La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Ribagorça…inicio un hilo (que me llevará un tiempo) para tratar de argumentar que la presencia de muchos catalanismos en aragonés ribagorzano es el resultado de procesos históricos bien documentados.
— Guillén Tomás (@esforigador) August 19, 2018
TFG complet: Substitució i Manteniment Lingüístics: el cas benasquès
Alumna: Lídia Peres Muñoz
7. Conclusions
Hem vist que tenim representacions tant positives com negatives del benasquès. Ara per ara és difícil afirmar si hi ha manteniment o substitució lingüística a la Vall de Benasc, però amb les dades que tenim sembla ser que ja fa anys que s’està produint un canvi. Aquest canvi va començar amb la generació dels pares, quan la majoria van decidir deixar de transmetre la llengua autòctona perquè no la veien d’utilitat pels seus fills. Com deia Babia, quan una família és mixta ja no transmeten el benasquès com a llengua materna, els pares transmeten el castellà als fills. També deia (potser en broma) que com a mesura per salvar el benasquès seria bo que guanyés un Òscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa. No ha estat així, però sí que ha participat en la pel·lícula Palmeras en la nieve, i els habitants de Benasc n’estan ben orgullosos. Babia s’equivocava quan deia que si el benasquès no té una ortografia unificada, ni lèxic, ni gramàtica fixats, no es podria implantar a les escoles. Hem comprovat que ja s’ha implantat a l’escola, l’única cosa que falta és que es facin més hores d’aquesta assignatura a tots els cursos. Molts estrangers han volgut aprendre’l, però per més que insisteixin no hi ha manera que els autòctons vulguin ensenyar el seu idioma; a la que veuen que algú parla patuès però no massa bé, automàticament canvien al castellà enlloc d’ajudar-lo a parlar millor. El Govern d’Aragó hauria de cuidar més la cultura i reconèixer el benasquès com a llengua oficial. El cas aranès va anar així i ha funcionat. Actualment trobem que molta part de la població ja ha passat a adoptar el castellà com a llengua primera perquè és la llengua de l’administració i la més parlada, i ara que els lingüistes han donat compte del cas benasquès i estan treballant en el manteniment de la llengua, el poble no li veu el sentit. El poble és conscient del problema de la desaparició de la seva llengua i no voldria que passés, però sembla que ja fa temps que ha assimilat el que potser ja no té retorn. També tenim el problema de la falta de feina a Benasc. Si tots els joves (o gairebé tots) acaben marxant a les ciutats que els poden oferir més possibilitats laborals, encara quedarà menys gent al poble que adopti la llengua autòctona dels pares, la faci servir i quan aquests joves tinguin fills en un futur també els hi transmetin.
Per explicar el manteniment de la llengua, trobem que encara hi ha famílies que transmeten el benasquès als seus fills, que de tant en tant es publica en patuès i que l’han començat a implantar a l’escola. Pensen que la llengua autòctona forma part de la seva cultura i que s’ha de mantenir com sigui perquè forma part dels seus símbols d’identitat. De moment ja és un pas que algunes famílies el vulguin mantenir, que els joves i estrangers estiguin disposats a aprendre’l i que s’hagi implantat a l’escola. També és molt bo que s’estigui negociant de fer més hores de patuès a l’escola i que els estudiosos estiguin creant una gramàtica del benasquès. El que haurem veure és si es pot revertir l’efecte ara que l’han implantat a l’escola i les noves generacions tenen oportunitat d’aprendre’l i a més els agrada la llengua, però falta augmentar més el seu ús, tant a l’escola com en tots els altres àmbits, sobretot en el familiar perquè és el més important; hem de remarcar que si es deixa de transmetre de pares a fills és quan desapareixerà del tot. Les nostres hipòtesis, doncs, eren correctes tant pel que fa al manteniment com pel que fa a la substitució de la llengua excepte una, la de l’augment del seu ús gràcies a la implantació de l’escola i els esforços de les elits. No és que sigui incorrecta, però és aviat per afirmar-ho. La podrem corroborar o desmentir d’aquí uns anys, quan els nens que ara estan aprenent patuès a l’escola hagin crescut i tinguin fills. Veurem llavors quina és la llengua que transmeten als seus descendents. Potser el benasquès encara es manté viu perquè la vall on es parla està protegida per altes muntanyes que fan difícil l’accés a la resta del territori espanyol i també a França, tot i que a França era més fàcil l’accés i sí que hi arribaven per comercialitzar (el patuès s’assembla molt al patois, d’aquí que s’entenguessin per comercialitzar). En definitiva, la seva situació geogràfica ajuda a que es mantingui perquè se situa a la part més oriental del Pirineu aragonès.
TFG complet: Substitució i Manteniment Lingüístics: el cas benasquès
Lola Gracia, documentalista y cineasta. Rueda ‘Luz de septiembre’ en las tres lenguas de la Ribagorza
–Aparece una variente del aragonés, llamada por los habitantes patués, que tiene muchísimas palabras que vienen del francés, por ejemplo montre es reloj en francés y en patués se dice montra. Después, tenemos el aragonés que se habla en toda la zona de la franja y que está muy catalanizado.
«Lo cierto es que se canta, se hacen chistes y se ama en aragonés»
CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans : 8ª MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA ETNOGRÀFIC 2018 A LA TERRETA
jul. 24Source: CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans : 8ª MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA ETNOGRÀFIC 2018 A LA TERRETA
8ª MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA ETNOGRÀFIC 2018 A LA TERRETA
8ª MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA ETNOGRÀFIC 2018.
CULTURA CONVIDADA: OCCITÀNIA
LA TERRETA La Torre de Tamúrcia (municipi de Tremp)
DIVENDRES 3 D’AGOST 22 H
CATHARE
Prod. Écransud, 1999 (28’)
CROSADA
Prod. Écransud; real. Michel Gayraud (30’)
Adaptació de la Cançó de la Croada, poema èpic que narra, al mateix temps, els fets esdevinguts a començaments del segle XIII, de la invasió de Llenguadoc durant la croada albigesa, fins
a la mort de Simó de Montfort. Text medieval, recitat per un cor d’infants. Àudio en occità amb de subtítols en francès i en català.
TROBADORS
Prod. Écransud, 1995, 52’
Per mitjà d’una atmosfera onírica i minimalista, se’ns van presentant els grans temes de l’amor cortès, gràcies a les paraules i als versos de diversos trobadors. Enmig dels mots, fragments musicals que recuperen la manera com aquests poemes arribaven al públic dels segles XII i X
DISSABTE 4 D’AGOST
9.30 F. IX JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA
16.30 H LO PELOT
Real. Fabrice Bernissan; prod. Nosauts de Bigòrra, 2008 (17’)
Source: Presentació de “Espills trencats” a la Torre de Tamúrcia | Mas de Bringuè
Cartell amb el Programa de les Jornades
El pròxim dia quatre d’Agost a les 11 hores, moment de la pausa- cafè en les IX enes Jornades Culturals “Coneix la Terreta”, a la Pobla de Tamúrcia, (llogaret de Tremp) es presentaran dos llibres que tenin molt a veure amb la memòria i els arrels de dos autors de frontera. Es tracta de la novel·la “Els paisatges trobats”, de Josep Santesmases, II Premi de Narrativa Memorialística “Ciutat de Benicarló 2017”, i el llibre “Espills Trencats”, de Màrio Sasot, Premi “Guillem Nicolau 2017” atorgat pel Govern d’Aragó.
En el llibre de Santesmases (Vila-rodona, 1951) el Jurat de la vila de Benicarló valorà com els sentiments traspuen el paisatge en les seues històries d’infància a la seua terra natal. En el cas de “Espills Trencats”, de Màrio Sasot (Saidí, 1951), la història recorre la infància, adolescència i joventut de l’autor i els paisatges de la Franja, el Baix Cinca, el Segrià, Canfranc, i les ciutats de Saragossa. Jaca, Hèlsinki i Santa Coloma de Gramenet en els últims anys del franquisme i primers de la Transició.
El conjunt de les Jornades, tenen com a temàtica la recerca etnogràfica i la conservació de monuments històrics a Catalunya, projeccions cinematogràfiques dedicades a Occitània i el Festival de Cinema Etnogràfic de Catalunya.
Josep Santesmases
Mario Sasot 
Finques "a la Franja" des de Graus (via @MontseSendra ) pic.twitter.com/kTsD5Mg9xE
— Natxo Sorolla (@natxosorolla) July 4, 2018
// Júlia Llambert
Dels dies 31 de maig al 2 de juny s’ha celebrat a la Ribagorça, tant a la d’administració aragonesa, a Sopeira, com a la d’administració catalana, a Boí, Vilaller i al Pont de Suert, un col·loqui sobre el lingüista Joan Coromines, que s’emmarca dins dels actes de l’Any Pompeu Fabra i de la creació de l’actual comarca de l’Alta Ribagorça enguany fa justament trenta anys. Les conferències i col·loquis voltaren en gran part sobre l’homenot Coromines i la seua recerca toponínimica a la Comarca, amb importants consideracions històriques i sociolingüístiques addicionals. Les entitats organitzadores del Col·loqui han estat l’Institut d’Estudis Catalans, el Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida i el Centre d’Estudis Ribagorçans, i hi ha col·laborat el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, els ajuntaments de la Vall de Boí, el Pont de Suert, Sopeira i Vilaller, així com l’Associació d’Amics d’Alaó i la Plataforma Camina. El nombre d’assistents als actes oscil·là entre vint i trenta.
Continuar llegint… Col·loqui Joan Coromines i la Ribagorça » Temps de Franja