La Franja

L’aragonès a “El Periódico de Aragón” « Lo finestró del Gràcia.

Desconvocats els premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero 2012 | Mas de Bringuè.

La Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de la DGA no ha convocat els Premis Guillem Nicolau, Arnal Cavero i Miguel Labordeta corresponents a 2012.

Aquests premis, atorgats a obres escrites en català, aragonès i poesia en castellà respectivament, es convocaven anualment el més de juny de l’any anterior, cosa que en aquest cas no es va fer, i al desembre es reunia el jurat per a fallar els premis. Durant el passat mes de gener, en torn a la data de l’aniversari de naixement de Baltasar Gracián es donava a conèixer els noms dels premiats i les obres guardonades.

Fons de la Direcció General de Cultura de la DGA ens van informar que dins del Departament d’Educació, Cultura i Esports “estan redactant les bases d’uns nous premis que es convocaran més endavant”.

Des d’els sectors culturals que defenen i treballen per les llengües aragoneses no oficials s’està estenent  el temor que els actuals Premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero “es convertiran probablement en un únic  premi  de Literatura “en lengua o lenguas aragonesas” on es podran presentar treballs en “modalitats orientals i septentrionals”-

L’anunci i la convocatòria d’aquests nous premis podrien esperar a que fos aprovada la nova Llei de Llengües que ara està passant el prescriptiu tràmit parlamentari a les Corts aragoneses. Una altra possibilitat és que els Premis es convoquen abans de l’aprovació de la dita Llei , com una manera d’ obrir pas i aplanar el camí del nou marc jurídic que aquesta marcaria.

Els premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero van ser creats per la DGA a la meitat dels anys 80 sent president Santiago Marraco i conseller de Cultura José Bada. Posteriorment, van ser suprimits durant lo govern d’Hipólito Gómez de las Roces  (PAR) i van tornar a convocar- se l’any 1995, mantenint una continuïtat fins l’any passat.  El primer Premi Guillem Nicolau el guanyà  l’escriptor Josep Antoni Chauvell l’any 86, amb la novel·la “L’home de França”. L’últim Premi convocat fins ara va ser guanyat per Carles Terés el 2011, amb la novel·la “Licantropia”.

Moviment Franjolí per la Llengua: Crit d’alarma sobre la llengua a la Franja.

Crit d’alarma sobre la llengua a la Franja

Sempre s’ha dit i venut que la Franja n’era el territori catalanoparlant on es parlava més la llengua en relació amb els seus habitants, una mena d’oasi lingüístic que molts estan veient ara que no responia ben bé a la realitat, per molt que la majoria de la població franjolina hi visqués (i en gran part hi visqui) assiduament en català.
Aquesta realitat sociolingüística i aquest miratge idíl·lic han estat tombats i desmentits, i avui dia les noves condicions de vida i costums del territori sumat a la nova immigració rebuda (que s’expressa en castellà i en altres llengües), i, per suposat, amb l’agravant de la política lingüística del govern aragonès, discriminatòria i negadora de la diversitat cultural present a l’Aragó, està fent que el futur de la Franja ja no parli en la llengua pròpia sinó es reverteix aquesta tendència en la situació actual, on la diglòssia ja es fa (encara) més palesa i les noves generacions adopten el castellà com a lingua franca d’ús social. Molts són els senyals d’alarma que ens hi arriben des de moltes veus amb autoritat en la matèria que, sense cridar al catastrofisme, avisen del dramatisme de la situació de la llengua catalana a la Franja de seguir aquest procés d’aculturització i d’autoodi imperant avui dia al territori.
Ací en tenim uns quants exemples i un veritable avís per a navegants:

*Natxo Sorolla (sociolingüista franjolí): “Entre els nascuts als anys 90 l’ús és molt minoritari, estem en el moment del punt d’inflexió”  
“L’ensenyament optatiu pot dependre de professors que han vingut de fora i només són castellanoparlants; per tant, s’hi poden oposar només pel fet que vegin perillar el seu lloc de treball”, conclou.

A l’article “Del txapurreau a l’aragonès oriental” s’acaba dient:  “La Franja ha superat tres dècades d’irresolta normalització lingüística en un entorn rural i sense immigració que permetia anar tirant. Però totes les societats, fins i tot les més tradicionals, pateixen canvis i a les cinc comarques catalanoparlants de l’Aragó hi ha ara mateix un ascens important de la immigració vinculada a l’economia agrària, tot i que el punt de canvi es basa en el comportament dels autòctons o d’immigració provinent de la resta de l’Estat.” 

*El president de la veïna Diputació de Lleida, Joan Reñé, alertava el passat estiu de com podia influir aquesta nova política lingüística del govern aragonès en les relacions amb els seus veïns lleidatans: “Trenca el nivell de convivència absolut i necessari que la gent de Lleida vol seguir tenint amb la gent de la Franja”, forçant situacions i plantejaments “que van més del que és la realitat quotidiana dels veïns de la Franja”, va explicar. Tot i el contingut de l’esborrany, Reñé s’ha mostrat confiat en què imperarà el “sentit comú” i molts dels veïns de la Franja “seguiran parlant i pensant en català”, com ho han fet durant moltes generacions.” L’encapçalament de la notícia deia: “El català, en perill a la Franja de ponent”.

*Quim Gibert, psicòleg i membre de “Tallers per la llengua” alertava de la situació social a la Franja vers la llengua i condicionava la possibilitat “d’un futur per la Franja de Ponent” al canvi d’aquesta mentalitat imperant de la majoria de població franjolina: “L’evident retrocés lingüístic és una qüestió vista amb força indiferència. Per a la majoria de veïns de Fraga, la llengua que compta, la de debò, és el castellà, que suposadament també és nostra. A l’escola, tant abans com ara, s’inculca, amb burles i males cares, que la llengua dels pares és quelcom obsolet i condemnat a l’extinció. No passem per alt que bona part dels habitants de la Franja són analfabets en la llengua que han popat, de la mateixa manera que també ho van ser les generacions catalanes del franquisme. Amb el panorama que hi ha, l’existent manca de consciència lingüística no és gens estrany.” 

*Per últim, un estudi publicat a la UOC de l’Institut de sociolingüística catalana sobre “el català a la Franja d’Aragó”, concloïa amb aquestes afirmacions: 
 

NOTÍCIES DE LA TERRETA: L’EURODIPUTAT RAMON TREMOSA PREGUNTA A LA COMISSIÓ EUROPEA SOBRE EL “FRACKING”.

Durán i Lleida y la cantera maña del nacionalismo catalán – ABC.es.

roberto pérez / zaragoza

Día 11/01/2013 – 11.03h

Aragón ha dado conocidas caras a la cantera de CiU, incluso desde Calatayud

Fotografía de un adolescente Durán i Lleida en sus tierras natales de la provincia de Huesca

Josep Antoni Durán i Lleida, ahora políticamente en sus horas más bajas, es el exponente de esa cantera del nacionalismo catalán surgida en la España de la que reniega la actual CiU liderada por Artur Mas. Durán i Lleida, cabeza visible de Unió Democrática de Cataluña -una de las dos patas de la coalición CiU- y que se sumó meses atrás, muleta en mano, a la manifestación independentista de la última Diada, tiene su cuna en Aragón. Nació en la localidad oscense de Alcampell en 1952, pero eso no le ha impedido presentarse como parte de la «Cataluña nacional».

Nunca ha renegado de origen geográfico, porque para él Alcampell es «un pueblo pequeño de la Franja de Ponent», aunque no exista tal poniente catalán. La realidad es que se trata del levante de Aragón, no una parte del solar de Cataluña.

«Cataluña como país»

Nació, creció, jugó y estudió en Aragón. Sus primeros estudios, en la escuela pública de su pueblo. Luego, en el instituto de la también oscense Tamarite de Litera. Fue ya en su juventud cuando marchó a estudiar a tierras leridanas, donde se licenció en Derecho. Y fue en sus años de estudiante universitario -según ha dejado escrito él mismo- cuando «descubrí todo lo que significa Cataluña como país». En 1979 se estrenó como teniente de alcalde del Ayuntamiento de Lérida. Un año más tarde pasó a ocupar puestos en la Generalitat, en 1982 comenzó su dilatada carrera en el Congreso enlazando legislatura tras legislatura como diputado de CiU, parlamentario europeo, diputado en el Parlamento de Cataluña…

Del Jalón a la Generalitat

Esta conversión de un aragonés en cara visible del nacionalismo catalán se dio también en María Eugenia Cuenca Valero. Si en Duran i Lleida su cuna estaba en un pueblo aragonés a tiro de piedra de Cataluña, la de Cuenca Valero estaba más cerca de Madrid que de Barcelona. Pero eso no impidió que fuera, hasta hace pocos años, una de las caras más conocidas del nacionalismo catalán. Nació en Calatayud en 1947, de familia bilbilitana, de la misma ciudad en la que las Cortes medievales juraron heredero a quien luego sería rey Fernando El Católico. Nació, creció y estudió en Calatayud. Luego en Zaragoza, en cuya Universidad se licenció en Derecho.

Su matrimonio con el empresario catalán Ramón Pla i Nadal supuso el inicio de su tránsito político hacia el nacionalismo. Se incorporó a Convergencia Democrática de Cataluña -la otra pata de CiU-, donde también militaba su esposo. Y llegó la catalinación del nombre: Maria Eugènia Cuenca i Valero, más cómodo para figurar en las listas electorales desde las que empezó a ocupar cargos de relevancia en la órbita del nacionalismo catalán: secretaría general de Enseñanza de la Generalitat entre 1982 y 1986, diputada en el Congreso, número dos del Gobierno de Pujol entre 1992 y 1995, como consejera de Gobernación, y luego diputada en el Parlamento catalán durante dos legislaturas, desde 1999.

Deriva independentista

María Eugenia Cuenca, eso sí, enarboló el nacionalismo catalán, pero sin llegar a pregonar abiertamente el independentismo. De hecho, esa deriva que intuía ya en junio de 2000, en vísperas de un congreso interno de CDC, le preocupaba. En un artículo que publicó por entonces, advertía en tono crítico de los «mensajes» que empezaban a cundir entre sus filas y que eran «percibidos por los ciudadanos como una deriva, un tránsito hacia posiciones alejadas de la centralidad». Y afirmaba que no era el mejor camino. «¿Debe virar CDC decididamente hacia estas nuevas posiciones? Mi respuesta es que no», decía con rotundidad. Apostaba entonces por algo bien distinto de la deriva soberanista marcada por la actual CiU de Artur Mas. Para ella, CDC debía ser -escribía entonces- un partido «líder de la centralidad», agente político enfocado hacia «un grandísimo número de ciudadanos, nacionalistas o no, de expresión castellana o catalana». Casualidad o no, dicho eso su figura empezó a diluirse en CiU hasta acabar por apartarse de la política activa.

Temps de Franja 116.

Segre.com: Detall Comarques.

Els bombers van contindre les flames ahir al migdia després de 36 hores de treballs d’extinció

j. gabernet | montanui

L’incendi forestal que ha arrasat unes 300 hectàrees de pineda d’alta muntanya i pastures prop…

La Plataforma No Hablamos Catalán vol cartells només en castellà a la Franja i a Catalunya «.

Els suposats defensors de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya volen suprimir els cartells en català de Catalunya. “Los rótulos en Aragón los escriba en español en letras grandes y en catalán en letras minúsculas”. Segons la Plataforma hauria de ser en castellà perquè els ciutadans de la Franja, “los aragoneses que están limítrofes” els han de llegir en castellà, i no en català.

Segons aquesta associació aficionada a la filologia, “el Ayuntamiento de Almacellas no tiene ningún problema en traducir su topónimo al latín como ‘Almacello’”. Segons aquests aficionats, el llatí mai s’ha parlat a Almacelles, i per tant, cal “traduir” el nom de la població al llatí. Com és sabut, el català d’Almacelles, com el català de la Franja, és l’evolució vernacla del llatí, i el nom original de la població es va llatinitzar del seu origen àrab.

A més, la Plataforma amb seu a Saragossa converteix el seu discurs radical en popular, inventant-se “sol·licituds” del poble aragonès: “los vecinos aragoneses habían solicitado los nombres de los rótulos en español para evitar confusiones”. Evidentment, d’”Almacellas” a Almacelles hi ha tota una confusió.

El eurodiputado Ramón Tremosa pregunta sobre el fracking en Europa – Radio Huesca.

Avanzan los trabajos para estabilizar el primer incendio del año, en Montanuy.

Fuentes del Gobierno de Aragón informan de que las perspectivas para estabilizar el incendio son buenas, ya que el fuego está acotado.

• FOTOS

La Guardia Civil investiga el suceso

• 
• 
• 
• 
• 
• 

Forfait estación Cerler 20,50 €.

La nueva Ley de Lenguas continúa su tramitación tras rechazo de las enmiendas.

La oposición ha coincidido en que “no tiene un soporte filológico”, no protege ni normaliza el uso del aragonés, parte del patrimonio cultural de la Comunidad.

Rechazadas las enmiendas a la ley de uso y protección de las lenguas de Aragón – Aragón – El Periódico de Aragón.

EUROPA PRESS 13/12/2012

Les Corts d’Aragó debaten sobre la derogació de la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

Lo PP d’Aragó i el PAR derogaran la Llei de llengües de 2009 (aprovada per PSOE i CHA). Van presentar lo seu Avantprojecte de Llei lo mes de setembre de 2012, i actualment es troba en el tràmit parlamentari previ al seu redactat final. IU, CHA i PSOE han presentat diferents esmenes, que són les que avui s’estan discutint.

Quina és la situació actual? La proposta del PP i del PAR esborra tot reconeixement al català i l’àragonès, per a denominar-les Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica. Pretén crear una nova institució normativa única que ha d’estandarditzar el català i l’aragonès (?), i suprimeix lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó, que és una institució híbrida de polítics i acadèmics per a definir les polítiques lingüístiques. Tal com podeu imaginar, si la llei del PSOE i CHA no assegurava l’alfabetització en català de la població de la Franja, la del PP i PAR tampoc.

En la posició dels partits, IU ha estat la més valenta en general, seguida de CHA. PSOE bàsicament ha defensat la feblesa de la llei de 2009. 

Ensenyament

Cal dir que tota política lingüística per a conservar el català a la Franja passa per assegurar que tota la població sap parlar català. I este futur s’assegura des de l’ensenyament. La llei encara vigent no assegurava això (totes les negretes dels textos legislatius són nostres):

 Se garantiza el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario.

La proposta del PP-PAR no fa cap canvi essencial a este apartat:

Se reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante,cuyo aprendizaje será voluntario.

I els partits de l’oposició quina posició prenen? Lo PSOE no canvia l’esperit essencial de la Llei. Però IU fa una importantíssima aportació: garanteix l’ensenyament en llengua catalana, l’alfabetització de tota la població i el seu ús curricular:

Se garantiza el derecho a la enseñanza de y en las lenguas propias de Aragón en las zonas determinadas en el artículo 6, con criterios de gradualidadobligatoria y progresividad.

CHA es queda curta, en la línia de la Llei aprovada el 2009, perquè garantitza el dret de rebre ensenyament del català, però no assegura l’alfabetització de tota la població. A més, estén els drets de l’aragonès a tot Aragó, també a la Franja, i reclou lo català només a la Franja.

Se garantiza el derecho a la enseñanza del aragonés y del castellano en todo Aragón y del catalán en la zona catalanoparlante. […] En cualquier caso corresponderá a los progenitores y tutores legales de los menores de edad la
elección de la lengua de escolarización de los mismos.

Oficialitat

Pel que fa a l’oficialitat de les llengües també hi ha divergències importants. PP i PAR només consideren oficial la llengua castellana.

Novament, IU és el partit que posa un nivell més elevat per al català i l’aragonès, fent-les cooficials:

El aragonés y el catalán son las lenguas propias, originales e históricas, que gozan de la condición de lenguas cooficiales en la Comunidad Autónoma de Aragón

Amb tot, en el redactat posterior (esmena a l’article 5) les considera oficials només a la zona on són llengua pròpia.

Per contra, CHA aquí sí que fa un moviment estrany, en considerar cooficials lo castellà i l’aragonès a tot Aragó, i per tant, també a la Franja. Per contra, lo català és només cooficial a la Franja:

El modelo lingüístico que defiende el Grupo Parlamentario Chunta Aragonesista (CHA) es aquel que opta por la cooficialidad del aragonés y el castellano en todo Aragón y del catalán en aquella zona en la que se ya se utiliza de manera habitual y cotidiana.

Consell Superior de les Llengües i Acadèmies

Si bé PP i PAR suprimeixen el Consell Superior de Llengües d’Aragó, tots tres partits de l’oposició el mantenen en les seues propostes.

Pel que fa a la normativa de la llengua, PP-PAR proposen una institució única que ha d’estandarditzar les dues llengües. Un fet insòlit a la resta del món.

Se crea la Academia Aragonesa de la Lengua como institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. […] Corresponde a la Academia Aragonesa de la Lengua: a) Establecer las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

La resta de propostes d’IU, CHA i PSOE mantenen les dues acadèmies lingüístiques com en l’actual llei, una per al català i l’altra per a l’aragonès. Però cap partit ha proposat suprimir l’acadèmia del català, del tot innecessària quan la llengua catalana ja té una normativa reconeguda, i és encara més innecessària en moments de retallades econòmiques.

Finalment, algunes notes menors. Per exemple, la proposta de municipis catalanoparlants d’IU no incorpora Nonasp, molt possiblement per una errada.  També IU ha presentat l’exposició de motius en català, aragonès i castellà, i així es publiquen al BOA.

Per si és necessari, cal recordar els avals internacionals per a la denominació de “català”, i que la negació del català va esclatar a les mans del PP i el PAR al propi territori.

Esmenes al projecte de Llei de Llengües « Lo finestró del Gràcia.

A la sessió plenària de les Corts d’Aragó d’avui s’estudiaran i votaran les esmenes al projecte de Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, presentades per CHA i IU, de devolució i amb text alternatiu respectivament.