CARLES BARRULL: Ribagorça:país de desmemòria (I): : 600 anys de la mort del Comte de Ribagorça Alfons el Vell: 1412-2012.
La Ribagorça és terra de desmemòria i d’oblits i un cop més està demostrant el poc coneixment que és té de la seva pròpia històra, el patrimoni la cultura i la llengua de la nostra comarca per part dels ajuntaments i del consell comarcal,
No sé si és per què estàn massa pendents en els deutes o en la crisi, o en les nombroses activitats esportives i festives que patrocinen setmana rera setmana, o potser massa saturats del centenari de la mort de Joaquín Costa (2011) o del Compromís de Casp, però crec que els nostres ajuntaments i la Comarca miren massa les commemoracions d’Aragó i les que diuen a Osca i Saragossa, i s’obliden massa sovint dels fets locals i comarcals que ens són més propis com és la mort el 5 de març de 1412 de Alfons el Vell, Comte de Ribagorça.
– Fruit de la Guerra entre Castella i Aragó , va manar la realitzar de dos censos al Comtat de Ribagorça que són els Focs y morabatins de Ribagorza (1381-1385), recopilats per José Camarena Mahiques.
-Segons el cronista Pere Carbonell, el comte va manar aixecar el castell i l’església de Valdeflors a Benavarri i va començar el Palau Dical de Gandia, que continuaria
A la ciutat de
Gandia, hi ha de fa temps un Centre d’Estudis, el
CEIC Alfons el Vell i tota la ciutat, com la resta de la Safor realitzen actes dels
“600 anys de Alfons el Vell”.
Capella Ducal. Concert en commemoració del 600 aniversari de la mort d’Alfons el Vell
Dilluns 5. CASA DE CULTURA MARQUÉS DE GONZÁLEZ DE QUIRÓS, 20.00 h. Entrada lliure 05/03/2012 – 05/03/2012
Alfons el Vell centra l’etapa més esplendorosa del ducat reial de Gandia dins l’època tardomedieval que clou el Cisma d’Occident i el Compromís de Casp. Descendent del rei Jaume II, fou un noble ambiciós que concità, a la seu del senyoriu de Gandia, una cort brillant, culta i cosmopolita. Els vincles culturals amb la cort papal d’Avinyó i la circulació de la música produïda llavors en preciosos manuscrits propiciaren el desenvolupament de la música religiosa i cortesana que l’aristocràcia de la Corona d’Aragó va cultivar. Amant de la música, el duc de Gandia fomentà la interpretació i la vinguda de trobadors i ministrers a palau per amenitzar les vetlades. El nou estil, anomenat pels estudiosos Ars Subtilior, compta amb obres molt belles i, sobretot, intel·lectualment molt profundes. Capella Ducal presenta un acostament a les músiques de l’època, oferint, com a primícia, la peça Tu a per insignia, cant pla dedicat al rei Martí I l’Humà, oncle d’Alfons el Vell.
El CEIC prepara la commemoració dels 600 anys de la mort d’Alfons el Vell, primer duc de Gandia [22.06.12]
Gandia, 22 de maig de 2012. El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell ha aprovat, en el seu últim Consell General, iniciar els preparatius de la commemoració del 600 aniversari de la mort del primer duc de Gandia, Alfons d’Aragó i Foix, més conegut com Alfons el Vell.
Entre els acords presos pel Consell General, celebrat el passat dimecres 20 de juny, destaquen l’encàrreg d’una composició musical en honor del duc, un auca i unitats didàctiques per divulgar la figura del duc entre els estudiants de la ciutat, i un cicle de conferències sobre la importància de la figura d’Alfons d’Aragó en la consolidació de Gandia com a ciutat.
També s’estudia la reedició del llibre Alfons el Vell, duc reial de Gandia, la primera biografia del personatge, feta per Jaime Castillo, publicada pel CEIC en 1999 i que a hores d’ara està exhaurida.
Entre d’altres acords, el Consell General del CEIC també va aprovar la publicació d’un mapa de la Safor, així com del catàleg de les seues activitats i edicions entre els anys 2005 al 2011.
Alfons d’Aragó (1332-1412), duc reial de Gandia
Alfons d’Aragó i Foix (es pronuncia “fosh”) conegut a Gandia com Alfons el Vell, era nét del rei Jaume II i membre de la casa reial de la Corona d’Aragó. Va ser primer duc de Gandia, primer comte de Dénia, primer marqués de Villena i comte de Ribagorça, entre altres importants càrregs nobiliaris i militars. A Gandia, va encetar les obres de l’església de Santa Maria (actualment col·legiata), va eixamplar el palau i la ciutat i va construir el monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Abans de morir als 80 anys, va ser candidat a rei de la Corona d’Aragó.
Mentrestant, a la Ribagorça, aquest esdeveniment queda en silenci.