Skip to content

Archive

Category: Ribagorça

Font: “El català comença a estar amenaçat a la Franja” – Diari de la llengua

Entrevista al sociolingüista Natxo Sorolla

Natxo Sorolla, investigador de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), professor de sociologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC) és el coordinador del llibre Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), un estudi publicat recentment per Prensas de la Universidad de Zaragoza. Es tracta d’una obra col·lectiva de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de Campus Iberus (que aplega universitats de la vall de l’Ebre com la Universitat de Saragossa i la Universitat de Lleida) i el govern d’Aragó. Sorolla explica al Diari de la llengua les principals troballes de l’obra i repassa la situació del català a la Franja.

Per què heu sentit la necessitat de revisar les dades de l’enquesta del 2014?

Entre el 2004 i el 2014 s’observa el gran impacte que ha tingut la immigració. Tenim un creixement econòmic espectacular els anys 2004, 2005 i 2006 que va portar molta immigració que no coneixia la llengua del territori, tant a la Franja com a la resta de territoris. Amb la comparació de les dades del 2004 i el 2014 veiem com ha evolucionat sociolingüísticament la Franja amb aquest canvi social.

A la Franja hi ha hagut tant volum d’immigració com a la resta de territoris de parla catalana?

Sí perquè les onades migratòries que hi va haver els anys 2000, a diferència de les dels anys seixanta, no es van concentrar en les zones urbanes, sinó que van tenir una gran dispersió territorial. Hi ha territoris rurals que tenen molta més immigració que zones urbanes. Tot això ha modificat la població que hi resideix.

I quines conclusions heu tret de l’estudi?

La Franja era l’any 2004 el territori que tenia més població de catalanoparlants inicials per una qüestió de configuració: és una zona rural que ha estat, sobretot, aportadora d’emigració. La gent jove marxava del territori. A partir dels anys 2000, aquesta dinàmica d’expulsió de població autòctona es conserva, però tenim una arribada de nova població migratòria. Possiblement, el 2019 la Franja ja no és el territori que té més catalanoparlants inicials.

Està amenaçat el català a la Franja?

Podem dir que està començant a estar amenaçat. Tenim dinàmiques que indiquen que la situació del català a la Franja és d’estabilitat: es continua transmetent de pares a fills, etc…, però tenim altres dades que ens indiquen que hi pot haver un canvi molt ràpid que pot fer que la situació canviï radicalment. La Franja és un territori bàsicament rural i això té efectes demogràfics. Hi ha molta població gran i adulta i poca població jove de 15 a 29 anys. Els autòctons continuen marxant a fora a estudiar i després a treballar i arriba població de fora que canvia la situació del tot.

La transmissió intergeneracional del català no compensa aquestes arribades?

La situació demogràfica canvia tant que no ho compensa. Ja no hi ha una majoria lingüística catalanoparlant i això canvia els comportaments i la capacitat d’integració de la nova població. Tenim un 73% de gent que parla català a la llar entre els més grans de 65 anys. A mesura que anem a grups d’edat més jove, va baixant fins al 39-40% de població que parla català a la llar. El grup de joves de 15 a 29 anys és el primer que té majoria (un 44%), per poc, de castellanoparlants. La població jove, a nivell quantitatiu, són pocs, però a mesura que vagi morint la població gran, que és majoritàriament catalanoparlant, anirà emergint aquest petit grup d’usos mixtos a la llar.

“S’ha d’introduir el català a l’escola d’una manera natural i sense conflictes”

I en què es tradueix això?

Això farà que en les properes enquestes veiem com s’incrementa l’ús del castellà a la llar i en diferents àmbits. De moment, les dades ens indiquen que la transmissió de la llengua continua. La majoria dels que parlen català amb els progenitors, un 90%, continuen transmetent la llengua als fills. Fins i tot entre els que parlen una llengua amb un progenitor i una altra amb l’altre, predominen els que transmeten el català. Els castellanoparlants continuen transmetent el castellà. Per tant, tenim estabilitat o estancament.

Però no n’hi ha prou.

El problema és que si veiem com evoluciona la transmissió de la llengua als fills per edats, quan arribem a la població que té entre 30 i 34 anys veurem que s’ha reduït la capacitat de manteniment del català. Els joves catalanoparlants retenen una miqueta menys el català que els iaios. En el cas dels castellanoparlants, mentre que un 20% dels castellanoparlants grans decidien parlar català als seus fills, el 94,7% dels més joves transmeten el castellà als seus fills.

I s’hi ha de sumar la immigració.

Sí. Aquí ja donem per entès que els castellanoparlants i els parlants d’altres llengües transmeten castellà o altres llengües i molt pocs trien el català. No tenim dades per dir que el català és una llengua amenaçada a la Franja, però sí que tenim els primers indicadors que ens assenyalen que anem cap a aquesta direcció. Ara seria el moment de prendre decisions perquè quan els indicadors ens diguin que és una llengua amenaçada potser serà massa tard per actuar.

El govern aragonès actua?

Podríem parlar dels governs aragonesos. Hem tingut el govern del PP-PAR, que va treure aquella llei de llengües del Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental) i ara hi ha un govern del PSOE i Chunta amb el suport extern de Podemos. Una de les primeres coses que va fer va ser la creació d’una Direcció General de Política Lingüística.

Quines mesures ha pres?

Ha pres moltes mesures per a l’aragonès, que és la llengua que molts aragonesos consideren com a patrimonial d’Aragó i no consideren el català patrimonial del territori de la Franja quan, realment, és constitutiu del propi territori. També s’ha de dir que la situació de l’aragonès és diferent de la del català. Per exemple, no hi havia un reconeixement de la llengua a nivell d’escola oficial d’idiomes si s’ha creat un títol i exàmens per a certificats de coneixements de l’aragonès. Jo crec que la qüestió bàsica, que no s’ha atacat de fons, és la qüestió de l’ensenyament. A la Franja s’ha d’introduir el català a l’escola d’una manera natural i sense conflictes.

“No utilitzem mai la paraula ‘imposar’ per a l’anglès i sí per a les llengües minoritzades”

Ara és voluntari, oi?

És una assignatura voluntària, optativa. S’han reactivat programes per promocionar la llengua, però l’essencial, que és assegurar que els alumnes de les escoles de la Franja són competents en castellà, que ja està assegurat, i també en català, no s’està fent com s’hauria de fer. Si fem polítiques d’assegurar els drets lingüístics, però tenim gent que no la sap parlar no podem fer efectius aquells drets. Cada vegada el castellà serà llengua molt més comuna a les llars de la Franja i, per tant, com que ara la família ja no farà el paper de transmetre la llengua, si una altra institució com l’educativa no assegura el coneixement de la llengua, acabarem minoritzant el grup catalanoparlant de la Franja. En poques generacions tindrem resolt el problema lingüístic: desapareixerà la llengua.

No hi ha plantejat, en cap cas, fer del català una llengua vehicular o obligatòria del sistema educatiu?

No. Cap grup polític planteja alfabetitzar en català i en castellà tota la població de la Franja. El Partit Socialista sempre ha posat molt l’accent en l’optativitat en el català, com una opció lliure en què tu pots triar si els teus fills fan o no i, evidentment, en el món acadèmic no tot és optatiu. No utilitzem mai la paraula ‘imposar’ per a l’anglès, però sí quan parlem de llengües minoritzades. Crec que a la Franja s’hauria de fer general l’alfabetització en català i que no fos només una assignatura optativa, sinó la llengua vehicular de diferents assignatures.

Quin estatus té el català a l’Aragó?

És una llengua que apareix en algunes lleis com la llei de patrimoni cultural del 97, en què hi apareixen el català i l’aragonès. És la primera llei que defineix quines són les modalitats lingüístiques que apareixen a l’Estatut. A l’Estatut es parla de modalitats lingüístiques i no es diu quines són.

El Lapao ha passat a la història?

El Lapao ha passat a la història per la porta del darrere.

Què vol dir per la porta del darrere?

Dic que ha estat per la porta del darrere perquè el govern actual va incorporar un afegitó a la llei de pressupostos que deia que allà on la llei de llengües aprovada per PP i PAR deia Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental (Lapao) es referia al català. Va ser una bona decisió perquè va evitar un conflicte parlamentari amb una tercera llei de llengües.Va evitar el debat parlamentari, que normalment a l’Aragó es viu d’una manera molt conflictiva i els parlants, si perceben que la llengua és conflictiva, el que fan és allunyar-se’n.

Quines conseqüències tindria per al català a la Franja una eventual independència de Catalunya?

Crec que el fet que aparegui una frontera estatal trencarà moltes de les coses que hi ha ara com la possibilitat que la gent vegi TV3. Si hi ha un conflicte en què l’Estat espanyol no reconeix l’altre estat serà molt més difícil qualsevol tipus de col·laboració.

Què es pot fer per revertir la dinàmica d’involució de la llengua?

La qüestió prinicipal és l’escola. Si no hi ha una alfabetització generalitzada en català ja podem imaginar formes de resoldre la situació, però no podran ser efectives. Una vegada assegurada la qüestió del coneixement sí que es poden fer polítiques de visualització. Per exemple, el govern d’Aragó pot visualitzar amb normalitat la presència de la llengua i fer que a la televisió es veiés molt més normal la presència del català i de l’aragonès a la societat.

Autor: José Luis Pérez Albiac

Ya hace años, decidí empezar un vocabulario temático sobre las palabras relacionadas con la salud y la enfermedad que usábamos en la consulta médica, pues sabía que las lenguas ribagorzanas en general, y los hablares de transición en particular, han sido objeto de estudio científico desde al menos la época de Joaquín Costa, e intuía que podía ser interesante su recogida, y que en algún momento saldría a la luz.

El presente vocabulario es el fruto de mi relación  médica y personal de aproximadamente unos 12 años,  con los habitantes de Azanuy y Alins del Monte, durante los cuales he procurado atender sus problemas de salud y sus enfermedades, y en la que a menudo utilizamos el ribagorzano como lengua de comunicación, tanto en su variante de Alins (lengua aragonesa con rasgos catalanes) como la de Azanuy  (lengua de transición del catalán al aragonés).Es de destacar que las distintas formas de hablar ribagorzanas son a menudo intercomprensibles entre ellas, independientemente de su filiación lingüística hacia el aragonés o hacia el catalán. Quiero destacar que en esta lengua desarrollamos todos los aspectos de la Atención Primaria de salud, desde la visita a  un vulgar resfriado hasta la atención a problemas severos, cuidados paliativos, urgencias  o el apoyo de índole psicoterápico. En nuestra experiencia, el ribagorzano es suficientemente rico para permitir, tanto a los pacientes como al médico,  la expresión de los sentimientos y las realidades más complejas, en contra lo que muchas veces se piensa y se dice.  Continuar llegint… Vocabulario usado en la consulta de atención primaria de Azanuy y Alins del Monte | El nostro charrá

https://twitter.com/vicentbaydal/status/1091267809848500224?s=19

Source: Llegenda del Cossant del Monestir de Santa Maria d’Alaó de Sopeira » Temps de Franja

Source: Prensas Universitarias de Zaragoza

Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014)

P.V.P. 16,00 €  
Autor Sorolla, Natxo (coord.)

Editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza 1
Colección Papers d Avignon, 2
Temática Lenguas de España
ISBN 978-84-17633-46-2
2019, 186 pp., 16×23,5, Rústica
Catalán

Reseña
Aquesta publicació té com a objectiu l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics realitzada a la Franja l’any 2014 (EULF2014), per tal d’oferir informació sobre la realitat sociolingüística dels municipis catalanoparlants d’Aragó, des d’una perspectiva acadèmica, quantitativa i representativa d’aquesta realitat sociolingüística. Es compara els resultats amb la primera onada de la mateixa enquesta, realitzada una dècada abans (any 2004), i és possible estendre la comparació als estudis sociolingüístics realitzats en la resta de territoris de llengua catalana. La cerca del coneixement sobre la relació entre llengües i societat que inspira aquest treball és rellevant acadèmicament i científicament i també ho és socialment, tant al territori mateix com a fora. Esperem que la seua lectura també despertarà l’interès del lector, de la ciutadania i de les administracions, que disposaran així d’unes dades actualitzades que l’ajudaran a entendre millor aquesta relació complexa entre les llengües i els diferents aspectes socials a la Franja.

Un grupo de niños del CRA Alta Ribagorza de Benasque enseña a un grupo de escolares franceses a hablar Patués, aragonés del valle oscense. Y los estudiantes galos enseñan a los aragoneses a hablar Occitano. Un intercambio lingüístico que explican en Despierta Aragón, de Aragón Radio, Carmen Castán, una de las profesoras de Patués, y Natalie, una de las profesoras de Occitano.

Source: Del Patués al Occitano: intercambio lingüístico entre escolares – Despierta Aragón – 4 – Programas – Podcasts y Audios – Aragón Radio – Podcasts y Audios

Source: El patués cruza la frontera de la mano de los alumnos del CRA Alta Ribagorza – Aragón_hoy

Un grupo de 35 escolares del CRA Alta Ribagorza viaja hoy a Francia para compartir experiencias en la variedad del aragonés del Valle de Benasque –patués- y en occitano con sus compañeros de la Calandreta de Tarbes, en Laloubère

El CRA Alta Ribagorza –que agrupa las escuelas de Benasque, Castejón de Sos, Cerler, Laspaúles y Sahún- da un paso más en su internacionalización con un intercambio de alumnado con la Escuela Calandreta de Tarbes, en la localidad francesa de Laloubère. Un grupo de 35 escolares de 3º a 6º de Primaria del Valle de Benasque viajan hoy hasta el país vecino, donde convivirán tres días con jóvenes franceses y compartirán experiencias en las dos lenguas propias de estos territorios: el patués (aragonés benasqués) y el occitano. El encuentro está cofinanciado por el programa Erasmus + KA229 de la Unión Europea y se realiza en estas dos escuelas porque ambas imparten enseñanzas en lenguas extranjeras –inglés y francés-, pero también fomentan el aprendizaje de lenguas autóctonas y minoritarias, como son el patués y el occitano.

Durante la primera jornada, los estudiantes participarán en juegos y dinámicas enmarcados en el año europeo del patrimonio cultural y en un taller sobre las lenguas románicas a ambos lados de la frontera. Habrá también actividades lúdicas como una caza del tesoro bilingüe y cuentacuentos en patués y occitano.

El viernes comenzará al son de los instrumentos propios de ambos países, a los que seguirán cantos y bailes tradicionales y talleres sobre la Navidad. El intercambio terminará el sábado con juegos tradicionales, actividades de dibujo y una exposición de los trabajos.

Este centro es veterano en los intercambios escolares y se ha convertido en motor de convivencia transfronteriza, en especial, con la localidad francesa de Luchon. Allí, trabaja desde hace quince años con el Collége Jean Monnet dentro de un proyecto de cooperación transfronteriza subvencionado a través del programa Poctefa.

El CRA Alta Ribagorza fomenta también el aprendizaje de idiomas a través de otros programas como los proyectos eTwinning, gracias a los que se mantiene contacto con escuelas de Francia, Inglaterra, Irlanda, Eslovaquia, Finlandia, Italia, Turquía, Lituania y Rumanía, entre otros.  En concreto, este curso se desarrolla el proyecto “Here we are on the way to Erasmus +” con la Sønderborg International School de Dinamarca. También con este centro danés se trabaja en el marco del Proyecto Erasmus + KA1 para la movilidad de docentes.

Fotos:

 

// Glòria Francino

Qui m’ho havia de dir, que després d’un any de remenar entre documents jurídics del segle XVII relacionats amb el Monestir de Santa Maria d’Alaó, en general escrits en castellà, per la família de notaris Gironza de Roda d’Isàvena, m’havia de trobar amb una referència a un document d’Areny del segle XVI escrit en català!

La major part dels protocols notarials del segle XVI i XVII relacionats amb el monestir de Sopeira o tal com se l’anomena en els documents “Real Monasterio de Nuestra Señora de la O”, estan redactats en llengua castellana de l’època —sense seguir una normativa ortogràfica, que es va aprovar per la Real Academia Española al segle XVIII—, tret d’alguns en llatí.

Tot i això, es detecten les traduccions del català parlat a la zona de la Ribagorça en aquell moment en algunes expressions com “cabo de año” per a referir-se a la missa d’aniversari de la mort d’una persona, el cap de l’an. Utilitzen encara la -ss- doble, per a distingir el so de la -s- sonora ,com en les paraules ‘cassa’ per casa, Betessa per Betesa, hi ha dubtes en l’ús de certes grafies Llebot, Llebod, i molts més exemples. En casos de toponímia es nota quan fa la traducció del català al castellà, per exemple, Serrado de los Corrales per a dir Serrat dels Corrals o bé camino de la Sierra pel camí de la Serra També en molts casos de la microtoponímia en les quals es manté la forma oral autòctona, així: la cassa de Vicentcassa de Monchela Plana del PonCampolafrau —actualment diem Compalafrau—, Junque, per Junquer… En molts documents del segle XVII apareixen personatges del moment com Francisco Fondevila i Jusepe Fondevila de Sobrecastell, ja que eren “infanzones”. Continuar llegint… Joies lingüístiques » Temps de Franja

Source: 33è Seminari Autonòmic per als professors/es de Llengua Catalana » Temps de Franja

// Redacció

El Seminari de llengua catalana té com a principal objectiu la formació del professorat d’educació infantil, primària i secundària, així com la coordinació i l’organització de la matèria o de l’àrea arran de tota la comunitat autònoma d’Aragó.

DATES I HORARI:: De 10:30 a 14:30 hores.
Primera sessió: 7 de novembre
Segona sessió: 19 de febrer
Tercera sessió: 21 de març
Quarta sessió: 8 de maig

PONENTS:
Josep Martínez.
Pep Labat.
Rosa Arqué.
Escola de Bot
Pere Cornellà
Professors del SSTT i LIC (Llengua i Cohesió Social)

METODOLOGIA:
Es completaran les sessions presencials amb debat de documents, posada en comú de casos pràctics, propostes d’actuació educativa, lectura d’apunts, presentació de materials, etc…

PROFESSORAT DESTINATARI:
Professorat que imparteix llengua catalana en Centres educatius a les etapes d’infantil, primària, secundària i EOI d’Aragó.
Professorat d’altres àrees lingüístiques.

NOMBRE DE PLACES:
50

NOMBRE D’HORES:
20 Hores (2 crèdits): 16 Presencials y 4 No Presencials.

LLOC DE REALITZACIÒ:
CEIP Maria Moliner (Fraga)

Més informació

Source: Voleu estar informats sobre la Franja? Estem d’aniversari | Xarxes socials i llengües

Screenshot_20181106_140108És final d’any, i a la Franja estem d’aniversari: 14 anys de lafranja.net i la llista ICF!

Source: Andorra y Cuarte de Huerva, los municipios más ricos de Aragón | Heraldo.es

Source: Aragón y Cataluña renuevan la colaboración de urgencias sanitarias en la zona limítrofe – La Comarca

Source: SOPEIRA, CANDIDAT A POBLE MÉS BONIC D’ARAGÓ. VOTA A LA WEB D’ARAGON TV : Noticies de la terreta

Source: El grupo de montaña de Benasque recoge pruebas de los actos vandálicos en la cima del Aneto | Noticias de Huesca provincia en Heraldo.es

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.