Segons publica “Heraldo de Aragon” L’Autovia Lleida-Sopeira pot suposar la ruïna per municipis com Areny de Noguera i el Pont de Montanyana. Reclamen una millora en la N-230.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Ribagorça
La setmana passada van tenir lloc les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018). És fantàstic que els sociolingüistes es trobon cada dos anys i s’explicon los seus projectes en píndoles molt curtes. Però també els moments de cafè on un s’interessa per la recerca de l’altre, un tercer demana un article per a una revista, altres posen les bases per a futurs projectes, o fins i tot els grups d’investigadors aprofiten per a fer reunions menudes de treball. El que actualment es coneix com networking ;)
Us deixo aquí els enllaços als moments dels vídeos on vaig intervenir:
- «L’efecte xarxa en les llengües minoritzades», on explico com estic desenvolupant la tècnica de l’ERGM en anàlisi de xarxes sociolingüístiques per a analitzar quins factors personals i/o relacionals estan implicats en la tria d’una llengua per a interactuar amb una altra persona. La presentació veu tant de les recerques que faig a partir de la tesi com del projecte que hem desenvolupat amb Anchel Reyes sobre l’aragonès a Echo ( (visiteu el seu bloc Sociolochia, perquè és una joia per a la sociolingüística i la sociologia rural)). Si esteu interessats en l’anàlisi de xarxes en sociolingüística teniu una conferència molt més àmplia aquí.
- A «L’estudi de la transmissió familiar de la llengua al Cens i l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014» recopilava successius estudis que hem fet amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística i que en síntesi el que ens mostren és que, si bé les enquestes d’usos lingüístics a la Franja no mostren en termes generals que la transmissió intergeneracional del català estiga patint un trencament, la innovació que hem fet en l’anàlisi del Cens 2011 a Aragó ens ha permès observar que territorialment la transmissió s’està trencant tant a l’extrem nord (Ribagorça) com a l’extrem sud (Mesquí), i molt possiblement, hi ha fluxos contraposats a la Llitera.
- A «L’ús del català als diferents territoris de llengua catalana. Evolució en la dècada 2003/13» explicava el projecte que desenvoluparem amb altres investigadors, on aplicarem una anàlisi per sintetitzar els usos lingüístics a tots els territoris de llengua catalana. Aquesta tècnica, com ja hem explicat de forma sintètica aquí, ens ha fet possible a Xavier Vila i a mi mostrar que l’ús del català ha decrescut a Catalunya, però concentrat entre els anys 2003 i 2008, i especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona i entre generacions grans de castellanoparlants inicials que possiblement ixen del mercat laboral.
Podeu veure la resta de vídeos en els enllaços que venen a continuació. Per temàtica en l’aplicació de l’anàlisi de xarxes en dades massives us recomano els dos estudis que presentava Jordi Morales. En la temàtica de la Franja us recomano la presentació d’Esteve Valls, perquè detecta certs paral·lelismes entre la castellanització del català a la Franja i les zones més sensibles de substitució. I també us recomano la presentació d’Avel·lí Flors, especialment perquè en el seu estudi sobre els comportaments sociolingüístics dels jóvens de Castelló aplica el concepte de rol sociolingüístic en un pla més qualitatiu, i m’ha ajudat molt també a repensar el concepte (més vídeos):
- 14/6/18 matí: IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»
- 14/6/18 tarda: IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»
- 15/6/18 matí: IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»
- 15/6/18 tarda: IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»
PRODUCTES DE BENAVARRI A "HERALDO DE ARAGON" – https://t.co/uIS90WIPgA pic.twitter.com/7izdy3rwPz
— noticiesdelaterreta (@noticiesdelater) May 29, 2018
– dia 31 de maig, tarda, Boí:
17:00 conferència inaugural
18:30 aproximació a Coromines, a Boí
18:30 aproximació a Coromines, a Boí
– dia 1 de juny, matí, Vilaller
10:30 notes sobre Coromines i l’onomàstica de Vilaller
11:30 xerrada-col·loqui: etnografia, literatura i cultura a la Ribagorça
11:30 xerrada-col·loqui: etnografia, literatura i cultura a la Ribagorça
– dia 1 de juny, tarda, el Pont de Suert
16:30 notes sobre Coromines i l’onomàstica del Pont de Suert
17:30 xerrada-col·loqui: Coromines i l’onomàstica ribagorçana
17:30 xerrada-col·loqui: Coromines i l’onomàstica ribagorçana
– dia 2 de juny, matí, Sopeira
10:30 xerrada-col·loqui: Coromines i els parlars ribagorçans
11:30 conferència de cloenda
11:30 conferència de cloenda
Source: Carnaval a Sopeira » Temps de Franja
// Glòria Francino
Semblla un carnistoltes. Vaja un carnistoltes estàs fet! Són frases que hem sentit moltes vegades per referir-nos a la manera extravagant de la vestimenta. Ara s’imposa la paraula carnaval per referir-se a la festa de l’època anterior a la quaresma, temps en el que es permet la disbauxa, el menjar molt, sobretot carn, ja que la matança del porc s’havia fet en dates prèvies a aquesta celebració.
La festa de carnaval ha canviat com els mateixos costums, fins i tot, en les dates, ja que ara es pot celebrar en dies de quaresma, com és el cas de Sopeira, on es van disfressar el dissabte 24 de febrer. A la tarda hi va haver una cercavila de la canalla pels carrers del poble, i se’ls llançava caramels des dels balcons, que els més xics s’ho empescaven per ropllegar amb mans i barrets. La festa va continuar amb la cremada del carnestoltes de roba i amb una xocolatada al salon de Toni. I a partir de les 11 de la nit hi va haver música, ball i disfresses dels adults, on es van descobrir algunes imitacions ben divertides: un confessionari, un radar, una pagesa, un senyor amb jaqué, Olivia i Popeye, ballarines, rei i reina, animalons diversos…
Un cop més les festivitats remunten al passat ancestral de reunir les societats enmig del fred hivernal i passar una estona de gatzera.
/ Glòria Francino
Els dies 19, 20 i 21 d’octubre de 2018 se celebrarà al Teatre L’Artesana de Falset el I congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana, que reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris. Les comunicacions de caràcter acadèmic/ científic s’alternaran amb activitats i tallers de caire més lúdic.
El congrés estarà organitzat en quatre eixos temàtics:
Aspectes històrics
La Jota és un dels casos més complexos de relació entre els àmbits popular i “acadèmic”, com ho demostra el fet de la seva incorporació, com a gènere, a l’obra d’autors clàssics. Malgrat que cal diferenciar aquelles formes populars de les altres creades expressament per a l’escena, tampoc cal oblidar aquests aspectes culturals i històrics i la seva influència en la pràctica popular.
Aspectes identitaris i de patrimonialització
Les tradicions es reinventen constantment i ens identifiquen, en major o menor mesura, mitjançant processos d’adscripció grupal que canalitzen sentiments; processos lligats, sovint, al fenomen del folklorisme. Aquest eix pretén obrir un espai de reflexió sobre la construcció d’una identitat col·lectiva al voltant de la jota.
Ús i funció
Com qualsevol altre gènere musical provinent de la tradició oral però àmpliament incorporat a la música escrita, viu i vigent a molt indrets i recuperat o reinventat en altres, la jota ha tingut i encara té avui un rang diversíssim d’usos i funcions: ballada amb caràcter ritual, cantada –sovint amb textos improvisats– en rondes festives, traslladada dalt de l’escenari, en saraus ibureostradicionals o de nova creació, viscuda col·lectivament a places i carrers, esdevinguda símbol identitari en alguns territoris… Des d’aquest eix pretenem donar visibilitat sobretot a aquests usos i funcions més actuals que ens ajuden a traçar un mapa de la vigència de la jota a casa nostra.
Formes de transmissió
Entenem el concepte de patrimoni com els “béns que una persona hereta dels seus ascendents o avantpassats”. Transmissió, herència i patrimoni són conceptes que van lligats. Són múltiples els espais que avui i al llarg del temps han permès la transmissió de la jota: la vida quotidiana, la festa, l’educació formal i informal, etc.
La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.
Us animem a presentar propostes de comunicacions fins al dia 3 d’abril. Cal enviar el resum de la comunicació (max. 500 paraules), especificant el títol i a quin dels quatre eixos s’adscriu la proposta, i les dades de l’autor/a (nom complet, telèfon i adreça electrònica) a fonotecamtra.cultura@gencat.
Organitza:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Falset.
Per a més informació: fonotecamtra.cultura@gencat.
Institut Ramon Muntaner
43770 Móra la Nova
HUESCA.- Recosiros comenzó como una serie de artículos de Óscar Latas publicados en el suplemento Escolar de DIARIO DEL ALTOARAGÓN para dar a conocer a escritores que utilizaban la lengua aragone
Source: El català sense paraigua
El català sense paraigua
Ricard Ustrell viatja fins la franja d’Aragó i la Catalunya Nord per comprovar l’estat de salut del català, quan no té el paraigua de la immersió lingüística. Parlem amb professors de català, directores d’institut i escriptors locals, com el Josep Anton Chauvell o el Josep-Lluís Lluís.