, las ollas y todo lo que les cabía», recuerda Blasco. El desencadenante de la partida fue un familiar suyo que había llegado a Binéfar desde Las Planas de Castellote cuatro años antes y que les avisó de que allí «había tierras de regadío y medios para ganarse bien la vida».

La integración en el lugar de destino fue difícil, porque los depauperados inmigrantes turolenses «parecían grupos de nómadas» al llegar a Binéfar. Con el importe de las indemnizaciones del pantano compraron tierras y se instalaron como agricultores y ganaderos. «Estaban acostumbrados a trabajar duro y salieron adelante», recuerda Víctor Blasco, que cambió el oficio de sus padres y abuelos por el de panadero y pastelero.

A aquel primer contingente, que empezó a llegar en 1916, seguiría unas décadas después otra oleada que tuvo su origen en localidades del Matarraña como Fuentespalda, Peñarroya de Tastavins, Ráfales, Monroyo, Valderrobres y La Cerollera –esta también catalanoparlante, pero del Bajo Aragón–. Su destino se repartió entre Albelda, Altorricón y Tamarite.

Santiago Torres Angosto, hijo de «teruelina», recuerda que su madre, Engracia Angosto –tenía 2 años al partir–, y sus abuelos «tuvieron que emigrar por la pobreza». Partían de una masía de Fuentespalda que no daba para mantener a una familia. Cargaron todas las pertenencias en un camión y se subieron también la madre y los niños, mientras que el padre tomó las riendas del mulo de la masía y emprendió un viaje a pie de 190 kilómetros que duró cuatro días hasta llegar a Albelda.

Engracia recuerda que el cargamento del camión de mudanzas incluía «un cerdo pequeño» destinado a proporcionar alimento a la familia tras engordar en el lugar de destino. Explica que las expectativas de progreso llegaron a oídos de sus padres gracias a un familiar de La Cerollera que ya estaba asentado en Albelda desde 1946 y que hizo de avanzadilla para la emigración del Matarraña. «Uno se lo contaba a otro y así se marchaban todos a la Litera», rememora.

José Manuel Pallarés, propietario de Carn Nature, una empresa agropecuaria de Albelda con 52 trabajadores, es hijo de una pareja llegada del alto Matarraña en 1952. Su padre era de Fuentespalda y su madre, de Monroyo. Llegaron a Albelda «con una mano delante y otra detrás». El progenitor de José Manuel tardó cuatro días en hacer el viaje andando y tirando de las riendas de un burro, mientras que el resto de la familia se adelantó en un camión cargado con muebles y utensilios del hogar.

Al llegar a su meta, compraron 2,5 hectáreas de regadío gracias a las «buenas condiciones» de compra que les ofrecieron y salieron adelante porque, como todos los «teruelinos», eran «muy honrados y trabajadores», asegura Pallarés. El empresario cifra en 80 las familias del Matarraña que se trasladaron a la Litera. Según sus informaciones, el pistoletazo de salida lo dio un vecino de Albelda que hizo la mili como minero en La Cerollera y difundió una imagen de su lugar de origen como «una tierra prometida en la que, trabajando, se podía ganar dinero». El boca a boca hizo el resto.

1 Comment none Read more

· RESOLUCIÓN DE LAS CONVOCATORIAS DE LOS PROGRAMAS “EL ARAGONÉS EN EL AULA”, “LUZÍA DUESO” Y “JESÚS MONCADA”

des. 19
Aragonès, Baix Cinca, Comarques, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça

ORDEN ECD/1958/2017, de 22 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria delPrograma “El aragonés en el aula” en centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018

 

ORDEN ECD/1960/2017, de 22 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria del Programa “Luzía Dueso” para la difusión del aragonés y sus modalidades lingüísticas en los centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018.

 

ORDEN ECD/1959/2017, de 22 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria del Programa “Jesús Moncada” para la difusión del catalán y sus modalidades lingüísticas en los centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018.

Comments Off none Read more

“Necessitem gent culturalment inquieta”* » Temps de Franja

des. 18
Llitera, Temps de Franja

Joan Rovira, president del Centre d’Estudis Lliterans

//Josep Espluga

Joan Rovira és el president del Centre d’Estudis Lliterans, un centre d’estudis comarcal que des del 2008 s’ocupa de promoure investigacions i de divulgar coneixements sobre el patrimoni cultural, natural, històric i social de la Llitera. Després de gairebé una dècada en funcionament, Joan Rovira mos fa un repàs a les moltes i valuoses aportacions que han fet durant aquest temps, i reflexiona sobre els obstacles amb què es troben en el dia a dia. Entre aquests obstacles destaquen les dificultats per arribar al públic, la manca de tradició col·laborativa i l’escàs suport institucional a diferents nivells. Malgrat tot, el CELLIT segueix endavant duent a terme una tasca essencial per al present i futur de la comarca. Continuar llegint…. “Necessitem gent culturalment inquieta”* » Temps de Franja

Comments Off none Read more

Conclusions preliminars sobre l’estudi de l’aragonès a la Jacetania | Xarxes socials i llengües

nov. 29
Aragonès, Baix Cinca, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Situació sociolingüística

Source: Conclusions preliminars sobre l’estudi de l’aragonès a la Jacetania | Xarxes socials i llengües

Ahir presentàvem les conclusions preliminars de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (pdf). Per a mi ha estat un plaer treballar-hi, juntament amb Anchel Reyes, sociòleg de Jaca i company del Seminari Aragonès de Sociolingüística. I sobretot centrar-me en l’estudi de les interaccions entre els alumnes d’Echo, la població en què la llengua té més vitalitat, fins i tot entre els xiquets. Los primers resultats llancen respostes, però encara més preguntes i reptes. Perquè en part la situació dels xiquets d’Echo és similar als resultats a l’estudi que vaig fer a les comarques centrals de la Franja (tesi doctoral), amb un ús de l’aragonès (o bilingüe) d’aproximadament una quarta part de les interaccions. Una tendència que observem a Echo i a la Franja és que l’ús de la llengua minoritzada només emergeix quan té un bon recer, és a dir, quan hi ha prou densitat de parlants de la llengua minoritzada. Perquè quan aquests estan més dispersos se sol imposar la llengua majoritària. De fet, detectem un trencament de les normes endogrupals, on al voltant d’un de cada cinc alumnes que té l’aragonès com a llengua familiar no l’usa amb altres aragonesòfons familiars, que és una ruptura similar a la que detectem al Baix Cinca i Llitera (i no al Matarranya, amb l’estudi de Currubí).

També trobem tendències diferents, com el major ús de l’aragonès també entre els bilingües familiars que no pas el que observem en les poblacions catalanoparlants, o que els xiquets més menuts usen menys aragonès, sobretot perquè n’hi ha menys als que els pares els haiguen parlat la llengua. Però sobretot crec que és rellevant una informació: als grups de discussió ens comentaven que el fet cabdal per a l’ús era si la mare transmetia la llengua als fills, “indiferentment” de la llengua del pare. I observem que entre els infants, hi ha un major ús entre les xiques. Això contravé la situació general de l’aragonès, que està masculinitzat (estudi del Cens sociolingüístic de 2011), i en general les dinàmiques d’interrupció de les llengües minoritzades occidentals, perquè si hi ha diferències de gènere, les dones solen adoptar-les abans. Esta situació és una oportunitat per a l’aragonès a Echo. Però també és una amenaça, perquè les dinàmiques demogràfiques actuals promouen més la despoblació femenina. I aquí resideix l’essència de les polítiques lingüístiques necessàries: treballar per l’aragonès és treballar contra la despoblació femenina. S’han d’empoderar les xiques, empoderar els jóvens, fer-los propietaris del seu futur.

Si prenem un prisma general del treball, mostra com els microestudis ens estan servint per a tenir una imatge general de la situació sociolingüística a Aragó: Echo té una situació sociolingüística assimilable a la del Baix Cinca i Llitera, amb un procés obert de trencament de les normes sociolingüístiques que els situa en l’avantsala de la substitució lingüística. El Matarranya manté encara una posició sociolingüística millor. Amb estudis del mateix estil a la Ribagorça catalanoparlant i aragonesòfona, la Val de Chistau, o el Baix Matarranya i Mequinensa, tindríem una imatge prou fidedigna de quina és la situació real del català i l’aragonès entre les noves generacions.

Algunes referències:

 

Comments Off none Read more

Una empresa d’Albelda amb orígens al Matarranya » Temps de Franja

nov. 12
Llitera, Matarranya

//Josefina Motis

‘Carn Nature – Pallarés Nadal’ és una empresa que es va fundar a Albelda ara fa quasi cinquanta anys per José Manuel Pallarés i Margarita Nadal, propietaris d’un ramat de pocs caps de bestiar i d’un d’aquells trossos de terra amb bancalets que permetien l’autosuficiència econòmica en aquella època. Continuar llegint…  Una empresa d’Albelda amb orígens al Matarranya » Temps de Franja

Comments Off none Read more

“El repte d’investigar a la Franja d’Aragó”. Publicació en línia i de bades

nov. 8
Baix Cinca, Comarques, Franja, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça, Situació sociolingüística
El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó


P.V.P. 0,00 €

Autores
Giralt Latorre, Javier (ed.)
Moret Oliver, María Teresa (ed.)

Editorial
Prensas de la Universidad de Zaragoza

Reseña
Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Saragossa (28 d’octubre de 2016) / ÍNDEX. Presentació de la Primera Jornada de l’AILLC a Saragossa, Lídia Pons i Giera. El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó, Javier Giralt Latorre i María Teresa Moret Oliver. PONÈNCIES No sempre es diu la veritat: el treball de camp en dialectologia per contraposició a la història oral i la sociolingüística, Ramon Sistac i Vicén. Els estudis sobre la variació de la llengua catalana al sud de la Franja de l’Aragó catalanòfon, Pere Navarro Gómez. Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs, Esteve Valls i Alecha. La documentació notarial dels arxius matarranyencs. Algunes consideracions lingüístiques, María Teresa Moret Oliver i Javier Giralt Latorre. El català a l’Aragó des de la premsa i la política aragoneses: un enigma oriental, Josep Espluga Trenc. Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó, Artur Quintana i Font A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó, Hèctor Moret Coso. PÒSTERS Presencia de catalanismos en documentación notarial bajoaragonesa: comparación entre dos momentos históricos, Elena Albesa Pedrola. Actitudes hacia el catalán de los maestros de Educación Primaria en formación en la Universidad de Zaragoza, Iris Orosia Campos Bandrés. L’ensenyament del català a l’Aragó, Pietro Cucalón Miñana. Estremida memòria, de Jesús Moncada: un homenatge a la dona mequinensana, Laura Farré Badia. Analisi d’o Censo de 2011 en Aragón: luengas parladas, Miguel Montañés Grado i Chabier Gimeno Monterde. Tipologia semàntica i llengües minoritàries. Els esdeveniments de moviment en les llengües d’Aragó, María Teresa Moret Oliver, Iraide Ibarretxe-Antuñano i Alberto Hijazo-Gascón. Aproximació a alguns trets fònics i morfològics del parlar de la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, Laia Rosàs Redondo.

Colección
Fuera de colección

Temática
Lenguas de España

ISBN
978-84-16935-66-6

2017, 215 pp., 15 x 22, Rústica
Castellano, catalán

Origen: Prensas Universitarias de Zaragoza

Comments Off none Read more
La Franja
Copyright © 2024 La Franja Design by SRS Solutions top

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.