Skip to content

Archive

Category: Ribagorça

El reliquiari de Santa Waldesca torna a Vilanova de Sixena « Lo finestró del Gràcia.

 

R. de Santa Waldesca

(Extret del meu treball, no publicat encara, Pintures i altres obres d’art de Sixena a Catalunya)

“■ Reliquiari d’argent amb una costella de Santa Waldesca. Amb la recuperació, per part dels Mossos d’Esquadra, d’un botí corresponent a un gran robatori —la denúncia va valorar en 300 milions d’euros— a la casa de Llorenç Jaume Grau de Riudecols, vinculat a la Baronia de Llorac, el març del 2010, es va descobrir que formant part de les joies robades hi havia el reliquiari de Santa Waldesca, provinent del Monestir de Sixena. Una veïna de Vilanova de Sixena se n’adonà en veure’l a la TV.  El senyor Grau és escriptor, mecenes, medievalista, noble i col·leccionista, i és ben coneguda la bona relació que va mantenir amb les monges de Sixena.

A manera d’anècdota em plau comentar que en un inventari de 1590 es detallaven els tresors del monestir de Sixena d’aquesta manera: “un lignum crucis” (altrament dit, un tros de la creu de Crist), un clau de la creu, una petita part de la túnica de Crist, diversos cabells de la Verge i llet de la mateixa, el cap de Sant Hermenegild (lliurat a Felip II per a què el portés a l’Escorial), el cap de Santa Úrsula, el cap d’una de les Onze Mil Verges, el cap de Santa Constança, un os de Sant Joan Baptista, part del crani de Sant Esteve […] i la costella de Santa Waldesca.”

L’Ajuntament de Vilanova de Sixena va interposar una reclamació al Jutjat de Reus per a què retornés el reliquiari al seu lloc d’origen.

[…] El 10 de desembre del 2012, l’alcalde de Vilanova i tota la Corporació van presentar el reliquiari a l’Ajuntament, adduint que la seua recuperació havia estat possible per l’expropiació de la peça al senyor Grau de Riudecols, havent-li pagat, l’Ajuntament, 1035 euros. En el mateix acte es va fer públic que el reliquiari havia desaparegut el 1969, juntament amb uns altres quatre reliquiaris, durant el trasllat a Barcelona de les 5 últimes monges de la comunitat sanjoanista. Per què no van reclamar la pèrdua les monges? És lògic pensar en la possibilitat d’una venda o dipòsit?”

CARLES BARRULL: Actas del Congreso Pirineos en Red (Graus, mayo 2012).

 

SÁBADO 8 DE DICIEMBRE
10:00 a 18:00h Feria solidaria en la Plaza Mayor (en caso de mal tiempo se realizará en el pabellón):
– Venta de productos realizados por IMSARTE (residencia 3ª edad de Benabarre) a
favor de la Asociación Alzheimer Barbastro y Somontano.
– Venta de productos cosméticos a favor de la Fundación Vicente Ferrer.
– Servicio de envoltorio de regalos realizado por AMYC Valdeflores a favor de Cruz
Roja Benabarre.
– Venta de productos solidarios y sensibilización, Protectora de Animales “El Arca de
Santi”.
– Actividades infantiles realizadas por la Protectora “El Arca de Santi”.
– Venta de productos solidarios y sensibilización, venta de participaciones para el
sorteo de un vuelo en avioneta para tres personas cedido por Club de Vuelo
Albatros Benabarre y recogida de gafas de sol, ALOUDA asociación de amigos del
pueblo saharaui del altoaragón.
– Venta de productos solidarios y sensibilización, Fundación Crisálida.
– Venta de productos de Comercio Justo con la colaboración de AMYC Valdeflores y
Cáritas diocesana Barbastro-Monzón.
– Recaudación de fondos para comprar cabras para Mauritania, a través de
Intermon-Oxfam y con la colaboración de Quesos Benabarre. Sensibilización ayuda
contra el hambre en el Sahel, campaña Mesa para 7000 millones.
– Venta de productos solidarios y sensibilización, Fundación Esclerosis Múltiple.
– Recogida de Alimentos para familias locales a través de los comercios Casa Queu y
Casa Patón.
– Recogida de regalos para niños y ancianos, con la colaboración de la Agrupación de
Bomberos Voluntarios y Protección civil de Benabarre y Cáritas. Campaña la noche
más mágica de Aragón Radio.
11:30 a 13h y de 16 a 17:30h. Taller de percusión con instrumentos reciclados (para todos los
públicos, a cargo de Carlos Barraguer, profesor de la Bentukada. Precio del taller: mínimo 1 kg
de comida o 1L de leche o dinero en metálico (la voluntad). Interesados en participar enviar
un correo a aedl.aytobenabarre@gmail.com, antes de 4 de diciembre, para recibir más
información.
A partir de les 17:00h. « Xocolatada Solidària » cedida por Chocolates Brescó para recaudar
fondos contra el cáncer a través de la Fundación La Marató de TV3.
18:00h. Sorteo del vuelo en avioneta para 3 personas cedido por Club de Vuelo Albatros de
Benabarre, en el stand de ALOUDA.
18:00 h. Pasacalles “taller de percusión en directo” por las calles de Benabarre.
21:00h. Cena Solidaria en Restaurante ARP a favor de Fundación de Esclerosis Múltiple
(donativo de 3€/menú).
Menú de tapas: surtido de embutidos de Benabarre, tabla de queso con frutos secos, tabla de
pate con sus tostaditas, piruletas de langostinos en tempura, huevos rotos, con setas y trufa,
langostinos hilados, brocheta de longaniza y piña, tarta de tiramisú con crema de chocolate.
Vino Bodega Pirineos. Precio: 18€.Reservas e información al teléfono 974543566.
DOMINGO 9 DE DICIEMBRE:
11:00h “Caminata contra el abandono”. Salida del pabellón polideportivo hasta la Ermita de
San Medardo, en compañía de mascotas y de la protectora el Arca de Santi.
Organiza: Ayuntamiento de Benabarre
Con la colaboración de: AMYC Valdeflores, Club de vuelo Albatros Benabarre, IMSARTE,
Protección Civil de Benabarre, Bodega Pirineos, Chocolates Brescó Quesos Benabarre,
Restaurante ARP, Radio Benabarre Cadena Dial, Aragón Radio, Consol Roy y numerosos
voluntarios que de forma altruista hacen posible esta feria.

Humberto Vadillo, Director General de Cultura: “La cultura se ha democratizado”.

V.C.- Centrándonos en la ley de lenguas promovida por el anterior gobierno socialista. ¿Cuál es la situación ahora?

H.V.- Hay un proyecto que está en las Cortes cuyo objetivo es evitar la imposición de ninguna lengua. Creo que las lenguas no pueden imponerse porque ello no queda dentro de las atribuciones de ningún gobierno, sino de la familia. Cuando se han intentado imponer ha habido fracasos. Va a haber una ley que salvaguarde las variaciones lingüísticas de Aragón pero no va a imponer nada. 

Do de llengües/aragonès – Catalunya Ràdio.

 

LA FRANJA DE PONENT: MARY ZAPATER, UNA FRAGATINA IL·LUSTRE PREMIADA.

“Premi per a un fragatina il·lustre”

QUIM GIBERT

El número 87 de Fogaril i calaixera, aparegut aquesta tardor, és dedicat a la cançó d’autor i altres iniciatives musicals que en el decurs dels anys 80 es van gestar a la Franja de Ponent. La família Masagué i Zapater, promotors d’aquests quaderns de memòria, justifiquen el monogràfic perquè malgrat «el temps transcorregut, molts dels temes que tocaven en les seues cançons protesta continuen vigents».

En rigor, la revista trimestral fragatina destaca una de les primeres melodies de Tomàs Bosque, «Hauríem d’apartar de l’ample cial/ los núgols negres que no deixen veure clar./ Hauríem d’apartar del nostre pas/ les pedres gordes que mos fan entropessar.» I, en paral·lel, una altra de composta fa pocs anys per Àngel Villalba, un altre cantautors històrics del Matarranya, que diu: «Ja veus amic Desideri./ Per casa, tot com abans./ Una esquerra que fa figa/ i una dreta intolerant./» Villalba es refereix al malaguanyat Desideri Lombarte, un dels poetes més sòlids de la Franja.

Bosque, que darrerament ha tornat a agafar la guitarra, confessa que «fa quaranta que recorrem els pobles rescatant les contalles, refranys i paraules perdudes, anotant toponímia, escrivint cançonetes tradicionals, fent escrits preservant les formes de cada poble.»

Qui mai ha deixat de fer música des dels 18 anys ha estat l’Anton Abad, natural de Saidí (Baix Cinca), que aleshores es desplaçava a actuar de teloner «en autostop, la guitarra i una motxilleta en quatre coses de queviures (…) la mare i el pare, quan marxava estaven sempre preocupats.»

La distribució en els quioscos del darrer Fogaril i calaixera ha coincidit amb l’atorgament a Mary Zapater Labrador d’un dels sis premis Actuació Cívica, impulsats anyalment per la Fundació Carulla. L’acte es va fer dilluns passat, 12-11-12, ,en el Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona.

La interessant trajectòria de Mary Zapater es va començar a forjar els anys 70 a Ràdio Fraga, amb l’emissió de programes d’actualitat veïnal i de recuperació de la tradició autòctona (des de la cultura de la figa seca fins el vestit típic tradicional passant per personatges de la vida local, festes populars… ).

A partir dels anys 90, Zapater, junt amb el seu marit, emprén l’edició de Fogaril i calaixera, publicació a partir de la qual ha pogut plasmar les seves recerques i altres inquietuds, que l’han convertit en una persona culturament activa.

Un dels aspectes més rellevants d’aquesta fragatina de raça és la presència del català a tothora en la seva tasca creativa. L’ús predominant de la nostra llengua a Ràdio Fraga, Fogaril i calaixera i en altres treballs que ha realitzat, sempre ha tingut en compte els trets del parlar local, fet que ha permès que molts fragatins llegissin periòdicament en català.

L’enhorabona!

*Quim Gibert, psicòleg

Twitter / REA_rolde: Día del Patués… (aragonés ….

Temps de Franja 115.

 

La política lingüística catalana tendeix al monolingüisme? I les frangenques, valencianes i balears, al bilingüisme? « Xarxes socials i llengües.

Sota esta premissa vaig treballar en l’article “Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya” que es publica a Posar-hi la base.Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. És una recerca de polítiques lingüístiques comparades, que intenta introduir-se en l’efecte de les polítiques lingüístiques dels quatre territoris sobre els usos lingüístics, a mitjans dels anys 90. Hi ha un principi que continuem trobant als territoris de llengua catalana: les persones usen les llengües molt interrelacionadament amb la seua llengua  inicial. A grans trets, aquells que van aprendre a parlar en català, el continuen parlant en altres àmbit, com amb els amics, amb els fills, responent al telèfon, a les botigues, a les caixes i bancs, o amb desconeguts. Però la relació entre les dues variables, i en multitud de casos s’usa una llengua diferent a la inicial. La nostra pregunta era quins eren aquests fluxos als diferents territoris.

Va ser una de les primeres recerques que vaig muntar autònomament. I es nota en el plantejament innocent. Inicialment hipotetitzo que la política  lingüística catalana, ja als anys 90, aconsegueix redirigir els usos lingüístics cap al català, mentre que les polítiques lingüístiques valencianes, balears, i fins i tot a la Franja, permeten el manteniment de les dues comunitats lingüístiques en contacte, la castellana i la catalana. Això parteix d’unes premisses poc realistes, que sobretot beuen de l’opinió publicada: les polítiques lingüístiques catalanes es regeixen pel  català com a llengua pròpia i vehicular, mentre que les valencianes i balears s’erigeixen públicament sota el principi del bilingüisme. Això ha de fer, evidentment, que els fluxos lingüístics a Catalunya serien favorables al català, mentre que a la resta de territoris serien favorables al manteniment de les dues llengües. Però el plantejament és erroni, perquè les polítiques lingüístiques poden tenir conseqüències diferents als grans principis que les guien.  Les conclusions van mostrar això. I així es manifesta en el paràgraf central del treball:

Estos resultats refuten la hipòtesi que a més polítiques favorables al català, menys lligam entre llengua inicial i usos interpersonals. De fet, i llevat de la Franja, on les condicions socials i econòmiques eren diferents de la resta de territoris, més aviat pot plantejar-se la hipòtesi contrària: a finals del segle xx, les polítiques lingüístiques favorables al català permetien que els catalanoparlants inicials no es veiessin obligats a passar-se al castellà. La normalització lingüística a Catalunya durant la dècada de 1990 feia possible el manteniment del grup de catalanoparlants inicials i una atracció lleugera de castellanoparlants cap al català. Una situació similar, però més feble, ocorria a les Balears. Per la seua banda, la política erràtica, i en ocasions adversa, cap a la llengua al País Valencià i la Franja, no aturava la reducció continuada d’efectius entre el col·lectiu catalanoparlant, que es veia atret per un grup castellanoparlant consolidat.

També és el moment d’agrair els esforços de F. Xavier Vila i Moreno en la formació de nous investigadors, que es poden veure en este treball, i en molts altres. Ha estat una font inacabable d’idees.

Referència de la publicació: F. Xavier Vila i Moreno (ed.) (2012). Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. (Col·lecció Xarxa CRUSCAT ; 8). Institut d’Estudis Catalans. Enllaç.

Fotos de la cronologia.


Tomo de José María Masgrau esta foto de la pasarela que se está construyendo entre las dos orillas del Noguera Ribagorzana en el pantano de Canelles. La foto, que creo que es de hoy mismo, está tomada en el lado aragonés, entre el congosto de Montrebei y Montfalcó.

El Consell d’Europa recomana mantenir el català i l’aragonès a la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

 

L’Estat espanyol va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per la qual es comprometia a preservar les llengües minoritàries. Aquest acord se signava en el sí del Consell d’Europa (que no és el mateix que la Unió Europea). Els Informes sobre el compliment de la Carta han criticat reiteradament l’incompliment dels compromisos de l’Estat, i s’ha fixat moltes vegades en l‘incompliment que el Govern d’Aragó en fa respecte el català i l’aragonès. Fa pocs dies s’ha fet públic l’últim informe, en el qual recrimina que el Govern d’Aragó (PP-PAR) vol excloure el català i l’aragonès de la Llei de llengües.

Bàsicament, destaca que l’Estatut d’Autonomia aragonès reconeix l’existència de les modalitats lingüístiques, que evidentment són el català i l’aragonès. Xifra el nombre de parlants de català en 30.000, mentre que les estimacions que més ajustades situen el nombre total de parlants a la Franja en 42.000. S’apunta que la despoblació està afectant la situació de la llengua.

Pel que fa a les recomanacions, considera que el marc legal ha estat adoptat a travès de l’Estatut, que salvaguarda les llengües i modalitats lingüístiques, i la Llei de llengües de 2009, de la que destaca les referències als mateixos acords de l’Estat amb la Carta de les Llengües i els drets dels parlants amb les autoritats i l’ensenyament. Amb tot, expliquen que el Comitè d’Experts és informat durant la seua visita al territori que al llarg de la campanya electoral el partit guanya les eleccions va anunciar l’abolició d’aquesta Llei de llengües, i ho ratifica posteriorment. És per això que textualment es diu “en vista de la informació rebuda sobre els plans de modificació de la Llei de Llengües d’Aragó, el Comitè d’Experts insta les autoritats a mantenir l’actual nivell legal de protecció de l’aragonès i el català, almenys“. Finalment s’informa que el Comitè d’Experts espera amb interès rebre informació sobre el desenvolupament de la política lingüística en el proper informe periòdic.

La repercussió d’este Informe en la premsa aragonesa ha estat nul, si exceptuem Arredol. Ni l’Heraldo ni El Periódico de Aragón n’han fet menció alguna (vegeu els resultats a Google News). La realitat que no apareix a la premsa no és tanta realitat. A Aragó ni la premsa progressista ni la conservadora tenen cap interès pel futur de les llengües, si no va lligada amb polèmiques i conflicte. En tot cas, l’ABC és capaç de tergiversar els experts per a dir que el Consell ha felicitat l’Estat pel seu tracte de les llengües. I fins i tot es capaç de negar que el català es parla a Aragó, o culpabilitzant els catalans que el Ministeri de Foment citare pobles de Franja com a lleidatans.

En tot cas, la notícia positiva de la setmana és que l’Ajuntament de Saragossa ha aprovat una moció favorable al català i l’aragonès.

Les cites textuals del Consell d’Europa respecte el català a la Franja i l’aragonès són les següents:

7. As regards Part II of the Charter, Spain declared that the languages protected by the Statutes of Autonomy in the territories where they are traditionally spoken are also considered as regional or minority languages. The Committee of Experts interprets this declaration as presently covering the following languages: Galician in Castile and León and Extremadura, Aragonese and Catalan in Aragon, Asturian and Asturian-Galician in Asturias, and Leonese in Castile and León.

Aragonese and Catalan in Aragon

59. According to the third periodical report (pages 53 – 54), the most favourable estimates for Aragonese lie at 10 000 speakers inhabiting various parts of Aragon. Representatives of the speakers during the on-the-spot visit however estimated that there are 25 000 speakers.

60. As for Catalan, no updated figures are available. According to estimations based on two surveys carried out in 2004, approximately 30 000 people speak Catalan in Aragon, located in the eastern fringe of Aragon. Depopulation is affecting the language.

Recommendation no. 5:

“Take steps to adopt a specific legal framework for protecting and promoting Aragonese and Catalan in Aragon.”

102. The legal framework for the protection and promotion of Aragonese and Catalan in Aragon has been adopted through the Organic Law 5/2007 of 20 April on the Statute of Autonomy of Aragon regarding native languages and linguistic modalities and Law 10/2009 of 22 December on the use, protection and promotion of Aragon’s native languages.

103. The Law stipulates that Aragonese- and Catalan-speakers have the right to use their languages in those territories where they have been predominant historically especially in relation to public authorities (Article 2) and in education (Article 23).

Aragonese and Catalan in Aragon

115. Article 7 of Organic Law 5/2007 of 20 April on the Statute of Autonomy of Aragon regarding native languages and linguistic modalities declares that:

“1. The languages and linguistic modalities native to Aragon constitute one of the most outstanding expressions of Aragonese cultural and historical heritage and a social value of respect, coexistence and understanding.

2. A law from the Legislature of Aragon shall establish predominant use of the languages and modalities native to Aragon, regulate the legal framework, the usage rights of the speakers from those territories, promote the protection, recovery, teaching, promotion and dissemination of Aragon’s linguistic heritage and encourage in the areas of predominant usage the use of the native languages in citizens’ relations with the Aragonese public administrations.

3. No-one can be discriminated against on grounds of language”.

116. Accordingly, the Aragonese Parliament adopted Law 10/2009 of 22 December on the use, protection and promotion of Aragon’s native languages. While commending the authorities for strengthening the legal framework for Aragonese and Catalan, the Committee of Experts was informed during the on-the-spot visit by representatives of the speakers that during the election campaign the party which later won the elections had announced the abolishment of this Language Act. Shortly after the visit the Committee of Experts was informed that the newly elected Government declared that only some aspects of the Law would be amended.

117. As it stood at the time of the on-the-spot visit, the preamble to the Law on Languages in Aragon makes reference to the Charter and the Law itself incorporates the wording of several undertakings from Articles under Part III of the Charter. The Law stipulates that Aragonese- and Catalan-speakers have the right to use their language in those territories where they have been predominant historically, especially in relation to public authorities (Article 2) and in education (Article 23). Article 9 states that the procedure for declaring which municipalities belong to the predominant areas of historical use of native languages will be determined by the Government of Aragon on the basis of a report by the Superior Council of Languages of Aragon (see paragraph 246 below), and according to sociolinguistic and historical criteria.

118. In the light of the information received of plans to amend the Law on Languages in Aragon, the Committee of Experts urges the authorities to at least maintain the current legal level of protection afforded to Aragonese and Catalan.

Aragonese and Catalan in Aragon

133. In the second evaluation report (paragraph 118), the Committee of Experts urged the competent authorities to accelerate the adoption of a specific legal framework for protecting and promoting Aragonese and Catalan in Aragon, and to take relevant measures to protect and promote Aragonese and Catalan in Aragon.

134. As mentioned in paragraphs 115-118 above, the legal framework for the protection and promotion of Aragonese and Catalan in Aragon has been adopted. In accordance with Article 3 of the Act, the Superior Council of the Languages of Aragon was set up and held its first meeting in December 2010. The task of this advisory body, composed of 15 members proposed by the Aragonese Government, the Aragonese Parliament and the University of Zaragoza, is to develop a language policy.

135. The Committee of Experts looks forward to receiving information on the development of the language policy in the next periodical report.

Belloch exige que la lengua catalana tenga derechos por ley en Aragón – ABC.es.

El alcalde de Zaragoza apoya una iniciativa nacionalista para que el catalán sea «lengua propia» en esta región

Día 26/10/2012 – 21.17h

El alcalde de Zaragoza, el socialista Juan Alberto Belloch, ha salido en defensa de que el catalán sea protegido por ley en Aragón, de darle cobertura como «lengua propia» en esta Comunidad autónoma. Belloch, que perdió las elecciones municipales de 2011 y que evitó que el PP llegara al gobierno del Ayuntamiento de la capital aragonesa trabando una red de apoyos con los nacionalistas de Chunta (CHA) y con IU, se ha aliado hoy con las tesis defendidas también por la Generalitat dirigda por CiU y ha aprobado una moción en el Pleno del Consistorio zaragozano en contra de la decisión de la presidenta de Aragón, Luisa Fernanda, de derogar la Ley de Lenguas que dejó aprobada el PSOE aragonés en la anterior legislatura con el apoyo de CHA.

Fue una ley controvertida, que incluso establecía la creación de la Academia aragonesa del Catalán. El PAR, que entonces era socio del PSOE en el Gobierno aragonés, no la apoyó. Ahora el PP gobierna en coalición con el PAR en esta Comunidad y ha decidido derogar aquella Ley de Lenguas y promover otra nueva, en la que no se dé cobertura al catalán en esta región. Parte de un planteamiento de base: lo que se habla en las comarcas aragonesas limítrofes con Cataluña no es catalán, sino modalidades lingüisticas conformadas a lo largo de los siglos, que como tales han de ser definidas y protegidas. CiU, desde la Generalitat, ha criticado en los últimos meses la decisión aragonesa al respecto.

Aunque el Gobierno de Rudi ha evitado en todo momento entrar en confrontación política con este asunto, en el trasfondo de su decisión hay también otra cuestión: durante años el nacionalismo ha fomentado desde Cataluña el catalán como punta de lanza en su particular idea de «nación» catalana, incluyendo como tal a parte de Aragón.

Belloch, sin embargo, no ha dudado en apoyar la moción presentada por CHA al Pleno municipal, a la que sólo ha votado en contra el PP. Así que al final, con el apoyo del PSOE, ha salido adelante un acuerdo en el que se censura que el catalán no tenga cobertura por ley en Aragón y en la que reclama al Ejecutivo de Rudi que respete lo que consideran que es la realidad «trilingüe» de esta región: catalán, castellano y aragonés.

Todo esto después de que se vaya ampliando la lista de agravios del nacionalismo catalán hacia Aragón. Al conflicto de los «bienes de la Franja», que siguen retenidos en Lérida pese a existir sentencias que ordenan su devolución a las parroquias aragonesas que son sus propietarias o a las reticencias catalanas a la gestión compartida del Archivo de la Corona de Aragón (con sede en Barcelona), se han sumado en los últimos días otros dos envites: la inclusión de municipios aragoneses en la zona de servidumbres del aeropuerto de Lérida, con lo que la Generalitat aspira a controlar parcialmente las potestades urbanísticas y de licencias empresariales en una decena de municipios aragoneses, y la tergiversación de la historia lanzada por una web oficial de turismo de la Generalitat en la que obvia por completo a la Corona de Aragón y asegura que Cataluña fue reino en sí misma.

Sense títol
Europa avisa que l’oferta d’ensenyament en català a La Franja i el País Valencià no és suficient
L’informe del Consell d’Europa sobre les llengües regionals i minoritàries demana a l’Estat espanyol que canvïi la llei perquè a Catalunya un judici es pugui celebrar en català, si una part ho sol·licita, destaca la manca d’oferta a la secundària i la formació professional valenciana i les poques hores en que s’ensenya la llengua a La Franja
El Consell d’Europa sobre les llengües regionals i minoritàries ha fet públic un informe redactat per un comitè d’experts en el que avisen que l’oferta d’ensenyament en català al País Valencià és insuficient a secundària i formació professional i recorda que “poques vegades un alumne ha estudiat en valencià durant tota l’etapa escolar”. Les conclusions del comitè han estat basades en les crítiques de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les universitats públiques al projecte del pluringüisme del Govern valencià i per converses amb entitats com la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes. L’informe conclou que en el cas valencià les peticions per estudiar en català superen amb escreix l’oferta predominant al nivell mitjà de l’educació.

A més a més, el mateix informe revela que no hi ha menys de 30.000 catalanoparlants a La Franja i avisa que l’oferta en català no és suficient a secundària. Assegura que les autoritats aragoneses els van informar que en l’any acadèmic 2009-2010 el català s’ensenyava entre un i tres hores a la setmana en vint-i-set escoles, amb un total de quaranta-cinc professors que l’ensenyen, el que significa que “hi ha una escassetat de mestres, que no tenen l’incentiu per ensenyar a tan poques hores a la setmana”.

Per altra banda, l’informe proposa a l’Estat espanyol que canviï “el marc legal per deixar clar que les autoritats judicials criminals, civils i administratives a les comunitats autònomes conduiran els procediments en les llengües co-oficials si ho demana una de les parts”. A més a més, també recomana que es prenguin “totes les mesures legals i pràctiques necessàries” per garantir que una “proporció adequada” del personal judicial a Catalunya tingui coneixement del català.

L’informa insta el Govern valencià a establir un model educatiu essencialment en català per a l’educació secundària i professional a tot el territori, preveure un ensenyament universitari i altres de superiors en les llengües minoritàries, i preveure l’estudi d’aquestes llengües a la universitat i centres d’educació superior. I al govern aragonès a fer “els passos necessaris per a protegir legalment i promoure [el català] a la comunitat autònoma de l’Aragó”.

O Consello d’Europa demanda a o gubierno que “a lo menos” mantienga a lei de luengas actual | Arredol.

O Consello d’Europa demanda a o gubierno que “a lo menos” mantienga a lei de luengas actual

L’informe d’o Consello d’Europa tamién reclama un consenso ortografico ta l’aragonés

En o tercer ciclo de siguimiento d’a Carta Europea d’as luengas minoritarias o Consello d’Europa ha feito publico un informe en que demanda a o gubierno que mantienga a lo menos a protección legal d’as luengas d’Aragón vichent dende 2009, puesto que seguntes se ditz en l’informe “o gubierno actual tien intincions de suprimir u modificar dita lei”. A publicación fa un repaso por as luengas de l’Estau espanyol y a suya situgación legal, d’emplego y promoción y da unas zifras de arredol de 10.000 fablants de l’aragonés y 30.000 d’o catalán en o país.

Seguntes esplanica en l’anterior informe se trucaba o ficacio sobre a necesidat de creyar un marco legal ta las luengas aragonesas y asegura que son encara asperando información sobre l’actuación d’o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón que se creyó con a zaguera lei y que agora en o prochecto presentau por o gubierno desapareixerá. Sobre a lei d’o 2009 l’informe ditz que empenta y promociona l’emplego de l’aragonés y o catalán asinas como o suyo marco legal, pero que asperando a nueva lei no s’ha desembolicau como cal. Amás, desiche a promoción y emplego d’as luengas aragonesas en os meyos de comunicación publicos y privaus, encara que reconoix que bi’n ha bell emplego d’ellas en radios, revistas y internet.

Consenso ortografico

Sobre l’aragonés en particlar, l’informe truca o ficacio sobre a manca de consenso ortografico. Seguntes recomienda, “ha d’estar fayena d’una futura academia decidir sobre ista qüestión”. O Comité desiche a  las autoridatz que faigan fuerza ta que se plegue a un consenso y que siga más facil estendillar l’emplego de l’aragonés, más que más, en a educación. Tamién sobre educación l’informe cretica a politica que ha feito que nomás 4 mayestros faigan clases d’aragonés y que no pleguen a tot o territorio an que se i fabla. Sobre la educación en catalán l’informe ditz que no ha recibiu información d’as autoridatz sobre alcuerdos con Catalunya pero que o catalán s’amuestra 2-3 horas por semana en as escuelas, a traviés de 45 profesors y con un 89,7% d’alumnos, en o curso 2009-2010.

O Consello d’Europa creye menister a creyación inmediata de l’Academia d’a luenga aragonesa ta codificar, favoreixer consensos ortograficos y a creyacion de diccionarios y ainas que  faigan creixer l’idioma.

En tot caso, muitas d’as referencias que fa l’informe sobre o Consello Superior d’as Luengas u la situgación legal son en standby, como l’informe mesmo reconoix, por a previsión d’una nueva lei que sisquiá considera l’aragonés y o catalán como luengas y que borrará de raso muitos d’os chicotz abances d’a lei d’o 2009.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.